Aquesta setmana, una de les notícies de caire polític del nostre país ha estat la petició de les CUP de Barcelona, en la qual, es demana la retirada de l’escultura de Cristòfor Colom, juntament amb la pertinent retirada de l’escultura de l’esclavista Antonio López, simbologies monàrquiques dels edificis municipals, i les respectives banderes espanyoles.
El que es destaca d’aquestes simbologies és l’enaltiment d’ideologies contraries a la democràcia, segons el parer de la formació anticapitalista. En el cas de l’estàtua de Colom, es demana retirar “tots els ornaments de la base de la columna que fan enaltiment de la conquesta d’Amèrica i la seva museïtzació per la seva interpretació històrica”. Al lloc del Colom que assenyala Amèrica amb el dit, la CUP proposa posar-hi un símbol de la resistència americana “contra l’imperialisme, l’opressió i la segregació indígena (i afroamericana)”.
D’aquesta manera, i segurament de forma intencionada, les CUP posa a la taula un debat recurrent des dels inicis de la democràcia espanyola, aquest no és altre que la memòria històrica i les seves interpretacions.
El que si que queda latent, és que, malgrat defensem la posició que defensem, el que està clar és que a hores d’ara, en els nostres carrers i ciutats, existeix iconografia si més no controvertida, com bé mostra el Cens de simbologia Franquista de Catalunya. En la qual, només en el Baix Empordà, ens trobem la presència de 232 símbols franquistes repartits per tota la comarca. Simbologia que pot anar des d’una estàtua a tombes o plaques d’habitatge o la simple retolació de carrers, etc.
Potser aquesta vegada, aquest debat, en comptes de confrontar interessos polítics de dues formacions polítiques en l’escena política barcelonina, podria servir per a que la ciutadania prengués part d’aquest debat i en definitiva poder decidir el que per ells representen aquella simbologia.
Reproductor d'àudio
