http://ningunoes.blogspot.com/2018/01/el-instante-mas-oscuro.html

Joe Wright, realitzador d’Expiación, Hanna i Pan, ha dirigit aquest biopic sobre el primer ministre britànic, Winston Churchill.
El instante más oscuro incideix en dos capítols concrets de la seva vida, que van coincidir en un breu espai de temps: la seva elecció i l’intervenció d’Anglaterra en la IIa Guerra Mundial. En un moment crític, tot just arribat al poder i qüestionat pel seu propi partit, Churchill va haver d’escollir entre anar a la guerra i lluitar contra Hitler o acceptar l’acord de pau que aquest li va oferir pactar.
L’element principal de la pel·lícula és Gary Oldman com a Churchill. El repte era enorme perquè la semblança física és inexistent. Oldman sempre ha estat un actor que ha fet gala de les seves habilitats camaleòniques, però aquesta arriba al zenit en aquesta pel·lícula. L’actor ha hagut de trampejar la interpretació amb un munt de pròtesis a la cara i el cos, que afortunadament no li resten expressivitat en el rostre. Però el millor de la interpretació està en el moviments i en el magnífic treball amb la veu, per la qual cosa fugiu de la versió doblada i opteu per la original si això és possible. El doblatge us pot espatllar l’experiència. El treball d’Oldman és una vegada més excel·lent.
Oldman es veu ajudat per un guió que li reserva un munt de frases cèlebres. Tots sabem que Churchill va ser un dels polítics que millor manejava el llenguatge. Això queda ben palès aquí, amb un ús intel·ligent i sarcàstic de les paraules.
Al contrari del que pugui semblar, El instante más oscuro no només és una pel·lícula d’actors. També ens recorda un missatge molt clar, que davant els feixismes i totalitarismes s’hi ha de lluitar i no hi ha submissió possible. Aquest és el dilema al qual s’enfronta Churchill, que haurà de decidir si entrar a totes contra Hitler, o bé negociar un acord que li permeti conservar una certa independència. Churchill ho té molt clar, però l’entorn que té no li posarà fàcil.
La pel·lícula també humanitza la figura del primer ministre i ens ofereix instants deliciosos a casa seva, en la seva vida privada. Veiem l’especial relació que estableix amb la seva nova secretaria (Lily James), que esdevé observadora del relat i fa les funcions de l’espectador. La relació amb el rei Jordi VI (Ben Mendelsohn) també és una de les més elaborades de la pel·lícula. Una relació que neix en la desconfiança, però que a mida que es van coneixent deriva en una relació de respecte i confiança.
Com acostumen aquest tipus de produccions, la recreació de l’època és impecable, tant pel vestuari com els decorats i diferents efectes digitals, per veure el Londres del 1940.
El intante más oscuro no només és una lliçó d’interpretació, també és una lliçó de com actuar davant l’autoritarisme. Churchill va mostrar la valentia al món que cal tenir sempre present, i més quan la història tendeix a repetir-se. 
Wright utilitza diferents recursos i gèneres com el biopic o el thriller polític per donar un ritme vibrant a aquesta història de la IIª Guerra Mundial sense batalles, amb un final que tots ja coneixem. El instante más oscuro esdevé una altra visió, que al mateix temps és el complement perfecte pel Dunkerque de Christopher Nolan.

Escrit per - http://www.ningunoesperfecte.cat/

Font - Ningú no és perfecte