Ha estat director de Revista de Palafrugell i coordinador de Crònica d'un any, així com redactor a La Proa, diari del Baix Empordà o Revista del Baix Empordà, entre altres. Corrector i traductor de diferents obres.
Ha estat director de Revista de Palafrugell i coordinador de Crònica
d’un any, així com redactor a La Proa, diari del Baix Empordà o
Revista del Baix Empordà, entre altres. Corrector i traductor de
diferents obres.

L’any passat s’aprovava l’ampliació de l’abocador de Solius, al municipi de Santa Cristina d’Aro, després del preceptiu informe mediambiental. La posada en funcionament de la planta de tractament de residus de

Lloret de Mar, a la Selva, havia de reduir l’activitat a Solius, però la mancomunitat de municipis que gestiona la instal·lació tirava endavant l’ampliació degut a una saturació que es venia anunciant feia anys. Algunes veus han alertat que Solius no podia assolir més deixalles, si bé l’ampliació s’ha fet efectiva.

Una de les prioritats és eliminar les males olors als veïns de Santa Cristina de la planta de compostatge, circumstància no gens senzilla. D’entrada s’ha optat per equipar amb noves naus de premsatge als paratge de Can Duran, a Santa Cristina, i de Sant Llorenç, a Llagostera, que es complementen amb una planta de triatge per separar les restes orgàniques, fets que han de permetre reduir el volum destinat a l’abocador. Segons l’informe d’impacte ambiental cal evitar la tala d’arbres, així com que la xarxa d’aigües residuals, lixiviats, etc., han de quedar aïllades del sistema de recs naturals, i que cal prendre mesures perquè no es produeixin filtracions o abocaments fortuïts.

Com passa amb altres abocadors o bé amb les depuradores, ningú no vol la merda al costat de casa, però un cop presa la decisió del seu destí cal mantenir un control estricte en els nivells de salubritat d’una instal·lació d’aquestes característiques, tot i la complexitat evident. Les entitats conservacionistes i els veïns de la rodalia ja van impedir que es tirés endavant la viabilitat de l’abocador de Vacamorta a Cruïlles, on encara s’han d’acabar de retirar del tot els residus. Fa temps que es parlava dels límits de la capacitat de Solius, un indret amb diversos focus d’interès paisatgístic i patrimonial. De manera que potser caldria anar a cercar l’arrel del problema, és a dir que tant fàbriques, comerços com particulars s’acollissin a una llei estricta pel que fa a la generació de deixies, així com a un cotrol més diàfan de la mateixa selecció de les deixalles.