A Catalunya hi ha quatre tipus de concessió de gestió de l’aigua; a través d’una empresa pública, d’una empresa privada, d’una de mixta o d’una cooperativa. Actualment, al Principat, 545 municipis gestionen l’aigua de forma pública, en 394 localitats el servei d’aigua està en mans privades, 45 poblacions mitjançant una empresa publicoprivada i una localitat, Olesa de Montserrat, a través d’una cooperativa.
Encara que el nombre de localitats amb gestió pública és superior al de localitats amb gestió privada, el cert és que, per volum poblacional, són més els habitants que viuen en municipis amb el servei d’aigua privatitzat, en concret, un 78% dels catalans. El 22% restant viuen en municipis amb l’aigua municipalitzada o de gestió publicoprivada. Des de la plataforma l’Aigua és Vida i l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública defensen la municipalització dels serveis d’aigua de tots els municipis catalans.
N’hem parlat amb Lluís Basteiro, coordinador de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública, entitat de la qual formen part la Bisbal d’Empordà, Torroella de Montgrí i Sant Feliu de Guíxols. Basteiro afirma que l’aigua és un dret humà i, per tant, ha d’estar en mans públiques.
El coordinador de l’AMAP apunta que les empreses privades que gestionen xarxes d’aigua busquen entorns “on maximitzar els rendiments”. Aquest és un dels motius pel qual sovint aquells pobles més petits tenen gestió pública i els pobles amb més habitants, gestió privada, tot i que no sempre és així.
Un dels fets que condiciona la municipalització de l’aigua són les concessions llargues dels contractes de gestió. Lluís Basteiro explica que hi ha contractes de més de 20 o 30 anys.
Un cas de concessió de contracte de llarga durada el trobem a Santa Cristina d’Aro, on la durada del contracte amb l’empresa Aqualia és de 55 anys. Un altre cas és el de Sant Feliu de Guíxols, on el contracte té una durada de 50 anys i venç l’any 2048.
Basteiro afirma que amb els contractes de llarga durada hi ha molta opacitat i que els municipis perden el control de la xarxa de l’aigua.
La Bisbal d’Empordà va anunciar fa pocs mesos la seva intenció de municipalitzar l’aigua de cara l’any 2027. Expliquen des de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública que, en aquests moments, cap altre municipi del Baix Empordà que té gestió privada s’està plantejant la municipalització.
En quines mans està l’aigua dels municipis baixempordanesos?
Al Baix Empordà, el debat de qui ha de gestionar els serveis municipals d’aigua s’ha fet palès en els últims mesos amb el cas de la Bisbal, que va arrossegar durant mesos la liquidació del contracte amb AGBAR i que, si tot va com està previst, el 2027 municipalitzarà el servei d’aigua, com s’ha mencionat anteriorment.
A la nostra comarca, en aquests moments, 16 pobles tenen una gestió de l’aigua de forma pública, 18 de forma privada i 2 a través d’una empresa publicoprivada.
El servei d’aigua en mans privades als pobles més grans de la comarca
Els pobles baix-empordanesos que acumulen més habitants com són Palafrugell, Sant Feliu, Calonge i Sant Antoni, Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró i la Bisbal d’Empordà tenen el servei d’aigua privatitzada, la majoria en mans del grup AGBAR. Les excepcions són Palamós, que té una gestió mixta, i Torroella de Montgrí que té una gestió pública.
Si mirem les dades per percentatges, al Baix Empordà un 71,37% de la població viu en un municipi amb el servei d’aigua privatitzat, un 13,61% en un poble amb l’aigua municipalitzada i un 14,15% viu en una localitat amb el servei d’aigua gestionat per una empresa publicoprivada.
El cas de la Bisbal d’Empordà
Un dels temes que es va treballar durant l’inici de l’actual mandat del govern de la Bisbal va ser la relació amb AGBAR, empresa que gestiona actualment el servei d’aigua de la capital, i les problemàtiques que presenta la xarxa d’aigua municipal.
Durant els darrers 40 anys, AGBAR ha gestionat el servei municipal d’aigua bisbalenc. L’any 2010, es va renovar el contracte amb l’empresa per 20 anys, però sense que hi hagués cap licitació prèvia. Això va portar el contracte al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que el va declarar nul. Tot i la nul·litat per part del tribunal, l’empresa va continuar gestionant el servei d’aigua de la Bisbal i, a la vegada, reclamava una indemnització de 2.500.000 € (inicialment de 4.500.000 €). Això, a la vegada que el consistori li reclava a l’empresa abans coneguda com a Sorea, les quantitats econòmiques per les inversions que deia haver fet a la xarxa d’aigua.
Finalment, es va arribar a un acord, a finals del 2024, entre l’Ajuntament i l’empresa que va establir que no es pagaria cap quantitat econòmica per la liquidació i que AGBAR retiraria les demandes que tenia interposades contra el consistori bisbalenc.
Cal recordar que, en els darrers anys, el servei d’aigua ha patit fuites constants i avaries que han portat diverses queixes per part de la ciutadania.
Després de l’acord entre l’Ajuntament i AGBAR, el consistori va anunciar que municipalitzarà el servei d’aigua l’any 2027, però que, fins aleshores, hi haurà un contracte pont de tres anys que pròximament sortirà a licitació. A més, hi ha hagut una inversió de prop de 2.000.000 € per millorar la xarxa d’aigua municipal.
Les localitats amb una gestió pública de l’aigua presenten millors resultats, segons un estudi
Un estudi recentment elaborat per les entitats Aigua És Vida, Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública i Enginyeria Sense Fronteres assenyala que aquells municipis que tenen el servei d’aigua municipalitzat tenen menys fuites i presenten una eficiència hidràulica més alta.
Per arribar a aquesta conclusió, l’estudi ha analitzat 119 auditories d’eficiència hidràulica que va publicar l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Els serveis que han sigut analitzats per l’estudi cobreixen el 81% de la població catalana.
A més, segons l’informe del preu de l’aigua que va fer pública l’ACA l’any passat, l’aigua resulta un 30% més cara en aquells municipis que tenen una gestió indirecta del servei d’aigua.
