Aquest cap de setmana passat el vaig passar a Roma. Aquesta escapada ens ha permès fugir de la tensió que estem vivint, i també pensar-hi des de la distància i des d’Itàlia.

Itàlia ès un país que ha tingut molta inestabilitat política, molts bloquejos entre partits i diverses judicialitzacions de la política, però fa la sensació que això ha afectat menys a l’economia. Han sabut discutir políticament  alhora que fabricaven Ferraris, sabates, bolsos, pizzes, pasta, grappa, i un llarguíssim etcètera de productes meravellosos. Tenen oficis i tradició. És com si la discussió política no arribés a afectar tant la bona via de les empreses.

Aquí, en canvi, les crisis d’estat entrelligades amb les crisis econòmiques han afectat sobretot el teixit productiu i no hem sabut mantenir un fil de tradició i d’estabilitat que ens confereixi caràcter.

Jo crec que el referèndum ha de servir també per això. Per canviar aquesta dinàmica. No és només un referèndum polític, té conseqüències econòmiques que poden ser positives. Jo espero que ens Italianitzem una mica i recuperem teixit productiu. El moment és difícil però ens en sortirem! Jo us animo que aneu a votar.