Josep Torres Jonama. Com va fer fortuna i quin llegat ha deixat?

Quan parlem de Josep Torres i Jonama, ens referim a molt més que un industrial surer d’èxit. Nascut a Palafrugell el 1857, Torres Jonama va ser un visionari que, malgrat emigrar a Nova York, mai va perdre el vincle amb la seva terra natal. Aquesta connexió el va convertir en un dels grans filantrops de l’Empordà, deixant un llegat que encara ressona avui.

Un emprenedor global amb arrels empordaneses
Torres Jonama va emigrar a Amèrica amb només vint anys. Allà, a Nova York, va començar recollint taps usats per netejar-los i vendre’ls. Amb el temps, va fundar una empresa que produïa taps de suro i altres derivats. Aquesta aventura empresarial es va expandir a diverses fàbriques a Espanya i als Estats Units, incloent-hi la producció del famós tap corona.

Però el seu èxit no es va limitar al món empresarial. Torres Jonama sempre va tenir un ull posat en les necessitats socials del seu entorn. Va ser ell qui va finançar la construcció de diverses escoles, com el CEIP Torres Jonama de Palafrugell, així com millores en l’asil i l’hospital de la vila.

El llegat més enllà de Palafrugell
El compromís de Torres Jonama no es va limitar a Palafrugell. Va estendre la seva obra social a Mont-ras, Pals i Regencós, sempre amb l’objectiu de millorar la vida dels empordanesos. També va contribuir a la comunitat internacional, destacant en projectes benèfics a França i Amèrica. Aquesta generositat li va valer la Creu de Beneficència de Primera Classe.

De la història a la ficció sonora
Al segon capítol de la sèrie “Ui, si aixequés el cap“, produïda per Ràdio Capital Torres Jonama i Artur Mundet són ressuscitats en un context fantàstic. La sèrie explora la rivalitat amistosa entre aquests dos empresaris, que rivalitzen per demostrar qui va fer més pel seu poble i per la seva indústria.

A Ui, si aixequés el cap, Torres Jonama es presenta com un personatge dinàmic i ple d’orgull per les seves contribucions. L’humor i el drama es combinen per oferir una experiència enriquidora que apropa el patrimoni empordanès a les noves generacions.

La vida i obra de Josep Torres Jonama són un testimoni de com l’emprenedoria pot anar de la mà de la responsabilitat social. Avui, el seu nom ressona no només en les institucions que va ajudar a fundar, sinó també en la memòria col·lectiva de l’Empordà, gràcies a projectes com Ui, si aixequés el cap.

Ràdio Capital
Ràdio Capitalhttps://www.radiocapital.cat
Ràdio Capital combina una programació musical de qualitat, amb diferents programes informatius i divulgatius.

Comparteix

Reportatges

Reportatges
MÉS

La música de la sèrie “Aquella nit al Tiffany’s”

La sèrie Aquella nit a Tiffany’s integra la música com a fil narratiu i memòria històrica, seguint la idea de Vicenç Pagès Jordà. Ambientada entre el franquisme i la transició, narra l’evolució de Cisco Aiats. Cada capítol s’associa a una cançó que reflecteix emocions, lluita, repressió i redempció, construint una biografia musical dels protagonistes.

Vilarromà, Llevantí de Mar o Riudaura d’Aro: el canvi de nom de municipis del Baix Empordà durant la Guerra Civil

Entre 1937 i 1939, fins a sis municipis baixempordanesos van veure modificat el seu topònim per part dels ajuntaments republicans. Després de la guerra, amb la victòria del bàndol franquista, es van recuperar els noms anteriors castellanitzant-los i eliminant la seva versió catalana.

L’Empordà hauria de multiplicar per 20 les energies renovables, segons els plans de la Generalitat

L’Empordà es prepara per un canvi profund: haurà de multiplicar per 20 la producció d’energies renovables segons la planificació del Govern. El territori, fins ara al marge d’aquests projectes, es converteix en clau per a la transició energètica. Però el desplegament genera debat entre la necessitat de produir energia neta i l’impacte sobre el paisatge, l’agricultura i el model econòmic. El repte és majúscul i el consens, encara lluny.

Diversos municipis del Baix Empordà demanen millores per a les urbanitzacions no recepcionades i amb dèficits urbanístics

Un 10% de la població catalana viu en urbanitzacions que actualment no es troben recepcionades.