Fotografia: Seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Ullastret
Als anys 30, un home va passar per Ullastret i va veure que s’estava expoliant una muralla per tal de construir una carreterra. Era la muralla del poblat ibèric del Puig de Sant Andreu d’Ullastret. Afortunadament, l’home era un gran aficionat a l’arqueologia. Es va adonar que allà hi havia un jaciment iber per descobrir i va avisar a les autoritats corresponents. Gràcies a aquesta acció, van començar les investigacions arqueològiques que permetrien trobar les restes del que avui és l’assentament iber més gran descobert fins ara a Catalunya.
La ciutat ibèrica d’Ullastret va arribar a tenir una població de 6.000 habitants entre els segles IV i III aC. Amb les seves 15 hectàrees, era considerada capital de la tribu ibèrica dels indiketes, que vivien a les comarques de l’Empordà i la Selva. Té una característica única, i és que la ciutat estava formada per dos nuclis: el poblat del Puig de Sant Andreu d’Ullastret i el poblat de l’Illa d’en Reixac, que estava en mig d’un estany ara ja inexistent.
Les excavacions a Ullastret van començar ara fa 75 anys. Malgrat això, només d’ha excavat un 20% del Puig de Sant Andreu i un 5% de l’Illa d’en Reixac. Gabriel de Prado, arqueòleg i responsable de la seu d’Ullastret del Museu d’Arqueologia de Cataunya, explica que “és un jaciment de tals dimensions que queda feina per generacions“.
Reproductor d'àudio
Tres figures cabdals a Ullastret
En el seu moment, hi va haver tres persones essencials per la consolidació d’Ullastret com un jaciment arqueològic visitable i amb un museu annex per ensenyar els descobriment.
- Miquel Oliva i Prat. Va dirigir les excavacions del jaciment des del 1947 fins la seva mort. Aquest passat juliol, es va fer un acte a la ciutat ibèrica d’Ullastret per commemorar els cent anys del seu naixement.
- Lluís Pericot i Garcia. Arqueòleg i prehistoriador. Impulsa la importància del jaciment i encarrega les excavacions a Miquel Oliva.
- Josep Pla. “Enamorat del paisatge” que es veia des del Puig de Sant Andreu, visitava sovint el jaciment i en parlava a la seva obra. Això fa que la gent conegui Ullastret i que s’impulsi el museu.
“Per si fos poc el que representa l’Empordà a conseqüència de la impressionant campanada d’Empúries, aquests últims anys s’ha descobert en aquestes terres l’establiment antic d’Empúries, que és literalment sensacional. I com Empúries, Ullastret té a més del gran interès arqueològic un valor que prové de la pròpia situació geogràfica: està situat damunt un pujol que és el centre d’un paisatge meravellós —potser el millor paisatge terrestre de l’Empordà petit o Baix Empordà.”
Josep Pla. Viatge a la Catalunya Vella. OC IX, 429.
L’exposició del museu i els seus cranis clavats
El jaciment arqueològic d’Ullastret està acompanyat d’un museu en què s’exposen uns 800 objectes que s’han trobat durant les excavacions. Són objectes de la vida quotidiana dels íbers, que ens permten fer un pas més en la difícil tasca d’imaginar com vivien a Ullastret.
La joia de la corona l’exposició (i, sens dubte, els objectes més curiosos) són els “cranis clavats”, descoberts al jaciment l’any 2012. Després d’un combat, les tirbus ibèriques tenien per costum portar els caps tallats dels enemics vençuts fins a la seva població. Allà, els clavaven amb un clau en alguna superfície com a mostra de força i el poder. Es tractava d’una tradició d’origen celta que va quedar clar que els ibers d’Ullastret també seguien després d’aquesta descoberta.
Reproductor d'àudio
Un altre aspecte dels ibers que descobrim a l’exposició és la seva llengua. Els experts han après a llegir l’escriptura, a desxifrar a quines lletres (i síl·labes) corresponen els seus 28 signes, però no s’ha aconseguit encara entendre-la. Gabriel de Prado explica que faria falta trobar “La pedra de Rosetta”, alguna escriptura en dos idiomes: la llengua ibèrica i alguna altra de coneguda com el llatí o el grec antic. “El dia que es trobi això, serà un gran descobriment”, assegura el responsable del museu.
No és cap bogeria pensar que un descobriment així podria sortir d’Ullastret, on encara queda molt per explorar. I és que sembla mentida que un lloc que ja concentra tota aquesta història encara tingui tantes possibilitats i coses per explicar en el futur. Mentrestant, però, ja val molt la pena visitar la ciutat ibèrica d’Ullastret i intentar imaginar com era el “millor paisatge terrestre de l’Empordà petit” fa més de 2.200 anys.
