Ahir, a aquesta hora, mentre nosaltres fèiem el Supermatí, una ràdio més gran, una ràdio líder, deia per antena i anunciava a les xarxes socials que s’havia arribat a un acord «fràgil» per proclamar la República Catalana.
Posaven el «fràgil» entre cometes, que és una de les millors tècniques del periodisme per espolsar-se responsabilitats. Si algun dia llegiu alguna cosa entre cometes, és que no ho diu el periodista, sinó la font.
Però sospiteu si al costat de les cometes, no s’inclou el nom de la font. No té per què significar que la informació és falsa, però aquí ja entra en joc la confiança que tingueu en el periodista. Ell es juga la seva credibilitat en el fet que aquella informació que posa entre cometes sigui certa.
En aquest cas, no hi havia motius per desconfiar del periodista però la notícia estava envoltada de llacunes que, o no es podien explicar o no se sabien. I, al final, els ciutadans acaben informant-se de retalls d’informacions que dificulten fer-se una idea completa del que està passant.
Els periodistes, com els ciutadans, també tenim ganes que el procés s’acabi concretant en alguna cosa. Tothom vol titular primer que hi ha acord per fer la República. El problema és que, com l’acord, la informació també pot ser fràgil.
