Tota generació té un nom, té una anècdota, i també, amb si mateixa, un problema generacional. Tots i cadascún de nosaltres ha tingut la seva àvia explicant-li les seves dificultats, hem tingut a la nostra mare, mostrant-nos la dificultat que van tenir la seva generació per a poder tirar endavant i formar-se, però també com van revolucionar el que en aquell moment era lo estandard. I nosaltres, els joves del nostre moment, quines anècdotes tenim? quina és la nostra principal preocupació? Quines seran les històries que podrem explicar als nostres fills, nets, amics i amigues?

La resposta és simple, una generació que ha d’adquirir un alt grau de formació, amb un alt cost,  per poder aspirar a un treball digne. Una generació en que l’estabilitat no està lligada ni molt menys a un lloc de residència. Aquesta generació ha de lluitar contra la globalització del mercat de treball i la sobre-formació.

Ni molt menys crec que ens hagim de llepar les farides per haver de fer front a aquestes característiques. Però tampoc s’han d’acceptar. La generació de joves que vivim aquest moment cal que, tal i com van fer les generacions anteriors, lluitem pel que considerem que és just. N val dir que això no va amb tú, que la política té la fan i no tenim la capacitat per incidir-hi.

Change.org, facebook i twitter estan molt bé per a fer evident les problemàtiques del moment, però, en cap cas ens podem limitar a fer una revolució sentats des de les nostres llars. Si volem obtenir resultats, no ens podem conformar.

Així doncs, fent un símil amb el que ens trobem actualment a la recerca d’un lloc de treball: si no volem un sou en pràctiques i que ens serveixi per fer currículum, i volem l’experiència necessaria que se’ns requereix per tenir un sou digne, complementem els tuits, firmes electròniques o escrits amb accions i participació.