15.1 C
Pals
Diumenge, 9 maig 2021
- Publicitat -

La Generalitat opta per portar els residus de Vacamorta a un radi de 80 quilòmetres i ja estudia on fer un nou abocador

La declaració d'impacte ambiental admet que el buidatge serà llarg i recomana que no s'allargui més de vint anys

El més llegit

Temps de lectura: 4 minuts
- Publicitat -spot_img
Imatge d’arxiu
La Generalitat es decanta per traslladar els residus de Vacamorta a un radi màxim de 80 quilòmetres i ja estudia on fer un nou abocador. De fet, fonts del Departament de Territori donen quasi per fet que caldrà obrir-ne un altre perquè els existents no podran assumir els més de 2 milions de tones de deixalles que hi ha al subsòl de Vacamorta. De les diferents opcions que recull l’avantprojecte de buidatge, i davant la impossibilitat de deixar les deixalles a lloc (perquè la justícia obliga a retirar-les), la ponència ambiental es decanta per aquesta alternativa, perquè veu que és la més viable. Això sí, la declaració d’impacte ambiental (DIA) ja alerta que el buidatge serà llarg i recomana que no s’allargui més de vint anys.

Nou tràmit per tirar endavant el buidatge de l’abocador de Vacamorta, situat a Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura. La ponència ambiental ha avaluat l’avantprojecte que recollia diferents alternatives per traslladar les deixalles, i n’ha emès la preceptiva DIA. Sota el subsòl de l’antic abocador, que el Govern va clausurar a finals del 2014, s’hi acumulen fins a 2,7 milions de tones d’escombraries.

D’entrada, la declaració deixa clar que allò més sostenible seria decantar-se per l’alternativa 0. És a dir, deixar els residus allà on són ara (quan l’abocador es va segellar, les escombraries es van cobrir amb una capa de terra). Però davant la impossibilitat de fer-ho, perquè damunt Vacamorta hi pesen diferents sentències del TSJC i el Suprem que obliguen a buidar-lo, de totes les altres alternatives que hi havia, la Generalitat ha optat “per aquella que és millor des del punt de vista ambiental”.

En concret, l’opció que s’ha escollit és l’alternativa 1. Contempla traslladar els residus a un abocador de proximitat (com a màxim, situat a un radi de 80 quilòmetres) o bé construir-ne un de nou si cap dels existents pot assumir tot aquest volum de deixalles.

De fet, però, la Generalitat ja té quasi coll avall que caldrà fer un nou abocador a les comarques gironines per traslladar-hi els residus de Vacamorta. Per això, l’Agència Catalana de Residus (ARC) ja ha encarregat un estudi per veure possibles emplaçaments on situar-hi aquest nou dipòsit. Fonts del Departament de Territori concreten, a més, que els resultats d’aquest informe hauran de contrastar-se amb la Direcció General d’Urbanisme (per veure quins dels llocs escollits serien més viables).

No més enllà de vint anys

La declaració d’impacte ambiental també deixa clar que el buidatge de Vacamorta serà llarg. I de fet, precisen des del Departament, la DIA recull que un dels principals condicionants per retirar les deixalles són les limitacions “estrictes” de pas de camions que hi ha als municipis propers a l’abocador.

Fent una projecció temporal, la declaració calcula que, amb els condicionants actuals, caldrien entre 60 i 100 anys per buidar Vacamorta (entre d’altres, perquè hi ha ajuntaments que restringeixen el pas de camions de gran tonatge). Per això, la mateixa DIA també recomana treballar perquè aquest termini “no s’allargui més enllà dels vint anys”.

Rebutja el trasllat a Riba-roja

Escollir l’alternativa 1 de totes les que hi havia sobre la taula suposa evitar que les deixalles de Vacamorta es traslladin a altres abocadors més allunyats. Entre les diferents opcions, l’avantprojecte proposava portar totes les escombraries a Riba-roja d’Ebre o bé repartir-les entre aquest dipòsit i els dels Hostalets de Pierola (Anoia) i Tivissa (Ribera d’Ebre).

La Generalitat, però, ja havia deixat entreveure que, per a ells, aquesta no era una bona opció. Entre d’altres, pel risc ambiental que suposava (ja que els residus haurien de creuar grans distàncies).
Per últim, la DIA tampoc descarta que, a l’hora de buidar Vacamorta, hi hagi residus que es puguin reciclar o bé aprofitar per generar energia. Aquest sistema, que es coneix com a mineria d’abocament, s’ha experimentat amb èxit en llocs com Israel. De totes maneres, els experts també alerten que, en el cas de Vacamorta, el percentatge de residus que es podria utilitzar per a aquesta finalitat seria “molt reduït” (perquè els materials, un cop es llancen a l’abocador, es malmeten amb molta facilitat).

Al TSJC i a la comissió

Ara, un cop la ponència ha emès la DIA, la Generalitat ja ho ha fet saber al TSJC –davant el qual ha de passar comptes cada mig any- i també ha traslladat la decisió a la comissió de seguiment pel buidatge de Vacamorta, de la qual en formen part l’Ajuntament de Cruïlles, la plataforma antiabocador (la PAAC) i l’entitat ecologista CEPA-EdC.

Fonts del Departament de Territori tampoc es tanquen a retirar del tot els 2,7 milions de deixalles que hi ha al subsòl de Vacamorta. Tot i que la sentència obliga a treure els que s’hi van abocar des del 2003 (quan es va donar la llicència ambiental que ha estat el focus del litigi), la Generalitat entén que també es podrien retirar tots aquells que s’hi van llançar des del 2000 (quan es va obrir l’abocador).

24.500 tones a l’estiu

En paral·lel a tots aquests tràmits, la Generalitat també continuarà fent proves per saber com fer el trasllat dels residus. Durant l’any passat ja es van fer tres contractacions per retirar deixalles.

Aquest 2021, segons concreta Territori, en breu es licitarà un paquet de 2,5 MEUR per treure 24.500 tones més de residus de Vacamorta. La previsió és que es pugui fer abans de l’estiu. Hi podran concursar aquells gestors de residus que estiguin interessats a encarregar-se de l’extracció, el transport i la disposició d’aquestes deixalles.

- Publicitat -
- Publicitat -

1 COMENTARI

Comments are closed.

- Publicitat -

Últimes notícies

Ràdio Capital 20 anys – Capítol 10: 2010

Repassem tot el què ha donat de si el 2010 amb la Mar Coll, Marc Clapés i Miquel Curanta.
- Publicitat -

Altres notícies

- Publicitat -