24.1 C
Pals
Dijous, 1 octubre 2020

La indiana de Begur

Hi ha indrets pels que el temps no passa i si passa, ho fa d’una manera diferent, amb harmonia, amb calma, imposant un caràcter únic i màgic que fa perdurable un pessic d’història i un munt de nostàlgia, però d’aquella que fa somriure i ens fa somiar. Aquest és el cas de Begur.

Ja feia anys que no veia la lluna dins d’una cova i un blanc que vessava uns carrers plens de joia i de festa i perquè no, en una nova normalitat no massa normal em feia falta tornar a beure del paisatge amb personalitat de Begur, i així ho vaig fer. Ai! No m’enganyaven els que em deien que tornar a Begur era sempre portar-te una agradable sorpresa!!! I aquesta vegada la sorpresa va ser la descoberta de la Indiana de Begur.

Enmig del poble, brillant entre els carrers, s’aixeca un indret on passar més que un cap de setmana, més que unes vacances, més que una estància en el sentit literal de les paraules. Amb un ambient purament indià i decorat amb un gust indiscutible, unes poques habitacions et traslladen a altra època, a una Cuba colonial on el color i l’olor, el sabor a tot et fa perdre per cada racó. No li falta de res: esmorzar exquisit, sopar privat i deliciós al costat d’un jacuzzi que et permet veure un castell ple de llums, llit on descansar i somiar més enllà dels somnis i el millor: l’equip humà que habita aquest refugi: un gran guia que no et deixa perdre’t en la monotonia, el Mario; una artista que pinta cada paret amb un quadre encisador, la Laura, i un àngel que no deixa mai de somriure: la Nadia, que omple amb tot el seu cor a cada nou visitant.

Un consell: no es perdeu la suite àmbar!

[rt_reading_time label="Temps de lectura:" postfix="minuts" postfix_singular="minut"]

Més àudios