L'actor torroellenc Carles Xuriguera

 

Voldria escriure una Nadala

De les que toquen el cor.

Només em surt martingala

De les que t’ensorren a mort.

 

Fum fum fum i merda

I por. I Ràbia. I buidor.

I deixadesa. I tristesa.

Mediocritat a la palestra

Fanfarronades a les xarxes

Ignorància, decandència

Negligència, bestialitat.

Populisme amenaçant

Covardia galopant

Partidisme

Partir. Repartir.

Repartir el pastís

De les teles i les ràdios

I dels càrrecs i els subcàrrecs

I tornar favors a cervells desfigurats,

això sí, amistançats.

I organismes infinits que neixen morts.

Avortaments de parteres de plàstic

Que no van voler ser follades.

I molts personatges públics aprofitats

I molts valents anònims desaprofitats

I declaracions. I crits. I promeses d’ultramar

Però, sobretot: lletjor. Pudor. Fàstic.

 

Ni humilitat

Ni justícia

Ni ètica

Ni política

Ni estètica

Ni veritat

Ni orgull

Ni dignitat

Res.

Ni humanitat.

Ni estratègia.

Ni valentia

Ni fer costat.

 

Aquesta és la meva Nadala

La Nadala dels collons inflats.

 

Això sí: fum, fum, fum i més fum