25.6 C
Pals
Dimecres, 29 juny 2022
- Publicitat -

La sequera s’intensifica i empitjora al Baix Empordà

L'hivern 2021-2022 és el segon més sec dels darrers 50 anys a Catalunya

Albert Aparicio
Albert Aparicio
Graduat en Física i Màster en Meteorologia. Observador meteorològic de la XOM (meteocat) a Palafrugell.
Temps de lectura: 4 minuts
- Publicitat -spot_img
- Publicitat -

El passat 28 de febrer va finalitzar l’anomenat hivern meteorològic: període que comprèn els mesos naturals de desembre, gener i febrer. No és cap sorpresa que aquesta estació presenti molt poca precipitació, doncs l’hivern és habitualment una estació seca al clima mediterrani litoral. Enguany però, ha estat un dels hiverns més secs de les darreres dècades segons ha informat el Servei Meteorològic de Catalunya en el seu balanç preliminar estacional, i després d’un 2021 sec, començar l’any d’aquesta manera incrementa la preocupació per la manca de pluja. Cal retrocedir fins l’hivern 1999-2000 per trobar tan poca pluja al global de Catalunya.

Situació de sequera des de la tardor 2020

En aquest article on parlem dels diferents tipus de sequera, vam explicar que l’indicador sobre l’estat de la sequera, l’Índex de Precipitació Estàndard (IPE), havia empitjorat al llarg del darrer any al Baix Empordà, i es situava en risc de sequera extrema (-2,5 <IPE<-2) i alguna zona de sequera excepcional (IPE < -2,5). Recordem que valors entre -1 i +1 indiquen normalitat, valors més grans que +1 indiquen estat més humit del normal i valors inferiors a -1 volen dir condicions de sequera.

Els darrers valors de l’IPE12 (considerant els darrers 12 mesos), mostren com de gener a febrer la superfície qualificada de sequera extrema i excepcional ha augmentat afectant bona part del nord i interior del Baix Empordà.

Índex de Precipitaicó Estàndard (IPE) referit als 12 mesos anteriors a gener 2022 (esquerra) i febrer 2022 (dreta). Font: Servei Meteorològic de Catalunya.
Índex de Precipitaicó Estàndard (IPE) referit als 12 mesos anteriors a gener 2022 (esquerra) i febrer 2022 (dreta). Font: Servei Meteorològic de Catalunya.

Afortunadament el mes de novembre de 2021 va ser plujós, arribant a superar els 150 mm en punts del Baix Empordà. Si bé va suposar una lleugera millora dels indicadors de sequera, no va esdevenir el punt d’inflexió necessari.

Si enlloc de l’IPE12 considerem l’IPE3 (darrers 3 mesos) observem com tots els municipis del Baix Empordà es troben en condicions de sequera extrema (IPE3 <-2,5) degut a l’hivern eixut que hem tingut.

Índex de Precipitació Estàndard (IPE) referit als 3 mesos anteriors. Font: Servei Meteorològic de Catalunya
Índex de Precipitació Estàndard (IPE) referit als 3 mesos anteriors. Font: Servei Meteorològic de Catalunya

Context de sequeres a Catalunya

Segons informa el Servei Meteorològic de Catalunya la darrera situació de sequera va ser la produïda entre 2016 i 2018, quan durant l’hivern 2015-2016 es van assolir fins a 100 dies de ratxa seca a amplis sectors del prelitoral i Catalunya Central. Enguany zones del camp de Tarragona, prelitoral i Catalunya Central també han superat els 90 dies de ratxa seca, però el ritme d’expansió geogràfica està essent més ràpida que l’anterior període de sequera.

Al Baix Empordà el darrer episodi de pluja abundant va ser del 23 al 25 de novembre de 2021, i des de llavors hi ha hagut entre 35 i més de 40 dies de ratxa seca a la comarca baix empordanesa.

La figura següent mostra l’evolució de l’IPE12 pel conjunt de Catalunya entre 1971 i 2022. Els colors blaus indiquen períodes humits, mentre que els vermells són períodes secs.

Evolució de l'Índex de Precipitació Estàndard (IPE12) des de 1971 fins febrer 2022. Font: Servei Meteorològic de Catalunya.
Evolució de l’Índex de Precipitació Estàndard (IPE12) des de 1971 fins febrer 2022. Font: Servei Meteorològic de Catalunya.

Un fet particular d’aquesta sequera és que ha vingut precedida d’un dels triennis (2018-2020) més humits de les darreres dècades. Períodes de sequera són doncs habituals a Catalunya, intercalats per períodes més plujosos, unes característiques que corresponen a la variabilitat intrínseca del clima mediterrani. No obstant això, un dels perills de la sequera pluviomètrica és que aquesta acabi repercutint en l’estat dels embassaments, conduït eventualment, a una sequera hidrològica en la qual s’hagi de limitar l’ús de l’aigua.

Embassaments al 50 %

Segons informa l’Agència Catalana de l’Aigua els embassaments es troben al 53% de la seva capacitat. Mentre que l’aqüífer del Baix Ter es troba en estat normal, la unitat de l’embassament del Ter està en fase de prealerta i a la comarca veïna de l’Alt Empordà l’aqüífer del Fluvià – la Muga es troba en alerta, estat que limita el consum global d’aigua per abastament a un màxim de 250 litres per habitant i dia a 22 municipis d’aquesta comarca.

Quan s’acabarà la sequera?

La predicció mensual elaborada a partir de les dades de pronòstic estacional per conjunts del ECMWF (Centre Europeu de Prediccions Meteorològiques a Mitjà Termini) indicava un hivern sec i així ha estat. Segons aquesta mateixa predicció durant el març plourà per sota la mitjana (que plogui per sota la mitjana no vol dir que no hi hagi episodis de pluja) i cal esperar als mesos d’abril i maig per trobar un pronòstic d’anomalia positiva de precipitació mensual. Cal considerar que aquests models són resultats estadístics de valor climàtic i no poden preveure un episodi meteorològic concret, a més de tenir una fiabilitat limitada.

- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -spot_img
- Publicitat -

Altres notícies

- Publicitat -