L’Audiència de Girona ha absolt l’acusat que s’enfrontava a 6 anys de presó per abusar sexualment de la neboda de 7 anys “en diverses ocasions” l’any 2019 a Palafrugell. La sentència de la secció quarta argumenta que “no s’ha provat, amb la seguretat i certesa que requereix qualsevol pronunciament penal condemnatori” que el processat aprofités les estones que la menor passava amb el seu pare per fer-li tocaments per sobre de la roba als genitals. El tribunal critica que no s’hagin aportat a la causa informes psicològics ni hagin declarat al judici els professionals que van atendre la menor: “Aquesta manca de proposició de prova priva a la sala d’elements d’una qualitat probatòria molt superior a l’aportada”.
Al final del judici, la fiscalia va mantenir la petició de 6 anys de presó per un delicte continuat d’abús sexual a menor de 16 anys i l’acusació particular s’hi va adherir. A l’informe, el fiscal va argumentar que la declaració de la víctima era suficient per enervar la presumpció d’innocència del processat.
La defensa, encapçalada pel lletrat Jordi Colomer, va demanar l’absolució i va argüir que era “impossible” que el processat hagués comès els fets perquè, quan la nena passava temps amb el seu pare després de la separació dels seus progenitors, ell estava treballant a Mont-ras. A més, també va exposar que no hi havia cap testimoni ni cap prova que avalés la declaració de la menor.
La sentència de la secció quarta de l’Audiència de Girona, de la que ha estat ponent la magistrada Maria Vila, li dona la raó. El tribunal conclou que “no comptant amb més elements de prova que el relat de la denunciant, en absència d’elements que el corroborin objectiva i subjectivament, i davant la negació dels fets per part de l’acusat, la sala no compta amb elements probatoris suficients per enervar la presumpció d’innocència de l’acusat”. “És procedent dictar una sentència absolutòria”, afegeix l’Audiència.
El judici va començar amb la declaració de la menor, que va explicar que el seu oncle -que vivia a la porta de davant de casa del seu pare- li feia tocaments per sobre els pantalons aprofitant estones que estaven sols o quan sabia que altres familiars que hi havia al domicili no el veien. La menor va descriure diversos episodis, com uns tocaments per sota de la manta un cop que ella estava mirant la televisió o un altre cop on els hauria comès a l’escala de casa del seu pare quan l’àvia estava en una altra habitació.
L’acusat, que va declarar al final del judici, va negar els presumptes abusos. El processat va assegurar que la relació que tenia amb la nena era pràcticament nul·la i que només la va veure “dos o tres cops” perquè va coincidir amb ella al bar del seu pare, on la menor anava a berenar.
L’Audiència argumenta que, més enllà dels relats oposats d’acusat i víctima, no hi ha cap més prova que acrediti els fets. I aquí, el tribunal critica que ni fiscal ni acusació hagin aportat informes psicològics o hagin citat a declarar els professionals que van atendre la menor.
“Això comporta que la sala desconegui quin professional ha dut a terme les visites amb la menor, quin ha estat el motiu de les mateixes i si la menor ha estat diagnosticada d’algun trastorn que resulti compatible amb el seu relat”, lamenta el tribunal, que resol absoldre el processat del delicte continuat d’abusos sexuals del qual l’acusaven.
