Mal inici d’any per a l’economia gironina. La demarcació tanca el primer trimestre del 2026 amb 54.200 desocupats i una taxa d’atur que s’enfila més de dos punts i arriba al 12,5%. La xifra d’aturats és la més alta d’ençà del segon trimestre del 2021. Segons recull l’Enquesta de Població Activa (EPA), la destrucció d’ocupació s’ha concentrat sobretot al sector serveis, perquè només en tres mesos ha perdut fins a 16.000 llocs de treball. La construcció també ha anat de baixa, però per contra, tant la indústria com l’agricultura han guanyat treballadors. Entre aquests dos sectors, però, no en fan prou per compensar la pèrdua dels altres. En comparació amb el desembre de l’any passat, a les comarques gironines ara hi ha 4.800 ocupats menys.
L’última enquesta, que aquest dimarts ha fet pública l’Institut Nacional d’Estadística (INE), evidencia que l’economia gironina es refreda i deixa enrere els rècords assolits durant el tercer trimestre de l’any passat (en què es va arribar als 411.100 ocupats i el setembre es va tancar amb 26.600 aturats). Com ja va passar a finals del 2025, entre gener i març no tan sols s’ha continuat destruint ocupació, sinó que la xifra de desocupats també ha anat a l’alça.
A les comarques gironines, el primer trimestre del 2026 deixa 54.200 desocupats i una taxa d’atur que s’enfila fins al 12,5%. La diferència amb el desembre és significativa. Perquè durant aquests tres mesos la demarcació ha sumat 10.900 persones més que busquen feina i la taxa d’atur ha pujat més de dos punts. A finals del 2025, era del 10,13%.
De fet, per trobar un percentatge similar cal remuntar-se fins al primer trimestre del 2024 (en què va situar-se al 12,47%). Però si en comptes de posar el focus damunt la taxa, aquest es posa en el global d’aturats, cal anar encara més enrere per trobar una xifra similar. Perquè els 52.400 desocupats que hi ha ara a les comarques gironines són la xifra més alta d’aturats que s’ha registrat d’ençà del segon trimestre del 2021 (quan arran dels estralls de la covid es va arribar als 59.200).
Sobretot, a l’hostaleria i el comerç
Per sectors, el de serveis -que inclou l’hostaleria i el comerç- és on més s’ha viscut la sotragada. Perquè dels 278.000 treballadors que tenia al desembre, ara s’ha reculat fins als 262.000. És a dir, que en tan sols tres mesos s’han destruït 16.000 llocs de feina. En paral·lel, si bé de manera no tan acusada, la construcció també tanca aquest primer trimestre del 2026 a la baixa (passant dels 32.200 treballadors als 30.100).
La situació, però, no es reprodueix a la resta de sectors. Perquè tant la indústria com l’agricultura tanquen el primer trimestre del 2026 creant ocupació. De fet, la indústria ha estat el principal motor de creació d’ocupació a les comarques gironines entre gener i març, perquè arriba a sumar fins a 11.700 treballadors (passant dels 70.600 als 82.300). L’agricultura, al seu torn, en guanya 1.600 (de 3.800 als 5.400).
Tot i això, però, la suma dels dos és insuficient per decantar la balança. Perquè entre tots dos no arriben a eixugar la destrucció d’ocupació als serveis i a la construcció.
