10.1 C
Pals
Diumenge, 9 agost 2020

Últims programes

La Xalana – 5 agost 2020

Avui a la Xalana han pujat el tiktoker GerryQuerryBerry i en Martí Saguer.

La Xalana – 30 juliol 2020

Aquest dijous a la Xalana han pujat en Martí Saguer i l'Àlex Mata amb els quals hem repassat cançons estiuenques de la dècada dels...

L’Empordà dels Maragall

La mort de la riallera i enèrgica amiga Diana Garrigosa m’ha retornat records empordanesos. Tardes a Rupià, passejades prop la mar, converses de matinada. L’he plorada amb llàgrimes agraïdes pel seu exemple de vitalitat, intuïció i caràcter.
L’atzar ha volgut que aquesta mort prematura hagi coincidit amb una publicació de la Fundació Catalunya Europa que gestiona el llegat de qui fou alcalde de Barcelona i president de Catalunya, Pasqual Maragall; qui més trobarà a faltar la Diana, la seva companya de vida i projectes.

La publicació es titula Pasqual Maragall: Una mirada europea, catalana i municipal i la part que s’ha publicat aquests darrers dies parla, precisament de “Les comarques de Girona com a exemple”

Les referències a l’Empordà son constants, fins i tot a Rupià com a pàtria:  “Des de la Talaia es veu l’Empordà que van trobar els grecs quan van arribar fa més de dos mil anys: únic, verd, suau, més gran i obert cap el nord”, és un fragment d’un escrit de Pasqual Maragall parlant de les comarques en contraposició a l’oportunisme polític que van representar les lleis d’ordenació territorial de 1987 del govern Pujol.

El treball fa un repàs a la teoria de l’Empordà del gran poeta Joan Maragall que afirmava que l’Empordà era una part petita del tot català i en concentrava la seva millor essència, arribant a afirmar que Catalunya podria renéixer des d’aquesta plana però no podria ser sense aquesta plana.

“Si un dia a Catalunya li faltés l’Empordà, Catalunya no fora ella mateixa; però si un dia, en canvi, de Catalunya només retés l’Empordà, Catalunya podria tornar a ser: perquè la veritat rau no en l’espiga sinó en el gra”

Aquestes paraules de l’avi van ser actualitzades per Pasqual Maragall en la seva defensa de Catalunya com un sistema de ciutats eficients i fortes. De ciutats i també de territoris, com l’Empordà i tantes altres comarques que va recórrer fins apamar-les, fins amarar-se’n.
“I en l’estima del pròxim i petit, va escriure l’alcalde de la Barcelona Olimpica, s’expressa suficientment la nostra estima pel major i envoltant. La veritat no sempre està en el tot sinó en la part, i el principi actiu de la vida està en allò més essencial, en el nucli més reduït, si se li dóna llibertat per desenvolupar-se”

Permeteu-me la llicència, impregnada de sentiment de pena, de dir-vos que aquesta setmana no aconsegueixo treure’m aquestes paraules quan contemplo la plana ondulada que m’acull en la meva activitat laboral cada dia.
Pasqual i Diana formaven un tàndem. Hi ha poques parelles exposades a l’activitat i a l’escrutini públic permanent que ho aconsegueixin com ho van aconseguir ells. Que l’Empordà s’impregni de la seva mirada ampla, integradora, respectuosa i universal.
Montserrat Tura

Temps de lectura: 2 minuts

Més àudios