23.5 C
Pals
Divendres, 29 setembre 2023
- Publicitat -

Manuel Carrasco m’emociona presentant el seu 9è àlbum al Festival de Cap Roig

Amb el títol “Corazón y flecha”, el cantant és capaç de tornar a enlluernar els jardins botànics després de 6 anys des de la seva darrera actuació.

Temps de lectura: 2 minuts
- Publicitat -spot_img
- Publicitat -

Ahir a la nit, cap a les 22:15h d’un dilluns d’agost. Començà el que serà un dels millors concerts que he vist en els meus 32 anys d’edat… i us preguntareu, per què? Doncs no acabaria mai de donar respostes, arguments i certeses, però bé, ho intentaré!

Manuel Carrasco és un cantant que vaig conèixer al 2002, en el mític programa d’”Operación Triunfo” (OT). En aquell moment, tot i no ser el guanyador de la seva edició, ja em va robar el cor. I potser us tornareu a preguntar el per què? Dons pels mateixos motius que va demostrar ahir a la nit:

A les 22:26h ja havia cantat 3 cançons que mai havia escoltat i igualment em va fer aixecar de la cadira. A les 22:27h, el tio, tot i ser nascut a Isla Cristina (Andalusia), s’arranca a parlar català com si fos de Bellcaire d’Empordà amb afirmacions com “Estic molt content d’estar aquí!”.

Abans de les 23h ja s’havia posat al públic a la butxaca, tant els que el coneixen a la perfecció, com aquells que no sabien ni una sola cançó… Com? Entre d’altres motius, perquè també cantava altres temes mítics com “Agua” del grup Jarabe de Palo. Interactuava amb la totalitat de l’audiència i improvisava a partir del que succeïa de manera espontània. Cantava a capella i es feia escoltar per tota la grada. Utilitzava ell mateix diferents instruments en solitari, com la guitarra i el piano, acompanyat de la seva inigualable veu raspada.

Cap a mitjanit ja m’havia fet saltar alguna llagrimeta i m’havia fet connectar amb alguna experiència personal que em ressonava…

I bé, en la última cançó, cap les 00:35h va acabar de sorprendre’ns tirant una copa de whisky a les files de davant de l’escenari, va fer una adaptació d’un dels seus èxits nombrant indrets del territori català i va finalitzar amb l’havanera “el meu avi”, entre els aplaudiments i l’eufòria de tothom!

A les 00:50h sortia amb un cúmul de sensacions indescriptible… les persones que llegiu aquestes línies i em coneixeu, sabeu que tendeixo sempre a exagerar les coses, però és que sincerament, crec que té la millor posada en escena que he vist mai en directe, ho transmet absolutament TOT!

- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -

El millor Girona espera al Madrid

El conjunt blanc-i-vermell no vol despertar del somni que està vivint en aquest començament de temporada. Líders en solitari gràcies als gols de Dobvyk i Eric García a Vila-real en la jornada intersetmanal, demà dissabte arriba el Madrid a Montilivi.
- Publicitat -
- Publicitat -

Altres notícies

- Publicitat -