[AGENDA] Què puc fer avui, 6 de juliol?
Des de Ràdio Capital, fem una selecció de les millors activitats culturals i esportives que hi ha per la zona. L’agenda cultural de l’Empordà és un veritable festival de diversió i entreteniment. Deixa’t emportar per la seva màgia i descobreix perquè aquesta regió és un dels destins culturals més atractius de la Costa Brava.
A continuació, t’expliquem les activitats més destacades per la redacció que pots fer al llarg del dia d’avui! Prepara’t per passar-ho d’allò més bé!
Arriba per fi la 57a Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell. A la tarda hi haurà el mercat d’artesans i a les 22:15h començaran les havaneres amb els grups Els Cremats, Arjau, la Mariona Escoda, Les Anxovetes i el Peix Fregit.
El Festival de Guitarra Girona – Costa Brava arriba al Teatre La Gorga de Palamós a les 20:30h amb el guitarrista Josep Manzano i el Trio La Muse, tres dones formades en els conservatoris de música d’Ucraïna i Bielorússia.
Pels amants de l’esport, el Club Esportiu de tenis de La Bisbal ha organitzat un torneig gratuït de pàdel durant tot el cap de setmana. Durant el dia es faran diverses classes perquè els participants aprenguin a jugar i a la tarda començarà el torneig!
En últim lloc, continua el Festival ISTIU amb Blaumut a les 22:30h i amb l’artista que barreja jazz tradicional i electrònica, en Llibert Fortuny a les 00.00h. Per acabar la nit, s’oferirà als assistents una sessió del DJ Miqui Puig.
L’Institut Català del Suro impulsa un projecte per fer escocells i paviments per a parcs infantils amb taps reciclats

L’Institut Català del Suro (ICSuro) ha posat en marxa un projecte pioner per crear escocells i paviments per a parcs infantils utilitzant taps de suro reciclats. Aquesta iniciativa pretén evitar que els taps acabin al contenidor de l’orgànica o al rebuig, donant-los una segona vida en l’urbanisme municipal.
El director de la Fundació ICSuro, Albert Hereu, ha explicat que, després de diverses proves d’assaig i error, es realitzarà una prova pilot en un parc de Cassà de la Selva (Gironès). El procés consisteix a recollir taps, triturar-los i, amb una mescla aglomerant, convertir-los en paviment. Hereu destaca que les propietats del suro el fan ideal com a aïllant tèrmic i per esmorteir caigudes.
A l’estat espanyol es generen al voltant de 4.000 tones anuals de taps de suro. Hereu ha subratllat que la interacció entre el sector vitivinícola i el sector surer ha revelat una baula en la cadena de valor que encara no s’aprofita del tot. Amb l’objectiu de reutilitzar aquests taps i evitar que es converteixin en residus, l’ICSuro ha impulsat aquest projecte innovador.
L’ICSuro ja ha provat el sistema a la seva seu de Palafrugell (Baix Empordà) i ara, després de diverses proves, està llest per a la prova en un parc infantil de Cassà de la Selva. Per dur a terme el projecte, l’ICSuro ha adquirit una trituradora que opera des del Centre Especial de Treball Tramuntana, també a Palafrugell, on es trituren els taps recollits.
Hereu ha detallat tres variants de paviment: un paviment de confort per caminar, un per escocells permeable a l’aigua i a l’aire, i el més complex per als parcs infantils. Aquest últim requereix dues capes de paviment, actuant com a aïllant tèrmic i esmorteint els impactes, amb assajos acreditats per un laboratori independent.
La prova pilot a Cassà de la Selva no és casual, ja que aquest municipi té una forta tradició surera i forma part del patronat de la Fundació. La previsió és instal·lar el paviment de taps reciclats l’últim trimestre d’aquest any.
El projecte també té una vessant educativa i de conscienciació ambiental que permetria reduir el cost d’aplicació d’aquests paviments. S’impulsarà un sistema de recollida de taps al municipi per fer conscienciar la població sobre la importància del reciclatge i veure’n directament els resultats.
Les primeres proves van ser fallides a causa del tipus d’aglomerant utilitzat, però després de solucionar aquest problema, Hereu espera que la prova a Cassà sigui un èxit. També ha destacat que el paviment de suro pot ser una bona alternativa als parterres de cautxú, que podrien desprendre partícules contaminants i microplàstics.
Forallac homenatja l’artista Cado Manrique amb una nova escultura a Peratallada
L’Ajuntament de Forallac ha instal·lat a Peratallada una escultura de l’artista Cado Manrique (Santa Cruz de la Palma, Tenerife, 1944), qui resideix a Vulpellac des del 2009. Aquesta iniciativa vol reconèixer la trajectòria de l’artista i la seva vinculació amb el municipi, així com embellir la via pública a través de l’art.
La peça s’ha col·locat a la zona verda de l’aparcament de Dalt de Peratallada, prop d’una de les torres i del fossat de defensa medieval, un dels principals accessos al conjunt monumental. L’escultura, titulada “Dialògic I”, va ser creada l’any 2015 i forma part d’una sèrie inspirada en la definició de diàleg.
Segons l’autora, “Acabava d’instal·lar-me al meu nou taller a Forallac, envoltada d’obres acabades i altres per començar, i vaig començar a treballar en un tema recurrent: la dificultat d’enteniment”. Manrique destaca que el diàleg és essencial per connectar-nos amb els altres, aprendre, créixer i resoldre conflictes.
La instal·lació ha tingut lloc aquest matí amb la participació de la Brigada Municipal. A l’acte hi han assistit l’artista, acompanyada dels seus fills Carla i Ricard; l’alcalde, Josep Sala; la regidora de Cultura, Olga Galceran; el regidor de Patrimoni, Carles Frigola, i la regidora de Turisme, Marta Chicot.
Cado Manrique ha expressat el seu agraïment a l’Ajuntament per la instal·lació de la seva obra a la via pública, destacant la importància de l’art accessible per a tothom. També ha agraït als professionals que han col·laborat en la base de ciment i pedra de l’escultura.
Per la seva part, l’alcalde Josep Sala ha manifestat l’orgull de comptar amb una obra de Manrique a Peratallada, destacant que enriqueix el patrimoni cultural i artístic de Forallac. La regidora de Cultura, Olga Galceran, ha ressaltat la importància de fomentar la presència d’art públic i ha expressat el desig de continuar amb més iniciatives similars en el futur.
La Policia Local de Palamós impulsa una campanya informativa per potenciar la seguretat al comerç del municipi
La Policia Local de Palamós ha començat aquest juliol una campanya informativa dirigida als comerços del municipi per reduir el risc de robatoris durant l’estiu, quan la vila registra la màxima ocupació de l’any amb turistes i visitants.
Agents de la policia visiten botigues i establiments per entrevistar-se amb propietaris i dependents, oferint-los informació i consells sobre mesures de seguretat bàsiques per reduir les possibilitats de robatoris o intents de bescanvi amb bitllets falsos.
Aquesta campanya preventiva i proactiva pretén evitar delictes, augmentar la seguretat del sector comercial i establir un contacte directe entre la policia i els comerciants per conèixer les seves necessitats de seguretat. Durant les entrevistes, s’aprofita per actualitzar les dades de contacte i recordar els telèfons d’emergència de la Policia Local de Palamós.
A més, la Policia Local ha incrementat les patrulles d’agents a peu i en vehicle per les zones comercials del municipi, reforçant la vigilància durant aquests mesos amb alta afluència de persones.
La nova exposició de l’Espai Carmen Thyssen crea 24 diàlegs entre escultures i pintures del fons de la baronessa
L’Espai Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols presentarà aquest divendres a les 20 h la nova exposició escultòrica ‘Entre obres. Diàlegs prefigurants amb la Col·lecció Carmen Thyssen‘, una mostra que es podrà visitar fins al 24 d’octubre de 2024 al Monestir de Sant Feliu de Guíxols. En aquesta exposició 27 artistes contemporanis dialoguen amb 24 peces de la col·lecció de la baronessa Carmen Thyssen.
La comissaria de l’exposició, Pilar Giró, ha destacat que aquesta és la primera exposició íntegrament d’escultura feta a l’Espai Carmen Thyssen. Aquesta exposició transita entre dos espais que dibuixen l’escenari híbrid del segle XXI: d’una banda, tenim les escultures de forma tangible al llarg de l’exposició i, de l’altra podem apreciar les obres pictòriques seleccionades per crear aquest joc entre artistes en el món digital, tal com apunta Giró.
Per cadascuna de les escultures i instal·lacions de la mostra s’ha seleccionat la correspondència virtual amb una peça de la Col·lecció de Pintura Catalana Carmen Thyssen, a la qual es pot accedir mitjançant la imatge o el codi QR que hi ha en els diversos plafons de l’exposició. A més, a la guia de mà els visitants podran trobar-hi els textos dels relats creats per cadascun dels diàlegs, de caire estètic o simbòlic, entre les obres de l’exposició i les que formen part de la Col·lecció Carmen Thyssen. Ho explica Pilar Giró.
El conservador de la Col·lecció Carmen Thyssen, Guillermo Cervera, assenyala que “aquesta sinergia amb el món digital estic segur que provocarà situacions interessants amb els visitants, que és a qui ens devem i, precisament, aquest format permet que cada espectador pugui formar-se la seva pròpia història dins d’aquest meravellós entorn”.
A l’exposició s’hi podran veure obres d’artistes locals, nacionals i internacionals cedides en préstec gratuït provinents de la Col·lecció Carmen Thyssen, la Fundació La Caixa, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Chillida Leku, l’Opera Gallery Madrid, el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols i el taller dels mateixos artistes. Entre els artistes hi trobem noms com els de Nei Alebrtí, Manel Álvarez, Alfonso Alzamora, Josep Canals, Eduardo Chillida o Pepa Poch, entre altres.
El futur Museu Thyssen de Sant Feliu
L’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, ha detallat que aquesta propera tardor està previst que es licitin les obres de la primera fase del que serà el futur Museu Thyssen a Sant Feliu de Guíxols. “Si tot va bé, a finals del mes de març del 2025, esperem començar les obres”, explica el batlle. Carles Motas també ha fixat el termini d’execució d’aquestes obres en 18 mesos, així, està previst que a principis del 2027 el futur Museu Thyssen ja estigui a punt.
I tot i que les obres està previst que es facin en dues fases, Carles Motas ha detallat que de seguida que tinguin el finançament assegurat per impulsar la segona fase, la tiraran endavant. La primera fase preveu rehabilitar la construcció actual del Monestir, que és la que començarà el mes de març i és la que compta amb el finançament. La segona fase és la que contempla la construcció del nou claustre.
Tant l’alcalde com el diputat de cultura de la Diputació de Girona, Jordi Camps, han volgut destacar la rellevància que suposa tenir un projecte d’aquestes característiques a Sant Feliu de Guíxols. “Aquest Museu permetrà que gent de fora les contrades o de la zona puguin descobrir aquest espai cultural i artístic”, detalla Jordi Camps.
I tot i que està prevista la construcció d’un altre Museu Thyssen a Barcelona, que neix d’una iniciativa privada, des del municipi i des de la fundació Thyssen ho veuen com una oportunitat per crear sinergies “molt interessants” per fomentar la cultura al territori català.









Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.