Calonge celebra la quarta edició del F’Estiu amb Sílvia Pérez Cruz com a cap de cartell

L'alcalde de Calonge, Jordi Soler, el diputat de Cultura de la Diputació de Girona, Jordi Camps, i el director artístic del F'Estiu, Francesc Sánchez Carcassés, en la programació del festival f'estiu Data de publicació: dimarts 04 de juny del 2024, 14:34 Localització: Calonge Autor: Imatge cedida a l'ACN per la Diputació de Girona
L'alcalde de Calonge, Jordi Soler, el diputat de Cultura de la Diputació de Girona, Jordi Camps, i el director artístic del F'Estiu, Francesc Sánchez Carcassés, en la programació del festival Data de publicació: dimarts 04 de juny del 2024, 14:34 Localització: Calonge Autor: Imatge cedida a l'ACN per la Diputació de Girona

Calonge celebra aquest estiu la quarta edició del F’Estiu, amb Sílvia Pérez Cruz com a cap de cartell. L’acompanyaran la Gio Symphonia, Guillem Roma i The Gramophone Allstars Big Band, entre d’altres propostes musicals, del 5 al 17 d’agost. L’objectiu del festival és projectar la música popular amb intèrprets locals i preus assequibles.

En total, hi haurà sis concerts en dos escenaris al castell de Calonge, on es combinaran estils com la cançó d’autor, el soul, la música llatina, la sardana i la música clàssica. La iniciativa és de l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni i compta amb el suport de la Diputació de Girona.

Sílvia Pérez Cruz obrirà el festival el dilluns 5 d’agost als jardins del castell de Calonge amb el seu disc ‘Toda la vida, un día’, que reflexiona sobre la vida i la mort. El divendres 9 d’agost, The Gramophone Allstars Big Band actuarà als jardins del castell, fusionant ritmes jamaicans dels anys seixanta amb soul i jazz. El dissabte 10 d’agost, Telva Rojas, acompanyada de la Selva Big Band Latin Orquestra, oferirà un concert amb ritmes caribenys. Guillem Roma actuarà el dijous 15 d’agost al pati d’armes del castell, tornant a les seves arrels musicals. El divendres 16 d’agost, dues cobles, La Principal del Llobregat i la Ciutat de Girona, interpretaran sardanes. El festival es tancarà el dissabte 17 d’agost amb la GIO Symphonia, que interpretarà ‘El amor brujo’ de Mariola Membrives.

El judici per presumptes abusos sexuals a una menor de 7 anys a Palafrugell queda vist per a sentència

D'esquenes, l'acusat de fer tocaments a la neboda a Palafrugell. Foto del judici a l'Audiència de Girona Data de publicació: dijous 30 de maig del 2024, 16:59 Localització: Girona Autor: Marina López
D'esquenes, l'acusat de fer tocaments a la neboda a Palafrugell. Foto del judici a l'Audiència de Girona Data de publicació: dijous 30 de maig del 2024, 16:59 Localització: Girona Autor: Marina López

El judici a l’acusat d’abusar sexualment de la seva neboda de set anys a Palafrugell durant el 2019 ha quedat vist per a sentència. Dijous passat, van declarar la víctima, testimonis i perits. Aquest dimarts, el procés es va reprendre a la secció quarta de l’Audiència de Girona amb la declaració del processat, les conclusions i els informes.

L’acusat ha assegurat que “en cap moment” va fer tocaments a la menor i ha afirmat que, en les hores que la nena diu que van tenir lloc els presumptes abusos, ell estava treballant. La fiscalia ha mantingut la petició de sis anys de presó i l’acusació particular s’hi ha adherit. La defensa, encapçalada per Jordi Colomer, demana l’absolució.

Segons les acusacions, processat i víctima vivien porta amb porta a Palafrugell. L’home hauria aprofitat estones en què estaven sols o que altres familiars no el veien per fer-li tocaments. Al judici, la menor va explicar que els abusos passaven els dies que ella s’estava amb el seu pare després de la separació dels seus pares.

El processat ha assegurat que, des de la separació, la seva relació amb la nena era pràcticament nul·la i que només la va veure “dos o tres cops” al bar del seu pare, on la menor anava a berenar. Així, ha negat que li fes de cangur o que la convidés a casa seva a veure pel·lícules o dibuixos, com sostenen les acusacions.

L’acusat no s’explica la denúncia, però creu que està relacionada amb la mala relació entre la seva família i la mare de la menor. També ha indicat que, al llarg del 2019, treballava cuidant una persona gran amb una jornada laboral de nou del matí a sis de la tarda, i que hi arribava a casa cap a dos quarts de set de la tarda.

La defensa argumenta que és “impossible” que fos l’autor dels fets perquè, quan la nena passava temps amb el seu pare, ell estava treballant. A més, Jordi Colomer assenyala que els testimonis han acreditat que, tant a casa del processat com al domicili del pare de la menor, hi vivien més persones i no estaven sols.

La fiscalia ha mantingut la petició de sis anys de presó per un delicte continuat d’abús sexual a menor de 16 anys. En l’informe, el fiscal ha exposat que la declaració de la víctima és suficient per enervar la presumpció d’innocència i ha esmentat jurisprudència del Tribunal Suprem que subratlla que les imprecisions en el relat, tractant-se d’una menor i del pas del temps, no resten persistència a la incriminació.

La menor va descriure diversos episodis, com uns tocaments per sota de la manta mentre mirava la televisió i un altre cas a l’escala de casa del seu pare quan l’àvia estava en una altra habitació.

L’atur baixa a les comarques gironines gràcies a la temporada turística

Un treballador de l'hotel Sant Roc de Calella de Palafrugell prepara la terrassa pels visitants d'aquesta Setmana Santa - Imatge de l'ACN/Aleix Freixas
Un treballador de l'hotel Sant Roc de Calella de Palafrugell prepara la terrassa pels visitants d'aquesta Setmana Santa - Imatge de l'ACN/Aleix Freixas

Les comarques gironines han baixat dels 30.000 aturats aquest mes de maig. En concret, a la demarcació hi ha actualment 29.313 persones que busquen feina, un 2,29% menys que el mes d’abril. A més, l’afiliació a la Seguretat Social ha crescut de manera significativa amb 6.891 treballadors més, el que representa un increment de l’1,90% respecte a l’abril. La disminució de l’atur s’explica especialment per l’inici de la temporada turística, ja que vuit de cada deu nous treballadors han trobat feina en el sector serveis.

En comparació amb fa un any, les dades també són positives: les comarques gironines tenen 709 aturats menys que al maig de 2023 i l’afiliació ha crescut un 2,73%.

Per primera vegada aquest 2024, la demarcació ha baixat dels 30.000 aturats gràcies a les contractacions en el sector serveis. Amb l’inici de la temporada turística, 552 de les 688 persones que han trobat feina ho han fet en aquest sector. Això deixa el total de persones aturades en 29.313. Aquesta disminució és habitual al maig; el 2023 es va registrar una caiguda de l’1,7%, també gràcies a l’inici de la temporada turística. Aquest any, però, les xifres són millors, amb 709 persones més treballant respecte al mateix mes de l’any passat.

L’activitat industrial ha crescut lleugerament amb 76 noves incorporacions, mentre que la construcció ha contractat 48 persones i l’agricultura 18 més.

L’afiliació a la Seguretat Social també registra bones dades, amb 369.970 persones afiliades actualment, un 1,9% més que fa un mes i un 2,73% més que fa un any, consolidant la tendència a l’alça de 2024.

Tot i les bones dades, Girona és la tercera demarcació de Catalunya en percentatge d’atur i la quarta en nombres absoluts. A Lleida, l’atur ha caigut un 4,21% respecte a l’abril, amb 707 persones més treballant. A Tarragona baixa un 2,32%, seguida del 2,29% de Girona, mentre que Barcelona és la que menys ha reduït l’atur, amb un descens de l’1,57%.

El nombre de contractes també ha augmentat notablement. A les comarques gironines s’han signat 23.789 contractes, 2.718 més que a l’abril, fet que suposa un increment del 12,9%. Respecte al mateix mes de l’any passat, s’han signat 666 contractes més, un augment del 2,88%. De tots els contractes signats aquest maig, més de la meitat han estat indefinits (12.415), mentre que la resta (11.374) han estat temporals.

Lightning Seeds celebren 35 anys amb un concert a Barcelona

lightning-seeds-celebren-35-anys-amb-un-concert-a-barcelona
Lightning Seeds celebren 35 anys amb un concert a Barcelona

Per commemorar els seus 35 anys de carrera musical, la icònica banda britànica Lightning Seeds llançarà un àlbum de grans èxits i emprendrà una gira per Europa el 2024.

El nou àlbum recopilatori, titulat “Tomorrow’s Here Today”, estarà disponible a principis d’octubre. La banda de Liverpool, liderada pel llegendari Ian Broudie, ha preparat una selecció magistral dels seus millors temes, començant amb el seu clàssic single debut “Pure”. Aquest llançament és una veritable celebració del seu llegat, reunint 20 de les seves cançons més estimades, incloent ‘The Life Of Riley’, ‘Change’, ‘Lucky You’, ‘Sense’, ‘All I Want’, ‘Sugar Coated Iceberg’ , ‘You Showed Me’, ‘Emily Smiles’, ‘Three Lions’ i moltes més.

Per promocionar aquest esperat àlbum, Lightning Seeds s’embarcarà en una gira per Europa, amb parades a algunes de les ciutats més importants, entre les que es troba Barcelona. La formació hi actuarà el 16 d’octubre a la Sala Razzmatazz 2.

Les entrades estan ja a la venda a entradas.com.

L’entrada Lightning Seeds celebren 35 anys amb un concert a Barcelona ha aparegut primer a Primera Fila.

Supermatí – 4 juny 2024

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 4 juny 2024
Loading
/

Sobre la promesa

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Sobre la promesa
Loading
/

Recentment he llegit l’assaig que ha publicat la filòsof Marina Garcés als Quaderns Anagrama, i que porta per títol “El temps de la promesa”. Amb 95 pàgines, la Garcés ens comença demanant si recordem la darrera promesa important que has fet o que t’han fet, i tot seguit ens convida a pensar sobre el què significa prometre, sobre el pes i la buidor de moltes promeses, així com el que una promesa pot representar en un moment en que sembla que tot és irreversible, i que ella anomena el temps de l’accident. Davant d’un mon abocat al desastre, segons la Garcés sembla més fàcil i potser irremeiable, que tenir poder és més aviat poder predir (el que passarà i les conseqüències que tindrà) i no pas poder prometre. Arrel de les disquicisions de la filòsof, jo m’he fet la pregunta. No recordo exactament la darrera vegada que algú em va prometre res, però crec que va ser el meu fill: deixa’m jugar avui fins tard als videojocs i et prometo que demà estudiaré tot el dia. La promesa com a moneda de canvi. I la darrera que vaig fer jo? Així en general crec que en faig poquíssimes. Soc del parer que la paraula donada (què no és la paraula donada sinó una promesa?) val més que cap contracte, i potser per això escassament em mullo, i si ho faig, és perquè estic segura de poder mantenir-la malgrat les conseqüències. Què valdria, sinó? Et prometo que vindré. Et prometo que si el dia de demà et veig patir, intentaré acabar amb el teu sofriment. Et prometo que em cuidaré d’aquest assumpte, deixa-ho a les meves mans. Estalviar promeses t’estalvia problemes, però mantenir les que fas et dona credibilitat. Promesa és compromís, i compromís és lligam.

I vosaltres, quan i quina és la darrera vegada que vau prometre o us van prometre coses?