Aquest divendres 7 de juny, SOS Costa Brava organitza l’acte “El mar de la Costa Brava, espai marí a protegir” al Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala, amb motiu del Dia Internacional dels Oceans i les Mars. L’esdeveniment tindrà lloc a partir de les 20 hores, amb entrada lliure.
L’acte inclou una presentació i col·loqui amb Josep Maria Gili, professor d’investigació del CSIC a l’Institut de Ciències del Mar i especialista en Ecologia Marina; Ramon Alturo, director del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter; Núria Raventós, doctora en Biologia i investigadora al CEAB-CSIC de Blanes; i Eduard de Ribot, advocat de SOS Costa Brava.
Com cada any, al voltant del 8 de juny, coincidint amb el Dia Internacional dels Oceans i les Mars, SOS Costa Brava organitza un acte per conscienciar sobre la importància dels oceans i promoure accions per a la seva conservació. Aquesta jornada té l’objectiu de reclamar el compliment dels objectius internacionals per preservar el 30% de les zones marines de la Costa Brava abans del 2030 i dotar de protecció estricta el 10% del mar.
SOS Costa Brava vol aprofitar aquest dia per anunciar el seu compromís amb aquestes demandes i per escoltar els criteris de científics especialitzats en la preservació marina.
L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà està treballant en una modificació de l’Ordenança Municipal de Civisme amb l’objectiu d’augmentar l’efecte dissuasiu dels comportaments incívics. Segons el Diari de Girona, l’objectiu principal d’aquesta modificació és permetre que els Mossos d’Esquadra puguin aplicar sancions basant-se en l’ordenança municipal de la Bisbal.
Aquest enduriment de les sancions contra l’incivisme va ser un dels punts centrals de la Junta Anual de Seguretat Ciutadana, celebrada el passat dimecres. La reunió va ser presidida per Xavier Dilmé, el regidor de Seguretat Ciutadana, i va comptar amb la participació de Mossos d’Esquadra, Policia Local, Guàrdia Civil i Policia Nacional. Durant la trobada es va analitzar la situació actual de seguretat ciutadana i es va discutir l’enfocament futur dels pròxims mesos. Tot i que es va afirmar que el balanç de la feina feta és positiu, es va fer una crida a continuar treballant conjuntament.
La reunió també va destacar les actuacions amb multireincidents, una problemàtica que ha portat diversos ajuntaments del Baix Empordà a demanar una reunió amb la fiscal en cap de les comarques gironines. Al març, després d’una reunió amb la fiscal, Dilmé va subratllar la importància d’haver escoltat que Ajuntaments i Fiscalia compartien l’objectiu de mantenir els multireincidents fora dels carrers.
Un altre punt tractat a la Junta Anual de Seguretat va ser la salut pública, avaluant les accions realitzades al municipi en relació amb les substàncies estupefaents. També es van revisar els protocols d’actuació establerts entre la Policia Local i els Mossos pel que fa a les ocupacions il·legals.
Dilmé va expressar el seu agraïment per la bona predisposició dels cossos policials per treballar conjuntament pel bé de la ciutadania de la Bisbal. A més, el regidor va reiterar la voluntat de l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà de continuar treballant amb fermesa contra els multireincidents, en pro de la salut pública, les ocupacions il·legals i l’incivisme.
Benvolguts oients de Ràdio Capital, aquests darrers dies tres articulistes d’aquesta secció han fet diferents comentaris sobre el turisme. Un d’ells, en Josep Taberner, es decantava per exposar un dels problemes que comporta: la saturació. Ell la concretava en la saturació del CAP de Pals durant l’estiu.
El segon, l’Adrià Pujol, adoptava una posició més neutral, més de centre, si ho volen. L’Adrià deia una obvietat. Afirmava que el turisme té avantatges i incovenients, i es quedava en el dubte de com podem trobar un equilibri entre el turisme i les molèsties que pot portar. Però sobre aquest tema, com tants d’altres, es poden dir alguna cosa més que obvietats?
El tercer, en Martí Sabrià, també en deia. Després de rebatre l’exemple d’en Josep Taberner amb l’argument -a mi em sembla que parcial- que qui paga la despesa turística són els mateixos turistes, apuntalava el turisme indicant que és incontestable que de turisme tots en volem perquè també tots en som.
Doncs bé, com que parlem de turisme, com que tots diem obvietats i, com que avui a casa nostra, turisme a vegades vol dir saturació, suposo, soferts i estimats oients de Ràdio Capital, que no els vindrà d’un altre punt de vista. Endavant, doncs. I perdonin que els atabali. El fet és, però que jo de turisme no en vull tant com n’hi ha i que de turista tampoc no ho he estat tant com altres. També en això hi ha graus i és de graus del que estem parlant.
Estic segur, però que ningú no vol tant de turisme a la Selva i a l’Empordà com pateixen avui a Mallorca, que ningú no vol tantes cues a les carreteres, tanta destrossa al litoral, tantes masses de gent emplenant carrers i platges, tanta oferta de patacada. He dit Mallorca perquè, naturalment, per mi era molt més còmode que no pas dir Lloret. Però, vinga. Ja ho he dit.
I ara que ho he dit, m’afanyo a explicar que no tinc cap dubte que a Lloret fa temps que hi ha gent que està lluitant per tenir el que anomenen turisme de qualitat, aquesta qualificació màgica que fa més de mig segle que es repeteix i que a mi em fa l’efecte que no acabem de saber concretar. Posaré alguns exemples, a parer meu, bastant obvis. Pals m’agradava més com era fa vint anys, sense tantes cases cap a la banda del Vernegar o de Ràdio Liberty. Begur, també. I ja sé que no es pot tornar enrere. Però bé ens hauríem de poder posar d’acord a no fer gaire res més a l’engròs. I tampoc segons què a la menuda. A mi no m’agraden les noves construccions que han fet a llocs com Llofriu, Albons, Casavells o Sant Julià de Boada, que trenquen la imatge que en teníem. I no m’agraden els xalets de luxe que estan fent a Vulpellac, a la banda del puig de Sant Ramon.
Vostès també pensen com jo? Pensen que és millor que no creixem gaire més, que no allarguem cap autopista i que no fem cap gran infraestructura més, que no trinxem cap poble o cap gran zona més, que més aviat desfem i no que fem?
Un cotxe patrulla de la policia local de la Bisbal d'Empordà davant dels Jutjats (imatge de la Policia Local)
La Policia Local de la Bisbal d’Empordà, conjuntament amb els Mossos d’Esquadra, han detingut un home de 32 anys que s’havia amagat en una zona boscosa després de cometre un robatori en un domicili d’una urbanització de la població. Segons ha informat l’Ajuntament en un comunicat, els fets es van produir poc després de les nou del vespre de diumenge, quan un veí de la urbanització del Remei va alertar que un home que havia comès un robatori s’havia ocultat entre la vegetació, a prop del lloc dels fets.
Quan les patrulles van arribar al lloc, van localitzar el sospitós, que va mostrar una actitud desafiant envers els agents, però finalment va ser detingut. L’home tenia set antecedents per fets similars.
La Policia Local sospita que podria ser l’autor de diversos robatoris que han tingut lloc al municipi en les darreres setmanes, així com en poblacions veïnes.
El regidor de Seguretat Ciutadana, Xavier Dilmé, ha qualificat de “vergonya” que una persona detinguda en diverses ocasions els darrers dies, tant per Mossos com per la Policia Local, segueixi al carrer. Dilmé ha afegit que aquestes situacions generen una gran alarma social i ha reclamat que la Justícia actuï: “La ciutadania exigeix que fem la nostra feina i si la policia fa la seva, la Justícia també ha de fer la seva. En aquest cas, no ho està fent i estem molt cansats que aquesta situació es repeteixi una vegada i una altra.”
Aquest dissabte, Marc Parrot inaugura la programació del Perifèria Cultural 2024. El cicle, que combina cultura, gastronomia i territori, vol relligar la perifèria artística dels Països Catalans amb la perifèria geogràfica, oferint 29 concerts i gairebé mig centenar d’artistes.
Entre els participants destacats d’aquesta edició hi ha Clara Peya, Pep Sala, Paula Valls, Xarim Aresté, Les Kol·lontai i KIW Trio. A més de concerts, el festival inclourà activitats paral·leles per a tota la família.
El xef Sergi de Meià aportarà la visió gastronòmica, maridant la música amb la cuina catalana i productes de proximitat. Alguns dels moments destacats seran la presentació del nou disc Corsé de Clara Peya i l’estrena del darrer treball de Les Kol·lontai, Germanes de frontera.
El Perifèria Cultural, que s’allargarà fins al 19 d’octubre, tindrà lloc en diverses ubicacions com el Pirineu, el Montsec, el Lluçanès, l’Alt Empordà, l’Urgell i la Selva. Cada concert estarà acompanyat de degustacions de productes locals, convidant a descobrir talents artístics i indrets allunyats dels circuits turístics.
El cicle busca reivindicar les propostes artístiques i gastronòmiques autèntiques, evitant la massificació dels grans festivals. Segons els codirectors Estel Solé i Marçal Girbau, el festival és una oportunitat per promoure la creació cultural de tots els Països Catalans i generar debats sobre els reptes culturals, ambientals, nacionals i socials.
El Perifèria Cultural també té un objectiu clar de fomentar la cohesió del territori a través de la cultura, la música i la gastronomia, posant especial èmfasi en el talent emergent i oferint espais per a músics que encara no han arribat al gran públic.
L'alcalde de Calonge, Jordi Soler, el diputat de Cultura de la Diputació de Girona, Jordi Camps, i el director artístic del F'Estiu, Francesc Sánchez Carcassés, en la programació del festival
Data de publicació: dimarts 04 de juny del 2024, 14:34
Localització: Calonge
Autor: Imatge cedida a l'ACN per la Diputació de Girona
Calonge celebra aquest estiu la quarta edició del F’Estiu, amb Sílvia Pérez Cruz com a cap de cartell. L’acompanyaran la Gio Symphonia, Guillem Roma i The Gramophone Allstars Big Band, entre d’altres propostes musicals, del 5 al 17 d’agost. L’objectiu del festival és projectar la música popular amb intèrprets locals i preus assequibles.
En total, hi haurà sis concerts en dos escenaris al castell de Calonge, on es combinaran estils com la cançó d’autor, el soul, la música llatina, la sardana i la música clàssica. La iniciativa és de l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni i compta amb el suport de la Diputació de Girona.
Sílvia Pérez Cruz obrirà el festival el dilluns 5 d’agost als jardins del castell de Calonge amb el seu disc ‘Toda la vida, un día’, que reflexiona sobre la vida i la mort. El divendres 9 d’agost, The Gramophone Allstars Big Band actuarà als jardins del castell, fusionant ritmes jamaicans dels anys seixanta amb soul i jazz. El dissabte 10 d’agost, Telva Rojas, acompanyada de la Selva Big Band Latin Orquestra, oferirà un concert amb ritmes caribenys. Guillem Roma actuarà el dijous 15 d’agost al pati d’armes del castell, tornant a les seves arrels musicals. El divendres 16 d’agost, dues cobles, La Principal del Llobregat i la Ciutat de Girona, interpretaran sardanes. El festival es tancarà el dissabte 17 d’agost amb la GIO Symphonia, que interpretarà ‘El amor brujo’ de Mariola Membrives.
