Palafrugell lliura els sis Diplomes al Mèrit Ciutadà a persones de referència al municipi

Guardonats-diplomes-al-mèrit-ciutadà-palafrugell

El Museu del Suro de Palafrugell ha celebrat aquest dijous l’acte de lliurament dels Diplomes al Mèrit Ciutadà. L’Ajuntament de Palafrugell ha fet entrega d’aquests guardons a sis persones de referència de l’àmbit cultural al municipi o que hi tenen una gran connexió. Enguany els personatges reconeguts han estat Víctor Dolz, Eulàlia Hortal, Teresa Juvé, Rosa Regàs, Guillem Rocas i Carles Torrent. L’acte era obert a tota la ciutadania i ha estat un dels primers actes de celebració de les 62es Festes de Primavera.

Des de l’any 2013, l’Ajuntament de Palafrugell entrega els guardons dels Diplomes al Mèrit Ciutadà de la Vila. Aquesta distinció es concedeix a persones, entitats, agrupacions, institucions, empreses, comerços, etc, que mereixen la gratitud de Palafrugell per activitats destacades en el camp cívic, cultural, esportiu, comercial o d’altres que donin prestigi a la vila.

Els premiats

El primer dels premiats ha estat Víctor Dolz, nascut a Begur el 1945. Víctor Dolz va viure uns anys a Palafrugell i, posteriorment es va traslladar a Montcada, on va rebre una beca per ingressar a La Massana degut a les seves habilitats pel dibuix. Dolz, també guionista i autor de curtmetratges, i escriptor, és un pintor inquietant, que ofereix una visió particular sobre la bellesa i la relativitat d’aquesta, així com el pas del temps. Víctor Dolz ha estat molt vinculat a la vida cultura i artística de Palafrugell participant en diverses exposicions. Ha col·laborat en activitats artístiques al municipi i va ser cartellista de la imatge de la Festa Major a l’any 2005. Part de la seva obra ha estat exposada a diferents espais de Palafrugell com el Museu del Suro, el Teatre municipal i la Biblioteca, on participa a l’Arteca.

Eulàlia Hortal i Brugués va néixer a Anglès l’any 1941 i és una folklorista catalana, que ha treballat en la recerca i recuperació de diverses danses empordaneses. L’any 1965, a partir del seu casament, es traslladà a viure a Palafrugell, on va ser impulsora i fundadora de la Coral Mestre Sirés l’any 1978 i un any més tard de l’Esbart Mestre Sirés. A partir de 1981, va exercir de professora de danses tradicionals i sardanes i va impulsar i coreografiar el ball del Bim Bam dels nans de Palafrugell l’any 1985. També va participar conjuntament amb el mestre Josep Bargalló i Badia en la recerca i recuperació del Ball de la Moixiganga a l’interior de l’església de Sant Martí de Palafrugell el 1997, entre d’altres a diversos municipis gironins. L’any 2013 va rebre el Premi Peix Fregit a Palafrugell. Posteriorment va donar a l’Arxiu Municipal de Palafrugell el seu fons sobre la recerca i difusió de les danses tradicionals, on destaquen les explicacions de balls i danses, les partitures i els enregistraments de so.

Teresa Juvé Acero, nascuda a  Madrid l’any 1921, és una pedagoga i escriptora catalana d’origen madrileny. Es va establir al Baix Empordà durant la guerra civil espanyola, i en acabar el conflicte hagué d’exiliar-se amb la seva família i fou retinguda en un refugi de dones del centre de França. El 1970 tornà a Catalunya i s’establí a Roses, on fou professora al seu Institut de batxillerat juntament amb el seu marit, amb qui col·laborà en la seva lluita política. A la mort del seu marit es va establir a Esclanyà.Juvé Ha escrit nombrosos llibres sobre la història de Catalunya del segle XVI amb un estil proper al d’Arthur Conan Doyle i sobre la memòria dels exiliats. El 2010 va rebre la Creu de Sant Jordi. L’any 2018 va rebre el Premi Memorial Francesc Macià. El 7 de febrer del 2021 va celebrar el seu centenari presentant una nova novel·la, El degollador de Vallvidrera. Vídua del polític socialista català Josep Pallach ha estat sempre implicada i compromesa amb la Fundació Josep Pallach, que té la seva seu situada a Palafrugell.

Rosa Regàs i Pagès, nascuda a Barcelona l’any 1933, és una escriptora catalana que escriu principalment en castellà. Fou traductora de l’ONU entre 1984 i 1994 i directora de la Biblioteca Nacional d’Espanya entre 2004 i 2007. Regàs resideix des de fa anys a Llofriu. L’any 2001, va guanyar la 50a edició del Premi Planeta amb una novel·la d’intriga, La Canción de Dorotea, en què es narren els descobriments que una professora de biologia molecular fa en una casa de camp que va heretar del seu pare. I al llibre Diari d’una àvia d’estiu, reflecteix el seu punt de vista de residir en un espai com Llofriu, fet que ha servit per donar a conèixer el nucli arreu. Regàs compta amb un ampli reconeixement amb guardons de gran transcendència com són el premi Nadal, el premi Planeta o la Creu de Sant Jordi.

El pintor Guillem Rocas va néixer a Torroella de Montgrí l’any 1946. Més tard es va traslladar a viure a Palafrugell on resideix actualment. De la seva obra, en destaca el seu lligam entre les seves arrels a Torroella de Montgrí i la seva muntanya llegendària. Aquest paisatge és un referent ineludible i determinant en l’obra de Rocas. Rocas compta amb una llarga carrera artística i pictòrica, començant exposar a l’any 1976 i fent-ho sense interrupció fins avui. Diverses institucions compten amb obres seves, algunes de rellevants com el Museu d’Història de Girona, el Castell de Peralada o el Museu del Suro de Palafrugell. I, al mateix temps, ha col·laborat en activitats al municipi com en la confecció del cartell de la Festa Major de l’any 2007. També ha format part de l’Arteca, el projecte artístic de la Biblioteca de Palafrugell. L’any 1980, la seva obra va ser reconeguda a nivell internacional, amb la “Menció d’Honor” que se li va concedir a la biennal del Grand Palais de París.

Carles Torrent va néixer l’any 1953 a Puigcerdà però des de fa molts anys resideix a Palafrugell, des d’on ha consolidat la seva trajectòria com ceramista. La seva activitat pedagògica comença l’any 1989-1990 i a partir de 1993 col·labora habitualment en les activitats pedagògiques del Museu de Ceràmica de la Bisbal d’Empordà. També fa Seminaris de ceràmica (Rakú) per diferents llocs de l’Estat espanyol i l’Estat francès i des del 2000 exerceix de professor a l’escola de Ceràmica de la Bisbal d’Empordà. També ha col·laborat en determinats moments de forma activa amb la Biblioteca de Palafrugell. Torrent és un referent com a ceramista, donant una visió més artística a aquest element tradicional al llarg de molts anys mitjançant el seu taller. Des que va iniciar-se en el món de la ceràmica, sempre ha treballat com experimentador de la forma i dels diferents processos a la que la sotmet, centrant tota l’atenció en el fet estètic i el procés que el conforma. Les seves obres han format part de diferents exposicions a Palafrugell, on també fa cursos de formació i ha col·laborat activament amb entitats del municipis com pot ser l’Aula d’Art.

L’autenticitat en la gastronomia, el valor afegit de la cultura i l’esport, l’ús de l’aigua o la rellevància de la xarxa ferroviària a debat en les VIII Jornades TTS

Jornades Turisme Territori i Societat

Els jardins de Cap Roig de Palafrugell han acollit aquest dijous les VIII Jornades de Turisme, Territori i Societat (TTS), impulsades per la Fundació Jordi Comas Matamala. Un acte dividit en quatre ponències on s’han abordat temes tan rellevants com la gestió de l’aigua i la sequera; la mobilitat en transport ferroviari; la gastronomia i l’enologia; i la rellevància dels esdeveniments temporals.

Abans de treballar aquests temes i com ha passat en cada edició, la presidenta de la Fundació Jordi Comas Matamala, Carme Hospital, ha estat l’encarregada d’inaugurar la jornada. Ha manifestat la voluntat de continuar creant pensament sobre el fenomen turístic, des d’una mirada transversal i vinculada al territori i ha volgut recordar que, en les anteriors set edicions s’han tractat temes tan variats com el turisme de vacances, el turisme i la sostenibilitat o la rellevància del big data, entre altres temes.

A la presidenta de l’entitat l’han precedit l’alcalde de Palafrugell, Juli Fernández, i la representant de la Diputació de Girona Mònica Alcalà. L’encarregat de conduir les jornades ha estat el periodista i patró de la Fundació, Josep Puigbó.

L’oferta gastronòmica i la seva autenticitat

Un dels temes rellevants que s’ha treballat durant la jornada ha estat el valor de l’oferta gastronòmica i enològica en la imatge de marca d’una destinació. Per això, des de la Fundació han reunit veus expertes com la de la faedora de vins al Priorat, Sara Pérez; el cap de sala i empresari, Josep Roca; i, com a moderadora d’aquest bloc, la periodista de La Vanguardia, Cristina Jolonch.

Tots dos ponents reconeixen l’atractiu i la diversitat quan parlem de turisme a Catalunya. Josep Roca, a més, explica que a partir d’aquestes diferències i punts rellevants d’aquesta tradició mediterrània es poden construir relats a la cuina. Tot i això, reconeix que els moviments migratoris han acabat influint en aquesta tradició culinària al llarg de tota Catalunya. «Tenim uns grans referents i una gran tradició culinària a Catalunya», admet Roca.

Sara Pérez apunta que per promocionar una marca o insígnia del territori, com podria ser una marca de vins, s’ha de fer a través d’actes i esdeveniments per promocionar el turisme i el foment de visitants a la zona. Un exemple és la Fira de Vins del Priorat perquè les persones visitants coneguin la destinació i, això, acabi revertint en el progrés i el manteniment de la societat a la zona. Però reconeix que aquest efecte s’ha acabat revertint i està afectant de manera contrària al territori que va decidir quedar-se.

Tot i això, l’enòloga apunta que cal trobar un equilibri dinàmic entre el foment del turisme i el benestar del territori i el paisatge. «El paisatge i la gent del territori és bàsic per mantenir aquest foment i aquesta evolució del turisme en una zona, com, per exemple, la del Priorat», apunta Sara Pérez. Josep Roca reconeix que durant els darrers anys hi ha hagut una gran evolució en la manera com es desenvolupa el turisme.

Josep Roca també ha volgut reivindicar la tornada als inicis i reivindicar allò que és «més artesà». Així, la voluntat en la gastronomia és retornar «una mica als orígens». El cap de sala reconeix que els bars i restaurants han canviat, però també han canviat la sociologia i la percepció de les persones.

Cristina Jolonch ha reconegut que constantment es parla d’autenticitat quan es treballa la gastronomia. Sara Pérez apunta, però, que aquesta autenticitat no hauria de desaparèixer i hauríem de donar valor al fet «d’on venim» en comptes de centrar-nos tant en el que les persones volen.

Jornades Turisme Territori i Societat
Imatge de la primera taula

Deixant enrere el model de sol i platja

En aquest cas, la ponència centrada en els esdeveniments temporals en una destinació turística va comptar amb les veus expertes del director del Temporada Alta a Girona, Salvador Sunyer, i el director general de la Fundació Barcelona Capital Nàutica, Ignasi Armengol. El periodista de TV3, Xavier Graset, ha estat l’encarregat de conduir el debat. El periodista ha admès que el model turístic ha canviat en els darrers anys, deixant enrere únicament el model de sol i platja per complementar-lo amb altres tipus d’ofertes culturals i esportives.

Ignasi Armengol reconeix que la Copa Amèrica atraurà un gran nombre de gent a la ciutat de Barcelona, però, tot i això, reconeix que no caldran nous hotels ni restaurants, ja que la massificació no serà tan agreujada. Salvador Sunyer admet que aquesta massificació acaba afectant la gent que treballa pel turisme, les persones que viuen a la zona i els turistes.

El director del Temporada Alta admet que el festival i, també, les programacions culturals han de trobar més espais i esdeveniments on coincideixin les persones que venen de fora, però que alhora tingui espai per les persones de la zona. Per això, a l’hora d’organitzar aquests esdeveniments culturals han d’aconseguir trobar aquest equilibri. Aquest canvi ha d’afectar a la programació, però també per la comunicació, entre altres aspectes.

El director general de la Fundació Barcelona Capital Nàutica reconeix que les inversions que es faran a Barcelona per acollir la Copa Amèrica es basen en el reaprofitament i, a més, serviran per acollir futures activitats. «Es va tenir en compte el concepte de llegat i de trascendir més enllà de la Copa Amèrica», apunta Ignasi Armengol.

La connexió entre els mons de la cultura i l’esport trenquen fronteres amb altres persones que visiten l’oferta turística de zones com Catalunya o Espanya. «Es pot teixir una relació entre les persones d’arreu del món expertes en el món de la cultura o en el món de l’esport, entre altres», admet Salvador Sunyer. A més, reconeix que cal establir relacions entre els empresaris turístics d’arreu del món per crear sinergies.

Imatge de la primera taula
Imatge de la segona taula

La mobilitat i el transport

El transport i la mobilitat també és un dels aspectes que s’ha abordat durant la jornada. Per això, la Fundació ha comptat amb les veus expertes del comissionat pel traspàs integral de Rodalies, Pere Macias, i l’expresidenta d’Adif, Isabel Pardo. Aquesta conversa l’ha moderada el periodista del Diari Ara, Antoni Bassas. El bloc s’ha encetat destacant la rellevància que hauria de tenir el transport ferroviari per fomentar les connexions turístiques.

Isabel Pardo ha destacat que a part de construir infraestructures com les ferroviàries cal abordar la funcionalitat d’aquestes i veure quin és l’impacte que poden tenir en sectors com el turístic.

Pere Macias destaca que a Catalunya caldria impulsar un projecte que permetés connectar tota la xarxa ferroviària amb preus assequibles. A més, ha posat d’exemple llocs on només s’hi pot accedir amb ferrocarril. Destaca que caldria incorporar els trens nocturns a l’oferta ferroviària de la zona de Girona per poder atraure aquest turisme internacional a través d’aquest tipus de transport.

L’expresidenta d’Adif apunta que aquest transport ferroviari, sobretot el d’alta velocitat, permet promoure les estades turístiques de curta estada. Destaca també que les estacions permeten la centralitat en les ciutats on s’instal·len, un aspecte que altres mitjans de transport no poden aconseguir. A més, explica que cal annexionar bé els diversos mitjans de transport públics per intentar descarbonitzar encara més el sector dels transports.

El comissionat pel traspàs integral de Rodalies, coincideix amb Isabel Pardo quan es parla de fomentar els trens nocturns. «Estem ben situats per promoure aquest tipus de trens», explica Macias. Destaca, però, també que cal «treure-li suc» a l’estructura. Per això, remarca que caldria fer petites modificacions en les estructures i el traçat per impulsar aquest transport per desenvolupar-lo i encarar-lo cap a la promoció del turisme a Catalunya.

Tant Pere Macias com Isabel Pardo han destacat la importància de promoure les connexions a través de les vies ferroviàries d’alta velocitat. Un dels projectes que ha sortit durant el debat ha estat la creació de l’estació de l’AVE a l’aeroport de Girona. Pere Macias ha lamentat també les situacions que s’estan vivint durant els darrers dies a la xarxa de Rodalies.

Imatge de la tercera taula
Imatge de la tercera taula

L’aigua i el turisme

Un dels temes que preocupen a Catalunya és la permanent sequera que s’està vivint durant els darrers mesos. Per això, la darrera taula de la jornada va abordar la rellevància de l’aigua i el turisme amb les veus expertes del director d’AGBAR, Jorge Manent, i el director de la càtedra UNESCO de sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Jordi Morató. Una taula moderada pel periodista de La Vanguàrdia, Enric Sierra.

Jorge Manent ha recordat que tot i que ha plogut durant els darrers dies, encara ens trobem en una situació greu per sequera i que cal treballar encara per recuperar els nivells normals d’aigua. Jordi Morató ha coincidit amb el director d’AGBAR, ja que ha recordat que el clima mediterrani és un dels que s’ha vist afectat de manera més greu pel canvi climàtic.

Jordi Morató ha destacat que tot i el consum d’aigua que existeix en el sector turístic, s’estan fent passos rellevants per canviar el model i, en definitiva, fer passos cap a un turisme més sostenible. Jorge Manent reconeix que cada cop més ens haurem d’emmirallar cap a països amb un clima més sec i on les sequeres siguin més permanents. Per això, hi ha diversos projectes que s’estan impulsant per poder estalviar aigua.

Jorge Manent afirma que cal evitar repetir la situació que es va produir després de la sequera del 2018, «cal que es fomenti la inversió en infraestructures i projectes per promoure l’estalvi i regeneració de l’aigua». Jordi Morató admet que a part d’impulsar aquestes inversions cal que els sectors col·laborin entre ells per promoure aquest estalvi d’aigua. Tots dos reconeixen, però, que fan falta solucions estructurals.

Imatge de la quarta taula
Imatge de la quarta taula

El relat de la jornada ha acabat amb la reflexió del conseller de Recerca i Universitat del Govern de Catalunya i patró de la Fundació Jordi Comas, Joaquim Nadal, on ha destacat que el TTS ha anat guanyant any rere any força, interès i utilitat, tant per als ponents que s’hi uneixen com en els temes que s’hi treballen.

Tram final de setmana amb sol i nuvolades

Poques novetats a la previsió meteorològica i és que encara parlem de temps típicament primaveral, com toca per l’època de l’any, amb un estat del cel variable que tant ens deixa estones de cel assolellat amb moments en què la radiació solar és intensa fins i tot, però la inestabilitat que ens acompanya aquests dies seguirà propiciant el creixement de nuvolades. 

Així que el pronòstic per avui, demà, diumenge i també bona part de la setmana vinent, és a variabilitat al cel, temps assolellat i nuvolades més probables entre migdia i primera hora de la tarda i localment alguns ruixats de curta durada que poden anar acompanyats de tempesta. No estem parlant de que plogui cada dia i a tot arreu, però sí que cada dia hi ha un risc de ruixats de distribució temporal i espacial irregular, i en general amb precipitació entre minsa i poc abundant al Baix Empordà i essent la pluja més probable cap a l’interior. 

La temperatura es manté sense canvis i sense cap calorada a la vista, amb valors entre els 8-10 ºC de mínima de 20 a 22 ºC de màxima. 

Radicalitat

En Dani Chicano és periodista i director de la revista Proscenium
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Radicalitat
Loading
/

Escric això a mitja tarda de la jornada electoral. Ni idea de quin serà el resultat final. Segons les enquestes, no pinta massa bé i sembla que s’acosta un hivern de 4 anys si Illa, recordo, suport al 155, arriba a governar, amb l’agreujant que sembla també que canviarem pets per merda, és a dir, Ciudagramos per Aliança. Contra tota aquesta porqueria, no se m’acut una millor  recomanació que recuperar el text teatral Acorar, o anar a veure la posada en escena de l’espectacle que aquests dies reposa l’actor manacorí Toni Gomila a l’Espai Texas de Barcelona. Es va estrenar el 2012 i ha esdevingut un veritable fenomen, per la brillant reflexió que hi fa sobre la llengua i la identitat. Seria recomanable que qualsevol candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya se’l llegís o el veiés. Ser president d’aquest país ha de significar la defensa incondicional i radical, sí, repeteixo, radical, de la nostra llengua contra tots els atacs que rep, que no són pocs. El català no ha de resultar amable, ni simpàtic, ni opcional, no és una mascota, ha de ser útil i obligatori i qui visqui a Catalunya ha de dominar la llengua, igual que qui viu a Anglaterra ha de dominar l’anglès, o a França, el francès. Sembla una estupidesa haver-ho de dir, de tant obvi que és. Això és el mínim exigible a qui vulgui governar el país. Ja sabem qui és que segur que no ho farà i també sabem que no ho farà algú que encara diu Lérida o Bajo Llobregat. No han vist Acorar. I si l’han vist, no l’han entès. Com diria el poeta, que tinguem sort.

Paula Valls, Pau Alabajos i Guillem Roma són els artistes del cicle de concerts A Peu de Gavarres 2024

El cicle de concerts ‘A peu de Gavarres’ celebra la seva quarta edició amb Paula Valls, Pau Alabajos i Guillem Roma. Durant tres dissabtes consecutius, del 8 al 22 de juny, diferents espais de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura aniran acollint els concerts d’aquests tres artistes. Un any més el cicle oferirà propostes properes de música d’autor que se celebraran a espais amb essència única mentre es pon el sol (a les 20 h).

I és que el nom ‘A peu de Gavarres’ no és gens casual. El cicle, organitzat pel consistori amb la producció de DMusical i la col·laboració de la Diputació de Girona, referma l’objectiu de barrejar propostes musicals acústiques i de proximitat amb emplaçaments a peu de les Gavarres esdevenint un maridatge entre el medi natural i la música (en cas de pluja les actuacions es faran a la Sala de Cruïlles).

Aquest dijous s’ha presentat la totalitat del cartell a la plaça de la Torre de Cruïlles. La roda de premsa ha comptat amb la participació de l’alcalde del municipi, Dani Encinas; el promotor del cicle A Peu de Gavarres, Roger Vidal; i l’artista Guillem Roma, que venia d’oferir un taller a l’alumnat de l’Escola la Pedra Dreta de Sant Sadurní de l’Heura i l’Escola Les Gavarres de Cruïlles.

Propostes d’autor

La proposta començarà amb el concert de Paula Valls a la plaça de la Torre de Cruïlles, el dissabte 8 de juny: la cantant torna després d’una temporada lluny dels escenaris amb la publicació del seu tercer projecte discogràfic i el primer en català, anomenat Començar de nou. Amb ell, l’artista vol posar en valor tot allò que ha viscut i despullar-se per parlar d’experiències molt íntimes. ‘A Peu de Gavarres’ acollirà el concert que es convertirà en una festa per celebrar les imperfeccions en una societat que no permet la feblesa.

La programació continuarà el 15 de juny a la plaça del Castell de Monells amb un concert de Pau Alabajos. El cantautor valencià presentarà La Paraula Viva i Amarga, un espectacle especial en commemoració del centenari del poeta Vicent Andrés Estellés. Inclou algunes de les seves cançons més icòniques inspirades en els versos d’Estellés, juntament amb noves adaptacions inèdites que formen part del seu darrer projecte discogràfic.

I el cicle acabarà el dissabte 22 de juny a la plaça de la República de Sant Sadurní de l’Heura amb Guillem Roma. L’osonenc, a més de repassar les seves cançons amables i sinceres, presentarà un videoclip que s’ha fet conjuntament amb l’alumnat de l’Escola Gavarres i l’Escola la Pedra Plana en el marc del projecte ‘Música a les Escoles’. La peça es projectarà en el marc del concert.

«Continuem fent una aposta per la cançó d’autor i de proximitat», ha explicat el promotor del cicle, Roger Vidal. «Seguim en una línia diversa i plural centrada en músiques per ser escoltades», ha afegit. L’alcalde Dani Encinas ha volgut remarcar que el cicle va néixer per tal de «revitalitzar les places del municipi». Encinas ha posat en valor la ferma implicació de les escoles del municipi i les AFA, que hi col·laboren i fan que A Peu de Gavarres vagi més enllà d’un cicle de concerts i que, alhora, també aporti contingut pedagògic als infants del municipi.

Cartell del cicle a peu de gavarres
xr:d:DAGCegWevSE:7,j:5606280573015866868,t:24041510

Roben unes joies en una casa de Llampaies i els detenen tres dies després a Pals amb unes arrecades robades

robatori Pals

Els Mossos d’Esquadra han detingut una parella de 46 i 35 anys a Pals després que haguéssin robat unes joies d’una casa a Llampaies (Alt Empordà), tal com avança l’Agència Catalana de Notícies (ACN).

Els fets van tenir lloc el 8 de maig, quan els arrestats van forçar la finestra de la cuina de la casa per entrar. Un cop dins els lladres es van endur diverses joies, entre les quals les que la dona duia posades quan els Mossos els van atrapar a Pals. Els agents seguien el rastre a la parella després que els propietaris de la casa denunciessin els fets.

No va ser fins a tres dies després del robatori que els agents de l’Àrea Bàsica Policial de Roses els van atrapar. Tots dos estan acusats d’un robatori amb força.