Fila Indie 3×25 – 10 abril 2024

TRACKLIST

THE BLACK KEYS – THIS IS NOWHERE
CAGE THE ELEPHANT – OUT LOUD
TWO DOOR CINEMA CLUB – HAPPY CUSTOMERS
TRAVIS – GASLIGHT
NEW WEST – THOSE EYES
WALLOWS – YOUR APARTMENT
VAMPIRE WEEKEND – MARY BOONE
VITTARA I GUINEU – REFERENT II
LORDE – TAKE ME TO THE RIVER
ROYAL OTIS – MURDER ON THE DANCE FLOOR
KINGS OF LEON – SPLIT SCREEN
ALL TIME LOW – BIRTHDAY
KACEY MUSGRAVES – DEEPER WELL
GUILLEM GISBERT – LES AVENTURES DEL GENERAL LLUNA
AMERICAN AUTHORS – MY LAST DIME
GO CACTUS – IS IT TODAY

Descobreixen unes inscripcions úniques al vaixell romà enfosat a les Illes formigues

Els arqueòlegs estudiant les fustes del vaixell romà del segle I aC enfonsat durant un temporal a les illes Formigues Data de publicació: dimecres 10 d’abril del 2024, 14:12 Localització: Girona Autor: Cedides per Martín González / Arxiu MAC-CASC
Els arqueòlegs estudiant les fustes del vaixell romà del segle I aC enfonsat durant un temporal a les illes Formigues Data de publicació: dimecres 10 d’abril del 2024, 14:12 Localització: Girona Autor: Cedides per Martín González / Arxiu MAC-CASC

Un grup d’arqueòlegs ha desenterrat fustes marcades amb inscripcions singulars en un vaixell romà del primer segle abans de Crist, submergit prop de les Illes Formigues, un descobriment sense precedents en la història marítima antiga. Les fustes, part integrant del sòl de la bodega del vaixell, ostenten tres inscripcions que semblen ser numerals romans: DV, DVI i VI. Rut Geli, codirectora de l’excavació i cap del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), considera que aquestes inscripcions inèdites probablement servien com a guia per als mariners per a l’adequada col·locació de les fustes durant el manteniment de l’embarcació. A més, es planeja analitzar les àmfores trobades per determinar el forn específic de la Bètica des d’on van zarpar.

El vaixell romà secundari trobat a les Illes Formigues segueix revelant descobriments impressionants, gràcies a les persistents investigacions dels arqueòlegs del CASC. A la descoberta de resina aromàtica cobrint les àmfores, s’hi afegeix ara un altre trobament únic: inscripcions entre les fustes de la nau, preservades pel mar durant més de dos mil·lennis.

Durant l’última campanya d’excavació, l’equip es va centrar en l’exploració de la popa del vaixell, específicament al costat de babor. Això va permetre l’accés a la fusta del vaixell després de retirar 34 àmfores íntegres de la bodega. Entre les taules del fons, es van trobar tres peces de fusta amb marques que semblen ser numerals romans (505, 506 i 6), un fet inèdit en l’arqueologia naval del Mediterrani, segons explica Rut Geli.

Aquestes inscripcions podrien haver estat utilitzades com a guia per als mariners per a la correcta recol·locació de les fustes durant el manteniment del vaixell, un procés que manté paral·lelismes amb pràctiques nàutiques contemporànies. L’emoció de Geli i el seu equip és palpable, donada la singularitat del descobriment. Encara que no es van poder recuperar totes les fustes amb inscripcions, sí que es van extreure altres onze peces sense marcar, que ara es conserven en el laboratori del CASC a Girona.

A més de les inscripcions, l’excavació ha permès documentar elements significatius de l’arquitectura naval del vaixell, com ara parts de la seva bomba d’eixugada, essencials per a l’expulsió de l’aigua acumulada dins de l’embarcació. Aquest descobriment aporta llum sobre les tècniques de construcció i manteniment naval de l’època.

El focus dels arqueòlegs també inclou l’origen de les àmfores trobades a bord, que portaven diversos tipus de productes marins conservats. Amb més de 250 àmfores documentades i 80 recuperades del fons marí, l’objectiu és precisar el lloc exacte de fabricació de les àmfores, aportant així dades valuoses sobre les rutes comercials i pràctiques econòmiques de l’antiga Bètica.

El Formigues II, a 46 metres de profunditat, és un exemple pioner d’excavació subaquàtica científica a la península, marcant un abans i un després en l’estudi del patrimoni arqueològic marítim. Transportant salaons i salses de peix des de la Bètica cap a destinacions com Arles o Narbona, el vaixell va ser víctima d’una tempesta que el va fer enfonsar prop de les Illes Formigues. Malgrat els desafiaments, els esforços d’excavació es mantenen, amb l’esperança de continuar desenterrant secrets del passat marítim romà.

Aquest projecte d’excavació, part d’un esforç quadriennal de recerca arqueològica liderat pel CASC i suportat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya, continua desvetllant les històries ocultes d’aquests antics navegants i les seves embarcacions, aportant noves perspectives a l’estudi de la història marítima.

Calonge i Sant Antoni construeix un accés a la zona del futur CAP

Obres cap de Calonge i Sant Antoni

L’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni està construint un accés pel que serà el nou Centre d’Atenció Primària del municipi. L’accés està dissenyat per a vehicles, mentre que la connexió per a vianants es farà més endavant en una actuació complementària, i estarà ubicat al giratori de l’avinguda de la Unió (GI-661).

Aquest ha de permetre dirigir el trànsit correctament a la zona d’equipaments i, també dotar la parcel·la dels serveis bàsics per a la futura edificació (enllumenat, gas, electricitat, clavegueram, aigua i telecomunicacions).

Les obres s’han adjudicat per 183.621,96 euros, tot i que la previsió inicial era d’una inversió de 199.933,30 euros. A més, no afecten ni el trànsit rodat ni de vianants. Està previst que acabin abans que arribi la temporada d’estiu.

L’Ajuntament de Palafrugell obre un nou canal de WhatsApp per informar a la ciutadania

privat:-l’ajuntament-de-palafrugell-obre-un-canal-de-whatsapp-per-informar-la-ciutadania
Privat: L’Ajuntament de Palafrugell obre un canal de WhatsApp per informar la ciutadania

L’Ajuntament de Palafrugell ha engegat un nou canal de WhatsApp per donar informació a la ciutadania. A través d’aquesta nova eina, el consistori vol fer arribar a la població tota classe d’informació, des de les actuacions realitzades, passant per nous projectes i comunicacions importants per la ciutadania, entre d’altres, fins a l’agenda setmanal del municipi.

A partir d’ara, tothom qui vulgui podrà informar-se i conèixer l’actualitat municipal de manera senzilla, directa i a través del telèfon mòbil. A més, és una via d’informació útil per aquelles persones que no disposen de perfils a les xarxes socials.

Per seguir aquest canal només cal clicar en aquest enllaç i un cop s’obre el canal, clicar el botó que apareix a la part superior dreta de la pantalla. Cada cop que l’Ajuntament enviï un nou missatge, aquest es pot consultar dins de l’app WhatsApp, a l’apartat ‘Actualitzacions’ o ‘Novetats’, segons es tracti d’un telèfon amb sistema Android o IOS.

El nou canal de WhatsApp ve a complementar les altres eines d’informació que ja utilitza l’Ajuntament com són els webs municipals palafrugell.cat i comunicaciopalafrugell.cat, i els perfils a les xarxes socials Instagram, Facebook i Twitter, a més de cartells i altres materials en paper, quan l’actualitat ho requereix.

SOS Costa Brava exigeix la protecció urgent del 30% dels ecosistemes marins i terrestres de Catalunya

Salvem el golf de Roses

SOS Costa Brava ha exigit la protecció «urgent» del 30% dels ecosistemes marins i terrestres de Catalunya i la retirada «immediata» del golf de Roses del projecte PLEMCAT (Plataforma d’R+D+i en Energies Marines de Catalunya), que impulsa la Generalitat. L’entitat ha aprofitat que aquesta setmana Barcelona acull la Conferència de la Dècada dels Oceans de la Nacions Unides (ONU) per denunciar que Catalunya està «molt lluny» dels objectius fixats per part de l’ONU.

En un comunicat, l’entitat afirma que del «30% de la superfície marina que s’ha acordat protegir per al 2030, un 10% haurà de ser estrictament protegit», és a dir, amb tots els usos prohibits, a mode de «reserves integrals». Apunten que només el 0,01% del mar català disposa d’una protecció estricta, «molt allunyat del 10% necessari per al 2030».

SOS Costa Brava apunta que el planeta s’enfronta a reptes com «la degradació dels ecosistemes, la pèrdua de la biodiversitat i l’extinció de les espècies». Tot i això, denuncia que la Generalitat dona suport a la «desprotecció» per part de l’Estat d’una de les zones «més fràgils i amb més biodiversitat del Mediterrani», fent referència a l’àrea marina del golf de Roses i la badia de Pals (on el POEM permet la instal·lació de parcs eòlics marins).

Des de l’entitat exposen que «actualment en aquesta mateixa zona desprotegida objecte d’impugnació, la Generalitat de Catalunya impulsa la instal·lació d’una plataforma experimental per fer proves vinculades a la futura indústria eòlica marina, un projecte anomenat PLEMCAT, finançada amb fons públics».

Per això, des de SOS Costa Brava remarquen la «urgència» per fer complir els acords de l’ONU i exigeix la retirada «immediata del PLEMCAT». A més, demana «l’exclusió immediata de la zona com a espai per al desenvolupament de l’eòlica marina, tal com recomanen els experts científics».

Torroella de Montgrí encarrega un estudi per conèixer la forma més eficient d’implementar l’energia solar

Comunitat energètica local Torroella

L’Ajuntament de Torroella de Montgrí ha encarregat un estudi que permetrà conèixer el potencial solar del municipi a l’empresa ImpactE, especialitzada en serveis informàtics i anàlisi de dades aplicades a la presa de decisions en matèria d’eficiència energètica. L’estudi ha de permetre conèixer el potencial de generació d’energia fotovoltaica de tots els edificis del municipi. Així, el consistori podrà veure quines actuacions són més eficients i sostenibles.

La voluntat és fer una diagnosi inicial que permeti planificar a mig i llarg termini i allunyar-se dels plantejaments convencionals basats amb una instal·lació per edifici i apostar per instal·lacions comunitàries que permetin major estalvi energètic i econòmic, ocupant el mínim de cobertes possibles. Amb aquesta actuació es vol ser el més eficient possible i assegurar el retorn de la inversió inicial. La idea és poder promoure comunitats energètiques per als habitants de Torroella de Montgrí.

L’estudi bolcarà les dades en un mapa solar de tot el municipi que es podrà consultar en línia de manera pública. El mapa servirà com a element de promoció i autogestió energètica per les llars i empreses locals. Els habitants de Torroella de Montgrí i l’Estartit podran consultar els indicadors de potencial fotovoltaic de cada edifici o àrea seleccionada al mapa. En cada cas, es definiran indicadors com la capacitat de generació real, l’òptima, la inversió requerida per a cobrir cada cas, els estalvis estimats, el període d’amortització i impactes en termes mediambientals.

El juliol del 2023, l’Ajuntament de Torroella de Montgrí va presentar a la ciutadania el projecte de la primera comunitat energètica local, que ja s’ha constituït amb una quarantena de veïns del municipi. La instal·lació fotovoltaica d’autoconsum compartit està situada a la coberta de l’Auditori Teatre Espai Ter i tindrà una potència total de 60,97 kW, concretament, 31  kW van a la ciutadania (són 40 participants dels quals 10 són llars vulnerables amb una potència assignada entre 0,5 kW i 1 kW) i la resta dels 29,97 kW es destinaran pels equipaments municipals. La comunitat local d’energia està previst que entri en funcionament quan es finalitzin els darrers treballs de les connexions finals a la xarxa elèctrica.