Els Mossos d’Esquadra investiguen la mort d’una dona a Torroella de Montgrí. La víctima, de 44 anys, segons apunta la periodista Anna Punsí, ha sigut trobada morta aquest diumenge al migdia a l’interior d’un vehicle. Els Mossos han rebut l’avís prop de les 12:00.
Segons l’Agència Catalana de Notícies (ACN), se l’ha trobat en un camí secundari proper a l’Estartit, a la zona de la gola del Ter i el cos presentava signes de mort violenta.
Després de certificar la defunció, la Divisió d’Investigació Criminal de Girona s’ha fet càrrec de la investigació per tal d’esclarir les circumstàncies de la mort. El jutjat de guàrdia ha decretat secret de sumari.
Santa Cristina d’Aro va commemorar ahir el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, col·locant stolperstein en memòria d’Eusebi VicensSagué, l’única persona de Santa Cristina d’Aro que es té constància de la seva deportació als camps nazis i que va ser assassinada. Al Supermatí de divendres vam parlar amb la neta d’Eusebi, Carme Miquel Vicens.
El 2016 es va celebrar un acte al municipi per commemorar el 75è aniversari de la seva mort. La figura per la família per desgràcia no la van poder tenir, tot era a través de l’àvia, la seva dona, que els va inculcar que era un home de pau. «Era una persona pacífica que no li agradaven les armes. Aquest és el record que tenim d’ell», va explicar la neta. Amb el temps, però, gràcies als historiadors han anat descobrint la seva figura i tot el que l’envolta.
L’última carta que tenen d’Eusebi és del 29 de maig del 1940. Quan acaba la guerra civil ell s’exilia a França i va a un camp de refugiats. En aquell moment entren els alemanys i envaeixen França, l’empresonen i va a parar a Strasbourg. El 13 de desembre de 1940 va ser reportat a Mathausen. Va passar per un altre camp, on va ser declarat no apte per treballar, i el 28 d’agost de 1941 va ser traslladat al Castell de Hartheim, on va morir.
La família va perdre la pista d’Eusebi amb l’última carta que van rebre, fins a la seva mort. L’altra part de la història, explicava Carme Miquel, la van recopilar gràcies a les publicacions i entrevistes i historiadors.
Eusebi era pagès. Va néixer a Castell d’Aro, però va estar vivint com a masover a Santa Cristina, del 1934 fins al 1939. La seva figura ja comptava amb una placa commemorativa a can Ballester, on va viure, i ara també s’ha col·locat una llamborda en la seva memòria, la memòria de l’única persona de Santa Cristina que es té constància que va patir la deportació als camps nazis on va ser assassinat.
La plataforma en defensa dels drets dels usuaris de residències de gent gran Estels Silenciats i CCOO han organitzat aquest dissabte una manifestació davant de la residència Bellamar de Platja d’Aro. A l’acte, hi han assistit familiars dels usuaris i treballadors per denunciar el «mal funcionament» del centre, que «acaba passant factura als residents». Aquesta és la segona protesta en pocs dies, després que ja s’hi apleguessin al desembre. La secretaria general de CCOO de les comarques gironines, Belén López, ha reclamat «buscar solucions per mantenir l’ocupació i evitar que s’especuli amb l’edifici». Des del sindicat estan convençuts que les residències haurien de ser «públiques» per evitar que es converteixin en un negoci.
Una cinquantena de persones s’han manifestat aquest dissabte al migdia davant la residència Bellamar de Platja d’Aro per denunciar el tracte que reben els residents i també els treballadors. Una situació que, concreten, ha derivat d’un canvi en la propietat del centre el 2020 i s’ha vist agreujada per les mesures que aplica la direcció. Aquesta és la segona vegada que denuncien la situació amb una protesta al carrer, després de congregar-s’hi el 5 de desembre.
Algunes de les queixes que esgrimeix la plantilla són que només hi ha dues auxiliars de geriatria de dia i una de nit per ocupar-se de 18 residents. També asseguren que la directora no comunica als familiars quan un usuari cau, hi ha equivocacions o endarreriments amb el subministrament de la medicació i no hi ha manteniment de les instal·lacions.
De fet, en la protesta hi ha intervingut el fill d’un usuari del centre, que assegura que presentarà una denúncia contra la residència Bellamar, després que el seu pare «ingressés fa cinc dies amb Alzaimer i morís després d’una caiguda al centre en què es va trencar tres costelles».
Especular amb les residències
La secretaria general de CCOO de les comarques gironines, Belén López, que ha assistit a l’acte de protesta, ha reclamat tant a la direcció de l’empresa com a l’administració que «busqui solucions per garantir l’ocupació al centre». López s’ha mostrat preocupada perquè, segons ha dit, tenen «por que es vulgui especular amb aquest edifici, on es poden fer pisos turístics». Una possibilitat que, considera, ha pogut provocar que «d’inici, hi hagi hagut l’objectiu de deixar morir aquest negoci per convertir-lo en un de més rendible». Per això, demana a l’administració «garantir mesures perquè no es pugui especular amb les residències».
Per la seva banda, el portaveu de la plataforma en defensa dels drets dels usuaris de residències de gent gran Estels Silenciats, Victor Echaniz, ha denunciat que «per desgràcia hi ha moltes residències a Catalunya amb una situació similar, que ofereixen un tracte que deixa molt a desitjar als avis i també als treballadors». Pel que afecta a la plantilla, Echaniz ha denunciat que «moltes vegades, treballen amb unes condicions precàries» i que les plataformes no els poden defensar prou perquè «són empreses privades amb molt poder econòmic, que tenen molta influència davant les administracions públiques».
En aquesta línia, el portaveu de la plataforma Estels Silenciats considera que «l’administració pública està totalment venuda al sector privat que manega molts milions d’euros, molts d’ells públics també». Tanmateix, Echainz considera que «és insalvable que hi hagi residències privades, perquè eixuguen les llistes d’espera», tot i que insisteix a dir que «cal que l’administració pública faci el seu paper de control». «Les privades els fan un xantatge que no es pot permetre», denuncia.
Des de CCOO, en canvi, consideren que cal apostar per un model completament públic. «Demanem que hi hagi un sistema integral d’atenció a les persones públic», ha dit la secretaria general de CCOO de les comarques gironines, Belén López, que ha afegit que també cal que «els treballadors i treballadores tinguin unes condicions dignes i no un conveni precari que en molts casos s’incompleix, i per això hi ha aquesta manca de personal», ha criticat. En aquesta línia, ha instat a la Generalitat a «assumir la responsabilitat i que passi tot a l’àmbit públic».
Els robatoris amb força a Calonge i Sant Antoni han disminuït més d’un 40%, concretament un 45,8%, en els darrers quatre anys. Així ho va defensar el regidor de Seguretat Ciutadana, Alberto Mas (PP), en l’últim ple municipal, tot i que va assegurar que «ha disminuït la corba, però ha augmentat la notorietat».
El tinent d’alcalde també va recordar que han baixat els delictes de violència contra les dones, però també va assegurar que la sensació de seguretat «és subjectiva».
A la vegada, Alberto Mas va apuntar que, «com Ajuntament s’està fent un esforç pressupostari per dotar de mitjans la Policia Local«.
Des del PP de Calonge i Sant Antoni, atribueixen la disminució dels robatoris amb força al fet d’haver-hi una major presència de Policia Local. El tinent d’alcalde, regidor de Seguretat Ciutadana i popular, Alberto Mas va recordar en el ple que la prioritat del PP en entrar al govern va ser «reforçar la seguretat i emprendre mesures en aquesta línia».
L’Ajuntament de Palafrugell ha donat el vistiplau per a l’inici del tràmit d’aprovació inicial del polígon d’actuació urbanística (PAU) 2.5a de Tamariu, un projecte que contempla la construcció d’un hotel en una parcel·la d’aproximadament 22.000 m² a la zona d’Aigua Xelida.
Segons apunta El Punt Avui, aquesta proposta serà sotmesa a votació en el ple del proper dimarts, i el portaveu de Palafrugell en Comú, Josep Ferrés, ha expressat la seva decepció, sent l’únic que ha anticipat el seu vot en contra. Ferrés critíca que el desenvolupament d’aquest projecte privat, que inclou la construcció d’un hotel amb 66 habitacions i 30 places d’aparcament, segueix endavant malgrat que encara està vigent la moratòria, prorrogada fins al maig, que limitava les llicències a la franja litoral per ajustar-les als paràmetres del pla director (PDU) de sòls no sostenibles del 2021.
Per altra banda, el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Xavier Rangel (PSC), argumenta que aquesta parcel·la no és la primera a ser exclosa de la moratòria, ja que s’ha arribat a acords després de mesos de negociació amb els promotors. Segons Rangel, la moratòria ja preveia que, en cas d’acords, les parcel·les podien ser desbloquejades. També destaca que els projectes originals tenien drets per fins a 180 habitacions, i després de tres plans de millora urbana, s’han reduït a un terç. Les prescripcions municipals també han provocat una disminució en la superfície dels espais esportius, i el regidor del govern subratlla que s’ha aconseguit una millor integració en els pendents del terreny.
