L’aeroport de Girona tanca el millor any des del 2013 i frega els 2,2 milions de passatgers

aeroport de Girona ACN

L’aeroport de Girona ha tancat el millor any des del 2013 en volum de passatgers, després d’arribar als 2.185.561 usuaris el dia 31 de desembre. Es tracta d’un dels objectius que tenia la taula estratègica de l’aeroport pel 2025 i suposa un augment de passatgers del 9,4% en comparació amb l’any anterior.

Pel que fa al volum d’operacions, s’han fet 28.000 aterratges i enlairaments al llarg de tot l’any, que suposa un increment del 15,2% de l’activitat en comparació amb el 2024. En concret, les dades del desembre han permès afegir 51.000 passatgers al còmput global de tot l’any. Aquesta xifra suposa un 4,6% més dels que hi havia a l’anterior any.

 

A més, aquesta xifra és la més elevada des del 2013 i confirma el bon moment que viu la terminal gironina. El creixement en passatgers és generalitzat en les aerolínies que hi operen i s’assimilen a la xifra mitjana. En el cas de Ryanair, en tot el 2025 ha transportat 1.776.199 passatgers en tot l’any i això representa un 8,6% més que els que va tenir el 2024.

En segon lloc, hi ha l’aerolínia britànica Jet2, que ha tancat l’any amb 133.711 usuaris i ha registrat un creixement del 10,6%. La companyia Transavia ha comptat amb 118.277 passatgers i suposa un creixement del 5,7%. Per altra banda, Air Arabia ha registrat 21.643 usuaris i Wizz Air, 19.005. Aquestes dues aerolínies havien començat a operar a finals del 2024 i per això aquest any ha estat el primer a tenir una activitat durant tota l’anualitat.

 

Pel que fa a operacions, la terminal gironina ha tancat l’anualitat amb 28.067 operacions, que suposa un 15,2% més que l’any passat. Malgrat tot, pràcticament només la meitat són de vols comercials. Concretament, han estat 16.684 enlairaments i aterratges comercials, tot i que això implica un creixement del 8,9% en comparació amb l’any passat. Un dels motius d’aquest increment en el nombre d’operacions és la força que agafa la terminal gironina en aviació privada.

Joan Güell: “És insostenible que hi hagi tants accidents i ningú hi posi remei”

privat:-dos-accidents-mortals-a-carreteres-del-baix-emporda-encenen-veins-i-ajuntaments
Privat: Dos accidents mortals a carreteres del Baix Empordà encenen veïns i ajuntaments
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Joan Güell: "És insostenible que hi hagi tants accidents i ningú hi posi remei"
Loading
/

La mort d’un veí al desembre en un accident de trànsit va ser l’espurna que va encendre la indignació d’un territori. Al Baix Ter, un grup de ciutadans ha creat una plataforma per exigir la millora urgent de diverses carreteres, especialment els trams entre Torroella de Montgrí, la Pera i Medinyà, que acumulen anys de denúncies i una elevada sinistralitat.

En una entrevista concedida al Supermatí, Joan Güell, membre de la nova plataforma, denuncia que “tenim unes carreteres estretes, sense vorals, i amb una perillositat reconeguda però ignorada”. Segons explica, els veïns estan cansats de veure com les promeses administratives no es tradueixen en accions. “Cada dos per tres hi ha accidents greus o mortals. La gent està encrespadíssima”, afegeix.

La plataforma va néixer de manera espontània arran d’un missatge a les xarxes socials, però ja compta amb el suport explícit de diversos ajuntaments de la zona, com els de Torroella, Pals, Ullà, Gualta i Parlavà. L’assistència massiva a una trobada a l’Espai Ter va confirmar la necessitat d’una mobilització més organitzada.

Actualment, el col·lectiu està consolidant la seva estructura i preveu formar comissions de treball per definir accions concretes.

El conseller Josep Rull, el 2017, va anunciar diverses millores, però, segons la plataforma, només s’han materialitzat algunes rotondes i asfaltats puntuals, sense cap actuació estructural. “Han fet una capa d’asfalt rugós perquè anem més lents, però això no és seguretat”, ironitza Güell. També denuncia la manca de projecte definit per a les actuacions pendents.

Entre les peticions de la plataforma destaquen:

  • Eixamplament amb vorals de les carreteres de Torroella cap a la Pera i Medinyà.

  • Millora de la seguretat a la carretera de Torroella a l’Estartit, una de les més perilloses de Catalunya.

  • Construcció d’una variant a Torroella per descongestionar el trànsit.

  • Millora dels ponts sobre el riu Ter, per evitar colls d’ampolla.

No volem autovies, volem carreteres segures. Eixamplar un metre a cada costat, amb un voral digne, no hauria de ser cap luxe”, diu Güell.

Tot i la lentitud administrativa, el portaveu es mostra optimista: “No hi ha res que s’aconsegueixi gratuïtament. Ens hem d’arremangar i lluitar per una qüestió de justícia”. Afirma que el suport ciutadà és massiu, i que moltes persones es mostren disposades a participar en mobilitzacions si cal.

PSC, ERC i Comuns acorden duplicar la taxa turística a partir de l’abril

Vista general Platja d'Aro estiu calor refugis climàtics baix empordà

Els grups parlamentaris del Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana i Comuns han pactat duplicar la taxa turística. L’increment entrarà en vigor a partir de l’1 d’abril i forma part d’un acord registrat en forma d’esmenes conjuntes per aprovar la nova llei.

Segons la proposta, el 25% de la recaptació es dedicarà a polítiques d’habitatge del Govern de Catalunya. Aquesta mesura pretén fer front a la crisi d’accés a l’habitatge i reforçar les actuacions públiques en aquest àmbit. El 75% restant s’invertirà al Fons per al Foment del Turisme, un instrument destinat a millorar l’oferta i la sostenibilitat turística del territori.

El desplegament de l’increment es farà en dos anys, i no en un sol any com demanaven inicialment els Comuns. Aquesta aplicació progressiva permetrà ajustar el sistema sense grans impactes sobtats.

Supermatí – 13 gener 2026

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 13 gener 2026
Loading
/

Els Esventats: “Ens agradaria molt que hi hagués relleu, però ja vindran”

Amb les festes de Nadal acabades, al Baix Empordà ja es respira ambient de Carnaval. Una de les colles amb més trajectòria és la dels Esventats de Sant Feliu de Guíxols, que enguany tornen a sortir amb novetats i reflexions sobre el present i futur d’aquesta tradició.

Els Esventats van néixer fa més de 40 anys, concretament en el context de les primeres rues organitzades a Sant Feliu. “Va sorgir del Centre Excursionista Montclar, érem uns 20 o 25 que vam decidir fer una carrossa, i des d’aleshores no ens hem rendit mai”, expliquen l’Emili i el Pepo, membres actius de la colla.

Aquest 2026 la colla ha apostat per una proposta innovadora: disfresses fetes amb la mateixa roba però totes diferents entre elles. “És la primera vegada que no tenim un patró únic, ho hem vist en el teatre i volem provar-ho”, comenten.

Tot i que encara no revelen del tot la temàtica, asseguren que aniran “bastant animals”. Aquesta llibertat també s’estén a l’elaboració dels vestits: cada membre talla i cus la seva roba, o busca una modista que l’ajudi.

La colla decideix la temàtica del Carnaval en assemblea, habitualment a finals d’agost. “Som molt assemblearis, però això també fa que a vegades hi hagi tensions si la proposta escollida no agrada a tothom”, confessen.

Aquesta dinàmica, afirmen, fa difícil connectar amb les generacions més joves. “Nosaltres som molt carques i el jovent no s’hi atreveix massa. Quan poden, se’n van a altres colles. El relleu ens costa molt”, lamenten.

Els Esventats han tingut anys de gran afluència, amb fins a 130 membres, però enguany en són entre 50 i 60. La participació a les rues és variada: molts es concentren a la de Sant Feliu i la de Platja d’Aro, però d’altres rutes com Caldes, Llagostera o Calonge tenen menys seguiment.

Segons els entrevistats, el Carnaval ha viscut molts canvis. “Abans era més espontani, ara tot està molt regulat”, expliquen. Paperassa, assegurances i normes dificulten l’organització. També han notat una època en què el Carnaval “semblava un botelló legalitzat”, tot i que reconeixen millores recents.

Tot i la dificultat per trobar relleu, la colla no té intenció de rendir-se. “Ho farem fins que el cos aguanti, i després, si no hi ha relleu, doncs s’acabarà”, asseguren. Amb membres que van des dels 2 fins als 70 anys, mantenen l’esperança que els fills tornin a la colla quan siguin grans.

Finalment, sobre el nom “Esventats”, expliquen que fa referència al vent, tan característic de l’Empordà, i al fet que les idees “se’ls van movent”.

Silvia Alsina inaugura aquest divendres la mostra ‘Sintonies’ a La Peixera del Terracotta Museu

silvia alsina

La ceramista Silvia Alsina inaugura aquest divendres 16 de gener a les 7 del vespre l’exposició “Sintonies” a l’espai La Peixera del Terracotta Museu de Ceràmica de la Bisbal d’Empordà. La mostra es podrà visitar fins al diumenge 12 d’abril i s’inclou dins el cicle d’exposicions temporals comissariat per l’Associació de Ceramistes de la Bisbal.

L’exposició reuneix peces creades des de la intuïció i l’experimentació, on la ceràmica es transforma en un llenguatge per expressar emocions, records i percepcions. Les obres evoquen la natura i la simplicitat ancestral, amb formes i textures que conviden a la contemplació i a la connexió interior.

Nascuda a Terrassa, Silvia Alsina es va iniciar en l’art des de petita al taller de l’escultor Ferran Bach-Esteve. Tot i haver-se format en disseny d’interiors, va orientar la seva trajectòria cap a la ceràmica amb una recerca artística continuada.

Actualment treballa al seu taller de Calonge i ha exposat en diverses mostres internacionals, com la Biennal “Mains de Maîtres”. Entre el 2016 i el 2021 va impartir cursos a Luxemburg i, des del 2010, dirigeix el Taller-Escola Mama Terra a Matadepera.

Membre activa de l’Associació de Ceramistes de la Bisbal, crea peces amb gres refractari i porcellana, on el gest, la textura i la memòria de la matèria esdevenen protagonistes.