Les embarcacions de la flota d’encerclament de Palamós, dedicades a la pesca del peix blau, han reprès l’activitat aquesta passada nit després d’un període de veda que ha durat dos mesos.
Durant aquest temps, han cessat la seva activitat per millorar la protecció dels bancs de peix blau, assegurant la sostenibilitat futura de les poblacions d’anxova i sardina. L’objectiu és capturar exemplars més grans, amb una millor valoració econòmica al mercat.
La flota d’encerclament és coneguda per les seves pràctiques de vedes, que han estat una tradició durant 26 anys. Al principi, la veda durava dos mesos, i al llarg d’una dècada es va reduir a 30 dies. L’any 2022, la veda va ser restablerta a la pauta dels dos mesos de pausa biològica.
En declaracions a Ràdio Palamós, Francesc Benaiges, vicepatró major de la Confraria de Pescadors de Palamós, ha assegurat que aquesta mesura és essencial, ja que és difícil trobar peix blau amb talles comercialment competitives.
A més, cal recordar que el ministeri espanyol d’agricultura, pesca i alimentació va renunciar, finalment, a la proposta inicial d’una veda de quatre mesos per a la sardina, una mesura que el sector considerava perjudicial per a la seva activitat. Durant aquests dos mesos, 16 embarcacions als diferents ports del litoral gironí han suspès la seva activitat; 6 a Blanes, 4 a Palamós, 3 a l’Escala, 2 a Sant Feliu de Guíxols i una a Roses.
Els dies 3 i 4 de febrer, el primer cap de setmana del mes, tindrà lloc la tercera edició de cursa VolCAT de Platja d’Aro. Per parlar-nos de la competició d’enguany, al Supermatí de dijous passat ens va visitar el seu director, Albert Balcells.
La VolCAT és una prova de 2 dies, i per alguns és un repte personal, perquè són més de 80 km i més 2.000 metres positius. Però per molts és «l’inici de temporada d’una competició del nivell d’una prova de la Unió Ciclista Internacional (UCI), i dona punts pel rànquing mundial«, va explicar Balcells.
Enguany, l’inici i arribadad de la cursa canvia d’ubicació i s’instal·la a Castell d’Aro. Balcells va explicar que el recorregut és molt semblant a les edicions anteriors però amb algunes modificacions, sobretot per adaptar la competició a la normativa de medi ambient. L’altre canvi es troba al disseny de la cursa que permetrà gaudir de diferents corriols i vistes, a més de petits reptes.
Actualment, ja hi ha més de 500 inscrits i participants de més de 15 nacionalitats diferents. La cursa consta de dues etapes en format cross country, molt conegut dins el món de la bicicleta, i que requereix una preparació física important. Ens ho va explicar Balcells.
Els participants podran veure molts paisatges i punts coneguts del territori. Un d’ells, el Puig d’Arques, a la primera etapa, que es troba al massís de les Gavarres. «El que proposem és conèixer un territori per les seves zones boscoses, i també per descobrir tota la gastronomia, bons hotels i zones de costa«, va dir Balcells. A més, és una cursa que té lloc durant la temporada baixa, fet que permet portar més gent al municipi fora de l’estiu i alhora gaudir de Platja d’Aro els 365 dies de l’any.
El fet que VolCAT sigui una competició que dona punts per la classificació de la UCI i això fa que esportistes d’arreu del món hi participin. «Cada any hem tingut des de la selecció americana, fins corredors dels olímpics».
Enguany també començarà l’edició pels més petits, la VolCAT Kids, va explicar Balcells, una iniciativa que ja s’havia plantejat el primer any però en un àmbit més popular. Ara es posa en marxa des d’una perspectiva competitiva, «perquè els joves del municipi coneguin la VolCAT i el món de la bicicleta».
Hi ha dues categories diferents de la VolCAT: la categoria Pro, que engloba tots els competidors amb llicència de competició i que venen a buscar uns resultats en les categories d’elit, i la categoria Open, que són els participants que venen a buscar un repte personal.
Queden menys de 18 dies perquè s’enceti la nova edició de la VolCAT. Les inscripcions encara estan obertes fins a cobrir les 600 places.
El 2023 ha estat un any clau per al sector surer català, marcant un impacte econòmic significatiu de 884 milions d’euros. Aquesta xifra, extreta de l’estudi «Valor socioeconòmic i ambiental de la indústria surera catalana», no només destaca per la seva magnitud econòmica, sinó també per la seva contribució ambiental, que triplica el valor econòmic. L’estudi, realitzat en el marc del projecte «Estudi del potencial de l’economia circular del sector surer», ha estat liderat per la Fundació Institut Català del Suro (ICSuro), amb la col·laboració de l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK) i elaborat per la càtedra MANGO de l’Escola Superior de Comerç Internacional de la Universitat Pompeu Fabra (ESCI-UPF).
Aquesta fita representa un avenç significatiu en la valoració del sector surer, permetent mesurar el valor econòmic de l’activitat de les empreses catalanes a través de la metodologia del Valor Social Integrat. A més, s’ha calculat la petjada de carboni del sector, destacant la seva importància en la lluita contra el canvi climàtic.
Durant el 2023, la fundació ICSuro ha centrat els seus esforços en aportar coneixement nou sobre el suro, beneficiant així les empreses del sector. Malgrat les dificultats forestals degudes a la sequera, s’han realitzat investigacions per gestionar de manera sostenible els boscos de suro, minimitzant els efectes negatius del canvi climàtic i incentivant l’ofici de pelador de suro.
El balanç anual també ressalta les 4.055 analítiques de control de qualitat realitzades al Cork Center Laboratory, amb un increment del 19% respecte al 2022. Aquesta tendència positiva es reflecteix igualment en l’àrea de recerca i desenvolupament, on s’han finalitzat cinc grans projectes i actualment es treballa en nou més, abastant els àmbits forestal, vitivinícola i de noves aplicacions. Aquests projectes es desenvolupen en col·laboració amb 48 empreses i centres de recerca de 12 països diferents.
Avui dimarts tindrem una jornada poc assolellada, igual que ahir dilluns. Avui potser la nuvolositat més important l’esperem de cara a la tarda. Seran núvols que fins a mig matí podran ser alts i de cara a la tarda podrien ser una mica més importants.
De cara a la tarda vespre, més de cara al vespre nit al nostre territori empordanès, esperem una nova línia frontal que ens creuaria el país d’oest a est. Aquí al Baix Empordà, d’aquest nou front, només n’esperem la nuvolositat perquè de pluja no ens en portarà.
Les temperatures també seran molt benèvoles i en prou feines baixarem més dels 3-4 ºC mínims i quedarem als 17-18 ºC màxims. Unes temperatures que de cara a demà dimecres podran fer un mínim repunt a l’alça coincidint amb l’arribada d’aquest nou front que impulsarà vent càlid de component sud-oest.
Les entitats Ardenya, Patrimoni i Natura i el grup Sterna han instat als alcaldes de les poblacions que travessa el curs del riu Ridaura a actuar plegats per la recuperació de l’ecosistema fluvial. Afirmen que “en els darrers anys les estratègies de conservació sempre han recaigut en cada ajuntament sense tenir en compte una visió global” i, ara, volen emprendre accions conjuntes.
El president del grup Natura Sterna, Jaume Ramot García, detalla que demanen crear una taula de treball per fer una avaluació general de l’estat del segon riu més important de la comarca i l’eix de la Vall d’Aro perquè al llarg dels anys ha anat empobrint. Així, podran fer “una diagnosi de l’estat del Ridaura i de les futures actuacions que s’hi poden fer conservar-lo”.
Actualment, el Ridaura és gestionat per tota la llei aplicable des de l’ACA i dels diferents departaments de Medi Ambient i de Territori. Tot i això, les entitats troben a faltar una visió global dels ajuntaments de la Vall d’Aro que “posi en alça tots els valors històrics, culturals i naturals que té”. Ramot ha comentat algunes de les propostes, una d’elles millorar la gestió de l’espai natural de l’Ardenya.
Quatre municipis de costat
Neix al terme de Santa Cristina d’Aro i desemboca a Platja d’Aro, però també inclou Llagostera i Sant Feliu de Guíxols. Aquests són els quatre municipis que les entitats ecologistes han instat a què generin aquest informe i consensuïn les actuacions. “Més enllà del propi municipi, els pot ser molt beneficiós a l’hora d’unificar criteris i de trobar a l’encaix de tots aquests municipis vers un element vertebrador com és el Ridaura”.
D’altra banda, Ardenya Patrimoni i Natura i el grup Sterna creuen que la recuperació del riu es podria beneficiar dels fons europeus Next Generation.
De moment, la crida per realitzar un estudi transversal del Ridaura ha tingut molt bona rebuda en les primeres reunions amb els consistoris de la Vall d’Aro.
