El Tribunal Suprem ha reafirmat que l’abocador de Solius s’ha de clausurar, tal com han apuntat des del diari El Punt Avui. L’òrgan jurídic ha tombat els darrers recursos que havien fet arribar l’empresa GBI Serveis i el consorci de l’abocador de residus de Solius.
L’abril del passat 2021, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ordenar aturar l’abocament de residus a l’abocador i la seva clausura immediata en un termini màxim d’un mes.
El Suprem, però, no ha ordenat buidar-lo, com si va passar amb l’abocador de Vacamorta (Cruïlles), només trobar una alternativa.
Segons El Punt Avui, el tancament de l’abocador de Solius afectarà els municipis de Sant Feliu de Guíxols, Llagostera, Calonge i Sant Antoni, Castell-Platja d’Aro i Santa Cristina d’Aro, que es veuran obligats a buscar una nova alternativa per a dipositar la fracció orgànica.
L’economia ha quedat afectada per diferents crisis i, en part, també per la incidència de les noves tecnologies aplicades a la producció i eficiència de les empreses i també amb la creació de grans empreses de gestió de dades i comunicació que han esdevingut, en pocs anys, empreses globals, en molts casos més poderoses que alguns estats. Tot plegat ens ha portat a una societat amb de noves formes de treball, deixant a molta gent fora del sistema i, massa sovint, amb sous baixos, que estan creant una economia en mans de pocs rics i massa gent amb dificultats econòmiques, i amb una classe mitjana cada vegada més petita afeblida i amb menys capacitat d’influència. Tot això ha afectat naturalment a la societat que mostra símptomes de cansament i amb la sensació que la política tradicional no te solucions pels seus problemes. De fet, estem davant de nous actors polítics que arriben a qüestionar el propi sistema democràtic que els permet estar presents i influir. Aquesta situació genera que part de la ciutadania es pugui sentir còmode amb sistemes més autoritaris, fet que fa evolucionar els partits, especialment a la dreta, cap a plantejament d’extrema dreta, fins el punt de que es qüestionin els resultats electorals, com ha passat als EUA o a Brasil. Tot això passa al món occidental, però si ens fixem amb la Xina i també amb Rússia o Turquia, observem que la democràcia, tal com l’entenem a occident, està absent en masses estats i molt debilitada en d’altres. La solució és complexa, però està clar que passa per recuperar els estandars que defineixen la democràcia i també per fer polítiques que donin resposta a la ciutadania i ajudin a cohesionar econòmicament la societat, reduint les desigualtats i evitant que ningú es quedi fora del sistema. Ens hi juguem el nostre present, i el futur en llibertat de les generacions futures.
Arnau Grabolosa (Grabu) és un músic i compositor català, que amb tan sols 21 anys ja té una llarga trajectòria en el món de la música.
Grabu combina el jazz més pur amb tocs d’electrònica, recursos sintètics i música urbana, expressant el seu imaginari purament instrumental a través de cançons que viatgen a través de la improvització.
“blast” és el nou EP de l’artista català Grabu. Una proposta fresca, amb molta intencionalitat, i que arriba per consolidar un dels projectes de jazz més avantguardistes del panorama català. Barrejant el jazz més clàssic amb una clara influència electrònica i urbana, Grabu defineix “blast” com els fonaments de la seva identitat sonora i interpreta cada cançó com un viatge astral on conflueixen temàtiques com la mort, l’amor o la ira.
A “blast” s’hi poden trobar cançons com welcome, la cançó que obra l’EP a mode d’introducció, que ens parla i ens dóna una idea sobre el que ens anirem trobant a continuació. També hi trobem cançons com spotlight o blackout, cançons que fan referència a dos moments vitals molt diferents entre ells, però que junts expliquen el que significa viure: i és que no sabríem valorar la felicitat sense els moments més durs.
Finalment hi trobem cançons com three years later que ens parlen d’una ruptura amorosa i de com de vulnerables ens pot deixar una experiència d’aquest tipus, o may, una cançó amb un aire celestial, que ens parla de la mort, i sobre com l’ha viscut l’artista, des de punts molt diversos.
Els diputats de la Diputació de Girona durant el debat de pressupostos del 2023 - Aleix Freixas/ACN
El plenari de la Diputació de Girona ha aprovat aquest dimarts el pressupost del 2023 amb 26 vots a favor i un únic vot en contra, el de la portaveu de la CUP, Marta Guillaumes. La portaveu cupaire ha assegurat que els comptes no responen a les necessitats de la població i “cal un canvi de rumb”.
Durant una intervenció de més de 40 minuts, Guillaumes ha lamentat que no s’abordi suficientment la desigualtat. Per la seva banda, les forces d’Independents i el PSC han valorat molt positivament la creació d’un fons extraordinari basat en els romanents que s’obtinguin de la liquidació del pressupost del 2022.
Aquesta línia haurà d’ajudar als ajuntaments gironins a “fer front a les despeses sobrevingudes” en matèria energètica.
La Diputació de Girona ja té llum verda per desplegar els pressupostos del 2023 a partir de l’1 de gener, que tindran 169 milions d’euros, un 3,8% més que el 2022. El govern de la Diputació va presentar els comptes a la premsa aquest dilluns i el dimarts s’ha fet el plenari per aprovar-los. Els pressupostos han tirat endavant amb 26 dels 27 vots a favor. Hi ha donat suport els dos grups al govern (Junts i ERC), el PSC, Independents de la Selva i Tots per l’Empordà. Per contra, la portaveu de la CUP ha decidit votar-hi en contra.
El portaveu de Tots per l’Empordà i Independents de la Selva, Carles Motas, ha agraït al govern de la corporació la seva receptivitat a l’hora de negociar les partides. Motas, a més, ha valorat molt positivament les línies d’ajuda als ajuntaments per a la compra i rehabilitació d’habitatge. El també alcalde de Sant Feliu de Guíxols, ha recordat que l’habitatge “no és una competència municipal”, però moltes vegades han de donar-hi resposta perquè la gent els demana solucions.
Fons extraordinari per a l’increment energètic
Per altra banda, Motas ha aprofitat per reivindicar la convocatòria extraordinària de subvencions per als ajuntaments amb els diners que sobrin de la liquidació del pressupost del 2022, tal com es va fer amb els diners que van sobrar del 2021. El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, ha avisat que la intenció del govern és mantenir aquesta convocatòria extraordinària una vegada hagin tancat els comptes del 2022. Aquests diners es donaran als consistoris per “fer front a als encariments i despeses del cost de l’energia”. Per a Motas, aquesta línia d’ajudes serveix per “donar autonomia” als consistoris perquè cada ajuntament decideixi lliurement com invertir-los.
Pel portaveu del PSC, Juli Fernández, els pressupostos del 2023 són uns comptes “continuistes però millorats”. En aquest sentit, el socialista ha recordat que “no hi ha cap àrea” que tingui menys pressupost que el 2022 i per això es tracta d’una proposta millorada respecte aquest any encara vigent. Per últim, Fernández ha demanat al govern de la Diputació que tingui en compte la seva aportació al centre d’atenció social de la Sopa, “tal com es fa cada any”.
Canvi de rumb per a la CUP
La portaveu de la CUP, Marta Guillaumes, ha justificat el seu posicionament en contra dels pressupostos perquè considera que no hi ha suficients partides que ajudin a combatre les desigualtats socials i l’emergència climàtica. Guillaumes ha exigit “un canvi de rumb copernicà” en les polítiques ambientals i també en les socials.
La cupaire ha assegurat que l’estabilitat de la societat és “com un vaixell” i que “com més distància hi hagi entre la proa i la popa, més possibilitats tenim d’enfonsar-nos”. Per això considera que la Diputació treballa per desenvolupar alguns dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, però cal un impuls més important. Guillaumes creu que els pressupostos del 2023 manté una aposta pel “dinamisme econòmic basat en combustibles fòssils”.
Per això ha demanat reduir les aportacions que preveu fer la Diputació a l’aeroport de Girona per aconseguir més connexions i treballar per un turisme més sostenible. També ha demanat una reducció en els sous de la Diputació de Girona i aprimar el cost polític de la corporació.
Pla general de l'entrada al port de l'Estartit. Imatge publicada el 16 d'agost del 2020 (Horitzontal)
L’Estartit s’oposa a que l’Ajuntament de Torroella de Montgrí auditi els comptes de l’entitat municipal descentralitzada (EMD). El ple de Torroella va aprovar a principis de novembre una moció sol·licitant l’auditoria econòmica interna després de detectar “diverses incidències” durant el mandat i al·legant que permetria “recuperar la confiança perduda per part de tots els partits”. Tant el secretari i interventor com el president de l’EMD neguen la petició i defensen que totes les despeses són “necessàries i útils” i que, de fet, estan “molt per sota de les necessitats reals”. L’Estartit proposa que la Sindicatura de Comptes o un altre òrgan competent aliè als municipals auditi la situació econòmica dels dos ens, tal com explica Francesc Ferrer.
L’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, va demanar al president de l’EMD de l’Estartit, Francesc Ferrer, que autoritzés l’interventor de l’ajuntament a fer una auditoria econòmica interna de l’entitat. La petició era conseqüència d’una moció aprovada al ple pels grups municipals de LEST, Junts, Compromís i la CUP, a la qual també hi van donar suport UPM i ERC (equip de govern), i Ciutadans.
En l’acord adoptat, Torroella exposava que durant aquest mandat s’havien produït “diverses incidències” que havien fet perdre la confiança en la gestió econòmica. Entre els fets que fonamentaven aquesta situació, l’ajuntament exposava que el pressupost de l’any 2022 aprovat per l’Estartit “res té a veure amb la suma de transferències que li fa l’ajuntament segons el conveni renovat i aprovat” entre l’EMD i l’Ajuntament, que hi havia hagut despeses “no petites i innecessàries i no previstes en el pressupost” i que l’Estartit no assumia “obligacions” contemplades al pressupost, com és el pagament a les entitats i associacions del municipi.
La resposta a la petició de l’alcalde és negativa. Segons informen en una nota de premsa, l’Estartit considera que l’Ajuntament de Torroella de Montgrí “no té capacitat ni disponibilitat” per auditar la situació econòmica. A més justifiquen que l’EMD “només contreu despeses necessàries i útils”. Per això, proposen que sigui la Sindicatura de Comptes o un altre òrgan aliè als municipals qui auditi els comptes dels dos ens.
El president i l’interventor de l’entitat presenten un decàleg d’arguments per denegar la petició. Entre aquests hi ha que posen en dubte la independència de l’interventor de Torroella perquè és “un funcionari habilitat com a interventor però no pertany a l’escala de funcionaris amb habilitació estatal”, com sí que és el secretari-interventor de l’EMD: “Això podria posar en dubte la seva independència perquè pot ser cessat per l’ajuntament en qualsevol moment”.
També al·leguen que el regidor de Serveis Econòmics de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí va denegar a l’EMD la informació sobre imports i percentatges de l’exercici del 2020 que corresponien a l’Estartit assegurant que “aquesta informació no consta a la base de dades de l’ajuntament i actualment ni els Serveis Econòmics ni els Serveis Informàtics disposen de recursos suficients per obtenir-la”. L’Estartit argumenta que les transferències en favor de l’EMD que cada any preveu l’ajuntament al pressupost general “es concreten de manera unilateral” i no s’ajusten a allò que preveu la memòria de creació de l’entitat municipal descentralitzada.
“L’Ajuntament de Torroella de Montgrí continua incomplint, des de l’any 2015, la seva obligació d’adscriure dos llocs de treball d’administratiu o auxiliar administratiu a l’EMD de l’Estartit. Només ha adscrit un lloc de treball d’administratiu a mitja jornada”, continuen exposant al comunicat, alhora que subratllen que estan assumint les despeses de contractació d’un bibliotecari perquè Torroella ha “demorat durant anys” l’execució de les obres de la biblioteca.
Un altre dels punts que desgranen és que Torroella “no ha compensat encara” l’increment del cost de l’energia “ni cal altra de les despeses necessàries” i tampoc ha ordenat la transferència del mes de novembre.
“L’incompliment constant per part de l’Ajuntament de les seves obligacions provoquen que l’EMD hagi de sol·licitar en breu una operació de tresoreria per poder fer front al pagament de les despeses necessàries i de les despeses provocades per l’Ajuntament de Torroella de Montgrí”, critiquen.
Finalment, també remarquen que les despeses que Torroella ha qualificat com a “innecessàries” han sigut conseqüència d’incompliments per part de l’ajuntament, com ara haver de contractar un peó de brigada per atendre actuacions urgents que hauria d’assumir Torroella.
I en relació a les subvencions, acusen Torroella d’actuar de manera inadequada perquè sostenen que “legalment no es poden concedir bestretes automàtiques pel 100% de les subvencions”: “Malgrat que aquest sigui el procediment utilitzat per l’ajuntament, l’EMD de l’Estartit es manté dins la legalitat”.
D’altra banda, el secretari recorda als càrrecs polítics de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí que contemplen la possibilitat de dissoldre l’EMD de l’Estartit, que per la dissolució o modificació d’una EMD cal un acord del Govern de la Generalitat de Catalunya, previ informe de la Comissió de Delimitació Territorial, de la Comissió Jurídica Assessora, de l’Ajuntament corresponent i de l’EMD afectada.
La reacció des del consistori
Jordi Colomí, l’alcalde de Torroella de Montgrí, en declaracions a Ràdio Capital, explica que s’esperaven aquesta la negativa davant de l’auditoria. Tot i això, esperaven que es pogués fer després de les diverses problemàtiques que hi ha hagut durant els últims mesos amb els recursos de l’EMD de l’Estartit.
L’alcalde de Torroella destaca també que des de l’ajuntament es compleix amb les prescripcions legals i que segueixen les indicacions de la Sindicatura de Comptes. Per això, creuen que no cal realitzar una intervenció dels comptes a l’ajuntament de Torroella de Montgrí.
El Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols es converteix des d’aquest 22 de novembre en patrocinador del Club de Bàsquet de Sant Feliu de Guíxols, concretament del Primer equip sènior de Tercera Catalana, dirigit per Joaquim Costa. El nou patrocinador ja llueix en la samarreta, i donarà imatge dels disset equips que venen al darrera. El diumenge vinent a la tarda, durant la presentació oficial del club, ja es lluirà.
El bàsquet de Sant Feliu de Guíxols, més enllà de l’esport, té finalitat social. Ja des de l’any passat, el club, l’àrea d’Acció social i Esports de l’Ajuntament, la Federació Territorial Gironina i l’empresa de construcció Copayba van acordar subvencionar -amb beques- les quotes als nens i nenes amb risc d’inclusió.
“Amb aquesta aportació del nou espònsor, Porta Ferrada, incidim més en aquesta idea social, i consolidem que cap nen es pugui quedar sense fer bàsquet. Ara mateix tenim dotze becats, i podrem créixer més amb aquests nous patrocinis”, indicava Jordi Pujol, president del Club de Bàsquet de Sant Feliu de Guíxols. “Gràcies, fins ara, a empreses com Copayba, i des d’avui Porta Ferrada, aquest any es podrà ampliar, i això potser fa obrir la porta a nous patrocinis”. A més, el bàsquet guixolenc -que celebra 50 anys- s’uneix al Festival de Sant Feliu (que en fa seixanta) i aprofitaran sinèrgies per organitzar esdeveniments que posin en relleu tots dos elements, els musicals-festius i els esportius del bàsquet.
Des de la Federació gironina s’ha indicat que l’entitat sempre ajudarà aquest tipus d’accions socials, per tal de fomentar que els nens i nenes puguin gaudir del bàsquet i l’esport sense exclusions per raons econòmiques, i s’ha donat les gràcies al club, l’Ajuntament i sobretot els patrocinadors per impulsar-ho.
Des del Festival de la Porta Ferrada, el seu director adjunt del festival, Sergi Rosselló, ha indicat que “és un honor poder fer de patrocinador d’aquest equip, pel que representa el club, els joves, l’esport, i tot els valors que hi van associats. Esport i música són ocis molt sans, i molt contents d’ajudar i contribuir en aquesta missió”. En paraules similars s’ha expressat Marta Barderi, de l’empresa Copayba.
Ha tancat la intervenció el regidor d’Esports, David Oliveras, “unir el bàsquet -que a nivell de ciutat està fent una tasca innegable de creixement- amb una entitat com el Festival Porta Ferrada, o l’empresa Copayba, fa que totes les parts hi guanyin. Des de l’àrea d’Esports, Acció Social i tot l’Ajuntament en general apostem per tal que ningú no es quedi sense poder fer esport”. És, en paraules d’Oliveras, “una associació de win-win”.
Cal recordar que el proper diumenge, 27 de novembre, es fa la presentació oficial del club a la tarda (17.30h, pavelló de la Corxera), amb un partit amb el Palamós.
