Calonge i Sant Antoni ha superat els 600 banys assistits aquest estiu a través del servei municipal La platja a l’abast de tothom, quan encara no ha acabat la temporada. L’any passat es van registrar prop de nou-cents serveis, una xifra que confirma el creixement d’aquest recurs d’accessibilitat.
L’Ajuntament va aprofitar aquest diumenge la celebració del Mulla’t per l’Esclerosi Múltiple per posar en valor aquest servei, que funciona des de l’any 2003 a la platja de l’espigó Costa Brava de Sant Antoni.
Durant el matí també es va organitzar un bateig inclusiu de surf de rem adaptat, amb la col·laboració de l’entitat Superando. L’activitat va permetre que persones amb diversitat funcional poguessin practicar aquest esport en un entorn adaptat i segur.
El servei de bany assistit ofereix suport tant a persones particulars com a grups organitzats. El personal acompanya els usuaris durant el bany i posa a la seva disposició cadires amfíbies, zones d’ombra adaptades i altres recursos perquè puguin gaudir de la platja amb seguretat i autonomia.
Cada estiu hi participen entitats de les comarques gironines, entre les quals hi ha Mifas, Creu Roja, Fundació Ramon Noguera, Oxalis, Amistat, Pots i Esguard.
L’Ajuntament també destaca les actuacions impulsades els darrers anys per millorar l’accessibilitat de les platges. Entre aquestes hi ha la renovació de les passeres, la instal·lació de línies de vida i baranes, una nova dutxa adaptada, la supressió de barreres arquitectòniques i l’ampliació dels accessos fins a gairebé dos metres d’amplada.
Amb aquesta jornada, Calonge i Sant Antoni reafirma el seu compromís amb unes platges més accessibles i inclusives, alhora que dona suport a la sensibilització i a la recerca sobre l’esclerosi múltiple.
El Festival Riures de Calonge i Sant Antoni va posar punt final aquest diumenge a la seva tercera edició després de sis dies dedicats a l’humor en català. El certamen confirma el seu creixement gràcies a la bona acollida del públic.
Tres dels espectacles programats van exhaurir totes les entrades. Es tracta de la preestrena de Digamelon, de Judit Martín; el pòdcast en directe Què t’ha passat, amb Albert Om i Joan Maria Pou; i Un xou no fa estiu, de Carles Xuriguera i Fel Faixedas.
Durant sis nits, el Parc del Collet de Sant Antoni s’ha convertit de nou en l’escenari principal del festival. L’espai, situat davant del mar, consolida la seva vinculació amb el certamen i reforça la identitat del Festival Riures.
L’edició d’aquest any també ha ampliat la seva presència a les xarxes socials amb Reel TV, un canal a Instagram presentat per l’humorista Anna Aumatell. La iniciativa ha ofert entrevistes i continguts enregistrats entre bastidors per mostrar el dia a dia dels artistes i de l’organització.
El Festival Riures està impulsat per Cal Tet, la productora de Fel Faixedas, amb el suport de l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni i la Diputació de Girona. Amb el tancament d’aquesta tercera edició, el certamen reforça la seva voluntat de consolidar-se com una de les cites de referència de l’humor en català durant l’estiu.
Homeless in a city. Man asking for food. Man with a tablet
El Baix Empordà va deixar sense executar prop de 130.000 destinats a actuacions contra el sensellarisme entre el 2022 i el 2024. La comarca tenia assignats prop de 340.000. Finalment, en va executar poc més de 200.000. Això representa prop de 4 de cada 10 euros sense executar. És un dels percentatges més elevats de Catalunya.
Les dades formen part d’una auditoria de la Sindicatura de Comptes de Catalunya. L’informe analitza el programa català contra el sensellarisme entre el 2022 i el 2025.
A les comarques gironines, cinc administracions van executar prop de 500.000 d’euros menys dels recursos inicialment previstos. La diferència es concentra sobretot al Gironès i al Baix Empordà. Entre les dues comarques acumulen gairebé tots els recursos no executats de la demarcació. El Consell Comarcal del Gironès va deixar sense executar més de 320.000 euros. En aquest cas, es va utilitzar prop de dos terços del pressupost assignat.
Les diferències van ser molt inferiors a la Garrotxa, el Ripollès i Figueres. En aquests territoris, els imports no executats van ser reduïts. La Sindicatura no afirma que aquests diners s’hagin perdut. Tampoc concreta les causes particulars de cada administració.
L’informe explica que l’import final es pot reduir per una despesa inferior a la prevista. També pot baixar quan una part de la justificació no compleix els criteris establerts. El document assenyala que el Departament de Drets Socials i Inclusió no té pagaments pendents. Els imports abonats es van ajustar a la despesa finalment justificada.
La situació contrasta amb la de l’Ajuntament de Girona i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà. Totes dues administracions van justificar una despesa lleugerament superior als recursos assignats. La Sindicatura també detecta mancances en la coordinació i el seguiment del programa. Considera que les dades disponibles no permeten comprovar amb precisió l’impacte de les actuacions.
L’informe també qüestiona la poca connexió entre les polítiques socials i les polítiques d’habitatge. Segons l’organisme, la manca d’una llar és l’arrel principal del sensellarisme. El Departament de Drets Socials i Inclusió defensa que el sistema es trobava en una fase inicial. També anuncia nous indicadors i mecanismes per millorar el seguiment del programa.
Passaven pocs minuts de les nou del matí i les primeres imatges de la columna de fum de l’incendi de les Gavarres van començar a circular. Un incendi que acabaria empès pel vent i que acabaria cremant unes 2.200 hectàrees. Però aquesta xifra no és únicament un número. La pèrdua mediambiental de la zona és evident i caldran molts anys de recuperació per tornar a reconèixer les Gavarres empordaneses.
Aquest dilluns 3 d’agost ja fa un mes des que es va declarar l’incendi de les Gavarres. A Ràdio Capital hem parlat amb el gerent del Consorci de les Gavarres, Quim Gubau, i diversos alcaldes per saber en quin estat es troba aquesta àrea cremada i els passos que s’hauran de seguir en un futur per mirar de regenerar el terreny perdut.
Quim Gubau explica que la zona afectada per aquest incendi és la que es troba a Sant Pol a la Bisbal d’Empordà – punt on es va declarar l’incendi – i arriba fins ben bé les urbanitzacions de Cabanyes a Calonge i de Bell Repós a Santa Cristina d’Aro. En aquestes dues urbanitzacions algunes cases i jardins van acabar afectades per les flames.
“La majoria d’afectació ambiental és d’hàbitat de surera”, explica Gubau. En percentatges, més d’un 70%t de la zona era d’alzina surera, gairebé un 20% de pineda i la resta eren zones agrícoles. Gubau apunta que hi ha aspectes negatius i positius en aquesta pèrdua majoritària d’àmbit de sureda: “la producció de suro no serà la mateixa qualitat, però, d’altra banda, és més senzill que una alzina sureda pugui rebrotar després d’un incendi”.
Molts parlen i molts repeteixen aquesta frase com un mantra: “el dia que cremin les Gavarres, cremaran totes”. Però Gubau s’hi mostra en contra, ja que “això és difícil que passi” gràcies a la topografia que té el massís. A més, el gerent del Consorci de les Gavarres apunta que gairebé la meitat de la superfície cremada compta amb plans d’ordenació forestal i els propietaris gestionen de manera activa la seva finca, fent que la prevenció davant un incendi forestal sigui clau.
La gestió forestal feta de manera prèvia a l’incendi i la gestió efectiva que es va fer des del cos de Bombers en el moment en què es va declarar l’incendi van permetre que el ventall del foc sobre el terreny no s’obrís tant i, així, no afectés tantes hectàrees de bosc. Quim Gubau atribueix gran part d’aquesta feina de prevenció i d’actuació ràpida en el moment de l’incendi a les Associacions de Defensa Forestal (ADF) i als pagesos de la zona. Declara clau que hi hagi “un territori viu i un sector primari actiu”, ja que això “és vital perquè la feina dels Bombers i de planificació forestal, de moment, no són suficients”.
Per la seva banda, l’alcalde de la Bisbal d’Empordà, Òscar Aparicio, coincideix amb Quim Gubau quan es parla de les tasques de prevenció fetes al massís. Destaca també la feina que desenvolupa un organisme com el Consorci de les Gavarres. Aquest organisme permet als ajuntaments que en formen part tenir un coneixement més precís del que passa al massís de les Gavarres. Per això, per Aparicio, el Consorci és un element clau de la via de recuperació de les Gavarres després de l’incendi.
L’alcalde de Santa Cristina d’Aro, Josep Xifre, també apunta que la feina feta pel Consorci i les ADF han estat clau per reduir els efectes que ha tingut l’incendi en el massís. Reconeix, però, que cal seguir treballant per mirar de promoure aquesta prevenció i evitar futurs incendis a la zona de Gavarres.
Per la seva banda, l’alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler, explica que es troba treballant al costat de la gent que va resultar més afectada. Van ser persones que van perdre la casa o que van patir diverses afectacions en les seves finques. Entre les mesures van oferir assistència jurídica, la condonació de la taxa d’impost per obres, entre altres. Tot i això, Soler reivindica que Calonge és un dels municipis més afectats per les flames i l’Estat no els ha tingut en compte a l’hora de facilitar ajudes.
Per veure com s’ha cremat el bosc i l’afectació que ha tingut l’incendi en el terreny, s’ha encarregat un estudi de severitat a la Direcció General de Boscos. Això permetrà donar dades sobre la intensitat amb la qual ha passat el foc per les diferents zones de l’incendi.
Les conseqüències del que podia passar
El valor emocional de l’incendi de les Gavarres és evident per diversos sectors de la societat, tal com admet Gubau. “Tothom sabia malauradament que un dia o altre tindríem un foc important a les Gavarres”, explica el gerent del Consorci. El cop emocional no és únicament pels propietaris que hi tenen les seves finques, sinó que també arriba a la gent que treballa al massís, els que viuen al voltant o per aquells que tenen una estima per aquest espai natural que es podria definir com el pulmó del Baix Empordà.
Una altra de les conseqüències de l’incendi és l’impacte ambiental a la zona. Ara mateix a la carretera de la Ganga, que travessa el massís des de Calonge fins a la Bisbal, està plena d’arbres morts i que amb possibles ventades poden acabar afectant la circulació d’aquesta via.
Però incidint en el factor ambiental, també cal preveure els efectes que poden provocar els períodes plujosos en un massís cremat. Quim Gubau pateix per les pluges que podrien arribar a finals del mes d’agost o a inicis de setembre. “Ens podem trobar amb problemes erosius i no tenim temps per solucionar-ho arreu del massís», explica Gubau.
L’autoregeneació del bosc i el futur del massís
Tal com explicàvem, gran part de la zona cremada està formada per alzina surera, un tipus d’arbre que pot sobreviure a incendis d’alta intensitat gràcies a la seva escorça. “La feina dels pròxims anys serà seleccionar els millors brots de cada soca per fer rebrotar els arbres”, explica Gubau. Per això, explica que no caldran accions de reforestació en el cas del massís de les Gavarres. Això sí, la capacitat de regeneració del bosc dependrà molt del període de pluges que ens acompanyi en els pròxims anys.
Totes aquestes accions de regeneració del bosc han d’anar acompanyades de les infraestructures de prevenció en zones estratègiques del massís, més enllà de la gestió privada que es pugui fer de les finques. Per això, Gubau explica que calen línies d’ajudes per poder dinamitzar aquesta gestió de les finques i ajudin a fer prevenció per evitar aquests grans incendis. El gerent del Consorci de les Gavarres reconeix que la prevenció a vegades no és suficient. Per això, afirma que cal crear convenis i impulsar acords per permetre crear dipòsits d’aigua nous per mirar de minimitzar els efectes del foc.
Totes aquestes accions caldrà que vagin acompanyades de la gestió de camins. Per això, s’està treballant en un pla d’inversió de millora de camins, sobretot, per aquells ajuntaments que no disposen de prou pressupost per mirar de millorar aquesta xarxa que forma part del massís de les Gavarres.
La voluntat de la societat civil
Les Gavarres no són únicament un espai natural, sobretot per la població civil que viu i conviu en aquest entorn. Per això, i després de veure els efectes que pot tenir el foc en una zona com les Gavarres des de la societat civil s’ha impulsat una jornada solidària pel pròxim 11 de setembre per recaptar fons per les ADF. Seran més d’una vintena d’entitats dels municipis afectats per l’incendi els que organitzaran la Liada per les Gavarres. La iniciativa combinarà un vermut, una caminada popular pel massís i música en directe.
L’alcalde de la Bisbal d’Empordà, Òscar Aparicio, admet que cada cop més la societat és més conscient davant de tragèdies com la que s’ha viscut al massís de les Gavarres.
Josep Xifre també veu molt rellevant que sorgeixin iniciatives des de la societat civil per mirar de pal·liar els efectes que ha tingut el foc en el massís de les Gavarres.
Des de la organització de La liada per les Gavarres esperen reunir a un miler de participants en la caminada i a unes 3.000 persones en els diversos actes que se celebraran al llarg de la jornada. La voluntat és destinar els ingressos íntegrament a les ADF de les Gavarres per donar suport a la tasca de manteniment que desenvolupen al massís.
Ràdio Capital de l’Empordà et porta l’agenda definitiva amb totes les activitats que es duran a terme durant el llarg del dia d’avui a l’Empordà, la Costa Brava i les Comarques Gironines. Deixa’t emportar per la màgia de les terres gironines i descobreix perquè aquest territori és un dels destins culturals més atractius de Catalunya.
A l’Escala, en el marc del festival Portalblau, avui actuarà Clara Peya. La palafrugellenca presenta Nuca, un nou disc centrat en la soledat, la fragmentació social i les dificultats per mantenir l’empatia i la solidaritat. El treball compta amb les col·laboracions de Niño de Elche, Rita Payés, Judit Neddermann, Mar Pujol i Anna Andreu. Peya combina piano, composició i improvisació amb una identitat pròpia. La seva música barreja ritmes actuals, textures electròniques i elements clàssics. A Nuca, converteix la reflexió social en el punt de partida d’un llenguatge sonor íntim i personal. El concert començarà a les 21:00 a la Mar d’en Manassa. Les entrades es poden comprar en aquest enllaç.
Al festival Cap Roigde Calella de Palafrugell és el torn d’Antonio Orozco, una de les veus més reconegudes de la música en castellà. Acumula més de vint-i-cinc anys de trajectòria i ha construït un repertori marcat per la intensitat emocional i la proximitat amb el públic. Des del seu debut amb Un reloj y una vela, ha combinat pop, balada, flamenc i rock en cançons com Devuélveme la vida o Estoy hecho de pedacitos de ti. Amb més d’un milió de discos venuts i una llarga experiència als escenaris, s’ha consolidat com un dels artistes habituals del directe. Després d’un període de canvi personal i artístic, va tornar amb El tiempo no es oro, un treball publicat el 2025 que obre una nova etapa en la seva carrera. L’hora d’inici del concert serà a les 22:15. Ja no queden entrades disponibles.
A Camprodon, arriba l’últim dia del Microclima. Avui és el torn de la proposta «Microclima en família» i hi actuaran noms com la Ludwig Band, Eduard Juanola o la colla gegantera de la Vall de Camprodon. El festival, que enguany arriba a la 5a edició se celebra al Parc de la Mare de la Font de Camprodon, en un entorn natural envoltat de muntanyes. L’espai permet gaudir dels concerts en un format més tranquil i allunyat de les grans massificacions. La proposta s’ha consolidat com una cita destacada del Pirineu gironí. Les entrades es poden adquirir en aquest enllaç.
Festes Majors
Avui a les Comarques Gironines, estan de Festa Major les localitats de Sant Feliu de Guíxols, Massanes, Caldes de Malavella, Palau Santa Eulàlia, la Platja de Pals, Parlavà i la Selva de Mar. A les webs municipals i a les xarxes socials de les entitats i comissions de festes trobareu tota la informació i podreu consultar tots els actes.
Privat: La resclosa d’Ullà, un llegat de sis segles que els municipis volen preservar
Els ajuntaments de Torroella de Montgrí, Gualta i Ullà han reclamat la conservació de la resclosa d’Ullà, una de les infraestructures hidràuliques històriques més destacades del Baix Ter. Els tres consistoris han assumit les conclusions d’un estudi històric, arqueològic i arquitectònic elaborat per l’arqueòleg Ferran Codina, per encàrrec del Museu de la Mediterrània, i han demanat a les administracions competents que preservin aquest conjunt patrimonial.
A aquesta reivindicació institucional s’hi afegeix la de la plataforma Gent del Ter, que des de fa mesos impulsa accions per defensar la conservació de la resclosa.
El debat sobre el futur de la infraestructura s’ha intensificat després que el mur hagi patit desperfectes, atribuïts al desgast provocat pels temporals dels darrers anys. Aquesta situació ha obert la porta a la possibilitat d’eliminar la presa per afavorir la continuïtat natural del riu.
Davant d’aquest escenari, els tres ajuntaments han traslladat una memòria justificativa al Departament de Cultura, al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, a l’Agència Catalana de l’Aigua, al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i a la Diputació de Girona. El document reclama que qualsevol decisió sobre la resclosa tingui en compte el seu valor històric i patrimonial.
L’alcalde d’Ullà, Josep López, defensa que la resclosa forma part del patrimoni compartit del Baix Ter i aposta per una solució que combini la recuperació ecològica del riu amb la preservació del conjunt. Per la seva banda, l’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, destaca que l’estudi aporta una base científica sòlida per justificar-ne la conservació. L’alcalde de Gualta, Jaume Fondevila, recorda que la infraestructura ha estat durant segles un element vertebrador del territori i reclama una resposta conjunta per garantir-ne el futur.
L’informe conclou que la resclosa és un bé cultural d’interès excepcional i una de les infraestructures hidràuliques històriques més ben conservades del tram final del riu Ter. Els investigadors remarquen que el seu valor no es limita a la presa, sinó que inclou un conjunt format per la resclosa, la bassa, el cadiral, el rec del Molí i el bramador, elements que han funcionat de manera integrada durant segles.
Els orígens de la infraestructura es remunten, com a mínim, al segle quinze, tot i que el sistema de molins associat ja està documentat des del segle tretze. Durant més de sis-cents anys ha estat clau per al funcionament dels molins fariners, l’expansió dels regadius i el desenvolupament agrícola de la plana del Baix Ter. Entre els elements més destacats hi ha el cadiral, construït l’any 1670, i el bramador, del 1817, que conserven inscripcions i escuts heràldics de gran valor.
L’estudi també destaca la importància paisatgística, ambiental i social del conjunt. La resclosa forma part del paisatge cultural del Baix Ter i està integrada en un espai protegit de gran biodiversitat. Al mateix temps, ha estat durant generacions un espai de bany, pesca, passeig i trobada per als veïns dels municipis de l’entorn.
Els tècnics defensen que la millor manera de preservar aquest patrimoni és restaurar la presa i recuperar la circulació d’aigua pel cadiral, el bramador i el rec del Molí. Alerten que la desaparició o alteració de qualsevol d’aquests elements comportaria una pèrdua irreversible del patrimoni cultural català.
L’informe també sosté que la conservació de la resclosa és compatible amb la recuperació ecològica del riu. A més, destaca que la infraestructura continua exercint una funció hidràulica rellevant, ja que contribueix a emmagatzemar aigua en períodes de sequera i ajuda a regular el cabal durant episodis d’inundació.
Un altre element clau és el rec del Molí, que connecta ecològicament la plana del Baix Ter amb el Ter Vell, a l’Estartit, i afavoreix la biodiversitat del territori.
Per tot plegat, els ajuntaments i les entitats impulsores defensen que la resclosa d’Ullà és molt més que una construcció sobre el riu i reclamen que el seu valor històric, ambiental i social sigui determinant a l’hora de decidir-ne el futur.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.