El Consell Comarcal del Baix Empordà licita un nou contracte de recollida de residus per valor de 34,5 milions d’euros

Per
Redacció
-
privat:-dijous-entra-en-vigor-el-nou-contracte-de-neteja-i-recollida-de-residus-de-palafrugell
Privat: Dijous entra en vigor el nou contracte de neteja i recollida de residus de Palafrugell

El Consell Comarcal del Baix Empordà ha licitat el nou servei de recollida de residus de la comarca, un contracte que s’allargarà durant els pròxims 10 anys, amb opció a pròrroga d’un any addicional, i amb un valor estimat de 34,5 milions d’euros. El ple va aprovar la licitació d’aquest nou servei a començaments del mes de febrer i es va publicar el passat 16 de febrer, així que les empreses tenen fins al dia 16 de març per presentar les seves propostes.

El contracte va més enllà de la simple recollida de residus. La consellera comarcal de Sostenibilitat i Acció Climàtica del Baix Empordà, Agnès Gasull, explica en una entrevista al Supermatí de Ràdio Capital i Ràdio Palafrugell que el servei inclou també campanyes de comunicació ambiental, processos d’implantació, control de pesatge i tecnologia per seguir els models, entre d’altres aspectes.

Des del Consell Comarcal consideren que és una licitació «atractiva», en gran part per la durada del contracte, i el fet que sigui un servei de gran envergadura. De fer, el pressupost base de licitació és de 29,5 milions d’euros. Agnès Gagull afegeix que divendres passat van dur a terme una jornada per tal que les empreses interessades visitessin les instal·lacions, i va ser tot un èxit.

Per presentar-se, les empreses han de demostrar una solvència econòmica mínima de 4,7 milions d’euros i comptar amb un coordinador tècnic amb experiència mínima de dos anys en contractes de naturalesa similar.

Sopes, cassoles i ranxos són part de la rauxa i el seny del país

Per
Dolors Bassa
-
dolors bassa
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Sopes, cassoles i ranxos són part de la rauxa i el seny del país
Loading
/

Diuen que aquesta setmana la rauxa s’ha acabat. Hem deixat enrere el cap de setmana de Carnaval, dies de disbauxa compartida, de màscares que alliberen, de comparses que omplen els carrers i de música que, per unes hores, fan oblidar la rutina. Alguns s’han vestit de colors i d’ironia, celebrant aquell antic impuls humà de riure’s del món abans de tornar a la mesura.

A l’Empordà, però, la festa no s’explica només amb disfresses. També es cuina a foc lent. En  algunes places i carrers s’han encès fogons i s’han obert peroles i cassoles grans com memòries col·lectives. Els ranxos, les sopes i els arrossos han tornat a bullir en diverses poblacions del nostre Empordà, convocant veïns i visitants al voltant d’una tradició que té gust de casa nostra.

Dimarts, l’olor de la sopa va omplir els carrers de Verges, mentre que a Albons l’arròs s’anava coent, pacient, sota la mirada de qui en coneix els secrets. Centenars de persones hi participen cada any: alguns remenen cassoles, d’altres porten productes, d’altres simplement hi són, perquè saben que compartir taula és una manera antiga i poderosa de reconèixer-se com a comunitat. I n’hi ha que hi anem amb la il·lusió intacta de tastar, de retrobar-nos, de fer colla sota el sol d’hivern, convertint la plaça o l’esplanada  en un menjador sense parets.

Potser aquests àpats venen de lluny. Alguns els fan remuntar a l’època medieval, quan, acabada la collita, els senyors feudals convidaven el poble en un gest que barrejava generositat i ritual. Sigui com sigui, el que és indiscutible és el seu lloc en el calendari: són l’última abraçada de l’abundància abans de la Quaresma, que marca la tradició cristiana.

Però més enllà de l’origen, allò que realment perdura és el significat. Mantenir aquests costums no és només repetir un gest antic: és sostenir un fil invisible que ens lliga als qui ens han precedit. És recordar que la identitat d’un poble no es construeix només amb grans gestes, sinó també amb cassoles compartides, converses a peu dret i receptes que passen de mà en mà.

Fer comunitat és, al capdavall, això: reconèixer-nos en allò que compartim, en els rituals que ens expliquen i en la història que ens travessa. I potser és cert que, mentre continuem reunint-nos a la plaça, mentre continuem cuinant plegats i menjant del mateix plat simbòlic, no només fem poble. Fem memòria. I, sense adonar-nos-en, fem nació.

Mercadona reforçarà el Baix Empordà amb noves contractacions per a la campanya d’estiu

Per
Redacció
-

El Baix Empordà serà un dels eixos principals de la campanya d’estiu de Mercadona, que aquest febrer ha iniciat el procés per incorporar 200 persones a les comarques gironines amb l’objectiu de reforçar el servei durant els mesos de més afluència.

En concret, les noves contractacions reforçaran establiments de Palafrugell, Palamós i La Bisbal d’Empordà, i també punts de venda de Castell i Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols, municipis que multipliquen població a l’estiu i que necessiten més personal per garantir una atenció àgil.

Pel que fa a les condicions, l’empresa ofereix un salari superior als 1.700 euros bruts al mes per jornada completa, una xifra que s’acompanya de formació específica des del primer dia per facilitar l’adaptació al lloc de treball. A més, la companyia no exigeix experiència prèvia, ja que aposta per formar directament les noves incorporacions i integrar-les en equips orientats al servei al client i a la millora constant.

Un altre dels aspectes destacats és la planificació horària, perquè els treballadors coneixen el seu calendari amb un mes d’antelació, fet que permet organitzar millor el temps personal durant una època d’alta activitat. En aquest sentit, la jornada serà de cinc dies de feina i dos de descans, amb torns rotatius de matí i tarda i sense jornades partides, una fórmula pensada per donar estabilitat durant la temporada alta.

Amb aquesta ampliació de plantilla, Mercadona vol adaptar-se a l’augment de població entre juny i setembre i garantir un servei adequat en municipis del litoral i de l’interior del Baix Empordà.

Torroella inicia les cremes controlades a la Gola Sud i a la platja de la Fonollera

Per
Redacció
-
cremes controlades montgrí

Torroella de Montgrí posa en marxa cremes controlades a la Gola Sud i a la platja de la Fonollera. L’actuació respon a l’acumulació massiva de restes vegetals després del temporal i la crescuda del riu Ter. Els treballs es fan entre el matí i la tarda i poden continuar els pròxims dies si el temps és favorable. En tot moment hi ha supervisió tècnica i coordinació institucional.

En aquest sentit, el dispositiu compta amb la direcció tècnica del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. A més, hi participa el Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals de la Generalitat de Catalunya. Paral·lelament, l’Ajuntament segueix de prop tota l’actuació. Ho ha explicat en declaracions a Ràdio Capital, l’alcalde de Torroella de Montgrí i l’Estartit, Jordi Colomí.

Pel que fa al volum acumulat, és extraordinari. De fet, equival a prop de cinc camps de futbol. Hi ha canyes, troncs i residus arrossegats pel riu. Igualment, s’han detectat restes puntuals d’animals morts.

En una primera fase, els equips han apilonat el material vegetal. Així mateix, han retirat una gran quantitat de plàstics i microplàstics. Aquesta tasca ja està completada. Tot i això, prop de la meitat del material es quedarà a la platja. D’aquesta manera, les restes ajuden a fixar la sorra. Alhora, contribueixen a formar dunes i a reforçar el litoral. Per tant, el sistema dunar actua com una barrera natural davant els temporals.

Per contra, la crema només afecta l’excés de material de gran volum i part de les canyes. L’objectiu és reduir riscos per a les persones usuàries. Igualment, es vol protegir la nidificació del corriol camanegre, una espècie vulnerable.

Des del punt de vista tècnic, l’Ajuntament defensa aquesta mesura. En canvi, retirar tot el material fora de la platja exigiria moure prop de vint mil metres cúbics de restes. Això implicaria l’entrada continuada de maquinària pesada. Com a conseqüència, la presència constant de camions i excavadores tindria un impacte més alt sobre les dunes. A més, afectaria un espai natural protegit d’alt valor ecològic.

L’alcalde de Torroella de Montgrí i l’Estartit ha demanat a la població que mentre s’allarguin les cremes en aquesta zona del litoral que no s’acostin als llocs on s’estigui actuant. Per mirar de minimitzar el risc, el consistori ha col·locat cartells i indicacions per evitar que la gent s’hi acosti. La intenció amb aquestes accions és netejar aquesta zona del litoral abans que arribi la temporada alta a la zona.

Agnès Gasull: «Tenim tres municipis que estan encapçalant el rànquing de recollida selectiva a tot Catalunya»

Per
Joan Coll Bagur
-
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Agnès Gasull: "Tenim tres municipis que estan encapçalant el rànquing de recollida selectiva a tot Catalunya"
Loading
/

En una entrevista al Supermatí, la consellera comarcal de Sostenibilitat i Acció Climàtica del Baix Empordà, Agnès Gasull, ha explicat que la comarca es troba en un moment clau pel que fa a la gestió dels residus. Els canvis cap a sistemes més eficients com el porta a porta o les àrees tancades estan donant resultats destacats.

«Tenim tres municipis que estan encapçalant el rànquing a tot Catalunya», ha afirmat Gasull, referint-se als pobles que superen el 90% de taxa de reciclatge amb el model porta a porta. Segons la consellera, aquestes xifres responen a l’aplicació d’un sistema que permet identificar qui fa cada aportació i abandonar el model d’entrega anònima dels contenidors oberts.

Gasull ha recordat que els canvis no responen només a una voluntat política, sinó a l’obligació de complir la normativa europea i estatal, que exigeix assolir taxes de reciclatge molt més elevades. En aquest sentit, ha qualificat el sistema tradicional de contenidors oberts com «un model obsolet que no dona garanties d’assolir aquestes taxes de reciclatge».

Actualment, a la comarca hi ha nou municipis amb porta a porta i catorze amb àrees tancades. En el primer cas, els cubells incorporen un xip que identifica l’habitatge aportador. En el segon, els usuaris accedeixen a espais tancats amb targeta identificativa.

La consellera ha defensat que aquest sistema permet avançar cap a una taxa d’escombraries més equitativa, en què pagui menys qui recicla millor. També ha admès que hi haurà un reglament que permetrà actuar davant incompliments reiterats, incloent-hi possibles sancions econòmiques.

Pel que fa a l’increment de la taxa, Gasull ha explicat que durant anys el servei era deficitari i es cobria amb altres recursos municipals. La normativa actual obliga que el cost del servei quedi equilibrat amb el que paguen els usuaris.

El Consell Comarcal prepara ara una nova licitació que inclourà la recollida selectiva, la gestió de la planta de transferència, educadors ambientals, tecnologia de control i seguiment, així com la recollida de residus tèxtils i vegetals. El contracte tindrà una durada inicial de deu anys.

Gasull ha reconegut que sempre hi ha reticències davant els canvis, però ha assegurat que, un cop entès el funcionament, la majoria de municipis valoren positivament el sistema. La comarca, ha dit, aspira a consolidar-se com a referent en reciclatge a Catalunya.

Christian Busquets assumeix la gerència de Moventis Costa Brava a Girona

Per
Redacció
-

Christian Busquets lidera des de l’1 de gener de 2026 Moventis Costa Brava a Girona i assumeix la gerència després d’un procés de relleu planificat durant dos anys per garantir continuïtat a la companyia.

Fins ara exercia com a director d’operacions i, per tant, coneix de prop el funcionament diari del servei. Té formació en Direcció i Gestió d’Empreses, és graduat en Administració i Direcció d’Empreses i llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques. A més, acumula més d’una dècada d’experiència en direcció d’equips i planificació empresarial.

Busquets pren el relleu d’Enric Gimeno, que deixa el càrrec després de divuit anys al capdavant de l’operadora. Durant aquest període, Gimeno ha estat una peça clau en el creixement i consolidació de l’empresa a la demarcació de Girona i ha reforçat el seu paper com a referent en la mobilitat interurbana.

Moventis Costa Brava, coneguda al territori com Sarfa, és una empresa amb més de cent anys d’història i un fort arrelament al Baix Empordà. Després de gairebé noranta anys amb seu a Palafrugell, fa prop de vint anys que es troba a Esclanyà, al municipi de Begur. Actualment, compta amb una plantilla de prop de dos-cents vint professionals.

L’empresa presta servei a més de cent municipis de les comarques gironines i té una presència destacada al Baix Empordà i a l’Alt Empordà. Cada any transporta prop de tres milions de viatgers i els seus autobusos recorren prop de dotze milions de quilòmetres, una distància que equivaldria a fer la volta al món centenars de vegades.

A més de les línies regulars entre municipis, la companyia connecta la Costa Brava amb Barcelona i Girona i ofereix serveis escolars amb prop de cinquanta rutes diàries. També disposa d’una flota d’uns cent trenta vehicles i, en els darrers anys, ha impulsat la modernització de la flota amb autobusos més eficients i menys contaminants.

En paral·lel, el grup Moventis també ha renovat la seva direcció general. Jordi Castells assumeix la responsabilitat del grup i Juan Giménez passa a exercir funcions d’assessorament, en una nova etapa dins l’estructura corporativa.

1...239240241...7.054Pàgina 240 de 7.054