El Festival Brots tanca la seva primera edició amb èxit de públic i forta implicació del territori

El Festival Brots ha tancat la seva primera edició amb èxit d’assistència, vuit espectacles amb totes les entrades venudes i una gran complicitat del territori. Celebrat del 30 d’octubre al 2 de novembre, ha transformat esglésies, places i trulls d’oli del Baix Empordà en escenaris on han conviscut art, natura i comunitat.

La iniciativa, dirigida per Montse Faura i impulsada per Joventuts Musicals de Torroella de Montgrí, ha comptat amb la col·laboració de pagesos, cuiners, artesans i productors locals, que han aportat producte, coneixement i implicació en un projecte que neix profundament arrelat a la terra.

Entre els moments destacats, hi ha hagut el concert íntim de Clara Peya a Bellcaire d’Empordà, la performance ceràmica Fang era Fang a La Bisbal i la jornada de cloenda a Monells amb Rusó Sala, Anna Ferrer, Judit Neddermann, Sanjosex i The Gramophone All Stars Big Band.

També ha tingut gran ressò el tourBrots, un recorregut pels pobles de Fonteta, Peratallada, Fontclara, Sant Iscle d’Empordà i Fonolleres, que ha combinat creació artística i cuina local en una proposta sensorial que ha posat en valor el producte de proximitat. En aquest itinerari s’ha pogut veure l’acció sonora La Revolta, de Carles Marigó, amb la participació de pagesos i tractors com a instruments.

El festival ha consolidat un model cultural sostenible, participatiu i vinculat al territori, que pretén créixer en futures edicions mantenint l’arrel i l’esperit col·lectiu. Segons Montse Faura, “Brots ha estat una experiència de comunitat i retorn, on cultura i paisatge han conviscut des de l’arrel i amb sensibilitat.

Amb aquesta primera edició, Brots es consolida com una nova cita cultural de referència per a la tardor catalana, connectant tradició i contemporaneïtat a través de l’art, el territori i la gastronomia.

L’oli empordanès serà protagonista al primer Mercat de l’Oli Nou de Barcelona

privat:-la-dop-oli-de-l’emporda-preveu-una-collita-“millor-que-la-dels-anys-anteriors”-i-de-molt-bona-qualitat
Privat: La DOP Oli de l’Empordà preveu una collita “millor que la dels anys anteriors” i de molt bona qualitat

L’oli d’oliva verge extra de l’Empordà tindrà un paper destacat al primer Mercat de l’Oli Nou, que se celebrarà del 21 al 23 de novembre a la Plaça de Catalunya de Barcelona. L’esdeveniment vol apropar aquest producte al públic urbà i reivindicar la seva qualitat i singularitat dins la dieta mediterrània.

Hi participaran quatre productors de la comarca: 3 Vessanes, Empordàlia (Oli Verdera), Llàgrimes del Canigó i Olis Albera (Trull Mas Polit). Tots ells portaran el seu oli nou elaborat principalment amb la varietat argudell, pròpia de l’Empordà, reconeguda pel seu gust verd, viu i perfumat.

El certamen també comptarà amb la presència de la DOP Empordà i de la cuinera Iolanda Bustos, que dissabte 22 oferirà una sessió de cuina en directe, basada en la seva mirada biodinàmica i amb l’oli com a ingredient principal.

El Mercat de l’Oli Nou està impulsat pel Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya a través de PRODECA. Reunirà prop de 50 productors d’oli d’oliva verge extra d’arreu del país i inclourà tastos, tallers, espais de venda directa i una barra de vins catalans per maridar els productes.

També hi participaran altres xefs destacats com Carlota Claver, Ada Parellada o Oriol Balaguer, i entitats com l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, el Gremi de Bacallaners o La Gastronòmica, que oferirà una sessió de tast molt especial basada en tres clàssics catalans: pa amb oli, pa amb tomàquet i pa amb xocolata.

El mercat oferirà una experiència gratuïta i oberta a tothom, amb foodtrucks de cuina de temporada, una zona de degustació i propostes familiars. Tot plegat en un any especial, ja que Catalunya ha estat reconeguda com a Regió Mundial de la Gastronomia.

L’objectiu és que el Mercat de l’Oli Nou es consolidi com una cita anual per promocionar el producte local, donar visibilitat al sector oleícola i acostar el món de l’oli a la ciutadania.

Sergio Dalma anuncia la gira “Ritorno a Via Dalma” amb parada a diverses ciutats catalanes

sergio-dalma-anuncia-la-gira-“ritorno-a-via-dalma”-amb-parada-a-diverses-ciutats-catalanes
Sergio Dalma anuncia la gira “Ritorno a Via Dalma” amb parada a diverses ciutats catalanes

Sergio Dalma ha anunciat les primeres 22 dates del seu nou tour, “Ritorno a Via Dalma”. La gira recorrerà grans recintes de tot l’Estat i inclourà diverses cites a Catalunya, on el públic podrà gaudir del retorn d’un dels projectes més estimats del cantant sabadellenc.

Dalma actuarà el 21 de març del 2026 a Esparreguera, al Teatre La Passió, el 18 d’abril a Cervera, al Gran Teatre de La Passió, el 25 d’abril a Tarragona, a la Tarraco Arena, i el 30 de gener del 2027 al Palau Sant Jordi de Barcelona, un dels concerts més esperats del tour.

Amb aquesta nova gira, l’artista presenta el seu 23è àlbum d’estudi, “Ritorno a Via Dalma”, amb què ret homenatge a alguns dels grans autors italians. Han passat quinze anys des de la publicació de “Via Dalma”, el disc que va suposar un abans i un després en la seva trajectòria, amb més de 300.000 còpies venudes i un èxit aclaparador entre diferents generacions de públic.

“Ritorno a Via Dalma” suposa un nou viatge a Itàlia per reinterpretar alguns dels temes més icònics de la música lleugera del país, com ‘Entre tú y mil mares’ o ‘Parole, Parole’.

Les entrades per a totes les dates es posen a la venda el 5 de novembre a sergiodalma.es i El Corte Inglés.

L’entrada Sergio Dalma anuncia la gira “Ritorno a Via Dalma” amb parada a diverses ciutats catalanes ha aparegut primer a Primera Fila.

El Museu de la Pesca proposa recordar la història de la flota pesquera amb imatges antigues

privat:-el-museu-de-la-pesca-acull-una-nova-sessio-de-l’activitat-“imatges-que-fan-parlar”
Privat: El Museu de la Pesca acull una nova sessió de l’activitat “Imatges que fan parlar”

El Museu de la Pesca de Palamós acollirà dimecres vinent, 5 de novembre, una nova sessió del cicle “Imatges que fan parlar”, una activitat que vol preservar la memòria històrica local a partir de fotografies antigues. La trobada tindrà lloc a les cinc de la tarda i girarà entorn del tema Barques al port!

Amb aquesta sessió, els participants podran recordar l’evolució del port i de la flota pesquera de Palamós a través de diverses imatges projectades. L’activitat permetrà identificar embarcacions, espais i moments significatius del passat marítim del municipi amb la participació activa dels assistents.

Aquesta iniciativa forma part del programa Memòria Viva, impulsat per l’Àrea de Patrimoni de l’Ajuntament de Palamós, i té com a objectiu recollir informació oral que sovint no queda registrada. Les aportacions dels ciutadans ajuden a completar el fons fotogràfic del museu i a conservar la memòria col·lectiva del municipi.

L’edició d’enguany es va iniciar a l’octubre amb una sessió dedicada als fets i personatges destacats dels anys setanta i vuitanta. El cicle es tancarà el 3 de desembre amb una última trobada centrada en imatges del nucli de Sant Joan dels anys quaranta, cinquanta i seixanta, cedides per les famílies Sàbat i Castellví.

Amb activitats com aquesta, el Museu de la Pesca vol implicar la ciutadania en la recuperació del patrimoni immaterial i mantenir viu el record de la vida quotidiana a Palamós.

La síndrome de la profecia autocomplerta o Festival Brots

Miquel Curanta a l'Estudi de Ràdio Capital
Miquel Curanta a l'Estudi de Ràdio Capital
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
La síndrome de la profecia autocomplerta o Festival Brots
Loading
/

La profecia autocomplerta és aquella expectativa que, només de formular-la, ens empeny a actuar d’una manera que acaba fent-la real. En educació en diem sovint efecte Pigmalió: creus que és possible, t’hi compromets i, al capdavall, passa. Aquesta “síndrome”, tan poc coneguda com determinant, explica per què a vegades l’inesperat sembla un miracle. I explica també per què el Festival Brots ha estat un èxit rotund en la seva primera edició.

Ha estat un èxit de públic. La majoria d’espectacles, espais, esdeveniments i experiències s’han omplert. Però l’èxit no és només comptar cadires ocupades; és sentir que el que passa té sentit per a qui ho viu. I aquí ve el segon triomf: ha estat un èxit comunitari. M’atreveixo a dir que el gruix de les persones que han gaudit del festival són de l’Empordà. Ho remarco perquè, massa sovint, una certa mirada d’empordanès complexat ens fa creure que l’èxit es mesura en visitants de fora —o, especialment, en barcelonins que venen a veure’ns. Doncs no: aquesta vegada, la força ha estat de dins cap enfora. Que la gent de casa se’l faci seu és el millor indicador de salut d’un festival que neix.

També ha estat un èxit col·lectiu. Hi han participat pagesos, artistes, terrissaires, cuiners, pastissers… i el denominador comú ha estat que s’han sentit part del festival. Que un grup de pagesos, inicialment reticents, s’avingui a fer un concert acompanyats d’un campaner ja és una fita; que, en acabar, vulguin repetir i fer-ho més gran l’any vinent, això ja és llegenda. Aquest és el Brots: brots de complicitat que arrelen i s’estenen.

I, per si fos poc, el Brots ha estat un èxit organitzatiu. Permeteu-me una interioritat: fa dos mesos el cartell era literalment un paper en blanc; i fa cinc mesos tot plegat era només un projecte presentat a una subvenció. Entre aquell esborrany i el que hem viscut hi ha hagut energia, feina i convenciment. El de Montse Faura, directora del festival (i del Festival de Torroella), el de Joventuts Musicals —amb una menció especial per a la Sole, motor de producció—, el d’en Martí Sabrià i la seva agenda de contactes, el de l’equip de comunicació amb l’Anna Pernau al capdavant, l’equip de Ràdio Capital —la Maria, en Joan, en Dani, en Martí—, i, en definitiva, el de tècnics, alcaldes, regidors, artistes, pagesos i el col·lectiu de la Cuina de l’Empordanet. Tots plegats han convertit la idea en realitat.

Durant uns dies, la profecia s’ha complert: vam creure que era possible i, perquè ho vam creure, ho hem fet possible. La primera edició del Brots ha acabat, però el Brots només ha fet que començar. Llarga vida a un petit festival que s’escriu amb majúscules.

Palafrugell inicia les obres del Teatre del Centre Fraternal per preservar un espai cultural amb 140 anys d’història

oplus_8192

Palafrugell ha iniciat aquest novembre la primera fase de la reforma del Teatre del Centre Fraternal, un espai cultural amb 140 anys d’història. Aquest equipament ha estat un punt de trobada de referència per al municipi i ara s’adequa a les exigències actuals de seguretat i accessibilitat.

Les primeres obres inclouen la millora estructural, el reforç contra incendis, la renovació del vestíbul i l’escenari, i la instal·lació de sortides d’emergència a totes les plantes. També es recupera l’antiga porta central i es fan millores visuals per fer més accessible l’escala principal. Tot el recinte quedarà ignifugat, inclús el terra i l’escenari, que es refarà amb nous materials resistents. El president de l’Associació Centre Fraternal Societat Cultural i Recreativa, Xavier Llimona, ho explica.

Llimona, afegeix que es tracta d’un dia històric per al municipi de Palafrugell, ja que porten molts anys intentant iniciar la reforma de l’espai i avui, per fi, aquesta acció ja és possible. Remarca que l’objectiu és recuperar El Fraternal com un espai cultural de referència.

El cost global de la reforma s’estima en prop d’1,2 milions d’euros, però la primera fase ja té assegurat un pressupost de 700.000 euros. L’Ajuntament hi aporta 120.000 euros en tres anualitats, mentre que la Diputació de Girona i el Departament de Cultura de la Generalitat també hi fan aportacions econòmiques. Són declaracions de l’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán.

Durant les obres, activitats com la Quina de Nadal es traslladaran al pavelló de l’Institut Frederic Martí Carreras, amb el suport logístic de l’Ajuntament per garantir-ne la continuïtat. L’objectiu és mantenir l’activitat cultural viva mentre durin els treballs, tot i que no s’ha fixat una data exacta per la finalització de les obres, que dependran de l’estat de l’edifici i de possibles imprevistos.

En la presentació pública del projecte, representants del Centre Fraternal, l’Ajuntament, la Diputació i la Generalitat han destacat el simbolisme d’aquest espai i la importància de recuperar-lo per al municipi. S’hi ha subratllat que aquesta reforma suposa una aposta estratègica per reforçar l’oferta cultural i associativa de Palafrugell.

Segons la Junta del Fraternal, aquest projecte representa una fita històrica després de més de deu anys de treball. Amb aquesta intervenció, el Centre Fraternal aspira a tornar a ser l’eix central de la vida cultural local, obrint noves oportunitats per a entitats, activitats i esdeveniments que reforcin el teixit comunitari.