Privat: Salut començarà a implementar el nou model d’atenció al pacient crític a la Regió Sanitària Girona
La demanda de segones opinions mèdiques a la Regió Sanitària de Girona ha crescut de manera constant en els darrers deu anys. Segons dades del Servei Català de la Salut, el 2024 es van tramitar 150 sol·licituds, tres vegades més que el 2014, quan n’hi va haver 50. Aquest procediment permet als pacients contrastar el diagnòstic o el tractament inicial i afavorir una presa de decisions compartida amb els professionals sanitaris.
En l’última dècada, s’han registrat 1.118 peticions a les comarques gironines, amb una mitjana d’unes 100 a l’any. El 2023 va ser l’any amb més casos (158), seguit del 2024 (150) i del 2022 (131). La pandèmia de la COVID-19 va provocar una baixada puntual el 2020, però des del 2021 la tendència a l’alça s’ha mantingut. Fins al juliol del 2025 ja s’han registrat 91 sol·licituds.
Les principals causes són cirurgies ortopèdiques amb risc de limitació funcional (433 casos en deu anys) i càncers (376). El 2024, cadascuna d’aquestes dues tipologies va representar 57 casos, seguides de neurocirurgia i cirurgia oftàlmica (6 casos cadascuna).
En el conjunt de Catalunya, l’any passat es van registrar 1.275 peticions, de les quals un 12% provenien de Girona, la segona demarcació amb més casos després de Barcelona.
El dret a la segona opinió mèdica, reconegut pel sistema públic de salut, permet als pacients sol·licitar una valoració alternativa en casos greus o complexos com malalties degeneratives del sistema nerviós, càncers, determinades cirurgies, trasplantaments o malalties minoritàries. En la majoria de les situacions, la segona opinió confirma el diagnòstic inicial: el 2024, el 90% dels informes coincidien amb el primer diagnòstic o tractament.
Ràdio Capital de l’Empordà et porta l’agenda definitiva amb totes les activitats que es duran a terme durant el llarg del dia d’avui a l’Empordà, la Costa Brava i les Comarques Gironines. Deixa’t emportar per la màgia de les terres gironines i descobreix perquè aquest territori és un dels destins culturals més atractius de Catalunya.
Al Festival de Cap Roig de Calella de Palafrugell avui hi tindrem a Els Catarres. El Jardí Botànic de Cap Roig gaudirà del grup d’Aiguafreda. A més aquests són els darrers concerts que tindrem del festival.
A Sant Feliu de Guíxols, el Festival de la Porta Ferrada acollirà el concert de God Save The Queen. La banda tribut a Queen més rellevant de la història plasma l’espectacle del grup original, amb les seves cançons més conegudes i una interpretació inoblidable de Freddie Mercury a càrrec de Pablo Padín. Des d’Argentina, tornen al Festival de la Porta Ferrada per a oferir un espectacular homenatge a l’emblemàtica formació britànica. It’s a Kind of Magic!
I a Calonge i Sant Antoni se celebrà des d’ahir dimecres i fins el diumenge 17 d’agost l’Empordà Wine & Food Festival. Aquesta és la primera edició del festival on la gastronomia i els vins empordanesos seran els protagonistes que serviran per homenatjar el territori. El festival comptarà amb tastos de vins, cuina en directe, presentacions de productes i barra de vins per tastar a copes.
Arrenquen també les nits de Circ a Besalú. Serà del 13 al 16 d’agost. Nits de Circ, la producció de Circus Arts Foundation on hi participen 19 artistes internacionals de 6 països, que oferiran 9 atraccions de circ d’alta qualitat amb acompanyament de la Paris Circus Orchestra en directe. ‘Nits de Circ’ transcorrerà en un circ complet però sense sostre. Es tracta d’un mecano gegant que inclou volt de pista, grada de butaques, escenari amb llotja per l’orquestra i cúpula.
Festes Majors
Avui a les Comarques Gironines, estan de Festa Major les localitats de la Bisbal d’Empordà, Platja d’Aro, Roses, Tortellà, Banyoles, Torroella de Montgrí, Santa Pau, Amer, Vila-Robau, Bàscara, Gaüses i Salitja. A les webs municipals i a les xarxes socials de les entitats i comissions de festes trobareu tota la informació i podreu consultar tots els actes.
Aquest 2025 l’Escola l’Empordanet de la Bisbal d’Empordà ha fet 15 anys. Va obrir al centre del poble el 2010 i dos anys més tard es va traslladar al barri de Sant Martí, en una zona allunyada del municipi amb un alt percentatge d’immigració. Malgrat “les enormes dificultats” de l’inici i que va fer que el centre fos considerat de màxima complexitat, la feina dels diferents equips directius i “sobretot el boca a boca entre els pares” ha fet que sigui un “model d’èxit” que des de fa tres anys amb prou feines pot donar resposta a l’alta demanda per part de pares que hi volen portar els fills. “Va caldre picar molta pedra a l’inici per convèncer les famílies”, explica la Gemma Ganigué, una mestra que porta tota la vida a l’Empordanet.
Aquest 2025 l’escola l’Empordanet de la Bisbal d’Empordà ha fet 15 anys. El centre, situat al barri dels pisos de Sant Martí de la capital del Baix Empordà, ha canviat de manera “molt substancial” des del començament. De fet, els primers anys de funcionament els mestres i l’equip directiu van “haver de picar molta pedra” per convèncer els pares que portessin els fills al centre. I és que la ubicació va fer que el percentatge d’immigració fos molt alt, fet que va comportar que es considerés un centre de màxima complexitat.
Aleshores, recorden alguns mestres, hi havia places “de sobra” i qui volia portar els seus fills a l’Empordanet “no havia de patir”. A més, el pati i altres zones de l’escola encara estaven per fer-se i amb prou feines hi havia els mòduls prefabricats on estudien els alumnes.
La situació, però, ha anat canviant fins al punt que ha deixat de ser un centre de màxima complexitat i ha passat a ser una escola on la demanda sempre supera l’oferta. El percentatge d’immigració ha caigut i “ara es reflecteix la realitat social de la Bisbal”.
Un bon exemple és la Maria Roura. Ella viu a escassos dos minuts de l’escola i ha “patit fins al final” per saber si, finalment, la seva filla Lola podia entrar. “Teníem clar que volíem portar-la aquí. Hem vist créixer l’escola al barri i ens hauria sabut molt greu que no hagués entrat”, assenyala.
Qui ja fa temps que porta la seva filla a l’Empordanet és la Marina Solano. Ella tenia clar que el projecte educatiu era “el que volia”, però reconeix que va haver de convèncer la seva parella per portar l’Elna a l’escola. El problema és que la imatge del centre “no era la millor des de fora”, però ara celebren la decisió que van prendre. “Quan vam venir a les portes obertes vam veure que hi havia una diversitat de famílies i això a persones que potser al principi no ho veuen clar, et fa tirar endavant”, diu Solano.
L’Anabel Brazález és la directora de l’Empordanet. Explica que quan va començar només venien “els nens i nenes del barri i costava arribar als pares”. Amb els anys i a còpia de sortir a explicar el projecte educatiu, el centre s’ha omplert malgrat estar en una zona apartada del municipi i amb un alt índex d’immigració. Però Brazález assenyala que una de les claus ha estat “el boca a boca dels pares” per haver aconseguit que l’escola hagi passat de ser un centre de màxima complexitat a estàndard en dotze anys.
La Gemma Ganigué porta “tota la vida a l’Empordanet”. Ella és mestra del centre des del primer dia que es va engegar. Recorda haver “picat molta pedra” anant a veure els pares i explicant el projecte. “Recordo que cada any pensàvem propostes per intentar que les famílies se sentissin atretes i així anar ampliant el nombre de famílies, fins a arribar a un punt on a l’Empordanet hi ha matriculats nens i nenes de fora de la Bisbal d’Empordà.
La implicació de l’AFA
Una altra de les claus de l’èxit de l’Empordanet ha estat la implicació de l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) del centre. De fet, la direcció del centre assenyala que el pati “és obra seva”. Fa poc també han construït una bassa just a l’entrada de l’escola, a més de fer aportacions com ordinadors o material divers quan han tingut més diners.
En Joan Frigola n’és membre des del dia que el primer dels seus tres fills va entrar a l’Empordanet. Explica que sempre han intentat “està al costat dels mestres” i fer el que els demanaven. “Al principi ajudàvem posant hores de feina en infraestructura i quan hem anat tenint més poder adquisitiu hem anat fent més coses. El mèrit és de l’equip docent, però nosaltres hem estat allà al costat per ajudar”, remarca.
Els mestres valoren la implicació “des del primer dia” de les famílies i, per això, les involucren “al màxim” amb l’escola. “Al final el que busquem és que estiguin contentes i se senten acollits perquè puguin estar a l’aula amb els seus fills, des del moment que els deixen, fins que els venen a buscar. Això fa que hi hagi un contacte diari amb les tutores, amb el personal del centre i entre les mateixes famílies que es relacionen”, diu Brazález.
Albert Ros: "Volem donar valor als productes del territori amb l'Empordà Wine & Food Festival"
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
Calonge i Sant Antoni estrenen aquest agost un nou esdeveniment per posar en valor la seva identitat vinícola i gastronòmica, l’Empordà Wine and Food Festival, que se celebra del 13 al 17 d’agost, de 18 h a 24 h, al Parc del Collet de Sant Antoni.
Segons el regidor de Turisme i Promoció Econòmica de Calonge i Sant Antoni, Albert Ros, la iniciativa neix amb la voluntat de diferenciar-se d’altres festivals de la Costa Brava: “Volíem fer un festival diferent, que no fos només música i artesania, sinó que donés protagonisme al producte local, especialment al vi de l’Empordà”.
Productors i cellers de la DO Empordà com Clos d’Agon i Viníric participen a la barra de vins i ofereixen tastos i xerrades. També hi intervé Martí Comas, de Mas Ponsjoan, amb una conferència el dissabte. A més, s’ha preparat una programació àmplia que inclou activitats per a infants, showcookings, tastos guiats, música en directe i sessions de DJ per ballar al vespre.
El xef Tomàs Brull, de Palamós, també hi participa amb propostes gastronòmiques. Els espais es complementen amb una barra de cerveses i refrescos, zones de degustació i racons dedicats a la cultura i l’ecologia.
Ros destaca que la ubicació del Parc del Collet s’ha triat per la seva accessibilitat des del passeig marítim i perquè és un punt estratègic per aprofitar l’alta afluència de visitants estivals: “És important que els estiuejants coneguin el producte local i la història vinícola del municipi”.
Un altre objectiu del festival és divulgar el patrimoni enològic singular de Calonge, com les noves varietats de raïm autòcton descobertes recentment. Aquestes no formen part de la DO Empordà, però desperten un gran interès: “Són varietats úniques al món, una novetat que volem que el públic conegui”. Per fer-ho possible, ja s’ha començat a obrir parcialment el futur Centre d’Interpretació del Vi, situat al carrer Major. Està previst que estigui totalment operatiu el 2027, amb sales immersives, exposicions i activitats formatives.
I tot i que el festival comença avui mateix algunes de les activitats de pagament ja han exhaurit places. “És un bon senyal de que la proposta genera interès”, afirma Ros, que també destaca que l’esdeveniment s’ha pensat per complementar l’oferta dels restaurants locals, molt demandats durant aquestes dates.
Sobre la temporada turística, Ros assegura que l’estiu està sent intens: “Aquest agost tenim una ocupació altíssima, gairebé desbordats. Però és una gran oportunitat per donar a conèixer Calonge i Sant Antoni més enllà de la platja”.
Les primeres 25 tortugues del niu de Sant Feliu de Guíxols ja han nascut i han estat alliberades al mar. Els ous han començat a eclosionar cap a les 3:20 de la matinada d’aquest dimecres. Encara no han nascut totes les tortugues d’aquest niu, però està previst que ho facin en les properes nits. Irene Alvarez de Quevedo, doctora en biodiversitat de la Universitat de Vic, ha explicat al programa DE CAP A CAP que aquest fenòmen s’anirà incrementant en els pròxim anys, degut al canvi climàtic. Aquest estiu, tres tortugues marines ja han vingut a pondre els seus ous a les platges de: Sant Feliu, Platja d’Aro i l’Escala. L’hàbitat natural d’aquest tipus de tortuga son les costes del Adriàtic i el mar Egeu.
Al llarg dels anys, i sobretot últimament, l’Empordà s’ha consolidat com un dels pols de segones residències de Catalunya, juntament amb la Cerdanya. Tant a la zona costanera empordanesa com a l’interior, els pobles i els empordanesos habiten cada vegada amb més segons residències, però la pregunta és, quantes segones residències hi ha al Baix Empordà? Quin és el poble que en concentra més? I el que menys?
En el total del Baix Empordà hi ha més de 18.000 segones residències segons dades de l’INE (Instituto Nacional de Estadística). L’Institut d’Estadística de l’Estat considera segona residència aquella que té un consum d’entre 251 kWh i 750 kWh, que pot equivaler, més o menys, a una utilització de l’habitatge d’entre 2 i 3 mesos, el que seria la temporada alta (juliol i agost) i també alguns caps de setmana. En concret, la comarca empordanesa té 18.363 habitatges de segona residència.
La metodologia del cens realitzada per l’INE es dur a terme mitjançant 25.000.000 comptadors elèctrics que, segons l’Institut Nacional d’Estadística, és una estadística altament fiable. Tot i que no hi ha una categoria específica de segona residència, l’INE explica que es poden considerar segones residències aquelles que tenen un consum d’entre 251 kWh i 750 kWh, com s’ha exposat anteriorment.
“S’han de limitar les segones residències”
Estem en un moment de màxim conflicte pel que fa al dret a l’habitatge, ja que, no tothom el té garantit. Per aquest motiu, Enric Aragonès, un dels portaveus del Sindicat de Llogateres, reclama “limitar la compra d’habitatge només a persones que les vulguin per viure-hi”.
Aragonès afegeix “ sempre que parlem de l’habitatge ens trobem amb el discurs que falta oferta, com si el que faltessin fossin pisos físicament, però es parla molt poc dels usos impropis dels habitatges que existeixen de tots els que es destinen a lloguers de temporada, a co-living, a pisos turístics, a pisos buits a oficines, i també, i de manera destacada en algunes zones del país, segones residències”.
Des de Sostre Cívic, una cooperativa sense ànim de lucre que treballa per garantir el dret a un habitatge digne des d’una perspectiva comunitària i social, afirmen que “s’hauria de limitar el parc d’habitatge que no està destinat a ús principal”.
Jose Téllez, membre de Sostre Cívic, afirma que des de la cooperativa no estan totalment en contra de les segones residències, sinó que, en aquestes moments, “les segones residències estan provocant que molta població es vegi expulsada i que l’habitatge perdi la seva funció principal”.
El 19,16% de segones residències es troben a Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró
Cal apuntar que les dades de l’INE només cobreixen els municipis de més de 1.000 habitants i, per tant, de municipis com Ullastret, Gualta, Regencós, Albons o Garrigoles no hi ha dades. Tot i això, segons fonts de l’INE, el conjunt de municipis baixempordanesos de menys de 1.000 habitants sumen un total de 347 segones residències. El que no se sap, és el nombre exacte de segones vivendes que hi ha a cada poble.
Més de 36.000 habitatges no estan destinats a la població empordanesa resident
Si sumen el nombre de pisos turístics i el de segones residències, les xifres ens indiquen que hi ha 36.362 habitatges que no estan destinats a la població resident al Baix Empordà durant tot l’any.
Segons l’últim cens de vivendes de l’INE, al Baix Empordà hi ha 116.347 habitatges. Els pisos turístics i les segones residències representen el 31,25% del total de llars que hi ha la comarca empordanesa. Si ens fixem només en els segons habitatges, aquests representen un 15,78% del total de vivendes que hi ha al Baix Empordà.
