Els preus s’apugen quatre dècimes a l’octubre a Girona per l’alça de la roba i el calçat arran del canvi de temporada

Per
ACN
-

Els preus s’han apujat quatre dècimes aquest octubre a les comarques gironines, sobretot pels encariments que han registrat la roba i el calçat arran del canvi de temporada (del 8,4% i el 7,2%). En paral·lel, el paquet format per l’electricitat, el gas i els combustibles s’ha encarit un 2% -sobretot, perquè la llum s’ha apujat- i els aliments també han registrat un lleuger repunt del 0,7%. Per contra, l’entrada en temporada baixa es deixa notar en tot allò que fa referència al sector turístic; per exemple, els hotels i allotjament s’han abaratit un 7,4% i els viatges organitzats, un 5,5%. Pel que fa a l’IPC interanual, aquest octubre s’ha mantingut invariable i tanca el mes al 2,6%, el mateix percentatge amb què va fer-ho al setembre.

Després de moderar-se quatre dècimes al setembre, l’Índex de Preus al Consum (IPC) torna a anar a l’alça aquest octubre. I ho fa amb el mateix valor (+0,4%) amb què va davallar el mes anterior, com recullen les dades que periòdicament fa públiques l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Com ja és habitual, al darrere d’aquest percentatge hi ha dues realitats. Per una banda, aquells serveis o productes que s’apugen; i per l’altra, aquells que davallen.

En el cas de l’octubre, el canvi de temporada explica bona part dels increments. Perquè entrant més en detall, durant el darrer mes a la demarcació els preus de la roba i el calçat s’han encarit, respectivament, un 8,4% i un 7,2%.

També registra un increment el paquet format per la llum, el gas i els combustibles, que s’apuja un 2%. En aquest cas, això s’explica sobretot per l’alça que ha registrat l’electricitat durant el mes d’octubre. En comparació amb l’any passat, ara obrir l’interruptor, escalfar l’aigua o bé omplir el dipòsit en una benzinera -si es tenen en compte tots els ítems- és un 1,4% més car.

Repunt dels aliments

Dins aquelles despeses més vinculades amb el dia a dia, els aliments continuen la tendència a l’alça i aquest octubre han registrat un repunt del 0,7%. Ara, anar al supermercat i omplir la nevera per passar la setmana és un 0,9% més car que a l’octubre del 2024. Destaca, però, el preu dels ous, que a tota Catalunya s’ha disparat un 15,8% en comparació amb l’any passat (arran dels brots de grip aviària).

Durant aquest octubre, a les comarques gironines també s’han encarit els serveis de transport (+8,1%), els articles de parament de la llar (+2%) o les despeses vinculades amb l’ensenyament (+1%).

Per contra, però, la fi de l’estiu -i l’entrada en temporada baixa- continua fent-se palesa amb els preus que tenen a veure amb el sector turístic. Perquè els paquets turístics s’han abaratit un 5,5%, i els allotjaments -al seu torn- ho han fet en un 7,4%. També baixen, tot i que en grau més baix, els preus de l’oci i la cultura (-0,9%) i els de les begudes alcohòliques (-0,4%).

L’interanual es manté al 2,6%

A l’hora de decantar la balança, en comparació amb ara fa un any, els descensos d’alguns grups -sobretot, roba i calçat- compensen les alces dels altres productes i serveis. I això porta a què la taxa interanual de l’IPC es mantingui en el mateix nivell amb què va tancar el setembre. És a dir, que aquest octubre s’ha situat invariable al 2,6%.

Mirant el calendari, aquest és el mateix percentatge amb què la inflació interanual va tancar el mes de gener. I de fet, suposa tres dècimes menys que al febrer (quan l’IPC interanual va repuntar fins al 2,9%). Des d’aleshores, però, la inflació al llarg d’aquest 2025 s’havia mantingut en percentatges d’entre el 2,1 i el 2,5%.

David Gràcia: «A Calonge conservem varietats de raïm úniques al món»

Per
Joan Coll Bagur
-
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
David Gràcia: "A Calonge conservem varietats de raïm úniques al món"
Loading
/

Aquest cap de setmana, Calonge i Sant Antoni es converteixen en l’epicentre del vi de pagès. Des d’avui i fins diumenge, el municipi celebra una nova edició d’aquesta proposta que busca posar en valor el passat agrícola i vitivinícola del territori.

En una entrevista concedida al programa Supermatí, David Gràcia, membre de la Fundació Remença XXI i de l’organització de l’esdeveniment, ha detallat el conjunt d’activitats programades. La cita comença aquest vespre amb una conferència al castell de Calonge a càrrec dels arqueòlegs de la Universitat de Girona, responsables de les excavacions a la vila romana del Collet de Sant Antoni. Aquesta zona, que havia estat un antic port romà, mostra evidències del comerç i emmagatzematge de vi des de fa segles.

Dissabte al matí, el Mas Molla acollirà la presentació del llibre «L’origen de la vinya i el vi a Catalunya» de Lluís Tolosa i Dani López, amb un tast de vi romà elaborat artesanalment. També hi haurà una presentació de vermut tradicional a càrrec de Dani Martínez, del Celler de Can Roca, i un joc de taula sobre enologia dinamitzat pel sommelier Lluís Pala.

Diumenge es clourà amb una caminada guiada de 5 km per Sant Antoni, amb parada a la vila romana del Collet, on l’arqueòleg Marc Bolòs i el terrisser Josep Matés explicaran detalls del patrimoni arqueològic i ceràmic local. L’itinerari passarà per punts emblemàtics com l’ermita de Sant Daniel o la Font del Mar Ribot.

Un dels eixos centrals de l’esdeveniment és la preservació de les varietats autòctones de raïm de Calonge, algunes de les quals són úniques al món. Gràcia ha destacat que la Universitat de La Rioja i la Universitat Rovira i Virgili han identificat varietats prefil·loxèriques conservades al territori, gràcies a la feina de generacions de pagesos.

La Fundació Remença XXI, entitat organitzadora, treballa per preservar i difondre el patrimoni agrícola local, des de la vinya fins a la fruita i les hortalisses. L’objectiu és que la pagesia pugui continuar desenvolupant la seva activitat i que la cultura del vi de pagès perduri.

“Hi ha molta gent que torna a estimar aquest vi tradicional que es pensava perdut”, ha conclòs Gràcia, animant tothom a participar-hi i a seguir les activitats a través del blog de la Fundació.

De valents i de visionaris

Per
Ada Klein
-
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
De valents i de visionaris
Loading
/

Perquè qualsevol empresa d’iniciativa pública o privada qualli i fructifiqui, calen valents que tinguin la idea, emprenedors que hi creguin lo suficient per dedicar-hi el seu temps, enterrar-hi les seves energies i jugar-s’hi els quartos; i visionaris que els ho permetin, que tirin a terra totes les tanques per posa’ls-ho fàcil, i hi inverteixin els recursos necessaris, també diners, perquè allò agafi cos. I després també els qui decideixin fer-ho créixer, perquè són prou ambiciosos com per emmirallar-se amb els millors i tenir la voluntat de voler ser com ells i la convicció de poder-ho arribar a ser; els motivats que s’adhereixen a la causa i dient – en algun moment de tot el procés- sí, d’acord compteu amb mi, moltes vegades sense ni saber a què es comprometen, i que, un cop al barco, remar i convèncer altres que potser encara s’ho miren amb indiferència o recança, malfiats. És el resultat doncs d’un equip coral format per individus valents i visionaris que creuen que hi ha una altra manera de fer les coses i, disposats, ja s’arremanguen.

Pensava això veient les fotos i els vídeos publicats que recullen el resum de vint-i-quatre hores en què el Marcos Pacheco, acompanyat d’altres terrissaires, feien plats, amb els que anaven tapissant la plaça de la Bisbal en una performance que homenatjava l’ofici.

El simbolisme d’aquesta acció (i n’hi diem acció perquè no sabem com dir-ne a aquest acte profund, terrenal i poètic) és potentíssim, per simple i eficaç alhora. Des del treballar amb les mans el fang (poques coses et connecten més amb la terra) fins a la creació de plats (que és un art ancestral que s’ha fet d’ençà que tenim raó històrica), a l’objecte en sí (el plat com a vehicle de comunió, de compartir, d’estar junts), fins al final en forma de trencadissa l’endemà, com si cada plat fos un terrissaire que ja no hi és i un ofici que s’esllangueix, escenificant tot allò que perdem, no només ells, sinó també nosaltres, i de pas lo poc que som, no res, també fang que tornarà a terra.

No havia vist una acció cultural tan potent i que m’impressionés tant des que vaig saber d’un PereJaume passejant-se durant dotze dies amb una Mare de Déu del segle XIII a l’esquena, de la instal·lació Dimonis de Cabo San Roque, que els dos de Banyoles va idear a partir de l’obra d’un Verdaguer en crisi arran de quan havia d’exercir exorcista, o de l’exposició muntada al cadàver de la fàbrica de les 3 xemeneies de Sant Adrià, un bosc d’arbres cremats dins de l’atri enmig del ciment, exemplificant tot allò que hem destruït i tot allò que destruirem si no hi fem alguna cosa.

A mi em faltaria un desplegament conceptual de què habita aquesta idea genial de Pacheco i la seva obra (aquest acte efímer portat a terme en comunitat) que crec que és tot un món que caldria desplegar juntament amb els vídeos aquesta jornada Inversemblant i important, però sense això també me val, perquè així jo li puc donar el pes i el gruix de perquès que vull, i a més sé que, anys a venir, molts encara recordaran aquell Tots Sants que la plaça es va cobrir de plats perquè algú va tenir l’ideia de fer-ho i els altres s’hi van afegir, a fer o a mirar, i el record sol també cosirà i encara cosirà més poder explicar-ho a tercers que no hi eren.

Des d’aquí valgui el meu gran reconeixement per Pacheco i per extensió els altres terrissaires – els vius i els morts- i per suposat als impulsors del festival Brots, que per molts anys encomanin la joia de fer coses que importen, que ens lliguen i ens representen, I de fer-les d’una altra manera.

 

Una trentena d’empresaris assisteixen a la jornada sobre el sistema VERIFACTU a la Bisbal d’Empordà

Per
Redacció
-

Una trentena d’empresaris han assistit aquest dijous a una jornada informativa sobre el sistema VERIFACTU a l’Ajuntament Vell de la Bisbal d’Empordà. El sistema serà obligatori per a totes les empreses a partir del gener de 2026 i comportarà nous requisits tècnics i legals en la facturació digital.

La sessió, titulada “VERIFACTU: prepara’t per a les noves lleis de facturació”, ha estat organitzada per l’Oficina Acelera Pyme de la Cambra de Comerç de Palamós, amb la col·laboració de l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà. L’activitat s’ha dut a terme en el marc del Kit Digital i del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançat amb fons europeus NextGenerationEU.

Durant la jornada, s’han explicat els procediments de digitalització i la traçabilitat de les operacions, amb l’objectiu de preparar empreses i autònoms per a l’adaptació al nou sistema.

Aquesta acció formativa forma part del conveni entre l’Ajuntament i les Cambres de Comerç de Girona i Palamós, amb l’objectiu de millorar la competitivitat, la transformació digital i la gestió empresarial al territori.

L’alcalde de la Bisbal d’Empordà, Òscar Aparicio, ha destacat la importància d’aquestes iniciatives. Segons Aparicio, “és essencial que les empreses estiguin preparades per adaptar-se als nous requisits legals i tecnològics”, i ha afegit que “aquestes formacions anticipen els canvis i consoliden un teixit empresarial més modern i competitiu”.

La mala comunicació interna, principal causa de conflictes i pèrdua d’eficiència a les empreses

Per
Joan Coll Bagur
-
Neus Collado a Altamar Talks
Neus Collado a Altamar Talks
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
La mala comunicació interna, principal causa de conflictes i pèrdua d’eficiència a les empreses
Loading
/

En una conversa a De cap a cap, Neus Collado ha posat el focus en la importància de la comunicació interna en les empreses: “Perdem rendiment o eficiència amb el que realment hauríem de destinar energia”, ha afirmat. La coach explica que sovint el problema no és la manca de voluntat sinó que es comunica en idiomes diferents: el comercial parla el llenguatge del client, operacions parla el llenguatge de la capacitat interna, però no hi ha ningú que faci de “traductor”.

Collado descriu com intervé en sessions empresarials partint de situacions concretes: primer identifica els “silencis” o “no‑dits”, després fa que els equips s’asseguin junts per compartir i crear un llenguatge comú. “Una de les dinàmiques que faig és el role‑playing perquè els equips es posin en el lloc de l’altre i vegin la situació des d’un altre punt de vista”, ha explicat.

També proposa un sistema de semàfors per al compromís: el verd indica una acció clara i viable; el groc, una acció possible amb condicions; el vermell, una que ara no es pot assumir. Segons Collado, “aquests exercicis tan senzills posats en comú… eviten mil focs posteriors”.

Finalment, es fixa dues preguntes que considera cabdals per començar el canvi: “Què necessites?” i “Com et puc ajudar?”. Amb elles es busca trencar el cicle de queixa i activar la participació real de cada persona dins l’engranatge empresarial.

Josep Lluís Vidal: «Montsoriu és un lloc on les parets et parlen història»

Per
Joan Coll Bagur
-
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Josep Lluís Vidal: "Montsoriu és un lloc on les parets et parlen història"
Loading
/

En una entrevista a De cap a cap, Josep Lluís Vidal, director de Ràdio Marina, ha repassat els esforços que s’han fet per recuperar la memòria i el patrimoni del Vescomtat de Cabrera. Aquest senyoriu medieval va tenir una gran influència a la Catalunya central i nord-oriental entre els segles XI i XV, amb nuclis destacats a Montsoriu, Hostalric i Blanes.

El projecte de recuperació va començar amb la rehabilitació del castell de Montsoriu, una de les fortaleses gòtiques més imponents del país, impulsada pel Consell Comarcal de la Selva. Des d’aleshores, s’han sumat altres accions de divulgació històrica i educació patrimonial.

“Fer ràdio des de Montsoriu és una experiència única, les parets et parlen”, explica Vidal. A més de l’arquitectura, el projecte també busca explicar el paper dels Cabrera a la història de Catalunya i de la Mediterrània.

Un dels punts destacats ha estat el congrés internacional celebrat a Barcelona i Arbúcies, amb la participació d’investigadors catalans i sicilians. “Els Cabrera també van tenir influència a Sicília, especialment al comtat de Mòdica”, ha destacat Vidal. La trobada ha servit per enfortir vincles entre els dos territoris i establir futures col·laboracions.

Tant el director del Museu Etnològic del Montseny, Quim Mateu, com el president de la Societat Ragusana d’Història Pàtria, Carmelo Arezzo, han coincidit a destacar la necessitat de treballar conjuntament en la recerca històrica transmediterrània.

També s’ha plantejat un agermanament simbòlic entre el Castell de Montsoriu i la Torre Cabrera de Pozzallo, i la possibilitat de repetir el congrés a Sicília l’any vinent o el 2027.

1...417418419...7.067Pàgina 418 de 7.067