23.5 C
Pals
Dilluns, 25 agost 2025
- Publicitat -

Juli Garreta: Més enllà de les sardanes

juli garreta

Quan parlem de Juli Garreta, sovint el recordem com una de les figures més importants de la sardana, però la seva música i llegat transcendeixen molt més enllà d’aquest gènere tradicional català. El compositor, nascut a Sant Feliu de Guíxols l’any 1875, va elevar la sardana a un nivell simfònic, i la seva influència va arribar a altres estils musicals. Garreta va demostrar una gran sensibilitat i obertura cap a la música en totes les seves formes, i això el converteix en un dels compositors catalans més versàtils de la seva època.

Aquesta diversitat creativa és captada de manera molt original en la sèrie de ficció sonora Ui, si aixequés el cap, on un personatge de Garreta ressuscitat és portat al present per l’esperit de l’Empordà, anomenat Virgili. Junts, recorren paisatges de l’Empordà mentre dialoguen sobre la música i la cultura catalana, destacant la capacitat de Garreta per connectar amb diferents gèneres musicals i per ser obert a tot tipus d’influències.

Un músic polifacètic i internacional

Malgrat la seva estreta vinculació amb la sardana, Garreta va ser un compositor que va explorar diferents camps musicals. A banda de les sardanes, va escriure nombroses peces simfòniques i de cambra, destacant obres com Les Illes Medes, estrenada per l’Orquestra Pau Casals el 1923, i el Concert per a violí i orquestra del 1925. Aquestes composicions van demostrar el seu talent per crear música que, si bé bevia de les arrels populars, també tenia la sofisticació i la complexitat pròpies de la música simfònica europea.

Una de les principals influències de Garreta va ser la música de compositors europeus com Richard Strauss i Wagner, figures que van marcar profundament la seva obra. Garreta va viatjar a Alemanya per escoltar Wagner, i aquesta immersió en la música europea li va permetre desenvolupar un estil simfònic propi, que va combinar amb la riquesa melòdica de la música catalana.

L’esperit obert de Garreta a Ui, si aixequés el cap

El capítol dedicat a Juli Garreta a Ui, si aixequés el cap destaca precisament aquest esperit obert i la seva capacitat per entendre la música com un llenguatge universal. En aquest episodi, Garreta, tot i ser conegut per les sardanes, s’endinsa en altres gèneres musicals, des del jazz fins a la música electrònica. Al llarg del capítol, el personatge expressa la seva alegria per descobrir noves formes d’expressió musical, connectant la seva experiència com a compositor amb el present.

Aquesta visió integradora de Garreta, on tots els estils tenen cabuda, està molt en línia amb la seva actitud a la vida real. Al llarg de la seva carrera, va saber combinar elements de la música popular amb la música de cambra i simfònica, i va estar obert a totes les influències musicals que el rodejaven. En aquest sentit, el capítol de la sèrie és una metàfora del llegat de Garreta: un músic que va ser capaç d’absorbir i transformar qualsevol forma musical en una experiència emocional que connectava amb el públic.

Més enllà de les sardanes

Un dels moments més memorables del capítol és quan Virgili, l’esperit de l’Empordà, queda meravellat amb la peça Juny, de Garreta, que el porta a veure la sardana no només com una dansa, sinó com una forma d’expressió poètica i emocional. Garreta, en la sèrie, reivindica que va compondre moltes altres peces a més de sardanes, recordant que va treballar amb música simfònica, de cambra i vocal, i que va musicar poemes de grans autors catalans com Jacint Verdaguer i Víctor Català.

Aquesta actitud d’obertura, tant en la seva vida com en la sèrie, és el que fa de Garreta un personatge tan rellevant per a la música catalana. La seva obra no es limita a un sol gènere, sinó que reflecteix un esperit creatiu que va buscar, per sobre de tot, transmetre emoció i unió a través de la música, independentment de l’estil o la forma.

Així, Ui, si aixequés el cap presenta Juli Garreta com un músic que, fins i tot ressuscitat en ple segle XXI, continuaria trobant bellesa en tots els gèneres musicals i connectant amb el públic de manera profunda. Un llegat que continua viu, més enllà de les sardanes.

Escolta el capítol dedicat a Juli Garreta i Ralph Elman

Ui, si aixequés el cap

 

El Festival Strenes anuncia noves confirmacions pel 2025

el-festival-strenes-anuncia-noves-confirmacions-pel-2025
El Festival Strenes anuncia noves confirmacions pel 2025

Girona tornarà a transformar-se aquesta primavera en l’epicentre musical dels Països Catalans gràcies a la programació de la tretzena edició del Festival Strenes. Del 28 de març al 4 de maig la capital gironina acollirà l’estrena en directe de les principals i més esperades novetats discogràfiques, així com els nous espectacles de la temporada.

Fins avui l’Strenes havia anunciat estrenes tan rellevants com les dels nous discos de The Tyets per primera vegada en directe amb un doble concert a la Sala Mirona de Salt, de Rosario que celebrarà els seus trenta anys d’èxits presentant el disc Universo de ley i de Ramon Mirabet a l’Auditori de Girona, de Suu al Teatre Municipal i d’Els Catarres amb un doble concert a les Escales de la Catedral que pràcticament ha exhaurit les entrades.

A aquests noms, avui s’hi ha unit un nou avançament protagonitzat per estrenes absolutes tan sonades com la de Sidonie que presentarà per primera vegada en directe el seu nou disc en català a les Escales de la Catedral, d’Alfred Garcia que avançarà cançons del que serà el seu nou disc a l’Auditori de Girona, de la cantautora mallorquina Maria Jaume que cantarà les cançons del seu nou EP i estrenarà gira en primícia al Teatre Municipal i de Mama Dousha que farà ballar tothom al ritme de les cançons del seu nou disc a sala La Paloma de Barcelona, en la programació barcelonina del festival. L’Strenes també comptarà amb estrenes esperades com les dels nous discos de Chambao que torna amb nova col·lecció de cançons a La Mirona de Salt, de Miquel Abras, que presentarà per primera vegada el seu nou disc 1977 al Teatre Municipal, dels Boom Boom Fighters i el cantant empordanenc Cookah P, que donaran el tret de sortida de la gira de presentació del seu segon disc a la Sala La Mirona de Salt i dels lleidatans Sexenni que estrenaran a comarques gironines el seu tercer disc també a la Sala La Mirona en un concert que obriran els Flashy Ice Cream que presentaran el disc Sempre joves. El festival de les estrenes de casa nostra igualment comptarà amb les estrenes a comarques gironines dels nous treballs de la cantautora cardedeuenca Roserona, que presentarà el seu segon EP a la plaça de la Independència i del duet urbà del Maresme Dani6ix i Izzkid, que mostraran les seves noves cançons obrint el concert de The Tyets.

L’Strenes també comptarà amb concerts singulars com el que commemorarà el 50 aniversari del concert de Maria del Mar Bonet a l’Olympia de París a l’Auditori, el retorn dels Standstill que actuaran a la Sala Mirona de Salt o el doble homenatge a Joan Manuel Serrat i al Mestre Bardagí firmat pel fill d’aquest, Jofre Bardagí, que vint-i-cinc anys després del disc Bardagí interpreta Serrat, publica Jofre Bardagí interpreta Joan Manuel Serrat i el presenta al Teatre Municipal. El sempre sorprenent, transgressor i polifacètic Albert Pla presentarà a les Escales de la Catedral un espectacle que ha batejat com “Música des de les clavegueres” i del que més endavant s’explicaran els detalls.

La resta d’artistes programats a l’Strenes 2025 es presentaran a la roda de premsa que tindrà lloc les pròximes setmanes.

 

L’entrada El Festival Strenes anuncia noves confirmacions pel 2025 ha aparegut primer a Primera Fila.

Antònia Pallach: “Aquest llibre no és només la història de la meva família, sinó també la de moltes altres que van viure experiències similars”

Antònia Pallach
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Antònia Pallach: “Aquest llibre no és només la història de la meva família, sinó també la de moltes altres que van viure experiències similars”
Loading
/

Antònia Pallach Juvé, filla dels exiliats republicans catalans Josep Pallach i Teresa Juvé, presenta el llibre “Rossinyol que vas a França”, un relat que combina la història de la seva família amb la de tantes altres famílies marcades per l’exili. Nascuda a París l’any 1949, l’autora utilitza el fil conductor dels records familiars per traçar un recorregut que s’inicia amb la Guerra Civil Espanyola i s’estén fins a la restauració de la democràcia.

El títol de l’obra està inspirat en una cançó popular catalana que Pallach associa a la seva infància a França. La melodia, que escoltava sovint a casa seva, simbolitza la dualitat d’una vida marcada per l’arrelament a la cultura catalana i l’experiència de l’exili. “Aquest llibre no és només la història de la meva família, sinó també la de moltes altres que van viure experiències similars”, ha declarat l’autora.

Una part fonamental del relat és la figura dels seus pares. Josep Pallach, destacat pedagog i un dels artífexs del restabliment de la Generalitat de Catalunya, i Teresa Juvé, escriptora i activista cultural, van influir decisivament en l’educació i la literatura catalanes. La seva història s’entrellaça amb les vivències d’avis i altres familiars, oferint una perspectiva que abasta bona part del segle XX.

Durant els anys seixanta, la família Pallach Juvé va adquirir uns terrenys a Esclanyà, al Baix Empordà, on Teresa Juvé encara resideix. Aquesta connexió amb la comarca és un element central del llibre i reforça la idea de retorn a les arrels després de l’exili.

L’autora, que actualment viu a França, visita regularment Catalunya per estar amb la seva mare. A més, ja s’estan programant diverses presentacions del llibre a la comarca, gràcies a la col·laboració de la Fundació Pallach i l’editorial Rúbrica.

“Rossinyol que vas a França” es planteja com un homenatge a les generacions que van patir les conseqüències de l’exili i, alhora, com una crida a les noves generacions per no oblidar el passat.

Girona suma tan sols vuit aturats al novembre però la demarcació destrueix més de 9.500 llocs de treball

aturats

Les comarques gironines han sumat tan sols vuit aturats durant el novembre, però tot i això la demarcació ha continuat destruint llocs de treball. Segons indiquen les dades d’afiliació a la Seguretat Social, se n’han perdut més de 9.500. Les comarques gironines són, a més, l’únic territori de Catalunya on els desocupats augmenten -encara que sigui poc- perquè tant Barcelona com Lleida i Tarragona redueixen atur. Tot i que tant la indústria com la construcció gironina eixuguen desocupats al novembre, no en fan prou per compensar la pèrdua que registren els serveis (dins els quals hi ha comerç i turisme). Ara, a la demarcació hi ha 30.282 persones que busquen feina. Són, això sí, un 1,69% menys que fa un any.

Després que l’octubre es tanqués amb un increment de l’atur del 2,7% -reflex també de la fi de la temporada turística- aquest novembre la xifra global de desocupats a les comarques gironines s’ha mantingut pràcticament invariable. De fet, segons recullen les dades que periòdicament fa públiques el Ministeri de Treball, tan sols hi ha vuit persones que s’han apuntat a llistes (un ínfim 0,03% més).

Ara bé, si la situació s’analitza per sectors, aquí la cosa canvia. Perquè mentre que els serveis continuen sumant aturats -en aquest cas, 189- tant la indústria com la construcció en redueixen. En concret, 49 i 31 treballadors, respectivament. A més, aquest novembre també hi ha 119 persones que no tenien cap feina anteriorment que han sortit de llistes.

Però amb això, no n’hi ha prou per capgirar la balança. També, tenint en compte que l’agricultura ha sumat 18 aturats més aquest novembre.

L’estadística també recull que, en comparació amb la resta del país, les comarques gironines són l’únic territori on l’atur s’ha incrementat durant el darrer mes. És un augment gairebé imperceptible sí; però en definitiva, és un augment. A Barcelona, els desocupats han baixat un 0,73%; a Tarragona, un 0,54%, i a Lleida, fins a un 1,72%.

30.282 desocupats

En global, a les comarques gironines aquest novembre es tanca amb 30.282 desocupats. Són, això sí, 522 menys que l’any passat (cosa que traslladat en percentatges suposa un descens de l’1,69%).

De tots els desocupats, la majoria es concentren al sector serveis (21.187). Al terciari, el segueix la indústria (amb 3.436 desocupats), la construcció (2.645) i l’agricultura (696). Per últim, a comarques gironines hi ha 2. 318 aturats a qui no els consten feines anteriors.

Més de la meitat dels aturats -en concret, el 56,7%- són dones (17.192). L’estadística del Ministeri també recull que, de tots els qui busquen feina a comarques gironines, hi ha 2.404 desocupats que tenen menys de 25 anys.

9.000 llocs de treball menys

Allà on es fa més evident l’impacte que la temporada baixa té damunt el mercat laboral, però, és amb les dades d’afiliació a la Seguretat Social. Perquè aquest novembre, les comarques gironines han continuat destruint llocs de treball. I als gairebé 8.000 que ja es van perdre a l’octubre, ara se n’hi sumen 9.566 més.

Segons recullen les dades del Ministeri d’Inclusió, ara a les comarques gironines hi ha 358.374 afiliats. Durant el novembre, la xifra ha baixat un 2,6%. Caldrà veure si la campanya de Nadal contribueix a pal·liar aquest descens d’ocupació a les comarques gironines.

Tot i això, si es tira un any enrere en el calendari, encara s’està per sobre les xifres que hi havia aleshores. En concret, en un 2,94% (amb 10.245 afiliats més).

L’atur, quasi invariable. La destrucció de llocs de treball, en augment. I la tercera variable d’aquesta equació -els contractes de feina- van a la baixa. Al llarg del mes, a la demarcació se n’han rubricat 18.774 (dels quals 8.206 han estat indefinits). Això suposa un descens de fins al 23,54% en comparació amb els que es van signar a l’octubre. En concret, aquest novembre se n’han signat 5.779 menys.

La Cambra de Palamós guia les empreses en l’adaptació a la factura electrònica

privat:-la-cambra-de-comerc-de-palamos-alerta:-es-hora-de-preparar-se-per-la-factura-electronica
Privat: La Cambra de Comerç de Palamós alerta: És hora de preparar-se per la factura electrònica

La Cambra de Comerç de Palamós alerta sobre la importància d’adaptar-se a la nova normativa que obligarà a utilitzar factura electrònica. Aquest canvi busca impulsar la digitalització, garantir la traçabilitat i augmentar l’eficiència en la gestió empresarial. Davant aquest escenari, la Cambra convida els empresaris de la comarca a informar-se i participar en les formacions organitzades.

Aquest 2024, la Cambra ha dut a terme 5 cursos presencials per ajudar les empreses a entendre i implementar la nova normativa. Per al 2025, ha anunciat formació online en sessions d’una hora, especialment pensades per a aquells amb poc temps però amb necessitat d’informar-se. L’objectiu és arribar al màxim de teixit empresarial, facilitant l’accés a la informació i als recursos necessaris.

A més, destaca el programa Kit Digital, una iniciativa finançada amb fons europeus que permet a les empreses implantar sistemes de factura electrònica amb costos reduïts o totalment subvencionats. Aquest recurs és una oportunitat clau per adaptar-se a les noves exigències de manera econòmica.

Per a més informació sobre els cursos o el Kit Digital, la Cambra posa a disposició el telèfon 972 314 077 i el correu electrònic [email protected].

Dimarts ennuvolat amb ambient fred i algun ruixat

El front desgastat que ahir dilluns ens va passar en forma de núvols alts i mitjans, ha fet entrar la tramuntana mar endins durant aquesta passada nit.

Aquesta entrada de vents de nord ens portarà una jornada força tapada i amb possibilitat d’algun ruixat durant el matí i vespre. Més probables al sud de la comarca. En canvi, es podran obrir clarianes transitòriament, al nord, on bufarà lleugera tramuntana.

Ambient més fred a causa dels núvols i el vent. Deixem enrere la suavitat dels últims dies. A la mar hi haurà mar de fons de tramuntana, més destacable mar enfora què no pas a la línia de la costa.