10.9 C
Pals
Dimecres, 17 desembre 2025
- Publicitat -

3 recomanacions

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
3 recomanacions
Loading
/

Avui m’agradaria recomanar 3 lectures:

1. La darrera publicació de Llorenç Soldevila amb la Geografia literària de les comarques gironines editada a Pòrtic. Complement imprescindible de la web endrets.cat on podem geolocalitzar-nos als nostres indrets preferits de l’Empordà i recórrer ràpidament els fragments literaris més destacats de l’Empordà. Tenim ara una edició ben treballada amb un amplíssim índex d’autors i llocs. Una dels títols de fons d’armari que ja podreu trobar a les nostres llibreries i biblioteques

2. Revistes catalanes. Us animo a provar la lectura digital (a eBiblio.cat) de L’Avenç, amb contribucions magnífiques de l’Adrià Pujol (begurenc i col·laborador també d’aquesta ràdio) i de revistes com Descobrir Catalunya, Gavarres o Sàpiens que ens permeten conèixer més a fons les nostres terres

3. No anem sobrats de bona gent, òpera prima del bisbalenc Pere Maruny. Una novel·la editada a Brau Edicions que no us deixarà indiferents i que us traslladarà a paisatges i personatges coneguts.

Bones lectures!!

Begur crea un decàleg per orientar sobre la recollida porta a porta

Cubells del porta a porta. Foto: Ajuntament de Begur.

L’Ajuntament de Begur ha creat un decàleg per facilitar als veïns l’ús del nou servei de recollida selectiva de residus porta a porta que es començarà a aplicar a partir de febrer. La mesura pretén millorar la informació sobre el nou servei i ajudar els usuaris a orientar-se i fer-ne un bon ús.

El decàleg explica el nou servei, com funcionarà amb diferents cubells, el calendari i la zona afectada. Es pot consultar al web http://portaaporta.begur.cat. Aquest decàleg forma part de les iniciatives de divulgació del servei. El consistori ja ha dut a terme xerrades informatives amb els veïns de Begur i Esclanyà. Aquest mes també s’ha començat a repartir els cubells que serveixen per treure els diferents tipus de residus segons el calendari establert.

Hi ha tres models de cubells. Un petit airejat de color marró per facilitar la separació a casa de la matèria orgànic; un altre de 20 litres de color marró i tapa grisa per a la recollida de la matèria orgànica i la fracció resta; i un tercer de color taronja de 40 litres per a la recollida de paper i cartró, envasos i vidre. Recordem que el porta a porta de es farà quatre dies a la setmana. Així, dilluns, hi haurà la recollida de les fraccions de restes i vidre; dimecres, d’orgànica i envasos; dissabte, d’orgànica i paper i cartró, i diumenge, d’orgànica i envasos.

La zona porta a porta afecta el nucli urbà de Begur, Sa Fontansa, Les Arenes, Sa Roda, Son Moles, Residencial Begur, Mas Domingo, Les Argiles, Font Martina i part de Son Rich. A la resta del municipi, la recollida, que també poden usar els de la zona porta a porta, el servei es farà amb el sistema de 28 grans àrees d’aportació. A més, s’habilitarà la deixalleria municipal per rebre els residus recollits, a excepció dels de rebuig.

La recollida porta a porta es farà quatre dies a la setmana. Així, dilluns, hi haurà la recollida de les fraccions de restes i vidre; dimecres, d’orgànica i envasos; dissabte, d’orgànica i paper i cartró, i diumenge, d’orgànica i envasos. Les fraccions hauran d’estar dins uns cubells específics, que es poden adquirir gratuïtament a l’àrea de Medi Ambient, al l’Espai Mas d’en Pinc, en fer l’adhesió al servei, que es podrà fer aportant l’última factura d’aigua.

El 2016, una de les millors temporades dels darrers anys pels hotels

Un bon estiu pels hotels de la Costa Brava.

Els hotels de les comarques gironines han rebut 3,7 milions de viatgers el 2016 i les pernoctacions han superat els 12,2 milions. El nombre de viatgers i d’estades ha augmentat més d’un 5% en relació a l’any anterior, segons dades de l’Instituto Nacional de Estadística, l’INE, de balanç de la conjuntura hotelera.

L’estadística estatal també posa de manifest que la major part de les pernoctacions s’han fet a la Costa Brava. En concret, dels més de 12,2 milions de pernoctacions en hotels, més d’11 milions van ser a la Costa Brava. Pel que fa a la procedència dels viatgers a la zona, gairebé 1 milió i mig eren residents a l’Estat, mentre que gairebé 2 milions eren estrangers. A la Costa Brava, l’augment d’estades en relació al 2015 s’enfila fins a un 8%. La recuperació econòmica, l’allargament de la temporada i la ubicació de la Setmana Santa en el calendari hi ha contribuït.

Una aplicació i una tablet per connectar amb l’alcalde de Palafrugell

El punt de connexió a l'OAC. Foto: Ajuntament de Palafrugell.

L’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) de Palafrugell ha instal•lat una tablet amb l’aplicació “L’alcalde a la teva mà”, per tal que tots aquells ciutadans que ho desitgin la puguin fer servir. D’aquesta manera, s’ofereix la possibilitat de contactar amb l’alcalde de forma propera i directa, conèixer la seva activitat i donar més visibilitat a la feina que es fa a l’Ajuntament.

L’aplicació  “L’alcalde a la teva mà” permet diverses possibilitats. Es pot quedar amb l’alcalde per fer un cafè, conèixer el funcionament de l’Ajuntament i de les diferents àrees que l’integren, comptar amb el consistori en les reunions de comunitats, organitzar trobades a les diferents associacions del municipi i un espai per donar l’opinió sobre què s’hauria de millorar del poble. Per poder fer qualsevol d’aquests tràmits, només s’ha d’omplir el formulari que està associat a cada icona. Aquest nou canal de comunicació dóna la possibilitat als ciutadans de tenir una relació més fluïda i directa amb el seu alcalde. Per aquest motiu, l’Oficina d’Atenció al Ciutadà ha estat el primer lloc escollit per ubicar aquesta tablet amb l’aplicació. Es preveu que en un futur immediat també se’n posaran al Teatre Municipal i a la Biblioteca.

Figuras ocultas

Theodore Melfi, realitzador de St. Vincent, aquella simpàtica pel·lícula en què Bill Murray feia de vell rondinaire, ara que hi penso no sé si això és una pista molt bona. En tot cas, Melfi adapta un llibre de Margot Lee Shetterly sobre la història de tres brillants matemàtiques de raça negra de la NASA, que en els anys 60 van treballar en l’ambiciós projecte de posar en òrbita a l’astronauta John Glenn. Les tres dones treballaven en un edifici amagat i tenien fonts, banys i menjadors segregats de la resta de treballadors.
Entre el repartiment trobem a Taraji P. Henson (absolutament genial) i Octavia Spencer, en els papers principals, mentre que els secundaris recauen sobre Kevin Costner, Kirsten Dunst i Glen Powell.
Figuras ocultas ens narra moltes coses en paral·lel. La principal, la qüestió racial i la segregació que vivia la població afroamericana. La NASA va ser de les primeres institucions que, tot i que no tothom ho veia clar, en fer les primeres passes a eliminar aquesta absurda separació de races. Aquestes noies negres que tenia la NASA eren unes grans matemàtiques, uns cervells privilegiats en un moment en què la carrera espacial contra Rússia era una prioritat, i que els ordinadors encara no s’havien consolidat ni eren capaços de fer càlculs més avançats que els humans. Representatiu d’això és el moment en què John Glenn, dins el coet, no es fia dels càlculs de l’ordinador i demana que sigui el personatge que interpreta Taraji P. Henson que confirmi el resultat de la màquina. Aquesta no només el confirma sinó que hi posa més decimals.
El retrat del racisme que ofereix la pel·lícula és molt proper. No veiem ni violència ni res semblant, només petites actituds que defineixen comportaments racistes que tampoc estan tan lluny, malauradament.
La recreació d’aquests principis dels anys 60 també és excel·lent i és fàcil deixar-se endur per l’ambientació. Figuras ocultas sap transmetre emotivitat i sap ser reivindicativa i alegre al mateix temps. El seu premi, estar entre les nominades als Oscars a la millor pel·lícula de l’any.

El paper dels museus del poble

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
El paper dels museus del poble
Loading
/

Ahir, al’informatiu que edita en Toni Sellas dins d’aquest mateix programa, explicàvem la notcícia d’aquesta exposició conjunta entre el museu del suro de Palafrugell, la farinera de Castelló d’Empúries i el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica, que té la seu a Terrassa.

Just fa 10/12 dies, que vaig anar a visitar el museu del suro de Palafrugell i em va encantar. Em va encantar l’espai. El recinte. Més enllà de la restauració d’antigues naus industrials modernistes, em va agradar l’ambició de la instal·lació museïstica. Si em premeteu el provincianisme, no sembla un museu de poble. Per altra banda, he de dir que el museu era buit. Completament. La meva parella i jo erem els únics visitants que hi havia. Però com que tampoc tinc dades d’assistència, no em vull aventurar a dir si hi va molta o poca gent.

El que sí que vull, és centrar-me en el paper d’aquests equipaments. La història que explica aquest museu, és la d’un passat industrial d’èxit, lligat a la indústria del suro i que va ser motor econòmic i social del poble. Al contrari del que passa en altres casos, en els que s’expliquen històries o casos que ja no es poden tornar a repetir, la indústria del suro a Palafrugell (tot i que en molta menys mesura) segueix viva i per tant, a més de preservar el relat històric, el museu del suro, hauria de ser també un revulsiu. Un referent i un estímul a totes aquelles persones amb idees i emprenedoria, que com Miquel i Vinke a finals del S.XIX van entendre el potencial d’una zona com la nostra.

Que serveixi l’ambició d’un espai expositiu com aquest per contagiar-nos una mica a tots plegats i ens puguem convèncer que des de llocs tan petits pel món com l’Empordà, es poden fer coses grans.