Les plantacions de marihuana s’han convertit en un dels principals maldecaps dels Mossos a Catalunya en general i en particular a les comarques gironines. Les dades que ofereix el cos no mostren un increment molt important en nombre de casos, però sí en el nombre de detinguts i casos resolts, que es tradueix en més pressió per part de la policia a l’hora de lluitar contra el tràfic de drogues i, en especial, contra els cultius de marihuana. Un bon exemple és l’Àrea Bàsica Policial de la Bisbal d’Empordà que ha decidit crear un grup específic d’Investigació Criminal dedicat a perseguir les màfies que, cada vegada més, aposten per plantar marihuana a la comarca.

De fet, la producció i distribució d’aquesta droga s’ha convertit “de llarg” en el principal delicte entre els que inclou el tràfic de drogues. El cap de l’ABP de la Bisbal, Martí Pons, assenyala que han doblat esforços per perseguir els responsables. Això, traslladat a la resta de la Regió Policial de Girona, ha desenvocat aquest 2024 en un increment de més d’un 20% del nombre de detinguts per tràfic de drogues en els darrers cinc anys, sense excepció a tota la regió.

A l’Alt Empordà es van arrestar 106 persones per tràfic de drogues l’any passat, per les 93 de fa cinc anys. Al Baix Empordà van ser 54 -entre les ABP de la Bisbal i la de Sant Feliu de Guíxols-, mentre que el 2019 van detenir 48 persones entre totes dues. Al Ripollès i la Garrotxa, els Mossos també han fet més detinguts per tràfic de drogues, si bé són les dues que tenen menys casos. El 2019 van fer vuit detinguts entre totes dues, mentre que el 2024 van ser disset.

Però on més es veu la diferència és a la zona de la Selva. Entre les ABP de la Selva Interior de Santa Coloma de Farners i la Marítima de Blanes el 2019 van ser 133 les persones arrestades per un delicte contra la salut pública. Cinc anys després, el nombre ha augmentat un 25% i s’ha passat a 177 detinguts per tràfic de drogues entre les dues comissaries.

Delictes associats

Des dels Mossos assenyalen que en moltes ocasions el cultiu de marihuana porta delictes associats, com els robatoris amb violència. De fet, Martí Pons explica que cada vegada es troben amb més situacions de narcoassalts entre bandes, on una intenta robar la marihuana de l’altra banda.

Això ha fet proliferar de manera substancial que hi hagi armes de foc on hi ha plantacions i això requereix la necessitat de força d’ordre públic com les unitats ARRO. “Ens trobem que hem d’extremar les precaucions quan fem una entrada perquè a la majoria hi trobem armes de foc”, explica Pons.

La figura del “jardiner”

Pons explica que moltes vegades quan entren per desmantellar una plantació de marihuana es troben que a dins hi ha el que s’anomena “el jardiner”. Es tracta de persones que les màfies paguen perquè vigilin la plantació i en tinguin cura. Això fa que els traficants no hagin s’estar-se al lloc on hi ha la droga i, per tant, no se’ls pugui detenir quan es fa l’entrada i registre.

Un bon exemple va ser el passat dimecres 12 de febrer a Begur. Un operatiu dels Mossos en coordinació amb la Policia Local va permetre desmentallar una casa del carrer Carles Ribes amb 230 plantes de marihuana. A dins es van trobar un ciutadà estranger sense documentació i que no parlava ni català ni castellà i que era l’anomenat ‘jardiner’, dedicat només a la vigilància de la marihuana. Va ser l’unic detingut.

Aquest tipus d’operatius sempre es fan en coordinació amb les policies locals dels municipis, que són, en ocasions les que tenen coneixament del delicte. El cap del cos a Begur, Antonio Martínez, explica que el fet de ser la policia més propera al ciutadà i la que millor coneix el terreny, fa que puguin saber ràpid “si hi ha alguna cosa que no quadra en algun entorn”.