Els reis i reines Carnestoltes del Baix Empordà es preparen per celebrar el Carnaval 2025

Per
Maria Alsina
-
Rua de Carnaval de Sant Feliu de Guíxols. Maria Alsina
Rua de Carnaval de Sant Feliu de Guíxols. Maria Alsina

Falten pocs dies perquè arribi el Carnaval a la Costa Brava Centre i al Baix Empordà. Les rues i desfilades comencen cada any amb la rua de Carnaval de Pals, aquest dissabte 22 de febrer. Però les festes continuen el proper cap de setmana amb el Carnaval de Sant Feliu de Guíxols, el de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Palamós i Santa Cristina d’Aro. I les rues acaben el 8 i 9 de març amb els Carnavals de la Bisbal d’Empordà i Calonge i Sant Antoni, respectivament.

A Ràdio Capital hem parlat amb alguns dels protagonistes d’aquests dies, els Reis i Reines Carnestoltes d’aquests municipis per veure com s’estan preparant en aquests darrers dies i setmanes prèvies al Carnaval.

Pals enceta les rues

“Som un dels carnavals més joves, però on la gent gaudeix més”, admet Marta Perpinyà, membre de la colla Quermània de Pals, encarregats d’organitzar aquesta festa al municipi. El més curiós és que tot i ser una única colla de Carnaval, el pes de ser rei i reina Carnestoltes de Pals recau en alguns dels membres de les associacions del municipi. Aquest any, els escollits han estat Xavier Saltó i Vanessa Porta, que formen part de l’Associació Cultural Els Pastorets de Pals.

A Pals els Carnestoltes desfilen i entreguen els premis a aquells participants de la rua del proper dia 22 de febrer. El més bonic, tal com apunten en Xavier i la Vanessa, és que la colla Quermània triï algú de fora de la colla perquè encapçali la rua de Carnaval i més tenint en compte la feina que ha fet aquesta entitat al municipi. Marta Perpinyà explica els canvis que hi ha hagut els darrers anys per incorporar aquestes figures del rei i reina Carnestoltes a la rua de Pals.

Tan en Xavier com la Vanessa estan emocionats per formar part del Carnaval de Pals des de dins. “Tenim moltes ganes de passar-ho molt bé”, admeten tots dos.

Xavier, Marta i Vanessa (els dos reis de Carnaval i la membre de la colla Quermània de Pals)
Xavier, Marta i Vanessa (els dos reis de Carnaval 2025 i la membre de la colla Quermània de Pals)

Disbauxa a Sant Feliu de Guíxols

La rua a Sant Feliu de Guíxols arriba el proper divendres 28 de febrer i seran la colla Els Esventats els que encapçalaran la comnitiva. L’Emili Albó serà l’únic Carnestoltes que desfilarà a Sant Feliu de Guíxols en durant aquest Carnaval. Reconeix que és tota una feinada preparar tots els actes previs a les festes. “Hem de preparar el pregó, els balls que farem durant la rua i durant la presentació de colles, etc”, explica el Carnestoltes.

Tota la família de l’Emili Albó ha estat des de fa molts anys vinculat al Carnaval del municipi. El Carnestoltes explica que la passió sorgeix de la vinculació que havia tingut la seva mare amb aquesta festa. Al llarg de la història l’Emili Albó ha passat per quatre colles diferents, però ja fa anys que està a la colla d’Els Esventats.

El Carnaval de Sant Feliu de Guíxols té molts anys de tradició. La recuperació d’aquesta festa es va produïr just després de la sortida de la dictadura. Al municipi, tal com apunta, Emili Albó, es viu de manera molt intensa al municipi, tan que “a vegades costa explicar”.

El Carnestoltes de Sant Feliu de Guíxols reconeix que un dels aspectes que diferencia aquest Carnaval de la resta és la passió que hi posa la gent a l’hora de crear els vestits, les carrosses i la unió entre les colles. A més, aquesta passió es reflecteix en la passió que senten les persones que participen en aquesta festa. El Carnaval de Sant Feliu es considera el primer de la zona de la Vall d’Aro i les colles “solen estrenar la seva disfressa i tota la seva posada en escena”.

Els Esventats ja ho tenen tot a punt per obrir i també tancar la rua de Carnaval de Sant Feliu de Guíxols. “Ens agradaria molt que tothom se sentís una mica esventat aquest Carnaval”, reconeix Emili Albó.

Els Esventats, Emili Albó
Rei Carnestoltes de Sant Feliu de Guíxols 2025, Emili Albó

Tres reis per Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró

A Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró els vilatans tenen tres reis Carnestoltes per escollir el que més els faci el pes: en Navarro Rei Jove Sense Limits, disposat a animar el Carnaval com un animal; la Rachel Reina Sàvia Sense Límits, que a tots el Carnaval us alegrarà; i l’Amelii Reina Engrescadora Sense Límits. Enguany és la Colla Jove Sense Límits qui encapçala les celebracions al municipi. Tots tres tenen moltes ganes que arribi el Carnaval tot i que ho enfronten amb molts nervis.

Ja fa temps que estan treballant per crear les disfresses, però també per acabar de confeccionar la carrossa. El cartell d’enguany del Carnaval de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró ens dona algunes pistes dels colors que podrem trobar a la disfressa de la colla Carnestoltes. “Portarem moltes plomes”, reconeix el rei Navarro.

Les dues reines de la Colla Sense Límits reconeixen que des del moment en que van tirar endavant la colla ja van sumar-se a la proposta i el rei Carnestoltes fa sis anys que va entrar-hi. La reina Rachel explica alguns dels actes per on passaran aquest Carnaval els reis Carnestoltes.

Tots tres reis Carnestoltes esperen que la gent gaudeixi d’aquest Carnaval, tan les persones que participen a la rua com aquelles que venen fins a Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró per gaudir del Carnaval.

L'Amelii Reina Engrescadora Sense LímitsNavarro Rei Jove Sense Limits, disposat a animar el Carnaval com un animal; i la Rachel Reina Sàvia Sense Límits, que a tots el Carnaval us alegrarà
L’Amelii Reina Engrescadora Sense LímitsNavarro Rei Jove Sense Limits, disposat a animar el Carnaval com un animal; i la Rachel Reina Sàvia Sense Límits, que a tots el Carnaval us alegrarà

Palamós i la Nau dels 50 metres

L’Adrià Quintanilla, de la colla G80, i la Sandra Matavera, de la colla Les Tremendes, seran els dos Reis Carnestoltes de Palamós per aquest 2025. Dos reis que per encetar el Carnaval aquest dissabte 22 de febrer presentaran el seu regnat a la Nau dels 50 Metres de Palamós. A part de la rua, aquest és un dels grans actes que s’organitzen al municipi i pel qual, l’Adrià, la Sandra i totes les colles que participen del Carnaval de Palamós porten mesos preparant-se.

Enguany la colla que ostenta el càrrec de rei Carnestoltes són els G80, però tal com passa sempre a Palamós, van escollir una altra colla d’on treure la reina Carnestoltes d’enguany. L’Adrià Quintanilla reconeix que la tria del rei va ser complicada, però tenien clar que qui els havia d’acompanyar durant el seu regnat havien de ser Les Tremendes.

Els actes continuaran la setmana següent amb actes gairebé tots els dies acabant el dissabte a la tarda amb la gran rua i, finalment, el dimecres 26 amb l’Enterrament de la Sardina. Tots dos reconeixen que aquest dissabte és el plat fort del Carnaval de Palamós, “llavors només ens queda gaudir del Carnaval”. Al final tots dos esperen que la gent gaudiexi de l’espectacle a la Nau dels 50 metres i també de la rua de dissabte.

L'Adrià Quintanilla, de la colla G80, i la Sandra Matavera, de la colla Les Tremendes
L’Adrià Quintanilla, de la colla G80, i la Sandra Matavera, de la colla Les Tremendes

Les Trapelles conquereixen la Bisbal

I a la Bisbal d’Empordà, la corona de reines Carnestoltes d’enguany la portaran Les Trapelles. Una de les seves reines, l’Helena Fuster, explica que aquest és el primer cop que hi ha dues reines Carnestoltes. “Ser reina no és únicament sortir el dia de la rua, sinó que hi ha molts actes al llarg dels dies que s’allarga el Carnaval”, reconeix l’Helena.

Però, a més, durant el dia de la rua de la Bisbal hi ha actes per a tots els públics amb un vermut musical i la botifarrada popular.

El Carnaval de la Bisbal d’Empordà és un Carnaval relativament jove, però les colles que organitzen la rua d’aquest municipi ho agafen amb molta il·lusió. Les Trapelles són una d’aquestes colles i la feina la fan amb moltes ganes pensant en la rua. L’Helena explica el seu pas per aquesta colla de Carnaval.

Una de les novetats d’enguany del Carnaval de la Bisbal és que hi ha un tram adaptat a la rua per a aquell públic que tingui mobilitat reduïda o que tingui més edat.

Reina Carnestoltes de la Bisbal d'Empordà
Helena Fuster, Reina Carnestoltes de la Bisbal d’Empordà

Calonge i Sant Antoni posa el colofó al Carnaval

Les rues de Carnaval acabaran el diumenge 9 de febrer a Calonge posant el punt i final a les celebracions per aquest 2025. I els encarregats d’encapçalar el Carnaval a Calonge i Sant Antoni són Els Gambats amb l’Eduard Soler i en Marc Sala com a reis Carnestoltes. La disfressa d’enguany portarà moltes sorpreses a aquells que vagin a veure Els Gambats.

En Marc és membre de la colla d’Els Gambats des de la seva fundació fa justament 10 anys, l’Edu hi va entrar uns dos anys més tard. Van aconseguir comprar una carrossa d’una de les colles que es van retirar i enguany celebren el seu desè aniversari. Actualment a la colla hi ha unes 30-40 persones.

L’activitat d’Els Gambats no es redueix únicament durant el Carnaval, sinó que organitzen actes durant la Festa Major de Calonge, de Sant Antoni i altres actes per dinamitzar l’activitat cultural i esportiva al municipi. De moment, però els actes del Carnaval de Calonge i Sant Antoni ja han començat i continuaran fins el diumenge 9 de febrer amb la rua de Calonge i la festa final que organitzen els mateixos Gambats.

Tant l’Eduard com en Marc admeten que el Carnaval de Calonge és un dels més esperats a la comarca. “Com que és el darrer Carnaval de la comarca, les colles l’agafen amb més ganes”, reconeixen tots dos. A més, expliquen que és un Carnaval molt familiar.

Eduard Soler i Marc Sala, reis Carnestoltes del Carnaval de Calonge i Sant Antoni
Eduard Soler i Marc Sala, reis Carnestoltes del Carnaval de Calonge i Sant Antoni

 

Un estudi revela com l’embaràs transforma el cervell de les dones

Per
Redacció
-
Una dona embarassada sostè una ecografia Data de publicació: dijous 09 de novembre del 2023, 14:04 Localització: Tarr Autor: Redacció
Una dona embarassada sostè una ecografia Data de publicació: dijous 09 de novembre del 2023, 14:04 Localització: Tarr Autor: Redacció

Un equip d’investigadors de diverses institucions espanyoles, incloent l’Hospital del Mar Research Institute, l’Hospital Clínic de Barcelona, el CIBER de Salut Mental, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra, ha publicat a Nature Communications un estudi innovador que analitza com l’embaràs i el postpart transformen el cervell de les dones. Aquest treball és el primer que estudia, de manera integral i longitudinal, els canvis cerebrals associats a la maternitat, amb especial èmfasi en el paper de les hormones i l’aferrament emocional amb el nadó.

Una trajectòria en forma de “U” al cervell
Segons els resultats d’aquest estudi, el volum de matèria grisa del cervell de les dones embarassades segueix una trajectòria en forma de “U”. És a dir, el volum disminueix notablement durant l’embaràs, amb el punt més baix al final de la gestació, i comença a recuperar-se després del part. Tanmateix, als sis mesos postpart, el volum encara no assoleix els nivells d’abans de l’embaràs.

Els canvis es concentren en regions cerebrals relacionades amb la connexió social, com el Default Mode Network i el Frontoparietal Network. Aquestes àrees són claus per processar emocions, establir vincles i adaptar-se a les necessitats del nadó.

Hormones: el motor del canvi
Els investigadors han trobat que aquests canvis estan fortament vinculats a les hormones gestacionals, especialment a dues formes d’estrògens: l’estriol sulfat i l’estrona sulfat. Durant l’embaràs, aquests estrògens assoleixen nivells molt alts, però disminueixen dràsticament després del part. Aquesta dinàmica hormonal sembla ser la responsable de bona part de la remodelació cerebral observada.

Aquest descobriment confirma que l’embaràs és una etapa de gran neuroplasticitat, en què el cervell s’adapta per preparar la dona per a la maternitat.

Aferrament emocional amb el nadó
L’estudi també mostra que aquests canvis cerebrals faciliten l’aferrament emocional entre la mare i el nadó. Les dones que experimenten una millor recuperació del volum de matèria grisa durant el postpart mostren una menor hostilitat cap al seu nadó i una connexió emocional més profunda. Això suggereix que aquests canvis en el cervell tenen un propòsit adaptatiu i ajuden la mare a satisfer les necessitats emocionals i físiques del nadó.

La salut mental, un factor essencial
La investigació subratlla la importància de la salut mental durant aquest procés. Les mares amb menys estrès i un major benestar emocional durant el postpart tendeixen a establir vincles més forts amb els seus nadons. A més, el benestar de la mare explica gran part de la relació entre els canvis cerebrals i la qualitat de l’aferrament emocional.

Aquests resultats posen en relleu la necessitat d’identificar moments clau durant l’embaràs i el postpart per implementar intervencions que millorin la salut mental de les mares i, en conseqüència, el seu vincle amb els fills.

Un procés únic i irrepetible
Una de les conclusions més destacades és que aquests canvis són exclusius de les mares gestants. Les dones que no passen per un embaràs, com les parelles no gestants que crien fills amb mares gestants, no presenten aquests patrons de remodelació cerebral. Això reforça la idea que l’embaràs és una etapa única i irrepetible de transformació biològica i psicològica.

Implicacions a llarg termini
Els investigadors també assenyalen que aquests canvis podrien tenir efectes a llarg termini. Tot i que la investigació es va centrar en els sis mesos postpart, les troballes suggereixen que la remodelació cerebral podria continuar influint en la vida de la mare molt més enllà d’aquesta etapa inicial. Això obre la porta a futures investigacions sobre els beneficis adaptatius d’aquest procés, tant per a la mare com per al nadó.

Un estudi pioner
Aquest estudi destaca per la seva metodologia innovadora. Els investigadors van utilitzar la mostra més gran fins ara en aquest camp i van combinar tècniques d’imatge per ressonància magnètica (MRI), anàlisis hormonals i avaluacions psicològiques. Aquest enfocament multidisciplinari ha permès una comprensió més profunda dels mecanismes que connecten els canvis hormonals, cerebrals i emocionals durant la maternitat.

Gràcies al treball d’institucions capdavanteres com l’Hospital del Mar, l’Hospital Clínic de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona, aquest estudi aporta llum sobre un camp poc explorat: la neurociència de la maternitat. Les seves conclusions podrien tenir aplicacions pràctiques per millorar la salut mental de les mares, identificar riscos durant l’embaràs i el postpart, i fins i tot desenvolupar programes de suport emocional adaptats.

77 colles de 15 poblacions participaran a la gran rua del Carnaval de Platja d’Aro

Per
Redacció
-
privat:-un-conjunt-de-77-colles-de-15-poblacions-participaran-a-la-gran-rua-de-carrosses-i-comparses-del-carnaval-de-platja-d’aro
Privat: Un conjunt de 77 colles de 15 poblacions participaran a la gran rua de carrosses i comparses del Carnaval de Platja d’Aro

El Carnaval de Platja d’Aro arriba a la seva 47a edició amb una programació que s’estén del 22 de febrer al 5 de març i que té com a gran protagonista la Gran Rua de Carrosses i Comparses. Aquest acte central tindrà lloc el dissabte 1 de març a les avingudes del Cavall Bernat i de S’Agaró, on desfilaran un total de 77 colles de 15 poblacions gironines amb milers de figurants.

La jornada començarà a les onze del matí amb la participació de set colles en modalitat d’exhibició. Ja a la tarda, a partir de les quatre, serà el torn de les 67 colles que competiran pels premis, que sumen un total de 8.000 euros. Els cinc primers classificats en les categories de Carrossa Gran, Carrossa Petita, Comparsa, Disfressa i Colles Locals rebran un guardó, així com la millor colla debutant. Obriran la Rua les Colles dels Reis i Reines Carnestoltes de Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d’Aro, que desfilaran fora de concurs. El públic podrà gaudir de l’espectacle amb una primera fila de cadires d’accés gratuït.

A més de la Rua, el Carnaval de Platja d’Aro compta amb una quinzena d’activitats per a tots els públics. Una de les grans novetats d’aquest any és la festa “La Vie en Rose”, que tindrà lloc el dijous 27 de febrer a la Plaça del Mil·lenari. Aquest esdeveniment serà un ball popular amb l’Orquestra Maribel i busca tenyir d’un to rosa l’espai, convidant els assistents a vestir-se o a portar algun complement d’aquest color.

El Carnaval també dedica un espai especial als més petits amb la Trobada Infantil de Carnaval, programada per al divendres 28 de febrer al Parc de Sant Ramon de S’Agaró. Hi haurà una festa d’animació amb Soy La Fiesta, una xocolatada popular i la presència de personatges infantils com Xalarina i Xalarí.

Altres actes destacats inclouen el Sopar de Colles Locals i el Canvi d’Atributs entre els Reis i Reines Carnestoltes el dissabte 22 de febrer, el Pregó de Ses Majestats i la tradicional arrossada popular del Dijous Gras el 27 de febrer, la Rua de Colles Locals a Castell d’Aro el diumenge 2 de març i l’Enterrament de la Sardina el dimecres 5 de març, que tancarà la festa.

Un Carnaval amb història

El Carnaval de Platja d’Aro es va recuperar l’any 1978, coincidint amb el retorn de la democràcia i l’esclat de festes populars arreu del país. Tot i això, la vila ja tenia antecedents carnavalescos a finals del segle XIX i principis del XX amb els anomenats Ballets, unes representacions que combinaven teatre, cançó satírica i dansa. Aquesta tradició es va veure interrompuda per la Guerra Civil i la posterior prohibició del Carnaval durant la dictadura, que només permetia celebracions sota el nom de “bailes de trajes típicos regionales”.

Amb els anys, el Carnaval va anar recuperant espai, primer amb balls en discoteques i, a partir de 1978, amb l’organització d’un gran envelat amb suport de l’Ajuntament i el Foment del Turisme. El 1979 es va instaurar la figura del Carnestoltes i el 1980 es va celebrar la primera Gran Rua de Carrosses i Comparses, que des de llavors ha esdevingut l’acte més emblemàtic de la festa.

El 2025, la imatge gràfica del Carnaval s’ha inspirat en els Reis i Reines Carnestoltes d’enguany, Navarro Rei Jove Sense Límits, Rachel Reina Sabia Sense Límits i Amelii Reina Engrescadora Sense Límits, de la Colla Jove Sense Límits. La il·lustradora Nirvana Jiménez ha estat l’encarregada de dissenyar el cartell oficial de la festa.

Amb més de quatre dècades d’història, el Carnaval de Platja d’Aro s’ha consolidat com un dels més importants de la Costa Brava, amb una assistència multitudinària any rere any.

Les Cambres de Comerç catalanes traslladen a Pedro Sánchez les seves preocupacions sobre l’economia i les infraestructures

Per
Redacció
-
privat:-les-cambres-traslladen-a-pedro-sanchez-la-necessitat-de-respondre-amb-determinacio-per-reduir-la-burocracia-i-millorar-la-productivitat-i-la-inversio-en-infraestructures
Privat: Les Cambres traslladen a Pedro Sánchez la necessitat de respondre amb determinació per reduir la burocràcia i millorar la productivitat i la inversió en infraestructures

Les Cambres de Comerç catalanes han mantingut una reunió amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per exposar les principals preocupacions de l’empresariat. La trobada, celebrada a La Llotja de Mar, ha servit per posar sobre la taula les dificultats que afronta l’economia catalana i espanyola, amb especial èmfasi en la reducció de la burocràcia, la millora de la productivitat i l’augment de la inversió en infraestructures estratègiques.

A la reunió també hi han assistit el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, i el director de l’oficina d’Assumptes Econòmics i G20 del govern espanyol, Manuel de la Rocha. Per part de les Cambres de Comerç, hi han participat el president del Consell General de Cambres de Catalunya, Josep Santacreu, i representants de diverses cambres territorials. També hi han estat presents destacats empresaris catalans, com Eloi Planes, president executiu de Fluidra; Albert Magrans, conseller delegat de Roca Group; Maria del Mar Nogareda, vicepresidenta i directora general d’Hipra; i Ana Vallés, presidenta del grup Sorigué.

Crisi de l’habitatge i productivitat

Un dels temes destacats ha estat la crisi de l’habitatge. Les Cambres han demanat reforçar la seguretat jurídica per incentivar l’oferta, desbloquejar la Llei del Sòl i fomentar la construcció industrialitzada. Aquest mètode, que redueix terminis i permet l’ús de materials sostenibles, podria ser una solució per pal·liar el dèficit d’habitatge a Catalunya i Espanya. També s’ha posat de manifest la importància de millorar la connectivitat del transport per descongestionar les grans ciutats.

En relació amb la productivitat, s’ha alertat sobre l’augment de l’absentisme laboral i s’ha demanat al govern espanyol mesures per afrontar aquest problema. A més, s’ha reivindicat una aposta ferma per la inversió productiva i la innovació, factors claus per millorar la competitivitat empresarial. Un altre aspecte que preocupa l’empresariat és l’excés de burocràcia i regulacions, que, segons han indicat les Cambres, actua com un fre per a les petites i mitjanes empreses.

Infraestructures estratègiques i finançament

Pel que fa a Catalunya, s’ha insistit en el dèficit crònic d’inversió en infraestructures per part de l’Estat. Les Cambres han reclamat el compliment de la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut, que estipula una inversió en funció del pes econòmic de Catalunya. Entre les infraestructures prioritàries, s’ha destacat la necessitat d’accelerar el desenvolupament del Corredor Mediterrani, la millora de l’aeroport de Barcelona i la modernització de la xarxa de Rodalies, que pateix constants deficiències.

Les Cambres també han valorat positivament la predisposició del govern espanyol a treballar en un nou model de finançament per a Catalunya. En aquest sentit, han reivindicat que el sistema tingui en compte el principi d’ordinalitat i el cost de la vida. Segons l’empresariat, aquest model podria ser un referent per a altres comunitats autònomes i garantir una distribució de recursos més eficient i equitativa.

Transició energètica i gestió de l’aigua

En l’àmbit energètic, les Cambres han expressat la seva preocupació pel baix nivell de cobertura de les energies renovables a Catalunya, que només suposen el 13% de la demanda elèctrica, lluny de l’objectiu del 50% fixat per al 2030. Han demanat inversions urgents per reforçar la xarxa de distribució elèctrica, fomentar sistemes d’emmagatzematge d’energia i simplificar la normativa per facilitar el desenvolupament d’un model energètic descentralitzat i sostenible.

Pel que fa a la gestió hídrica, s’ha alertat que la sequera s’ha de considerar un problema estructural i no conjuntural. Segons les Cambres, la indústria ha fet un gran esforç per reduir el consum d’aigua sense comprometre la seva activitat econòmica. En aquest context, s’ha destacat la tasca de l’Observatori de la Transició Hídrica de la Cambra de Comerç de Barcelona, que està treballant en un nou model de gestió de l’aigua per a Catalunya. Aquest observatori presentarà pròximament un estudi sobre els principals desafiaments en aquest àmbit, amb una proposta de Pla de Transició Hídrica que impliqui empreses, administracions i entitats del territori.

Un debat obert amb el govern espanyol

La reunió ha permès obrir un debat amb el govern espanyol sobre els principals reptes econòmics de Catalunya i d’Espanya. Les Cambres han insistit en la necessitat d’impulsar reformes estructurals per millorar la competitivitat, l’accés a l’habitatge i la sostenibilitat del model econòmic. Per la seva banda, Pedro Sánchez i els representants del govern espanyol s’han compromès a estudiar les demandes plantejades i mantenir un diàleg obert amb l’empresariat.

Les Cambres de Comerç esperen que aquesta trobada serveixi per generar accions concretes i desbloquejar projectes clau per al desenvolupament econòmic de Catalunya. Segons han expressat els seus representants, la col·laboració entre administracions i el sector privat serà essencial per afrontar els grans reptes de futur i garantir un creixement sostenible i equilibrat.

Jordi Vayreda: “Els boscos que han patit sequera i les temperatures elevades fan que augmenti el risc d’incendi”

Per
Maria Alsina
-
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Jordi Vayreda: "Els boscos que han patit sequera i les temperatures elevades fan que augmenti el risc d'incendi"
Loading
/

Les pluges de les últimes setmanes han ajudat a millorar el nivell dels embassaments, però la situació dels boscos continua sent preocupant. Després de més de tres anys amb precipitacions molt per sota de la mitjana, els experts alerten que els efectes de la sequera no es poden revertir en pocs mesos. “El 2024 ha estat un any més plujós, però els boscos necessiten molt més temps per recuperar-se”, explica Jordi Vayreda, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Segons ell, “si aquest 2025 segueix plovent amb regularitat, potser començarem a veure una millora real en alguns ecosistemes”.

La sequera ha afectat especialment les capes profundes del sòl, on els arbres acostumen a trobar aigua durant els períodes secs. Quan la manca de pluja s’allarga durant anys, aquest subministrament es redueix i els arbres més grans, tot i tenir arrels profundes, comencen a patir. En algunes zones, aquesta situació ha estat extrema, amb períodes de sequera gairebé continuada de fins a 72 mesos. Això ha fet que espècies com el pi blanc, considerat tradicionalment molt resistent, hagin quedat greument debilitades. També espècies menys adaptades a la manca d’aigua, com els roures i els faigs, han registrat una mortalitat elevada.

Aquesta pèrdua de vegetació no només afecta la biodiversitat, sinó que també incrementa el risc d’incendis forestals. “Els boscos debilitats són més inflamables”, explica Vayreda, “i si a això hi sumem les altes temperatures, tenim un escenari de risc elevat”.

Temperatures més altes i estrès hídric

L’escalfament global està intensificant els efectes de la sequera. Les temperatures mitjanes ja superen el grau i mig per sobre dels valors preindustrials, i això fa que la demanda d’aigua dels arbres augmenti. Quan la calor és extrema i l’aigua escasseja, els arbres es veuen obligats a tancar els porus de les fulles per evitar la deshidratació. Aquest mecanisme de defensa, però, també impedeix la captació de diòxid de carboni i limita la fotosíntesi. Si la situació s’allarga, els arbres poden patir un col·lapse hídric, un fenomen que els experts comparen amb un “ictus” forestal.

Aquest estrès hídric també fa que els boscos siguin més vulnerables a plagues i malalties. Una de les més preocupants és la processionària del pi, que amb les temperatures més altes ha avançat el seu cicle biològic i afecta cada cop més zones forestals. “Els arbres debilitats per la sequera són més propensos a ser atacats per insectes i fongs”, alerta Vayreda.

Davant d’aquest escenari, els experts insisteixen en la necessitat de millorar la gestió forestal. “Si tenim un bosc amb molts arbres que competeixen per l’aigua, la sequera els afecta molt més”, explica Vayreda. Una solució és reduir la densitat d’arbres en algunes zones per garantir que els més forts puguin sobreviure. Aquestes actuacions, conegudes com a aclarides forestals, permeten repartir millor els recursos hídrics disponibles.

No obstant això, aquestes mesures requereixen inversió i manteniment, i la seva aplicació és encara limitada a Catalunya. “Gestionar un bosc costa diners, i molts propietaris no poden assumir aquesta despesa”, assenyala l’investigador. En moltes ocasions, la selecció natural acaba fent la feina: els arbres més dèbils moren i deixen espai per als més resistents.

Canvis en el paisatge forestal

A llarg termini, la combinació de sequeres recurrents i temperatures en augment pot transformar el paisatge forestal de Catalunya. “Si aquesta tendència continua, on ara tenim boscos podríem trobar matolls més resistents a la sequera”, apunta Vayreda. Els arbustos i altres plantes de baix port tenen mecanismes d’adaptació més eficients, com la capacitat de rebrotar ràpidament després d’una sequera.

Aquesta transició ja s’observa en algunes zones del litoral i de l’interior de Catalunya, on els boscos de pins i alzines han perdut densitat i han estat substituïts per vegetació més baixa. Tot dependrà de si la tendència de sequera extrema es manté i de les polítiques de gestió forestal que es duguin a terme en els pròxims anys.

De moment, la prioritat és garantir que les pluges segueixin sent regulars i suficients per recuperar progressivament els boscos afectats. “El 2024 ha estat un any més humit, però necessitem una dècada de pluges normals per revertir tot el dany causat per la sequera”, conclou Baireda.

Detenen a Figueres el responsable d’una associació cannàbica i desmantellen a Santa Cristina d’Aro la plantació de marihuana que tenia a casa

Per
Redacció
-
plantes de marihuana plantació santa cristina

Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Figueres han desmantellat un cultiu de marihuana en un domicili de Santa Cristina d’Aro i han detingut un home de 30 anys, resident en aquest habitatge, per tràfic de drogues i defraudació de fluid elèctric.

La investigació va començar després de detectar que una associació cannàbica de Figueres funcionava com a punt de venda il·legal de marihuana i haixix. El 19 de febrer, la policia va escorcollar el local i hi va intervenir gairebé 600 grams de marihuana i haixix, 13 cigarretes preparades, pots amb pols de tetrahidrocannabinol i 410 euros en efectiu. En el mateix operatiu, es va detenir el principal responsable.

A la tarda, els investigadors van registrar el domicili del detingut a Santa Cristina d’Aro, on van trobar una plantació amb 354 plantes de marihuana, 462 esqueixos, 3.490 grams de cabdells i material per al cultiu, incloent-hi focus, ventiladors i filtres. A més, la policia va constatar que el subministrament elèctric de l’habitatge estava connectat de manera fraudulenta a la xarxa.

El valor de la droga intervinguda en el mercat il·lícit ascendeix a més de 28.000 euros. L’arrestat, que no tenia antecedents, ha passat a disposició del jutjat de guàrdia de Figueres.

1...732733734...6.929Pàgina 733 de 6.929