Detenen 5 persones en tres dies per robatoris en domicilis a Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró

Robatori Castell, Platja d'Aro i s'Agaró

La Policia Local de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró va frustrar dos intents de robatori amb força en dues cases aïllades de Platja d’Aro. En el primer intent de robatori es van detenir a dues persones de 39 anys i que sumen 23 detencions policials per delictes contra el patrimoni. En l’altre cas, els detinguts tenen 54, 42 i 36 anys i van ser acusats de robatori amb força. Tots tres sumen 30 detencions policials per delictes de la mateixa naturalesa.

El primer dels fets va tenir lloc el passat dijous 30 de gener, quan una patrulla de la policia local va sorprendre a dos individus robant tubs de coure i un aparell d’aire condicionat en el soterrani d’una casa de la urbanització Mas Nou de Platja d’Aro, a la qual s’accedia per una porta des del jardí. Als agents els va cridar l’atenció un vehicle amb matrícula francesa que es trobava estacionat a la porta de l’immoble i que no havien vist mai per la zona.

En observar el jardí, van veure dos homes que manipulaven tubs de coure a prop de l’accés al soterrani de l’immoble i que havien forçat la porta de l’estança on hi havia instal·lat l’aparell d’aire condicionat. Els tubs de coure i l’aparell d’aire condicionat estaven llestos per ser carregats al cotxe. A més, en el maleter del vehicle els agents van trobar una gran quantitat d’eines i cables presumptament relacionats amb altres robatoris. Els dos individus van acabar detinguts.

El segon dels fets es va produir el passat dissabte 1 de febrer, quan una administradora de finques va informar a la policia local que unes persones estaven accedint a una de les cases que representava a la urbanització Suredes de Platja d’Aro. Les patrulles de la policia local es van desplaçar al lloc per a comprovar els fets. En arribar a la casa van veure com la porta d’accés estava forçada i oberta, la finestra posterior oberta i el sistema d’alarma inutilitzat.

En accedir a l’immoble, els policies van trobar sis persones a l’interior de l’habitatge que van fugir en adonar-se de la presència policial. Tres d’ells van ser interceptats per la policia, mentre que els altres van fugir corrents per la zona boscosa que es troba al costat de la finca.

La Policia Local de Palamós no farà més hores extra exigint millores laborals a l’Ajuntament

Policia Local de Palamós, dona ferida menjador multa
Pla tancat de la càmera de vídeo unipersonal enganxada a l'uniforme d'un agent de la Policia Local de Palamós el 5 d'agost de 2021. (Horitzontal)

Els agents de la Policia Local de Palamós deixaran de fer hores extra a partir del dilluns 10 de febrer. Aquesta mesura de pressió busca que l’Ajuntament s’assegui a negociar millores laborals i ampliï la plantilla. Els policies denuncien que estan “farts” de sostenir el servei amb hores addicionals i reclamen que els sergents també n’assumeixin.

La decisió ha estat presa per unanimitat i compta amb el suport dels sindicats, que critiquen el consistori per no donar resposta a les seves propostes. Segons denuncien, l’Ajuntament només cobreix les baixes per jubilació amb personal de carrera i les de llarga durada amb interins, fet que obliga els agents en actiu a fer hores extra per mantenir el servei.

Els pressupostos municipals d’aquest any inclouen la incorporació de set nous agents, però aquests només cobriran vacants, sense augmentar el nombre total d’efectius. Els sindicats insisteixen que aquesta mesura és insuficient i reclamen una negociació urgent per garantir un servei policial adequat a la ciutadania de Palamós.

Simón Coll: “Continuem reivindicant els mateixos punts que fa un any”

protesta de pagesos amb tractors a la pera simón coll
protesta de pagesos amb tractors a la pera
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Simón Coll: "Continuem reivindicant els mateixos punts que fa un any"
Loading
/

El proper dia 10 de febrer els pagesos i pageses tornaran a tallar carreteres per reivindicar diversos aspectes i reclamar canvis a l’administració catalana sobre la seva situació. Aquest dijous es van manifestar davant la Delegació del Govern de Girona. I per parlar d’aquestes reivindicacions i de les protestes per aquest 10 de febrer ens ha visitat al Supermatí un dels membres de Revolta Pagesa a Girona, Simón Coll.

Fa un any de les grans mobilitzacions del sector agrícola i ramader a Catalunya, però segons Simón Coll, pagès i membre de Revolta Pagesa a Girona, la situació continua igual o fins i tot ha empitjorat. “Portem un any més a l’esquena i res ha canviat”, assegura.

Coll denuncia que el canvi de governs tant a Catalunya com a Espanya ha paralitzat qualsevol solució. “Entre eleccions, governs en funcions i els cent dies de gràcia, ha passat un any i no s’ha fet res”, lamenta. Això ha deixat els pagesos en una situació encara més precària, amb problemes que s’agreugen i sense respostes clares per part de l’administració.

Aquesta setmana, representants de Revolta Pagesa es van reunir amb el secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, i el director territorial d’Agricultura, Josep Guix. Segons Coll, ja hi ha hagut trobades prèvies, fins i tot amb el conseller, però la sensació és sempre la mateixa: “Tots tenen molt bones paraules, però al final tot queda sobre la taula i no passa res”.

En la reunió, van entregar un dossier amb 19 mesures urgents per millorar la situació del sector. Entre les principals reivindicacions hi ha la gestió de la fauna salvatge, ja que “a Girona encara no tenim el problema dels conills, però sí el dels senglars i els cabirols. Fa anys que es parla d’això, però ningú fa res”, explica Coll. També reivindiquen la reducció de la burocràcia. Denuncien un excés de tràmits administratius que no només afecten el sector agrari, sinó tota la societat. “Aquí som més papistes que el Papa”, critica el pagès. A més, demanen una distribució equitativa de l’aigua, ja que els pagesos de l’Alt Empordà, que depenen del pantà de Boadella, fa dos anys que no poden regar. “Ens donen una dotació d’aigua de zero mentre altres sectors tenen via lliure. Això no pot ser”, assegura. Tot i això, Simón Coll explica que hi ha altres mesures que cal que el Govern abordi.

La sequera i les infraestructures aturades

Sobre les restriccions d’aigua, Coll es mostra contundent: “El govern diu que reduirà un 80% l’aigua per a l’agricultura, però això és mentida. Fa dos anys que ens han restringit el 100%”. Malgrat les últimes pluges, el problema no s’ha solucionat perquè les reserves continuen sent baixes i les mesures de gestió de l’aigua no han canviat.

A més, denuncia que fa més d’un any que hi ha dessalinitzadores parades en magatzems per tràmits administratius. “Si de veritat volen solucionar el problema, que les posin en marxa ja”, reclama. Això, però, no serviria per al reg, perquè l’aigua dessalada és massa cara per a l’agricultura: “Quan es va fer el pantà de Boadella era pels regants, però ara hi beu tothom menys nosaltres”.

Nova onada de protestes

Coll avisa que ara és la Generalitat qui ha de moure fitxa: “Ells tenen les nostres propostes sobre la taula. Si de veritat hi ha voluntat política, moltes coses es poden fer ja”. Ara bé, si no hi ha una resposta clara en els pròxims dies, Revolta Pagesa decidirà si torna a mobilitzar-se. “Ahir vam anar a Girona a entregar el document, però si continuem igual, haurem de fer-nos sentir”, assegura.

Dilluns 10 de febrer tenen previstes mobilitzacions, però encara no han concretat quines accions es faran. “L’any passat vam fer sentir la nostra veu amb protestes i talls de carreteres. Si no hi ha solucions, no descartem tornar-hi”, avisa Simón Coll.

Troben un forn tardoromà a la necròpolis de l’església vella de Santa Cristina d’Aro

troballa forn santa cristina d'aro

Les darreres excavacions a la necròpolis i església paleocristiana de Santa Cristina d’Aro han revelat la presència d’un forn soterrat, una troballa que aporta noves pistes sobre l’activitat productiva a la zona abans que es convertís en un espai de culte i enterrament. L’estructura, parcialment excavada en el terreny natural, té una planta circular d’aproximadament 1,30 metres de diàmetre i conserva part de la seva cambra de cocció, així com la graella on es col·locaven els objectes a coure.

Aquesta graella, construïda amb terra cuita, presenta 21 orificis que havien estat reparats o parcialment coberts amb fragments ceràmics i constructius, com teules i grans recipients d’emmagatzematge. Aquestes obertures permetien regular el pas del fum i controlar la combustió, un sistema que permetia modificar les condicions d’oxigenació i, en conseqüència, obtenir peces ceràmiques de diferents tonalitats.

Les parets del forn i la graella conserven restes de colors vermell, ataronjat, gris i negre, que suggereixen diverses atmosferes de cocció. Les zones més vermelloses indiquen una major presència d’oxigen durant el procés, mentre que les tonalitats més fosques es van generar en condicions més hermètiques. Això confirma que els artesans coneixien i aplicaven tècniques de cocció diferenciades per obtenir materials amb característiques específiques.

L’excavació ha posat al descobert dues tombes a sobre del forn, col·locades a diferents profunditats. Això indica que l’estructura va ser reutilitzada posteriorment per a finalitats funeràries, fet habitual en processos de transformació dels usos dels espais al llarg del temps.

Pel que fa a la cronologia, els materials ceràmics i constructius recuperats dins la cambra de cocció situen l’abandonament del forn entre els segles VI i VIII. Les restes inclouen fragments d’àmfores i ceràmica africana, però en poca quantitat, i una gran presència de ceràmica comuna. Entre les peces destaca una tipologia d’olla que podria correspondre a material defectuós descartat durant el procés de producció.

Aquest forn presenta característiques diferents respecte a altres estructures similars documentades a la regió. Per exemple, el forn romà de Solius, situat a pocs quilòmetres, és de planta rectangular, de majors dimensions i es troba en una zona sense construccions immediates, cosa que suggereix un ús més especialitzat. En canvi, el forn de la necròpolis paleocristiana de Santa Cristina d’Aro sembla formar part d’un assentament amb activitat productiva, que posteriorment es va integrar en un context religiós i funerari. Aquesta transició reforça la hipòtesi que la zona va ser habitada i explotada econòmicament abans de convertir-se en un lloc de culte.

Supermatí – 7 febrer 2025

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 7 febrer 2025
Loading
/

El Castell de Benedormiens de Castell d’Aro acull una exposició retrospectiva de l’artista Albert Roca

Albert Roca exposició Castell de Benedormiens

El Castell de Benedormiens de Castell d’Aro serà l’escenari de la primera exposició de l’any al municipi, una retrospectiva dedicada a Albert Roca. La mostra, que compta amb una cinquantena d’obres de l’artista palamosí, s’inaugurarà el dissabte 8 de febrer a les 12 h i es podrà visitar fins al 30 de març. L’horari d’obertura serà els caps de setmana i festius, d’11 h a 13 h i de 17 h a 20 h.

Simultàniament, a la planta superior del castell, es podrà veure una selecció d’obres del Fons Municipal d’Art, que reuneix peces d’artistes que han exposat en aquest espai durant més de quaranta anys.

Albert Roca (Palamós, 1945-2023) va ser un artista amb un estil realista i expressionista, conegut pel seu domini del cromatisme i per un traç vigorós i espontani. Al llarg de la seva trajectòria, va destacar en la pintura, el dibuix i la il·lustració, i va col·laborar activament amb entitats culturals i benèfiques. Les seves obres s’han exposat arreu d’Europa i han estat reconegudes amb diversos guardons.

Aquesta exposició forma part del cicle anual d’arts plàstiques que organitza la regidoria de Cultura de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, que enguany arriba a la seva edició número quaranta-tres. En total, es programaran set mostres en tres espais diferents. Després de la retrospectiva d’Albert Roca, el Castell de Benedormiens acollirà la col·lectiva Jov’Art (5 d’abril – 5 de maig), una retrospectiva de Miguel Ángel Encuentra (31 de maig – 28 de juliol) i una exposició de Kike Meana (2 d’agost – 28 de setembre), entre d’altres.

A més, el Parc dels Estanys de Platja d’Aro exhibirà escultures de gran format de Miquel Solà (15 de març de 2025 – 22 de febrer de 2026), i l’Espai Masia Bas acollirà una exposició de pintura, dibuix i escultura de Luís Royo i Rómulo Royo (12 de juliol – 14 de setembre).