2012: Quan les Festes de Primavera van fer 50 anys

Aquest reportatge forma part de l’exposicio Ràdio Capital – 25 anys a Palafrugell, amb 25 fotografies de Paco Dalmau per rememorar els fets de Palafrugell del 2001 al 2025.

El 2012, Palafrugell va celebrar els 50 anys de les Festes de Primavera, una de les tradicions més pròpies del municipi. L’efemèride arribava amb un reconeixement important: el 7 de maig de 2012, les Festes van ser incloses al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. Aquell any, la programació es va concentrar del 18 al 27 de maig i va servir per mirar enrere, recuperar l’origen de la festa i posar en valor el paper de la societat civil. 

Les Festes de Primavera havien nascut d’una prohibició. Mig segle enrere, Palafrugell era coneguda pels balls de disfresses i per les celebracions de Carnaval que es feien al Centro Español, avui Centre Fraternal. Quan es va voler incorporar una rua amb carrosses, la festa va ser denunciada i es va aplicar la prohibició del Carnaval vigent durant el règim franquista. La junta del Centre Fraternal va buscar una sortida: traslladar la rua a la primavera perquè els joves que ja treballaven en les carrosses poguessin mostrar-les. D’aquella decisió van néixer el primer Carroussel Costa Brava. 

L’acte central de la festa ha estat sempre el Carroussel Costa Brava, Carnaval de Carnavals. Els carrossaires dediquen mesos a preparar les carrosses, i el resultat ha estat un dels reclams més coneguts de Palafrugell. El Can Bech recordava que, en les deu edicions anteriors al 2012, el Carroussel havia aplegat més de 40.000 persones en cada edició. També recollia un exemple del nivell assolit per les colles: el 2011, PortAventura va comprar una carrossa per exhibir-la durant la campanya de Halloween. 

El programa de les 50es Festes de Primavera va voler reforçar aquest caràcter popular i transversal. Hi havia activitats per a públics diversos, propostes infantils, actes per a joves, activitats culturals, esportives i festives, i el retorn d’un ambient que buscava recordar l’esperit dels primers anys. El pregó teatralitzat, el Mercat d’artesans, les activitats familiars, la Turraiada, la Marxa de la Garoina, les activitats esportives i els actes musicals van formar part d’una celebració que volia ser més que una edició ordinària. 

Les Festes d’aquell any també van tenir una dedicatòria especial a Paco Dalmau, excarrossaire i coordinador del Grup Festes de Primavera durant aproximadament vint anys. El reconeixement tenia sentit en un cinquantenari que volia donar protagonisme a les persones que havien fet possible la continuïtat de la festa. 

El Carroussel va cloure les Festes el diumenge 27 de maig de 2012, amb el recorregut pels carrers de Palafrugell. Aquella edició reunia carrosses i comparses del municipi i d’altres localitats gironines. Com cada any, la desfilada era el moment de màxima visibilitat de mesos de feina als locals de les colles. 

El valor del cinquantenari anava més enllà de la programació. Les Festes de Primavera havien contribuït a donar a conèixer Palafrugell, havien creat un espai de participació intergeneracional i havien mantingut viu un model de festa fet des de les colles i les entitats. També havien superat etapes de crisi, anys més fluixos i canvis socials importants, sense perdre el vincle amb la creativitat popular. 

El 2012, Palafrugell va celebrar que una festa nascuda per esquivar una prohibició s’havia convertit en patrimoni festiu. Mig segle després, les Festes de Primavera continuaven parlant de carrosses, música i participació, però també de memòria local, d’associacionisme i de la capacitat del municipi per transformar una dificultat en una tradició compartida. 

Fotografia: Paco Dalmau

Bibliografia i fonts 

Can Bech, núm. 26, març-abril de 2012, p. 18-19. Arxiu Municipal de Palafrugell. 

Ajuntament de Palafrugell. Comunicació Palafrugell. Un pregó teatralitzat iniciarà les activitats de la 50ena edició de les Festes de Primavera, 16 de maig de 2012. 

https://comunicacio.palafrugell.cat/premsapalafrugell/general/2804-un-prego-teatralitzat-iniciara-les-activitats-de-la-50ena-edicio-de-les-festes-de-primavera 

Ajuntament de Palafrugell. Comunicació Palafrugell. El Carroussel Costa Brava clourà diumenge les 50 Festes de Primavera de Palafrugell, 25 de maig de 2012. 

https://comunicacio.palafrugell.cat/premsapalafrugell/general/2798-el-carroussel-costa-brava-cloura-diumenge-les-50-festes-de-primavera-de-palafrugell 

 

2011: La reobertura del Mercat del Peix de Palafrugell

Aquest reportatge forma part de l’exposicio Ràdio Capital – 25 anys a Palafrugell, amb 25 fotografies de Paco Dalmau per rememorar els fets de Palafrugell del 2001 al 2025.

El 2011, Palafrugell va reobrir el Mercat del Peix després d’una reforma integral de les instal·lacions interiors. L’actuació posava al dia un equipament central dins el mercat municipal i reforçava el paper del comerç alimentari al voltant de plaça Nova i del carrer de Pi i Margall. 

El projecte venia de l’any anterior. El setembre de 2010, l’Ajuntament havia aprovat definitivament la remodelació del Mercat del Peix. L’edifici tenia 457,40 metres quadrats construïts en planta baixa i l’última reforma important datava de principis dels anys noranta. L’objectiu era renovar les instal·lacions interiors, adaptar-les a les necessitats comercials del moment i millorar les condicions de venda, higiene i accessibilitat. 

Durant les obres, la venda de peix es va traslladar provisionalment a mòduls situats a la plaça del Priorat de Santa Anna. Això va permetre mantenir l’activitat comercial mentre s’executaven els treballs. La reforma va començar el gener de 2011 i el Mercat del Peix va reobrir el dissabte 16 d’abril de 2011. 

Les noves peixateries van quedar reduïdes a vuit parades, però cadascuna disposava d’un espai individual, tancat i protegit. Les parades incorporaven mostradors i neveres d’acer inoxidable, nous accessos i millores en serveis interns com la instal·lació elèctrica, la ventilació i el sanejament. 

La reobertura també va tenir un component popular. A l’entrada del recinte s’hi va instal·lar un mural de Tano Pisano, fet amb metall i ceràmica. El dia de l’estrena, els venedors van oferir un tastet de peix fregit als visitants, en una jornada que servia per presentar el nou espai i recuperar l’activitat habitual del mercat. 

El cost final de la reforma es va situar al voltant dels 587.000 euros. La major part de la inversió, 500.000 euros, va ser assumida per l’empresa Parc Comercial de Palafrugell, promotora del projecte comercial de La Fanga, com a part dels acords subscrits amb l’Ajuntament. 

La reforma del Mercat del Peix formava part d’una aposta més àmplia per reforçar el mercat municipal i el comerç del centre. Poques setmanes després de la reobertura, el mercat va anunciar que obriria els divendres i dissabtes a la tarda durant els mesos d’estiu, de sis a nou del vespre. El nou horari començava el 6 de maig i s’allargava fins a l’1 d’octubre. 

Les primeres referències documentades d’un mercat setmanal a Palafrugell daten de l’any 1600, fet que situa la reforma del 2011 dins una continuïtat històrica llarga. 

La reobertura de les peixateries va ser una actuació de proximitat amb valor comercial i urbà. Renovava l’edifici, millorava les condicions de treball dels paradistes, feia més còmoda la compra per als usuaris i mantenia el Mercat del Peix com una peça important de la vida quotidiana al centre de Palafrugell. 

Fotografia: Paco Dalmau

Bibliografia i fonts 

Ajuntament de Palafrugell. Comunicació Palafrugell. La remodelació del Mercat del Peix començarà el gener del 2011, 17 de setembre de 2010.
URL: https://comunicacio.palafrugell.cat/premsapalafrugell/urbanisme?start=78 

Ajuntament de Palafrugell. Comunicació Palafrugell. El mercat de Palafrugell obrirà les tardes de divendres i dissabte amb l’objectiu de reforçar l’aposta estratègica comercial de la vila, 5 de maig de 2011.
URL: https://comunicacio.palafrugell.cat/premsapalafrugell/general/2925-el-mercat-de-palafrugell-obrira-les-tardes-de-divendres-i-dissabte-amb-lobjectiu-de-reforcar-laposta-estrategica-comercial-de-la-vila 

Revista de Palafrugell, segona època, núm. 211, maig de 2011, p. 11. Arxiu Municipal de Palafrugell.

2010: La nevada que va aturar Palafrugell

Aquest reportatge forma part de l’exposicio Ràdio Capital – 25 anys a Palafrugell, amb 25 fotografies de Paco Dalmau per rememorar els fets de Palafrugell del 2001 al 2025.

El 8 de març de 2010, Palafrugell va viure una nevada històrica. Els primers flocs van començar a caure a primera hora del matí i la neu va continuar fins al capvespre. Els gruixos van arribar a situar-se entre els 12 i els 40 centímetres, segons la zona. Era una neu humida, pesada, de final d’hivern, que va passar ràpidament de la postal blanca a l’emergència. 

La imatge inicial va sorprendre molts veïns, poc acostumats a veure nevar amb aquella intensitat. Però el paisatge enfarinat va durar poc com a escena amable. La neu va començar a provocar problemes a les carreteres, va fer caure branques, va afectar sostres, va deixar vehicles bloquejats i va fer penjar cables elèctrics. L’episodi va ser recordat com la nevada que va parar el país, perquè va col·lapsar carreteres i va deixar moltes zones dies sense llum. 

A Palafrugell, el dispositiu municipal es va activar a mig matí, quan la tempesta de neu ja s’havia intensificat. El Comitè de Crisi municipal es va establir a les dependències de la Policia Local. Hi participaven l’alcalde, regidors, agents de policia, Protecció Civil, empreses d’obres públiques i voluntaris civils, amb el suport de Creu Roja i Càritas. La prioritat era mantenir oberts els serveis essencials i atendre les persones més vulnerables. 

Una de les primeres preocupacions va ser garantir combustible per als grups electrògens del Centre d’Atenció Primària, l’Asil i el Geriàtric. Com que el trànsit de vehicles pesants estava col·lapsat i el proveïment de benzineres era difícil, es va recórrer al gasoil de diverses empreses locals, com Grues Mic, Avellí, Alquimat i Giralt. També es va arribar a extreure combustible de motocicletes policials. 

A les dotze del migdia es va comunicar la suspensió de les classes escolars. Paral·lelament, es van mobilitzar 25 excavadores i motos anivelladores de diverses empreses per obrir vials, carrers i voreres. També es va treballar per fer arribar medicaments a centres hospitalaris, malalts crònics i gent gran que vivia aïllada. 

El moment més crític va arribar a quarts de cinc de la tarda. Palafrugell es va quedar sense subministrament elèctric. Les cases van perdre la llum, la calefacció i els aparells elèctrics. L’endemà al migdia van arribar els dos primers generadors a la comarca, que es van instal·lar a la benzinera i a l’Ajuntament. Algunes zones van recuperar el servei dos dies després. En poblacions veïnes, el tall va durar cinc dies, i en alguns veïnats es va allargar fins a deu dies. 

La resposta ciutadana va ser clau. Forns com can Duran, can Facundo i can Serra van continuar fent pa. Alguns bars funcionaven amb cafeteres italianes i càmping gas. Molts veïns van sortir a treure neu amb pales, mentre altres ajudaven amb menjar calent o suport als qui ho necessitaven. També hi va haver relliscades i incidències derivades del gel acumulat. 

Quan la neu va deixar de caure, va començar una altra feina. Calia retirar branques, netejar carrers, eliminar gel, revisar edificis malmesos i recuperar boscos i camins afectats. Els estralls de la nevada van trigar dies a desaparèixer. També va quedar oberta la qüestió de les reclamacions a Fecsa Endesa pels talls de subministrament. 

Aquell 8 de març va quedar fixat en la memòria local perquè va alterar de cop la vida ordinària de Palafrugell. El municipi va passar d’una escena excepcional, amb carrers, places i teulades cobertes de neu, a una situació d’emergència que va posar a prova els serveis municipals, les empreses locals i la capacitat de resposta veïnal. 

La nevada del 2010 va ser recordada com una de les grans nevades del segle. A Palafrugell va deixar imatges poc habituals, carrers aturats, dies sense electricitat i una llarga feina de recuperació. També va mostrar fins a quin punt un fenomen meteorològic excepcional podia paralitzar un municipi i obligar tota la comunitat a reorganitzar-se en poques hores. 

Fotografia: Paco Dalmau

Bibliografia i fonts 

Crònica d’un any 2010, 31 de desembre de 2010, p. 40 i 46. Arxiu Municipal de Palafrugell.
URL: https://palafrugell.cat/serveis-ciutadania/arxiu-municipal/consulta-en-linia/premsa-i-documentacio 

Ajuntament de Palafrugell, Comunicació Palafrugell. Situació a Palafrugell a causa de la nevada, març de 2010.
URL: https://comunicacio.palafrugell.cat/premsapalafrugell/general/3154-situacio-a-palafrugell-a-causa-de-la-nevada 

Ajuntament de Palafrugell, Comunicació Palafrugell. Entrada extraordinària de poda a la Deixalleria, provinent d’arbres afectats per la nevada, 30 de març de 2010.
URL: https://comunicacio.palafrugell.cat/premsapalafrugell/mediambient/2268-entrada-extraordinaria-de-poda-a-la-deixalleria-provinent-darbres-afectats-per-la-nevada 

Ajuntament de Palafrugell, Comunicació Palafrugell. Palafrugell s’adhereix al contracte de l’Associació Catalana de Municipis amb Gas Natural i canvia de subministrador elèctric, 8 de novembre de 2010.
URL: https://comunicacio.palafrugell.cat/premsapalafrugell/general/3077-palafrugell-sadhereix-al-contracte-de-lassociacio-catalana-de-municipis-amb-gas-natural-i-canvia-de-subministrador-electric 

Servei Meteorològic de Catalunya. Un estudi analitza les tempestes de la gran nevada que hi va haver a Catalunya el 2010, 10 de juny de 2013.
URL: https://www.meteo.cat/wpweb/divulgacio/publicacions/miscellania/un-estudi-analitza-les-tempestes-de-la-gran-nevada-que-hi-va-haver-a-catalunya-el-2010/ 

 

2009: L’any que Palafrugell va celebrar un segle de futbol

Aquest reportatge forma part de l’exposicio Ràdio Capital – 25 anys a Palafrugell, amb 25 fotografies de Paco Dalmau per rememorar els fets de Palafrugell del 2001 al 2025.

El 2009, Palafrugell va celebrar el centenari de l’arribada del futbol al municipi. La commemoració tenia com a referència l’any 1909, quan Tomàs Gallart, després d’una estada a Anglaterra, va impulsar els primers partits a la vila. Dos anys més tard, el 1911, es va crear la Secció d’Esports de l’Ateneu Palafrugellenc. El Futbol Club Palafrugell arribaria el 1920, amb Joan Rius com a primer president. 

La celebració del centenari va tenir una part institucional. El Ple de l’Ajuntament va atorgar al Futbol Club Palafrugell la Medalla d’Honor el 25 de març de 2009, amb motiu dels cent anys de futbol a la vila. L’acte de lliurament es va fer el 5 d’abril al Teatre Municipal de Palafrugell, en una jornada que va reunir memòria esportiva, reconeixements i participació de persones vinculades al club. 

Aquell acte del 5 d’abril va ser un dels moments centrals de la commemoració. S’hi va presentar l’espectacle Cròniques viscudes, coordinat per Josep Bofill Blanch, amb la participació del Mag Xevi i de veterans del futbol local com Miquel Segura, Carles Francesch i Lluís Bosch. També es va interpretar El rei en honor de Raimon Juanmiquel. La jornada va incloure un repàs a la història del club amb imatges i testimonis com els de Jaume Guasch i Martí Filosia. 

Durant l’acte, el president del club, Lluís Carreras, va recollir plaques commemoratives de la Federació Catalana de Futbol, de la delegació d’Esports i de la Unió Esportiva Sants, una altra entitat centenària. La commemoració també va servir per presentar el llibre Cent anys de futbol a Palafrugell, d’Evarist Puig, publicat per Edicions Baix Empordà. 

El programa del centenari va anar més enllà de l’acte institucional. Es va organitzar una festa jove, un triangular d’equips centenaris amb el Palamós i el Sant Andreu, i diversos partits amistosos. Entre aquests partits hi va haver els enfrontaments contra l’Espanyol i el Girona, amb derrota i victòria respectivament per al Palafrugell. També es va convidar el Futbol Club Barcelona a fer un entrenament participatiu, una activitat vinculada al centenari que es materialitzaria l’any següent a les instal·lacions del club. 

El partit contra l’Espanyol va ser un dels actes esportius principals. Es va jugar el novembre de 2009 i l’equip barceloní es va imposar al Futbol Club Palafrugell en un partit de preparació. Abans de l’enfrontament, Lluís Carreras va lliurar una placa commemorativa al vicepresident de l’Espanyol, Joan Collet.  

En aquell moment, Lluís Carreras Servià era el president del club. Havia arribat a la presidència després que el seu fill jugués al Palafrugell i va assumir el càrrec amb una junta formada per persones vinculades al club, moltes d’elles també a través dels fills. Entre els noms que apareixen en aquella etapa hi ha Jordi Figarola, Ricard Puig, Dionís Martos i Toni Sánchez, aquest últim com a tresorer. 

El primer equip tenia aleshores l’objectiu de tornar a Primera Catalana durant l’any del centenari. Segons el Crònica d’un any 2009, feia temps que el primer equip no tenia tants jugadors de casa, i els futbolistes que venien de fora eren de les comarques gironines. El club no arribava als 300 socis i rebia suport de l’Ajuntament. 

La commemoració del 2009 va servir per ordenar i explicar una trajectòria llarga. El Futbol Club Palafrugell celebrava un segle de partits, camps, juntes, jugadors, entrenadors, socis i aficionats que havien fet del futbol una part estable de la vida local. El llibre d’Evarist Puig, els reconeixements institucionals, els actes al Teatre Municipal i els partits commemoratius van donar forma pública a aquesta memòria. 

El centenari va arribar en un moment en què el club mirava alhora cap enrere i cap endavant. Cap enrere, perquè recuperava els primers partits de 1909, l’Ateneu, la fundació del club i les generacions que havien passat pel futbol local. Cap endavant, perquè l’entitat continuava treballant amb equips, base, primer equip i una junta que havia d’afrontar els reptes esportius i econòmics del moment. 

El 2009, Palafrugell va recordar que el futbol havia estat, durant molts anys, molt més que una competició. Havia estat una manera de trobar-se, de crear identitat de club i de fer poble al voltant d’una samarreta blanc-i-negra. Aquell centenari va deixar constància d’aquesta història i va situar el Futbol Club Palafrugell dins la memòria esportiva del municipi. 

Fotografia: Paco Dalmau

Bibliografia i fonts 

Ajuntament de Palafrugell. Futbol Club Palafrugell. Medalla d’Honor. 

https://palafrugell.cat/la-ciutat/honors-i-distincions/medalles-d-honor/futbol-club-palafrugell 

Crònica d’un any 2009, 31 de desembre de 2009, p. 54 i 55. Arxiu Municipal de Palafrugell. 

Comunicació Palafrugell. L’Espanyol participa en els actes del centenari del FC Palafrugell, 23 de novembre de 2009. 

https://comunicacio.palafrugell.cat/premsapalafrugell/esports/2175-lespanyol-participa-en-els-actes-del-centenari-del-fc-palafrugell 

Esports Palafrugell. Festa de l’Esport. 25a edició, 2009. 

https://esports.palafrugell.cat/festa-de-lesport/ 

3Cat. El Barça trasllada la seva rutina de treball a Palafrugell per participar en el centenari d’aquest club, 2 de febrer de 2010. 

https://www.3cat.cat/esport3/el-barca-trasllada-la-seva-rutina-de-treball-a-palafrugell-per-participar-en-el-centenari-daquest-club/noticia/505325/ 

2008: El desdoblament de la C-31: una obra esperada i discutida

Aquest reportatge forma part de l’exposicio Ràdio Capital – 25 anys a Palafrugell, amb 25 fotografies de Paco Dalmau per rememorar els fets de Palafrugell del 2001 al 2025.

L’1 de febrer de 2008, el president de la Generalitat, José Montilla, va inaugurar el nou tram desdoblat de la C-31 entre Palafrugell i Palamós. L’obra posava punt final a més de vint anys de reivindicacions, retards, protestes i polèmiques al voltant d’una carretera que havia quedat petita per al trànsit de la Costa Brava Centre.

El projecte venia de lluny. La Generalitat havia presentat el desdoblament l’any 2003 amb l’objectiu de resoldre la congestió del tram entre Palamós i Palafrugell i millorar la seguretat viària. L’actuació afectava Palamós, Vall-llobrega, Mont-ras i Palafrugell, i s’integrava dins la idea de l’eix costaner i de l’anella de la Costa Brava. Les obres van començar el novembre de 2005 i havien de permetre augmentar la capacitat d’una via amb una intensitat de trànsit molt elevada.  

Quan es va obrir, el nou tram tenia uns set quilòmetres de longitud, quatre carrils i un pas semisoterrat pel nucli de Mont-ras. La inauguració oficial va arribar quan la via ja feia uns dies que funcionava. L’obra havia costat 53,8 milions d’euros i havia durat més de dos anys.  

La millora per als usuaris era evident. El trajecte entre Palafrugell i Palamós es feia més ràpid i amb més fluïdesa. També millorava la connexió amb serveis com l’Hospital de Palamós. Però la nova carretera arribava amb un debat de fons: havia estat una obra necessària, però també una actuació dura, cara i amb un impacte molt visible sobre l’entorn i sobre la vida de Mont-ras. 

La part més sensible va ser el pas pel nucli mont-rasenc. El municipi va patir enderrocs, canvis d’accessos, molèsties prolongades i una divisió física que molts veïns van viure com una ferida. L’editorial de la Revista de Palafrugell ho expressava amb una idea clara: la carretera feia més fàcil arribar a Palamós, però sota l’asfalt quedava enterrat un paisatge que formava part de la vida quotidiana de la zona.  

Els comerciants de peu de carretera també van patir el procés. Durant els dos anys d’obres, alguns negocis van perdre clientela pels canvis constants en els accessos i per una senyalització deficient. Un cop acabada l’actuació, part dels empresaris valoraven que els accessos s’havien resolt millor del que temien, però el cost comercial dels treballs ja s’havia notat.  

El desdoblament també va dividir opinions polítiques i socials. Des de Palamós es veia com una millora necessària per a la mobilitat. Des de Palafrugell, Lluís Medir admetia la necessitat de l’obra, però qüestionava que arribés tard i que no anés prou lligada a una aposta pel transport públic. A Mont-ras, Mercè Català la veia desmesurada i poc respectuosa amb l’harmonia del poble.  

Les entitats ecologistes van posar el focus en el model de mobilitat. Salvem l’Empordà advertia que la nova autovia afavoria més trànsit en lloc de reforçar alternatives com el transport públic. També reclamava que es concretessin compromisos previstos en el conveni del 2004, com el carril bici entre Palamós i Palafrugell, mesures de restauració paisatgística i la protecció dels corredors naturals entre les Gavarres, Castell i Cap Roig.  

Vist amb perspectiva, la inauguració del 2008 va marcar un abans i un després en la mobilitat de Palafrugell. La connexió amb Palamós va deixar de ser una carretera saturada i es va convertir en una via ràpida. Però el desdoblament també va deixar clar que les grans infraestructures resolen problemes i en creen d’altres. La C-31 va millorar el trànsit, però va transformar l’entrada sud de Palafrugell, va alterar el pas per Mont-ras i va mantenir oberta la discussió sobre quin model de mobilitat necessitava la Costa Brava Centre. 

Fotografia: Paco Dalmau

Bibliografia i fonts 

Generalitat de Catalunya. La Generalitat desdoblarà la C-31 entre Palamós i Palafrugell, 11 d’abril de 2003.
URL: https://govern.cat/gov/notes-premsa/63415/generalitat-desdoblara-c-31-palamos-palafrugell 

Generalitat de Catalunya. Comencen les obres del desdoblament de la carretera C-31 entre Palamós i Palafrugell, 28 de novembre de 2005.
URL: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/72550/comencen-obres-del-desdoblament-carretera-c-31-palamos-palafrugell 

Palamós Comunicació. Montilla inaugura el desdoblament de la C-31, 1 de febrer de 2008.
URL: https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/908020107/montilla-inaugura-el-desdoblament-de-la-c-31/0?idPost=908020107&page=6829&portada=0&title=montilla-inaugura-el-desdoblament-de-la-c-31 

Revista de Palafrugell, segona època, any 16, núm. 172, febrer de 2008, p. 3-7. Arxiu Municipal de Palafrugell. 

Crònica d’un any 2008, 31 de desembre de 2008, p. 24. Arxiu Municipal de Palafrugell.