El Baix Empordà defensa un desplegament de l’energia eòlica consensuat amb els municipis

El Consell Comarcal del Baix Empordà defensa que el desplegament de l’energia eòlica a la comarca es faci de manera consensuada amb els municipis i preservi el paisatge, l’agricultura i l’activitat econòmica. El president de l’ens comarcal, Enric Marquès, considera necessari accelerar la implantació de les energies renovables, però reclama que aquest procés tingui en compte les particularitats del territori.

Marquès ho ha explicat aquest divendres durant la segona Fira de l’Energia del Baix Empordà, que se celebra a Sant Feliu de Guíxols. La primera jornada de la fira ha posat el focus en la planificació energètica i en el paper dels municipis davant el futur desplegament de les renovables.

El president comarcal considera que el Baix Empordà té una oportunitat per definir una manera pròpia d’afrontar aquest desplegament. Marquès defensa que la necessitat d’avançar en energies renovables ha de ser compatible amb la protecció dels valors territorials de la comarca.

Aquest plantejament compta amb un ampli suport entre els municipis del Baix Empordà. Segons les dades exposades per Marquès, 31 dels 36 municipis van donar suport a les al·legacions comarcals elaborades sobre la planificació territorial de les energies renovables.

La proposta es va treballar a través de la taula d’energia del Consell Comarcal amb la participació dels ajuntaments. Les reunions van comptar habitualment amb representants d’una vintena llarga de municipis. El document també va passar pel Consell d’Alcaldes i Alcaldesses abans d’arribar al ple comarcal.

Marquès considera que aquest procés demostra l’existència d’un consens ampli entre els municipis, malgrat algunes discrepàncies. El Consell Comarcal vol traslladar ara aquest plantejament a la Generalitat de Catalunya per buscar un model de desplegament de l’energia eòlica adaptat a la realitat del Baix Empordà.

El president comarcal assegura que percep una evolució en el plantejament de la Generalitat i predisposició per arribar a acords. Alhora, defensa la necessitat d’una normativa que estableixi com s’han d’implantar les energies renovables durant els pròxims anys i permeti assolir els objectius energètics fixats a Catalunya.

Un dels punts centrals de la proposta comarcal és compatibilitzar les renovables amb l’agricultura, el paisatge i altres activitats econòmiques. Marquès considera que aquests elements no s’han de plantejar com a opcions excloents, sinó com a necessitats que han de conviure en el futur model territorial.

El president del Consell Comarcal també ha remarcat la importància de preservar l’activitat agrícola i donar suport als professionals del sector. Al mateix temps, ha recordat el valor econòmic del paisatge per a una comarca on el turisme té un pes destacat.

La qüestió de la planificació de les renovables ha ocupat una part important de la jornada institucional de la Fira de l’Energia del Baix Empordà. La trobada també ha permès abordar les diferents visions municipals sobre la transició energètica i les possibilitats de desplegar nous projectes amb més consens territorial.

La fira continuarà aquest dissabte amb una jornada oberta a la ciutadania. Els jardins de Juli Garreta de Sant Feliu de Guíxols acolliran empreses, entitats i activitats relacionades amb les energies renovables, l’estalvi energètic i la mobilitat sostenible.

Marquès ha fet una crida a participar en aquesta segona jornada i ha defensat que la transició energètica necessita la implicació del conjunt de la societat. El Consell Comarcal aposta per avançar cap a les renovables amb rapidesa, però també amb acord territorial i participació dels municipis.

Guillem Gisbert presentarà el seu nou disc a l’Strenes 2027

guillem-gisbert-presentara-el-seu-nou-disc-a-l’strenes-2027
Guillem Gisbert presentarà el seu nou disc a l’Strenes 2027

Guillem Gisbert és el primer nom confirmat de l’edició 2027 del Festival Strenes. El cantant de Manel presentarà el seu segon disc en solitari el 3 d’abril a l’Auditori de Girona, en un concert que ja té les entrades disponibles a través del web del festival.

No serà la primera vegada que Gisbert passa per l’Strenes. L’artista ja hi va presentar el seu primer treball en solitari, “Balla la masurca!”, amb un doble concert a les escales de la Catedral de Girona que va exhaurir les entrades en poques hores.

El nou disc de Guillem Gisbert arribarà el 13 de novembre de 2026, dos anys després del debut al marge de Manel. En aquest segon treball, el músic continua explorant les possibilitats de la cançó pop des d’una mirada personal, irònica i molt vinculada a la seva manera d’explicar històries. El nou àlbum servirà per consolidar una etapa en solitari que va començar després de l’anunci de la hibernació de Manel.

Durant aquests dos anys, Gisbert ha portat la seva proposta a festivals, sales i teatres de Catalunya i Espanya i ha compartit música amb artistes com La Ludwig Band i Mushka. Ara, el nou disc obre una nova etapa que tindrà una de les seves primeres grans cites a Girona.

El Festival Strenes celebrarà la seva pròxima edició del 2 d’abril al 2 de maig de 2027, amb Guillem Gisbert com a primer artista anunciat.

Així mateix, Gisbert també ha confirmat dates el 4 de març a Paral·lel 62 i el 9 d’abril al Teatre Bartrina, de Reus.

L’entrada Guillem Gisbert presentarà el seu nou disc a l’Strenes 2027 ha aparegut primer a Primera Fila.

Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró vol apostar per la diversificació i la desestacionalització del model turístic

Passeig Marítim Platja d'Aro
Reportatges
Reportatges
Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró vol apostar per la diversificació i la desestacionalització del model turístic
Loading
/

Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró és un dels municipis on el turisme ha marcat un abans i un després en la seva població. Amb l’arribada del turisme de sol i platja a partir de la segona meitat del segle XX, el nucli de Platja d’Aro en major mesura, experimenta un creixement exponencial amb hotels, restaurants, bars, locals i altres establiments vinculats al turisme.  

Aquest model turístic, però, ha anat fent un tomb en els darrers anys. La regidora de turisme i promoció econòmica de l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Imma Gelabert, reconeix que “ens hem de creure que podem anar més enllà del turisme de sol i platja”. Per això, des del consistori ja fa un temps que treballen un model de turisme diversificat i que aposta per la desestacionalització. 

La diversificació del model turístic

Imma Gelabert no descarta el turisme de sol i platja, “la majoria de gent ens coneix per això”, reconeix. Però admet que l’aposta del consistori és diversificar el model turístic. “Ens veiem obligats a dependre del bon temps i ja se sap que hi ha mesos d’agost que són molt plujosos”, explica la regidora. Per això, explica que es crea un pla turístic que no depengui únicament d’aquest turisme de sol i platja.  

Des de l’Ajuntament es treballa per promoure la marca de comerç del municipi, on es pot comprar en diferents comerços al llarg dels 365 dies l’any. També s’aposta per promoure activitats esportives, patrimonials o culturals més enllà de l’època estival. Tot això, però, no serveix de res si no es treballa amb la col·laboració dels agents privats.  

En el cas del turisme esportiu, per exemple, Imma Gelabert reconeix que el municipi se centra en disciplines esportives que van més enllà del futbol o el bàsquet. “Organitzem campionats de tenis taula, campionats de rítmica… busquem esports que no són tan habituals”, reconeix la regidora. Al final, aquestes proves esportives acaben atraient públic nacional i internacional. I no es desplaça únicament l’esportista, sinó que normalment els esdeveniments esportius arrosseguen familiars i acompanyants d’aquests participants.  

L’aposta per la desestacionalització

Tota aquesta diversificació i aquesta promoció de la marca de turisme de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró es fa amb la voluntat de repartir el pas dels visitants pel municipi al llarg de l’any. És a dir, es vol estendre la temporada turística més enllà dels mesos d’estiu.  

Imma Gelabert, però, reconeix que un dels hàndicaps que compliquen més aquesta desestacionalització són les vacances, que se centren sobretot en l’organització de les vacances escolars. La regidora apunta que cal una aposta ferma de país per repartir les vacances d’una manera diferent.  

Tot i això, la regidora reconeix que gran part del turisme estranger – sobretot francesos – aprofita els mesos previs o posteriors a l’estiu per visitar el municipi. Per això, propostes com la Botiga al Carrer serveixen per atraure aquest públic fora de la temporada alta. Un altre exemple que ajuda a desestacionalitzar el turisme és el Carnaval. Tot i això, la regidora reconeix que encara cal fer molta feina per desestacionalitzar el turisme i que existeixi una “temporada de 365 dies”.  

Imma Gelabert explica que de cara al futur cal treballar per mostrar els atractius del municipi que existeixen en l’àmbit cultural, patrimonial, natural i esportiu. “Tenim un hivern amb temperatures agradables”, explica la regidora, que destaca els atractius per fer senderisme o gaudir de les activitats culturals al municipi.   

Alcaldes de la Costa Brava reforcen des de Pals la defensa dels habitatges d’ús turístic

Alcaldes i representants de municipis de la Costa Brava s’han reunit a Pals per reforçar les accions en defensa dels habitatges d’ús turístic. La trobada correspon a la segona taula de treball organitzada per l’Associació d’Apartaments de Turisme Costa Brava Pirineu i dona continuïtat a les iniciatives impulsades durant els últims mesos.

La reunió ha servit per analitzar els pròxims passos davant la regulació catalana dels habitatges destinats al turisme. Els participants reclamen revisar la normativa i donar més capacitat als ajuntaments per adaptar-la a les característiques de cada municipi.

La trobada arriba després de diverses accions municipals en aquesta mateixa línia. Entre aquestes iniciatives hi ha un manifest signat anteriorment per diversos ajuntaments de la Costa Brava. Sant Pere Pescador s’hi ha incorporat aquest estiu i ha elevat a deu el nombre de consistoris adherits.

Al Baix Empordà, han signat el manifest els ajuntaments de Begur, Calonge i Sant Antoni, Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró i Pals. També hi figuren Castelló d’Empúries, el Port de la Selva, Llançà, l’Escala, Roses i Sant Pere Pescador.

Els municipis adherits defensen la continuïtat dels habitatges d’ús turístic regulats i reclamen una normativa adaptada a cada territori. També demanen més autonomia municipal per gestionar aquesta oferta d’allotjament i l’obertura d’un espai de diàleg amb la Generalitat de Catalunya.

La principal preocupació expressada durant la reunió està relacionada amb la normativa aprovada per la Generalitat de Catalunya l’any 2023. Els representants municipals i empresarials reunits a Pals qüestionen les limitacions previstes i alerten de possibles conseqüències sobre l’oferta turística i l’economia dels municipis costaners.

La normativa catalana estableix noves condicions urbanístiques per als habitatges d’ús turístic en els municipis afectats. Els ajuntaments i el sector reunits a Pals reclamen modificar aquest model abans que finalitzi el període transitori previst per als allotjaments existents.

En paral·lel, diversos municipis han aprovat mocions durant els últims mesos. L’Ajuntament de Pals va aprovar per unanimitat una moció a finals de juliol per demanar a la Generalitat la revisió de la normativa i l’obertura d’un procés de diàleg. El consistori també reclama més autonomia municipal per regular aquesta activitat.

Llançà i el Port de la Selva han aprovat iniciatives semblants aquest estiu. Aquestes mocions se sumen a les aprovades anteriorment a Castelló d’Empúries, Roses i Sant Pere Pescador.

Els participants en la taula de treball també han defensat el pes dels habitatges d’ús turístic dins l’economia de la Costa Brava. Consideren que aquesta modalitat d’allotjament forma part del model turístic consolidat de molts municipis i genera activitat en altres negocis i serveis del territori.

La trobada de Pals també ha abordat les pròximes accions dels municipis i del sector. Entre les opcions plantejades hi ha elaborar estudis sobre l’impacte dels habitatges turístics. L’Escala ja ha impulsat un treball d’aquest tipus i altres ajuntaments estudien seguir el mateix camí.

Els representants reunits a Pals mantenen així la petició de revisar la regulació i obrir un procés de diàleg entre la Generalitat, els ajuntaments i el sector. La segona taula de treball dona continuïtat a una mobilització iniciada anteriorment i que durant aquest estiu ha sumat noves mocions municipals.

La Bisbal aprova l’ampliació de la graderia del Camp de Futbol Pere Plaja per prop de 180.000 euros

L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà ha aprovat definitivament l’ampliació de la graderia i la millora de l’accessibilitat del Camp de Futbol Pere Plaja. El projecte té un pressupost de prop de 180.000 euros i permetrà augmentar la capacitat de la graderia, a més de facilitar l’accés a la zona d’espectadors.

El ple municipal va donar llum verda definitiva al projecte aquest dimarts. L’actuació havia rebut una primera aprovació a finals de juny i durant el període d’exposició pública no es va presentar cap al·legació.

La reforma permetrà que la graderia disposi de prop de 250 places assegudes, amb sis espais reservats per a persones amb mobilitat reduïda. Amb aquesta ampliació, el conjunt del Camp de Futbol Pere Plaja podrà arribar a un aforament màxim de prop de 500 persones.

Les obres afectaran una superfície de prop de 1.100 metres quadrats i tindran una durada prevista de tres mesos. Els treballs es distribuiran en cinc fases consecutives per reduir l’impacte sobre l’activitat habitual de les instal·lacions. L’objectiu és mantenir, sempre que sigui possible, els entrenaments i els partits de competició durant les obres.

El projecte preveu instal·lar nous mòduls de graderia de formigó i aprofitar les cadires actuals que es troben en bon estat. També es construiran noves rampes i es milloraran els recorreguts accessibles fins a la zona destinada als espectadors.

La intervenció també incorporarà una nova porta d’accés de gairebé cinc metres d’amplada per facilitar una evacuació en cas d’emergència. A més, es reforçarà la il·luminació, s’instal·larà una font d’aigua accessible i es col·locaran baranes de seguretat als punts amb desnivells.

El regidor d’Esports de la Bisbal d’Empordà, Francesc Vidal, explica que l’actuació respon a les necessitats dels usuaris del camp i dels aficionats. Vidal destaca especialment les millores d’accessibilitat, seguretat i visibilitat previstes en el projecte.

L’alcalde de la Bisbal d’Empordà, Òscar Aparicio, situa aquesta reforma dins del conjunt d’inversions municipals en equipaments esportius i firals. Aparicio recorda les actuacions al Pavelló Firal i els treballs que actualment es desenvolupen al Pavelló d’Esports.

L’Ajuntament també treballa en noves actuacions per ampliar les instal·lacions esportives municipals. Entre els projectes plantejats hi ha l’ampliació del camp de futbol i la creació de nous espais destinats al futbol 7. El consistori treballa ara en els canvis urbanístics necessaris per poder desenvolupar aquestes actuacions.

Un altre dels projectes de futur és la rehabilitació integral de la piscina municipal. L’Ajuntament considera aquesta instal·lació un equipament important per a l’activitat esportiva i la salut al municipi. El consistori haurà de buscar una fórmula de finançament per afrontar la reforma durant els pròxims anys.

Quim Gubau: «Fins d’aquí a 20 o 30 anys no començarem a veure una estructura forestal»

Aquesta setmana han començat els treballs de tala d’arbres afectats per l’incendi de les Gavarres de principis de juliol. És una primera actuació sobre l’incendi que va afectar més de 2.000 hectàrees, tot i que els treballs actuals no tenen tant una finalitat de restauració com de seguretat.

En una entrevista concedida al programa Supermatí de Ràdio Capital, el gerent del Consorci de les Gavarres, Quim Gubau, ha explicat que s’actua en una franja de 20 metres a banda i banda de la carretera de la Ganga i que també es treballarà al camí del veïnat de Rabioses.

L’objectiu és retirar els arbres que han quedat morts o estructuralment afectats i que, davant de futures ventades o tempestes, podrien caure sobre aquests vials. L’actuació afecta unes 12 hectàrees i una desena de parcel·les cadastrals de diferents propietaris. Per agilitzar-la, el Consorci ha optat per coordinar els treballs de manera conjunta, amb una subvenció de la Diputació i l’autorització dels propietaris. No s’eliminaran tots els arbres afectats. Els suros que mantinguin capacitat de rebrot i no presentin risc de caiguda es conservaran.

Un pla específic per a més de 2.000 hectàrees

Paral·lelament, ja s’està redactant un pla de restauració de tota la superfície afectada. El document haurà d’analitzar la intensitat del foc a cada zona i determinar quina actuació necessita cada tipus de vegetació.

Gubau remarca que no existeix una única recepta. En les pinedes cremades, per exemple, és convenient retirar els arbres durant el primer any, quan la fusta encara conserva valor. En el cas de les suredes, caldrà estudiar cada situació. Els arbres pelats recentment poden haver patit més els efectes de l’incendi, mentre que els que conservaven una capa de suro més gruixuda tenen més possibilitats de sobreviure.

El pla ha estat encarregat per la Generalitat a l’Associació de Gestors Forestals i es treballarà conjuntament amb el Consorci i les administracions implicades. La Generalitat s’ha compromès a aportar recursos durant els pròxims quatre anys per desenvolupar les actuacions que s’hi determinin.

La recuperació completa necessitarà dècades

La regeneració del paisatge serà desigual. Gubau explica que el sotabosc ja mostra signes de recuperació, amb espècies com el bruc, l’arboç o el llentiscle rebrotant fins i tot abans de les pluges de tardor. Els suros que hagin sobreviscut també poden recuperar fulles i branques en relativament pocs anys.

Una qüestió diferent és si aquests arbres podran tornar a tenir una explotació surera viable. En determinats casos pot ser preferible tallar-los i deixar que rebrotin de soca. Aquí els terminis s’allarguen considerablement: poden passar uns 30 anys abans de tornar a tenir arbres amb prou alçada per oferir una cobertura forestal semblant a un bosc.

Amb les pinedes, la situació és similar. El pinastre té capacitat de regenerar-se després del foc a partir dels pinyons, però sovint apareixen més plançons dels que el terreny pot sostenir. Entre cinc i deu anys després de l’incendi pot ser necessari fer aclarides. Per tornar a veure una estructura forestal consolidada, Gubau calcula que caldran com a mínim entre 20 i 30 anys.

El pla de restauració també estudiarà la recuperació d’antics camps de conreu. Aquests espais oberts poden tenir un paper important en la gestió forestal i la prevenció d’incendis. El Consorci vol identificar camps prou grans, accessibles i viables perquè pagesos o propietaris puguin mantenir-los. En canvi, algunes feixes petites o situades en zones de fort pendent difícilment podran recuperar l’activitat agrícola. Actualment, el Consorci ja manté unes 30 hectàrees d’antics espais agrícoles, que es desbrossen periòdicament per evitar que tornin a quedar coberts de vegetació.

«El bosc crema, gestionat o no gestionat»

Gubau també ha volgut remarcar els límits de la gestió forestal davant episodis meteorològics extrems. Segons explica, més del 50% de la superfície afectada per l’incendi corresponia a finques amb un pla de gestió forestal vigent, i a l’entorn del coll de la Ganga s’havien executat actuacions estratègiques de prevenció.

La xarxa viària també havia rebut manteniment, fet que va facilitar l’accés dels Bombers durant l’incendi. Tot i això, la combinació de boscos afectats per sequeres recurrents, estrès hídric i episodis de vent pot provocar focs molt difícils d’aturar.

Per això, el gerent insisteix que «el bosc crema, gestionat o no gestionat, i amb infraestructura de prevenció o sense» quan coincideixen unes condicions meteorològiques especialment adverses. Alhora, defensa reforçar la prevenció i respectar les restriccions d’accés i d’activitats durant les jornades de risc elevat.

La incorporació del massís de Cadiretes

La futura incorporació del massís de Cadiretes al Consorci de les Gavarres encara no és plenament efectiva. Tot i que hi ha acords inicials i el compromís de les administracions implicades, queden tràmits pendents.

Quan es completi el procés, una de les primeres tasques serà treballar amb els nous ajuntaments, recopilar la informació disponible i avançar en una planificació conjunta. Entre les mancances que caldrà abordar hi ha l’elaboració d’una planificació global de prevenció d’incendis i la centralització d’informació sobre patrimoni cultural, hàbitats i espècies.

En matèria d’incendis, Gubau considera que la prioritat serà planificar conjuntament amb els Bombers, definir les zones on cal actuar primer i buscar els recursos necessaris.