El Consell Comarcal reclama integrar tarifes i millorar freqüències del transport públic al Baix Empordà

El Consell Comarcal del Baix Empordà ha intensificat les seves demandes al Departament de Territori de la Generalitat per aconseguir la integració tarifària i augmentar les freqüències del transport públic a la comarca. Aquesta mesura busca facilitar la mobilitat de la població i reduir el cost actual dels trajectes, que pot arribar als 5 euros entre municipis com la Bisbal d’Empordà i Girona.

Agnès Gasull, vicepresidenta del Consell Comarcal, destaca que la manca d’una integració tarifària històrica suposa un obstacle per als residents, especialment per col·lectius com estudiants i persones grans. Aquests grups necessiten una xarxa més accessible per desplaçar-se a universitats, centres mèdics i llocs de treball.

El Consell ha subratllat que la millora del transport públic no només beneficiaria la ciutadania local, sinó també el turisme, que és clau per a l’economia del Baix Empordà. Un sistema de transport públic eficient reduiria l’ús del vehicle privat i les emissions de CO₂, afavorint un model més sostenible.

Actualment, els municipis de la comarca estan alineats en aquesta reivindicació, i s’han reforçat els esforços per pressionar la Generalitat perquè prioritzi aquesta qüestió. Tot i això, encara no hi ha una data concreta per implementar els canvis.

Toni Herrera: “Cada cop hi ha més nedadors que fan la travessia ‘No a la Fred’ sense neoprè”

Travessia no a la fred-Toni Herrera
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Toni Herrera: "Cada cop hi ha més nedadors que fan la travessia 'No a la Fred' sense neoprè"
Loading
/

Una de les proves que requereix més cap que força és la Travessia No a la Fred que se celebrarà el proper diumenge 26 de gener a Sant Feliu de Guíxols. Aquesta és una travessa en aigües obertes que es disputa durant el primer mes de l’any i que organitza l’AC Xaloc. I per parlar-ne una mica més ens ha visitat al Supermatí un dels membres de l’equip i organitzador, Toni Herrera.

Els participants poden triar entre dos recorreguts no competitius: un de 1.900 metres, que transcorre des de la platja fins al Freu, i un altre de 2.600 metres, que arriba fins al S’adolitx. Ambdós itineraris recorren paisatges emblemàtics de la badia de Sant Feliu.

L’edició d’aquest any ja compta amb 99 inscrits, tot i que els organitzadors esperen superar la xifra de 200 participants. En les darreres edicions, el nombre d’assistents ha crescut progressivament: el primer any que es va fer la travessa només hi van participar 6 persones i l’any passat va créixer fins les 180 persones. Les inscripcions es poden formalitzar a través del web o el mateix dia de la travessia, amb un cost de 22 euros anticipats i 26 euros a la platja.

Els nedadors poden optar per fer la travessia amb neoprè o sense, tot i que cada vegada més participants s’atreveixen a desafiar el fred sense aquesta protecció.

A l’arribada, els assistents seran rebuts amb caldo o xocolata calenta, un reconfortant final per a aquesta activitat hivernal. La Travessia No a la Fred, que es realitza des de fa dotze anys, s’ha convertit en una tradició que combina esport i natura.

Magdalena Meier rep la Medalla Centenària de la Generalitat en la celebració del seu 100 aniversari

22024-01-14.-Medalla_centenària_Magdalena_Meier-1

Magdalena Meier ha rebut la Medalla Centenària de la Generalitat de Catalunya com a reconeixement a la celebració del seu centenari. L’acte de lliurament ha tingut lloc a Palafrugell i ha comptat amb la participació de l’alcaldessa, Laura Millán, la regidora d’Acció Social i Ciutadania, Margarita Mauri, i el director dels Serveis Territorials de Girona del departament de Drets Socials, David Álvarez.

Nascuda a Hamburg l’any 1925, Meier va viure l’inici de la Segona Guerra Mundial amb només 14 anys. Després de casar-se el 1954 i tenir dues filles bessones dos anys més tard, va establir un vincle especial amb Palafrugell a partir del 1975, quan una de les seves filles es va casar i va fixar la residència al municipi. Inicialment, hi passava els estius amb el seu marit, però des de 2022 hi resideix de manera permanent.

La Medalla Centenària, creada pel departament de Drets Socials, és un reconeixement personalitzat que es pot sol·licitar per a persones residents a Catalunya que compleixen 100 anys i que compleixen els requisits establerts. La distinció inclou una medalla gravada amb el nom i l’any de celebració del centenari.

Jordi Colomí: “Quan es parla del projecte de l’eòlica marina es fa sense tenir en compte la veu del territori”

JordiColomí_entrevista08-08-2023
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Jordi Colomí: "Quan es parla del projecte de l'eòlica marina es fa sense tenir en compte la veu del territori"
Loading
/

L’Ajuntament de Torroella de Montgrí va aprovar durant el darrer ple una moció per unanimitat contra el macro parc eòlic marí Mediterraneo-1, promogut per Repsol Renovables. La iniciativa, que inclou també el rebuig a la línia terrestre prevista per connectar la instal·lació amb la subestació elèctrica de La Farga. I per parlar d’aquesta moció ens ha visitat al Supermatí l’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí.

L’alcalde Jordi Colomí assegura que el projecte suposa una greu amenaça per al medi natural de la Costa Brava. “Els informes científics són clars: aquest espai és un dels més rics i sensibles de la Mediterrània en biodiversitat. Industrialitzar-lo amb un projecte d’aquestes dimensions seria una agressió inacceptable”, destaca.

Jordi Colomí admet que, a més, per fer una prova pilot, “s’ha d’estar molt segur que el projecte tirarà endavant”, ja que és molt car impulsar-lo. El rebuig també inclou l’impacte paisatgístic que, segons Colomí, seria irreversible. “Les estructures previstes, amb alçades de fins a 280 metres i situades entre 7 i 14 quilòmetres de la costa, alteren completament l’horitzó de la Costa Brava. Aquest paisatge és un patrimoni natural i un actiu econòmic fonamental per al turisme”, afirma.

Aquesta oposició no és exclusiva de Torroella de Montgrí. Municipis com Cadaqués, Begur i Pals han aprovat mocions similars en els darrers mesos. L’alcalde remarca que el territori no ha estat escoltat: “La Generalitat i el govern central imposen aquests projectes sense consultar els municipis afectats ni tenir en compte les nostres necessitats.”

Colomí defensa que la transició energètica és imprescindible, però reclama que es faci amb una planificació adequada. “La Generalitat no ha escoltat al territori a l’hora de configurar aquests projectes de promoció d’energies renovables en un territori com l’Empordà”, apunta Colomí. A més, remarca que durant els darrers anys al govern català “s’ha governat poc” i ara s’ha d’anar a correcuita perquè ara s’han de treballar els objectius que es demanen des d’Europa.

Per això, l’alcalde de Torroella apunta que tothom ha de ser responsable i cal treballar per fer una transició cap a energies sostenibles. Però reconeix que “anem tard” i que no s’ha implicat al territori en aquests processos per crear el Pla Director.

Sobre rodes

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Sobre rodes
Loading
/

És obvi que si parlem de “sobre rodes”, la major part de barcelonistes entendreu que fem referència a l’últim clàssic Madrid-Barça. Però, no; fem referència a un altre club més proper i que va sobre rodes des de fa temps: el Club Hoquei Palafrugell, que celebra enguany el seu setantè aniversari.

En una primera fase, a partir del 1954, uns entusiastes joves començaren a patinar sobre rodes a la pista de ball de l’Hotel El Paraíso, de Llafranc; al principi hi feien partits d’hoquei entre ells mateixos i al cap de poc ja competien amb clubs o equips de localitats properes. Materials i reglament ben diferents als d’ara (per exemple, rodes de fusta, porteries més petites, etc.). Al cap de poc ja jugaren a la pista d’El Casal Parroquial i s’eixamplà el nombre de practicants. Després del parèntesi d’uns anys d’inactivitat, a la temporada 1968-69 va renéixer el club i que ha seguit de manera ininterrompuda fins a l’actualitat. Als anys setanta es creà la Secció de Patinatge Artístic i els èxits sobre rodes, tant de l’hoquei com del propi patinatge artístic, no es feren esperar; partits i festivals omplien les grades del Casal, alhora que es recollien guardons, sigui a nivell provincial, català o fins i tot a nivell estatal.

Molt més endavant -ja amb ajuntaments democràtics- arribà el pavelló específic per a l’hoquei i el patinatge i que ara ja s’ha fet ben petit i necessiten altres espais, pistes i pavellons on entrenar. Tot un èxit. Cal dir que va haver-hi un moment en que la Secció de Patinatge Artístic es constituí com a club independent, però la tasca paral·lela no s’aturà mai.

Felicitats, doncs, a uns i altres, i que per molts més anys pugueu seguir celebrant aniversaris sobre rodes!

Que tingueu un molt bon dia!

Els preus s’apugen quatre dècimes al desembre a les comarques gironines i la inflació tanca el 2024 al 2,8%

preus comarques gironines llum
Vintage retro light in Dark Bed room

Els preus s’han apujat quatre dècimes al desembre a les comarques gironines i la inflació tanca el 2024 al 2,8%. Són cinc dècimes més que al novembre, quan l’IPC interanual va situar-se al 2,3%. Si es compara l’evolució dels diferents productes i serveis al llarg de l’any, destaca l’encariment del paquet format per llum, gas i carburants, que en global s’han apujat un 10,9%. Dins l’interanual -és a dir, de desembre a desembre- també registren increments les assegurances (+9,1%), el transport (+3,8%) o els lloguers (+2,9%). Els aliments, però, es moderen i ara són un 0,6% més cars que fa un any. A l’altre costat de la balança s’hi troben els equips de telefonia i fax, que s’han abaratit un 9,7% o els informàtics (que ho han fet en un 4,2%).

L’Índex de Preus al Consum (IPC) tanca el desembre a l’alça a les comarques gironines. Segons recullen les dades que periòdicament fa públiques l’Institut Nacional d’Estadística (INE), durant el darrer mes a la demarcació els preus s’han encarit quatre dècimes de mitjana (0,4%).

Com ja és habitual, al darrere d’aquest percentatge hi ha dues realitats. Per una banda, aquells serveis o productes que s’apugen; i per l’altra, també aquells que davallen. En el cas del desembre -un mes marcat per les festes de Nadal- s’han apujat l’oci i la cultura (+4,3%) i, sobretot, els paquets turístics (+17,5%). També han registrat increments la llum, el gas i els carburants (+0,9%) però, per contra, els aliments s’han moderat i han arribat a davallar un 0,3%.

Les dades de desembre, però, més enllà de permetre veure l’evolució dels preus al llarg del mes, també permeten saber el percentatge amb què la inflació tanca l’any. En aquest cas, prenent com a referència l’IPC interanual.

Segons recull l’INE, a les comarques gironines el 2024 s’acaba amb una inflació del 2,8%. Són cinc dècimes més que al novembre, quan l’IPC interanual va situar-se al 2,3%. Si bé el percentatge és un punt i mig superior al que es va registrar al setembre, quan l’IPC interanual va situar-se a l’1,3% (la xifra més baixa de tot l’any), també és cert que durant quatre mesos del 2024 aquest índex va superar el 3% (i al maig va assolir el pic del 3,4%).

Llum, gas i carburants, un 10,9% més cars

Passant la lupa pels diferents productes i serveis, entre els que s’han encarit més d’un any a l’altre hi ha els subministraments bàsics (llum i gas) i carburants. Perquè el paquet format per l’electricitat i els combustibles ara és un 10,9% més car que al desembre del 2023. I si a això s’hi afegeixen les despeses relacionades amb l’habitatge i les factures de l’aigua, en global l’increment se situa al 6,7%.

En general, tots els productes i serveis registren alces en la comparació interanual, si bé allò que difereix són els percentatges amb què ho fan. Per posar alguns exemples, en comparació amb el desembre del 2023, els lloguers s’han encarit un 2,9%, els paquets turístics ho han fet en un 12,4%, l’oci i la cultura en un 4,4%, l’ensenyament en un 4%, la roba i el calçat en un 1,9% i l’alcohol i el tabac en un 4,6%.

Per contra, però, els aliments es moderen en comparació amb els increments que havien registrat anteriorment. I ara són un 0,6% més cars que fa un any. I dins els grups que tanquen el 2024 amb preus a la baixa s’hi troben els equips de telefonia i fax, que són un 9,7% més barats en la comparació interanual, o els informàtics (que ho són en un 4,2% menys).