Palafrugell impulsa el MAP per projectar l’art empordanès al món

CameraID=0 FrameCount=-1 configID= lutID= lutFilename= configFilename= configNickname= profileID=-2 profileName=Default Version=AGC9.6 V4.0 ??1

Palafrugell es converteix aquest estiu en capital de l’art contemporani amb el MAP, la primera Mostra d’Art a Palafrugell. La iniciativa vol connectar els artistes de l’Empordà i projectar el seu talent al món, amb una cartografia viva que recull més de 200 creadors del territori. El projecte neix de la mà del comissari Toni Álvarez de Arana, després de tres anys de feina.

L’objectiu és trencar l’aïllament dels artistes i reforçar el paper de Palafrugell com a capital cultural. El municipi combina mar, paisatge i una llarga tradició artística, amb figures com Josep Pla i Modest Cuixart, i una xarxa d’equipaments consolidada. El map25 vol sumar art, territori i turisme per impulsar un projecte transformador.

El comissari de la mostra, Toni Álvarez, explica que l’objectiu del MAP és convertir Palafrugell en un punt de trobada d’artistes del territori, per posar en valor la seva obra i reivindicar el teixit artístic present a les terres empordaneses.

L’exposició principal reuneix una quarantena d’artistes empordanesos, amb especial atenció al talent femení. Es podrà veure a l’Espai Cultural La Bòbila sota el títol “Paisatge amb figures”. També es destaca l’exposició de Tura Sanglas al Teatre de Palafrugell i obres de Carmen Calvo i Christine Bavassa en diferents espais del municipi.

A més, el map25 incorpora una mostra internacional d’art africà contemporani, amb una setantena de peces procedents de diversos països, i l’escultura de bronze T.O.L.E.R.A.N.C.E. de Guy Ferrer, que reivindica la convivència davant la intolerància global.

L’Espai Santa Margarida acull esbossos del prestigiós Museo dei Bozzetti de Pietrasanta, com a fruit de l’agermanament cultural amb aquesta vila toscana. També s’hi suma l’artista Tano Pisano, que exposa els seus Meccano i cedeix una escultura a Palafrugell. El projecte inclou la recuperació del Mural de la pau a l’església de Sant Martí.

L’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán, assegura que el MAP no és una simple mostra d’art amb inici i final, sinó que és un esdeveniment estratègic per dinamitzar el municipi, per crear sinergies amb altres sectors, com el comercial, i per posar Palafrugell en el focus del món artístic i no només del turisme de sol i platja.

El map25 es completa amb activitats paral·leles a l’estiu i la tardor, com visites guiades, tallers i trobades amb artistes. L’objectiu és dinamitzar la cultura local i reforçar la connexió entre la creació artística i la comunitat.

FUTURECORK impulsa la primera edició del carnet estatal de pelador de suro per dignificar l’ofici i crear ocupació verda

Un centenar de persones han participat en la primera edició del carnet estatal de pelador de suro, una iniciativa pionera que s’ha posat en marxa a Catalunya, Extremadura i Andalusia dins del marc del projecte FUTURECORK. L’objectiu és professionalitzar i dignificar aquest ofici mitjançant una formació i certificació rigoroses avalades pel Consell Europeu de Competències Forestals i Ambientals (EFESC).

Amb aquesta certificació s’han establert competències mínimes oficials, s’han creat materials pedagògics de qualitat i s’ha activat una xarxa de formadors i examinadors acreditats. El reconeixement del sector ha estat unànime: es tracta d’una eina per reconèixer l’experiència, millorar la qualificació professional i impulsar l’ocupació verda a les zones rurals.

La formació ha abordat continguts com la seguretat laboral, l’ús d’eines tradicionals i tecnologies innovadores, el coneixement de la qualitat del suro, la gestió sostenible de les suredes, i la pràctica intensiva de la pela. Tant el curs com la participació a l’examen han estat gratuïts, facilitant l’accés a tothom.

Els bons resultats apunten a la possibilitat de convertir aquest model en una política estatal per garantir la qualificació i la sostenibilitat d’un ofici clau per al futur dels boscos mediterranis. Tot i això, la incorporació de les dones continua sent un dels grans reptes pendents del sector.

L’empresa empordanesa Top Sailing Charter s’uneix a “Yes We Sail”, el projecte que vol tornar la vela als Jocs Paralímpics

L’empresa de Torroella de Montgrí, Top Sailing Charter (TSCH), especialitzada en el lloguer d’embarcacions arreu del món, col·labora amb el projecte Yes We Sail, una iniciativa impulsada per Dani Anglada, capità de la marina mercant que va perdre la visió arran de l’explosió d’un extintor. L’objectiu de la iniciativa és fomentar la pràctica de la vela recreativa i professional entre persones amb discapacitat visual i sensorial, i lluitar perquè aquest esport torni a formar part dels Jocs Paralímpics a Brisbane 2032.

Una de les primeres accions de Yes We Sail ha estat la construcció del Lady, el primer patí català adaptat per a la navegació de persones amb discapacitat visual. Amb aquesta embarcació, Anglada està completant aquests dies la volta en solitari a l’illa de Wight, al sud d’Anglaterra.

Col·laboració amb experiència paralímpica

Sergi Alós, fundador i CEO de Top Sailing Charter, acompanya el projecte assessorant Dani Anglada, aprofitant la seva experiència com a entrenador de l’equip espanyol de vela als Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996. “És un plaer formar part d’aquesta iniciativa. Els valors del projecte encaixen plenament amb els de la nostra empresa i personalment em fa especial il·lusió ajudar-lo a assolir els seus objectius i a recuperar la vela com a esport paralímpic”, afirma Alós.

Per la seva banda, Dani Anglada destaca que l’objectiu del projecte és “dignificar les persones amb discapacitat sensorial i demostrar que poden navegar de forma autònoma i segura”. Amb el Lady, explica, “volem demostrar que una persona invident pot rebre i processar tota la informació necessària per prendre decisions a bord”.

Tecnologia al servei de la inclusió

El patí Lady és únic al món: mesura 5,60 metres d’eslora, 1,60 de mànega i té una vela de 12,6 m². Està equipat amb tecnologia puntera que combina intel·ligència artificial, IoT i sistemes de vibració i so, que permeten a persones invidents navegar amb autonomia. Incorpora 12 vibradors col·locats sota el neoprè que transmeten informació sobre el vent i la navegació.

L’embarcació va ser batejada amb apadrinament de Grant Dalton, CEO de l’Emirates Team New Zealand i de la Copa Amèrica de Vela.

Yes We Sail: una visió global

Nascut el 2024, Yes We Sail té tres grans pilars: el desenvolupament tecnològic, la inclusió social i la internacionalització del projecte. Un dels seus reptes destacats és tornar a incloure la vela al programa paralímpic, després d’haver participat en esdeveniments com la 37a edició de la Copa Amèrica a Barcelona.

Top Sailing Charter, referent en el lloguer nàutic

Fundada el 2007 a Torroella de Montgrí, Top Sailing Charter ha crescut fins a convertir-se en una referència internacional en el lloguer d’embarcacions, amb més de 9.000 vaixells disponibles a través del seu web. Va ser pionera a l’Estat en oferir reserves online d’embarcacions i actualment opera en zones com la Costa Brava, el Carib, Grècia o l’Àsia.

Amb aquesta col·laboració amb Yes We Sail, TSCH reafirma el seu compromís amb la inclusió i la innovació en el món de la vela.

La selecció espanyola de la baixempordanesa Esther Sullastres, a la final de l’Eurocopa

La selecció espanyola de futbol, que entre les seves files té a la portera de Torroella de Montgrí, Esther Sullastres, ja és a la final de l’Eurocopa 2025 després d’imposar-se, ahir, a la selecció alemanya. 

Va ser un enfrontament complicat que va arribar al minut 90′ sense gols. Amb pilota, la selecció espanyola, entrenada per Montse Tomé, va tenir més el domini, però Alemanya, considerada una de les millors seleccions del món, no va posar les coses fàcils a les campiones del món.

Finalment, va ser Aitana Bonmatí, actual pilota d’or, l’encarregada d’obrir el marcador i anotar el primer i únic gol del partit al minut 113′ de la pròrroga. Aquest gol de la jugadora del Barça va ser el que va donar el bitllet a Espanya per la final d’Eurocopa. L’enfrontament per aixecar el trofeu es disputarà el diumenge a les 18:00h de la tarda. Les seleccions anglesa i espanyola es disputaran proclamar-se campiones d’Europa. 

Cal recordar la selecció anglesa, entrenada per Sarina Wiegman és l’actual campiona de l’Eurocopa, mentre la selecció espanyola, capitanejada per Alexia Putellas, l’actual campiona del món.

Sense minuts per Esther Sullastres

De moment, en aquesta Eurocopa, Montse Tomé no ha donat minuts a la portera del Baix Empordà. A més, si tot va segons el previst, la portera titular de la final serà la balear Cata Coll. Per tant, Sullastres serà l’única jugadora, juntament amb Alba Redondo, de moment, que no haurà disputat cap minut en aquest europeu. 

El FC Badalona Women jugarà com a local a Palamós la temporada 2025-2026

El Futbol Club Badalona Women ha tancat un acord amb l’Ajuntament de Palamós perquè el seu primer equip disputi tots els partits com a local de la temporada 2025-2026 a l’Estadi Municipal Palamós-Costa Brava. El club s’ha vist obligat a buscar una nova seu a causa de la nova normativa de la Lliga F Moeve, que exigeix que els partits oficials es juguin sobre gespa natural, requisit que actualment no compleix l’Estadi Municipal de Badalona.

Palamós ha estat l’escenari escollit per acollir l’equip, ja que el seu estadi compleix totes les condicions de la competició d’elit, incloent la gespa natural, la il·luminació per a retransmissions televisives i els espais tècnics i logístics necessaris. Els partits que el FC Badalona Women disputi com a local —tant de lliga com de Copa de la Reina— es coordinaran amb el calendari del Palamós CF per garantir la compatibilitat d’ús de les instal·lacions.

L’acord contempla que el FC Badalona Women assumeixi el cost de la renovació de la gespa natural de l’estadi, a canvi d’estar exempt del pagament de les taxes municipals habituals per a l’ús del recinte. Aquesta renovació es durà a terme durant l’estiu, amb l’objectiu que el terreny de joc estigui a punt per a l’inici de la temporada.

Des de l’Ajuntament de Palamós es valora molt positivament l’arribada del club badaloní, no només pel prestigi esportiu que suposa acollir competició de primera divisió femenina, sinó també per l’impacte econòmic que pot tenir en el comerç i la restauració local gràcies a l’afluència d’aficionats en cada jornada.

Un estadi preparat per a l’alta competició

L’Estadi Municipal Palamós-Costa Brava, inaugurat el 29 d’agost de 1989 amb un partit entre el Palamós CF i el FC Barcelona, té una capacitat per a 3.652 espectadors distribuïts entre tribuna, general i els gols nord i sud. Compta amb gespa natural, dimensions de 113,20 x 70,20 metres i il·luminació apta per a retransmissions televisives.

Les instal·lacions inclouen sis vestidors per a equips, dos per a tècnics i àrbitres, sala de premsa, dos bars, serveis, despatx i farmaciola, posicionant-se com un equipament completament preparat per a competicions professionals.

L’economia gironina assoleix rècord d’ocupació amb 404.800 treballadors i tanca el segon trimestre amb el 7,71% d’atur

L’economia gironina tanca el segon trimestre assolint rècord d’ocupació amb 404.800 treballadors. És la xifra més alta de tota la sèrie històrica, que es remunta fins a l’any 2008. Segons recull l’última Enquesta de Població Activa (EPA), que aquest dijous ha fet pública l’Institut Nacional d’Estadística, entre març i juny la demarcació ha sumat fins a 18.300 ocupats més. Aquell sector que ha estat motor a l’hora de crear llocs de treball és el de serveis; sobretot, per l’inici de la temporada turística. Agricultura i construcció també van a l’alça, però per contra la indústria perd treballadors. En paral·lel, la taxa d’atur ha baixat gairebé dos punts fins al 7,71%. A la demarcació, el juny es tanca amb 33.800 desocupats que busquen feina.

L’última Enquesta de Població Activa recull que l’economia gironina s’ha impulsat amb força durant el segon trimestre d’aquest 2025. I de fet, per primer cop ha superat els 400.000 ocupats. Hi té molt a veure, sobretot, el pes que té el sector turístic a la demarcació, perquè l’entrada en temporada alta s’ha traduït amb més contractacions al sector serveis; i per tant, també amb més creació de llocs de treball.

En concret, entre març i juny, les comarques gironines han sumat fins a 18.300 ocupats més. Això fa que la xifra global de treballadors s’enfili fins als 404.800 i s’assoleixi un rècord històric. Perquè és la més alta de tota la que registra la sèrie històrica de l’INE, que es remunta fins a principis del 2008. Per darrere, hi ha els 393.200 ocupats que es van assolir durant el tercer trimestre de l’any passat, als quals segueixen els 387.900 amb què es va tancar el tercer trimestre del 2023.

Si es passa la lupa per sectors, aquell que continua liderant el rànquing d’ocupats, i també la creació de feina, és el dels serveis (que aixopluga tant l’hostaleria com el comerç). De fet, actualment fins a quatre de cada cinc ocupats que hi ha a la demarcació -és a dir, el 75%- treballen al sector terciari.

Els serveis tanquen el juny amb 303.900 ocupats. En comparació amb el primer trimestre d’aquest 2025, l’increment és força significatiu. Reflex, també, de l’arribada de les vacances i de la necessitat d’hotels, botigues, bars i restaurants de disposar de més personal. Durant el segon trimestre, el sector serveis gironí ha creat 21.800 nous llocs de treball (al març, la seva xifra d’ocupats se situava en 282.100).

L’augment d’ocupació al terciari, de retruc, també es trasllada a l’agricultura i a la construcció; això sí, en menor mesura. Perquè el sector primari, al llarg d’aquest segon trimestre, suma 3.800 nous ocupats coincidint amb l’època de sega i de collita (i arriba als 9.900). I per la seva banda, la construcció ha generat 2.100 llocs de treball (i ara en suma 27.700).

Aquesta situació, però, no es trasllada a la indústria. Perquè entre març i juny d’aquest 2025, aquest sector ha perdut fins a 9.300 treballadors i tanca el segon trimestre amb 63.400 llocs de treball. Tot i aquesta pèrdua d’ocupació, però, a l’hora de decantar la balança, la resta de sectors contribueixen a pal·liar aquest descens.

 

L’atur baixa quasi dos punts

En paral·lel a la creació d’ocupació, i com ja ve essent habitual amb l’arribada de l’estiu, les comarques gironines també redueixen aturats. Segons recull l’EPA, durant el segon trimestre d’aquest 2025 la taxa d’atur ha baixat gairebé dos punts percentuals, passant del 9,57% amb què va tancar el març al 7,71% de finals de juny.

Si aquest percentatge es trasllada en xifres, ara a les comarques gironines hi ha 33.800 desocupats; i d’aquests, 6.000 busquen una primera feina. En global, ara hi ha 7.100 aturats menys que els que hi havia a finals del primer trimestre (40.900).

Si es tira enrere en l’històric, aquest és el millor segon trimestre que s’ha registrat a les comarques gironines d’ençà del 2007, quan la taxa d’atur va situar-se al 6,98%. Des d’aleshores, entre maig i juny aquest percentatge sempre ha estat més alt del 7,71% que s’ha assolit aquest 2025.