La Bisbal d’Empordà instal·la 110 noves papereres per reforçar la neteja urbana

L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà ha iniciat la instal·lació i renovació de 110 papereres a la via pública. Aquesta acció, impulsada per l’Àrea de Via Pública, té com a objectiu reforçar la neteja urbana i facilitar la recollida de residus als ciutadans.

Les papereres renovades inclouen dos nous models més moderns, dissenyats per resistir millor el vandalisme. Un dels models incorpora una tapa per evitar l’ús inadequat amb bosses d’escombraries o deixalles de gran format.

La brigada municipal ja ha començat a substituir les papereres en mal estat en zones com les Voltes i a instal·lar-ne en punts on no n’hi havia, com els carrers Sis d’Octubre i Canigó, o l’aparcament del Morró.

El regidor de Via Pública i Serveis, Xavier Dilmé, ha fet una crida a l’ús correcte d’aquestes instal·lacions. “Posem papereres per evitar residus al carrer, com papers o embolcalls, i n’augmentem el nombre per fer-ho més senzill als ciutadans”, ha explicat. No obstant això, Dilmé ha advertit que no es permetrà l’ús de les papereres per llençar bosses d’escombraries, un comportament que, segons ell, s’ha detectat de manera creixent.

Amb aquesta acció, l’Ajuntament reforça el manteniment de l’espai públic i pretén sensibilitzar la població sobre la importància de mantenir els carrers nets.

2×04 – Ui, si aixequés el cap en Truman Capote o en Tom Sharpe

Ui, si aixequés el cap
Ui, si aixequés el cap
2x04 - Ui, si aixequés el cap en Truman Capote o en Tom Sharpe
Loading
/

La funció inspiradora de l’Empordà a l’estranger.

En un atac diguem-ne propi del fàndom, Virgili convoca Truman Capote i Tom Sharpe i els convida a explicar (i recordar) per què i com la Costa Brava va esdevenir un indret conegut i cobejat per tants artistes internacionals. També els convidarà a parlar de la idealització de certs llocs, etcètera, qui sap si tornant a convocar, també, Josep Pla —que els desarmarà dient-los que van estar-s’hi però no en van saber res, de l’Empordà. Començaran parlant en anglès però Virgili, tirant de poders, els inculcarà la capacitat de parlar català. Els convocarà a la Residència Finestres, precisament la vella casa on va estar-se Capote, i, si hi ha temps, a l’hotel Llafranc, on va estar-se Sharpe. En tots dos llocs dialogaran amb les encarregades actuals dels establiments.

Crèdits

Veus: Thomas Spieker, Xavi Dalmau, Maria Basora, Juan Carlos Dominguez, Laia Camós, Miquel Curanta i Xavier Serrano.

Idea original: Miquel Curanta Girona
Assessorament editorial i direcció d’actors: Toni Sellas Güell
Guió: Adrià Pujol Cruells
Disseny de so i muntatge sonor: Absis studios
Enregistrament i edició de veus: Martí Saguer Capell
Coordinació del projecte: Maria Alsina Carmona
Producció: Anna Salvadó Figueras
Disseny de la imatge: Alba Cunillera Font

Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i el Consell Comarcal del Baix Empordà.

També et pot interessar

Tom Sharpe i Truman Capote: dues mirades sobre el Baix Empordà

 

La 7a fira Indilletres de la Bisbal acull aquest cap de setmana una trentena d’activitats i una quarantena d’editorials

privat:-la-7a-fira-indilletres-de-la-bisbal-acull-aquest-cap-de-setmana-una-trentena-d’activitats-i-una-quarantena-d’editorials
Privat: La 7a fira Indilletres de la Bisbal acull aquest cap de setmana una trentena d’activitats i una quarantena d’editorials

Un total de 43 editorials independents que publiquen en català i d’arreu dels Països Catalans, dues llibreries bisbalenques, set biblioteques, una tarda dedicada a Víctor Català, 180 metres lineals d’aparador de llibres i més d’una trentena d’activitats programades configuren la setena edició de la fira del llibre Indilletres. Una fira que es tornarà a fer aquest primer de setmana de desembre a la Bisbal d’Empordà: el dissabte 30 de novembre i diumenge 1 de desembre, amb una activitat prèvia el divendres al vespre, al teatre Mundial.

El tret diferencial, un dels segells distintius de la fira de llibres Indilletres, és la variada programació cultural pròpia i per això a la programació no hi faltaran debats, conferències, tertúlies, recitals de poesia, titelles, teatre, una mostra-taller de glosa, concerts, el lliurament del VI Premi Llucieta Canyà de crítica literària publicada i moltes presentacions de llibres (més d’una vintena). La fira de llibres bisbalenca s’ubicarà a l’espai del Pavelló Firal de la Bisbal, complementant-se amb el Teatre Mundial i la Biblioteca Lluïsa Duran, que acollirà totes les presentacions de llibres.

El VI Premi Llucieta Canyà, el premi a la crítica literària

La presentació d’aquesta edició de la Fira anirà a càrrec del dramaturg Joan Lluís Bozzo. Tot seguit es lliurarà el VI Premi Llucieta Canyà de crítica literària publicada. El jurat d’aquest premi està format per membres de l’Associació Indilletres. Conscients que en tot l’àmbit lingüístic dels Països Catalans no hi havia un guardó destinat a premiar una crítica sobre una obra publicada, el 2018 l’Associació Indilletres va decidir convocar el Premi Llucieta Canyà de crítica literària: el premi està dotat en 500 euros.

La participació de 43 editorials i 2 llibreries

Entre les editorials participants hi ha, per exemple, Adesiara Editorial, Edicions de 1984, Edicions Sidillà, LaBreu Edicions o Voliana Edicions. L’any passat hi van participar el mateix nombre d’editorials. Si bé la demanda continua augmentant, l’organització defensa que s’ha tocat sostre, ateses les dimensions físiques de la fira. Enguany, doncs, hi tornarà a haver un aparador de llibres de 180 metres al Pavelló Firal de la Bisbal. També hi participaran 2 llibreries de la Bisbal: la Llibreria Puput i la Llibreria La Siglantana.

Una tarda de dissabte dedicada a Víctor Català

La tarda i part del vespre del dissabte oferirà un total de tres activitats dedicades a la figura de Víctor Català. La primera proposta arrencarà a les 5 i anirà a càrrec d’Enric Casasses, que ja ha participat en altres edicions. Recitarà ‘Lo cant dels mesos’ de Víctor Català. A les 6 es farà el debat ‘Les fonts de Víctor Català’. Quines són les fonts, els referents, el substrat, la història o l’imaginari empordanès d’on Víctor Català va pouar per escriure? La doctora en filologia catalana i investigadora en literatura contemporània Mita Casacuberta i el poeta i traductor Enric Casasses conversaran entorn de les fonts d’on Víctor Català va furgar per escriure la seva obra en un debat moderat per la filòloga Agnès Prats. Per acabar el monogràfic, a les 7 del vespre, arribarà el torn d’un altre habitual d’Indilletres: Carles Sanjosé (Sanjosex). El músic i arquitecte bisbalenc farà una explicació i un petit tastet del Cançoner de l’Empordà, compilat per Lluís Albert, nebot de Víctor Català, amb dues cançons amb lletra de l’escriptora i la participació de l’escriptor Adrià Pujol.

Maurici Jiménez: “S’han de revisar els homenatges a Ortega Monasterio, però no a la seva obra”

L’Ajuntament de Platja d’Aro analitzarà el futur de l’escultura d’Ortega Monasterio situada a l’entrada del municipi. L’alcalde, Maurici Jiménez, ha confirmat que s’obrirà un debat intern sobre el tema, tot i que considera que aquestes decisions haurien de ser coordinades a nivell nacional. “Pensem que les decisions han de venir de dalt cap a baix per garantir coherència i consens”, ha explicat.

La polèmica sorgeix arran del documental Murs de Silenci Gran Escala 2000, emès per TV3, que vincula Ortega Monasterio a una trama de prostitució de menors. Aquesta situació ja ha provocat accions com la de l’Ajuntament de Palamós, que ha optat per tapar una placa commemorativa dedicada a l’artista.

Jiménez ha reconegut que és un debat complex, però considera que s’ha d’abordar amb serenitat.

El debat s’ha estès també a altres àmbits culturals. La Fundació Ernest Morató ha anunciat un comunicat oficial, mentre algunes veus proposen retirar peces emblemàtiques com El meu avi de la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell.

 

La UDG estrena a Sant Feliu de Guíxols una nova embarcació per experimentar amb robots en el mar

El Centre d’Investigació de Robòtica Submarina de la Universitat de Girona (UdG) ha estrenat aquest dimecres una nova embarcació al port de Sant Feliu de Guíxols per portar alguns dels robots que fabriquen al mar i comprovar si funcionen. Fins ara el grup ja tenia una barca al port de Sant Feliu de Guíxols però ara han decidit dissenyar-ne i fer-ne una de nova que s’adapti a les necessitats que tindrà el grup de rercerca en el futur. La intenció és experimentar amb robots que treballen de forma autònoma sense que hi hagi cap operador. El grup de recerca ja és un referent internacional en disseny i fabricació de robots i la majoria dels vehicles submarins que hi ha a l’Estat s’han dissenyat i fabricat a Girona.

La Universitat de Girona ha rebut una subvenció del govern espanyol de més de 900.000 euros per millorar i ampliar la infraestructura del CIRS, el Centre d’Investigació de Recerca Submarina. Es tracta d’un grup referent a nivell internacional en robòtica submarina que té la seu al Parc de Recerca i Investigació de Girona i que també compta amb una embarcació al port de Sant Feliu de Guíxols. El centre dissenya i fabrica robots submarins que els posa a prova en una piscina al parc de recerca i posteriorment els porta al mar per saber si aquests vehicles submarins funcionen correctament.

Ara, part d’aquesta ajuda que ha donat l’Estat s’ha destinat a incorporar una nova embarcació al port de Sant Feliu de Guíxols. Es tracta d’una embarcació “feta a mida”, tal com ha recordat el rector de la UdG, Quim Salvi.

El director del CIRS, Pere Ridao, apunta que l’embarcació incorpora totes les “necessitats” que té el grup de recerca a l’hora de “testejar” els submarins al fons marí.

Robots automàtics

De fet, Ridao detalla que les línies d’investigació que té el CIRS a dia d’avui compten amb robots que operen de forma automàtica, sense necessitat de tenir un operador que els dirigeixi, i que a més, vagin fins a una estació de càrrega de la bateria de manera autònoma. A més, també treballen en projectes de recerca on hi hagi més d’un robot de forma simultània i també vehicles que treballin amb braços mecànics.

El director del CIRS assegura que la nova embarcació els permetrà tirar endavant totes aquestes proves en l’àmbit marí. L’embarcació està amarrada al port de Sant Feliu de Guíxols i la intenció és que les proves es facin en una zona propera al port. Els robots que testejar el CIRS serveixen per mapejar el fons marí, ja sigui a través de càmeres o amb sensors acústics on no hi ha prou visibilitat, i també fent altres operacions amb el braç mecànic.

Girona, referent en robòtica submarina

L’acte de presentació de l’embarcació ha servit per recordar la llarga trajectòria que té la UdG en robòtica submarina. De fet, Quim Salvi assegura que tenen una trajectòria de 30 anys i això ha permès que la universitat es posicioni a nivell internacional en el disseny i fabricació d’aquest tipus de maquinària. “Hi ha pocs fabricants al món de robots submarins i a Girona tenim la universitat i una empresa creada i participada per la universitat que en fa”, detalla Quim Salvi.

De fet, el rector ha afegit que la majoria de submarins que hi ha a l’Estat provenen d’aquesta ciutat. A més, els robots dissenyats i fabricats des de Girona s’han estès en 36 països i el CIRS ha participat en projectes de recerca d’arreu del món.

Des de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols han celebrat l’oportunitat que representa per al municipi el fet que l’embarcació estigui al seu port. L’alcalde, Carles Motas, ha declarat que això permet que “molts investigadors visitin el municipi” i descobreixin l’entorn natural i cultural que té Sant Feliu de Guíxols arran dels projectes que es fan des del CIRS al port de Sant Feliu de Guíxols. L’embarcació, Sextant II, està amarrada al port gràcies a un conveni amb Ports de la Generalitat.

Llegir a l’Empordà

La Carme Fenoll és bibliotecària.
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Llegir a l'Empordà
Loading
/

Avui, a Ràdio Capital, vull parlar-vos de la tardor a l’Empordà, una època que sembla dissenyada per acompanyar els amants de la lectura. Quan arriben els primers freds i els dies es fan més curts, hi ha poques coses que siguin tan reconfortants com un bon llibre entre les mans i el paisatge daurat de l’Empordà de fons.
Les tardes de tardor conviden a refugiar-se en els racons de sempre, aquells on la lectura es converteix en un pont que ens transporta a altres llocs. A l’Empordà, no falten escenaris per fer-ho: la biblioteca del poble, la butaca davant la finestra, o aquell racó del cafè del carrer major. Són espais que no només ens acullen, sinó que també respiren l’encant del pas de les estacions, dels colors càlids de les fulles que cauen i de la calma que ens envolta.

Hi ha llibres que semblen fets per a la tardor, aquells que tenen un ritme tranquil i unes paraules que reconforten com ho faria una manta de llana. Penso en autors que saben capturar l’essència de les petites coses: en Josep Pla i les seves passejades per les carreteres que es desfan en colors ocres, ​la Mercè Rodoreda i la seva manera de parlar dels jardins i de la naturalesa que es prepara per al llarg hivern. L’Empordà en tardor és com una pàgina que es gira lentament, amb el temps just per assaborir cada detall.

I és que llegir a la tardor és una forma de connectar amb nosaltres mateixos, de prendre’ns una pausa en el ritme frenètic del món. L’Empordà, amb la seva bellesa serena i les seves llums tamisades, ens ofereix un espai ideal per redescobrir el plaer de la lectura, per recordar-nos que cada llibre és un refugi, una finestra i una porta oberta a nous horitzons.

Aquesta tardor, us animo a aprofitar aquests moments, a caminar pels camins plens de fulles, a deixar-vos portar pel perfum dels pins mullats, i a escollir un bon llibre que us faci viatjar sense moure-us del vostre racó preferit. Llegir a l’Empordà és, potser, una de les millors formes de celebrar la tardor.