Deixar o no l’escultura d’Ortega Monasterio de l’avinguda del Cavall Bernat, a Platja d’Aro, serà motiu de debat en els propers dies per part del seu ajuntament . Maurici Jimenez, alcalde de la població, en declaracions a, TARDA CAPITAL, demana un temps de reflexió per veure com evoluciona la polèmica després de l’emissió del documental de 3cat on es relacionava l’autor de l’havanera “el meu avi” amb el tràfic de menors.
SOS Costa Brava crea el seu propi premi
La federació SOS Costa Brava ha creat el seu propi guardó per premiar escoles i institus que treballin la sostenibilitat. Es diu Premi SOS Costa Brava Educació, i la primera edició ja es farà aquest any. En total, s’entregaran sis guardons.
Premiaran tres projectes a la categoria de Primària i tres més a la de Secundària i Batxillerat. Els més ben puntuats de caeda categoria rebran 500€, mentre que el segon premi serà de 300€ i el tercer de 200. La federació ecologista vol reconèixer projectes educatius singulars que promoguin la consciència ambiental, el compromís cívic i l’arrelament al territori.
S’hi podran presentar tots els centres que han fet algun projecte o experiència de qualsevol tipus, aquest curs, sobre alguns temes concrets que ha definit SOS COsta Brava. Ho explica a Ràdio Capital el tècnic d’educació ambiental de la federació, Quim Oliver.
El termini per presentar candidatures acaba el 4 de juny. Qui decidirà qui guanya el premi serà un jurat format per representants d’institucions vinculades a l’educació ambiental. Els premis s’entregaran en un acte a finals de juny de l’any que ve.
Dimecres plenament anticiclònic, assolellat i amb contrast tèrmic
Aquestes jornades que venen caldrà posar-nos i treure’ns roba depenent de l’hora del dia. L’anticicló voldrà estar unes quantes jornades amb nosaltres, ens esperen uns dies força monòtons, amb fresca o fred al matí i migdies assolellats i suaus. Si què és cert què el sol ja no escalfa gaire, però bé… Encara veiem força gent amb màniga curta!
Encara durant el matí tindrem alguna boirina i núvols alts que decoraran el cel, però que ràpidament marxaran cap a llevant.
A la mar, avui si, tornarà a estar més calmada i planera, dominant els vents fluixos en general. De cara dijous, el contrast tèrmic entre la matinada i tarda serà més accentuat.
L’Ortega Monasterio que es cremi a l’infern però nosaltres seguirem cantant “El meu avi”
/
RSS Feed
Avui el meu comentari versa sobre una cosa que va passar el 19 de novembre. A TV3 es va estrenar el documental Murs de Silenci, Gran Escala 2000. Murs de Silenci ha aixecat una polseguera considerable. És una aproximació, i fins ara la més exhaustiva, al prostíbul de luxe de Ventalló.
Un lloc que durant els anys 90 va ser un catau, un catau en què polítics empresaris, etc., pagaven per tenir sexe i de vegades amb menors d’edat. I fins aquí. Però, a veure no sé, aquest aspecte que és tan terrible, no el fa diferent aquest local d’altres llocs de perdició tan habituals l’Empordà a la mateixa època.
El que passa és que Murs de Silenci revela que el militar càntabre, músic i pare de l’havanera catalana, ja sabeu de qui parlo d’en Josep Lluís Ortega Monasterio, doncs era el soci d’en Dolín Fernández, el fundador del Prostíbul, un personatge molt tètric, molt tètric i amb molts antecedents.
Aviam, Ortega Monasterio, creu de Sant Jordi, factòtum de la cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell, elitista, un llop de mar, una mica de postal… Bé, L’autor de tantes cançons del poble i a més a més no sé, té tantes escultures i plaques i carrers i places dedicades, bueno, Ortega Monasterio, l’autor del meu avi.
Fou un geni, i ara sabem que fou un indesitjable i llavors ens preguntem tots plegats què hem de fer amb la seva obra. A veure, el meu avi s’ha de continuar tocant i cantant? Doncs depèn del vent que vulguem agafar. Jo crec que l’ideal seria cancel·lar l’autor i l’obra, i per molt bona que sigui l’obra, però això no passarà.
Llavors no sé, si estirem aquest fil, ara és en Picasso, demà serà en Pla i demà passat vés a saber. Vull dir que el currículum vital és una cosa i les obres en són unes altres de coses, però he trobat una manera de fer que puguem continuar cantant, tocant i gaudint del meu avi perquè és una cançó que és nostra i que ens posa la pell de gallina.
I tenim un as a la màniga. Hi ha gent que diu, i tenen proves, que aquesta cançó ja la cantaven, ja la tocaven els pescadors de Menorca, ara fa més de cent anys. Per tant, l’Ortega Monasterio, que es cremi l’infern, però nosaltres continuarem amb el meu avi. Vinga que vagi bé, bon dia.
La Fundació Philippe Cousteau redissenya el centre de l’Estartit i descarta tenir-lo acabat abans de cinc anys
La Fundació Philippe Cousteau descarta que el centre de formació i recerca de l’Estartit es construeixi a curt termini apunta que podria ser una realitat “d’aquí a cinc o sis anys”. El secretari general de la fundació, Jaime Rodrigo de Larrueca, ha destacat que estan en fase de “redisseny” del projecte per pensar en quina recerca científica es pot fer des de l’Estartit i que quan es faci, es desenvoluparà “de forma gradual”. Les obres del centre havien de començar a la tardor en uns terrenys que els cedien a l’entrada del poble. De moment, la fundació ha refermat el compromís amb l’Estartit estrenant una embarcació elèctrica que els ha donat De Antonio Yachts i que faran servir per a tasques de recerca científica.
A principis del 2023 la Fundació Philippe Cousteau ‘Unió dels Oceans’ va anunciar la voluntat de construir la seu científica de l’entitat a l’Estartit. Ho va fer-ho en la presentació del projecte, que preveia ubicar-se als terrenys que cedia la Fundació Mascort a l’entrada del poble costaner, on actualment hi ha un parc d’atraccions i altres negocis. Les últimes previsions que havia anunciat l’entitat sobre aquest projecte era que a partir d’aquesta tardor podrien començar les obres.
Però la tardor passarà sense que comencin les obres i el projecte no serà una realitat “a curt termini”. El secretari general de la fundació, Jaime Rodrigo de Larrueca, ha recordat que fa poc es va renovar completament el patronat de la fundació i per això ara s’està estudiant el projecte. Rodrigo detalla que la intenció és traslladar la seu científica a l’Estartit però que estan estudiant quin tipus de recerca científica pot fer la fundació.
Projecte gradual
Rodrigo de Larrueca ha assegurat que no vol “duplicitats” amb altres projectes de recerca oceanongràfica que hi hagi a l’Estat i per això buscaran la manera de “complementar-se” i crear un projecte “molt específic”. A partir d’aquí, projecta que el centre de formació s’anirà desenvolupant “gradualment” i no confia en tenir-lo acabat abans de cinc o sis anys.
El secretari general de la fundació ha avançat que la intenció és mantenir els terrenys que havia ofert la Fundació Mascort a l’entrada de l’Estartit, però assegura que vol anar “pas a pas” abans d’avançar-se en terminis d’obres. El que sí que ha remarcat és que el futur de la fundació passa per l’Estartit i la mostra és l’embarcació elèctrica que ha rebut aquest dimarts al port nàutic.
El secretari general ha afirmat que la barca servirà per fer recerca científica en el fons marí i previsiblement es concentrarà a la zona de les illes Medes. Es tracta d’una embarcació que ha donat l’empresa De Antonio Yachts i que des d’aquest dimarts queda amarrada al port nàutic de l’Estartit.
Confiança de l’Ajuntament
L’alcalde de Torroella de Montgrí i l’Estartit, Jordi Colomí, veu el canvi del patronat de la fundació amb bons ulls. “Jaime Rodrigo de Larrueca ens desperta molta confiança”, afirma el batlle. Per això creu que el nou ens gestor de la fundació tirarà endavant el projecte, que feia mesos que estava en un punt mort.
El que sí que ha detallat són els passos que caldrà que segueixi el nou patronat de la fundació. El consistori està a l’espera de rebre la informació dels nous membres de la Fundació i que aquests enviïn la documentació necessària a l’ajuntament. A partir d’aquí, confia que en un termini màxim de mig any es podrien començar a tramitar les modificacions urbanístiques pertinents per fer que la seu científica sigui una realitat.
Per a l’Estartit suposarà “un actiu de dinamisme molt important” el fet de tenir la seu científica de la Fundació Philippe Cousteau. Colomí ha assegurat que el centre de formació farà que hi hagi molt de “moviment” d’estudiants i formadors que vinguin a l’Estartit i això suposarà un actiu econòmic. Per altra banda, l’alcalde de Torroella de Montgrí i l’Estartit recorda que el projecte compta amb una pota de divulgació científica, una activitat que el consistori destaca com un actiu turístic més.
Per a Colomí, el centre de divulgació permetria reforçar l’Estartit com a destinació de turisme sostenible, conjuntament amb l’oferta d’espais naturals que ja tenen.
