Supermatí – 20 novembre 2024

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 20 novembre 2024
Loading
/

Dimecres amb canvis a l’Empordà, núvols i algun ruixat a la nit.

L’arribada d’un front procedent del nord portarà nevades al Pirineu, i ventades fortes de vent de ponent a la meitat sud de Catalunya. Al Baix Empordà, aquestes situacions ens afectarà amb un augment dels núvols i la possibilitat de ruixats de cara la tarda i nit, més probables al nord de la comarca.

La tramuntana bufarà durant unes hores, entre el matí i migdia, però ràpidament desapareixerà. La temperatura baixarà una mica, però la sensació de fred a causa dels núvols i el vent serà notable.

A la mar, tramuntana durant el matí i migdia i vents de xaloc al sud de la comarca. Mar una mica més moguda.

Dijous, mantindrem el temps variable.

Banc dels Aliments: “Tenim els magatzems més buits que mai”

Aquest 22 i 23 de novembre, com cada any, se celebra el Gran Recapte. Tanmateix, aquesta edició 2024 s’enfronta a reptes sense precedents en un context humanitari complex. Per començar, els bancs estan implementant un nou sistema logístic i es troben en un moment de transició. A més a més, fa setmanes que la societat s’està bolcant en les persones afectades per la DANA. Des de Ràdio Capital, ens hem posat en contacte amb la presidenta del Banc dels Aliments de Girona, Carme Casacuberta.

Durant el transcurs d’aquest any, els bancs no han estat rebent cap aliment físic per part de la Unió Europea. Això es deu al canvi de model pel de targetes moneder. Ara, les famílies reben un petit import a través del qual poden comprar productes alimentaris directament al supermercat. Tanmateix, Casacuberta assevera que les targetes només han arribat a un 20% de la població.

D’una banda, la iniciativa permet l’accés a productes específics que no estan disponibles al banc, com és el cas d’aliments lliures d’al·lèrgens. A més a més, fomenta la inclusió social dels i les beneficiàries. D’altra banda, l’import és mínim i la compra es fa a preu de mercat. Això vol dir que amb la mateixa quantitat de diners s’adquireix menys gènere i s’abasta menys persones.

La preocupació principal del Gran Recapte 2024 és que hi hagi una baixada de col·laboració ciutadana per l’esforç que ha suposat la crisi de la DANA. Casacuberta apunta que les necessitats alimentàries de les zones afectades ja estan cobertes a curt i mitjà termini; ara mateix, el que es necessita és mà d’obra per neteja i infraestructures. Mentrestant, a Girona hi ha 30.000 persones beneficiàries que depenen d’uns aliments que no acaben d’arribar.

A més a més, la prioritat és fer aquesta ajuda sostenible en el temps. Casacuberta adverteix que una de les tasques del Banc dels Aliments és reduir el malbaratament, i els productes físics sempre tenen una data de caducitat. En un primer moment hi va haver un col·lapse d’aliments, però quan la DANA deixi de ser la novetat, les persones a les zones afectades continuaran tenint necessitats. Una part de les aportacions al Gran Recapte d’enguany es destinarà a aquest objectiu.

Carme Casacuberta, des del Banc dels Aliments de Girona, anima la ciutadania a aportar en solidaritat al Gran Recapte 2024 durant els pròxims dies 22 i 23 de novembre. Es pot fer de moltes maneres diferents: unint-se al cos voluntari, comprant productes físics o fent una donació econòmica. Es necessiten productes d’higiene i queviures bàsics tals com llet, oli, cacau, llegums cuits, arròs o pasta. Més que mai, cal omplir els magatzems.

Ignorància i supèrbia

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Ignorància i supèrbia
Loading
/

És desesperant veure com, una vegada i una altra, la ignorància i la supèrbia es converteixen en els mals companys de viatge d’alguns dirigents polítics. Quan qui pren decisions vitals desconeix la realitat que afecta les persones que diu representar, la situació es torna alarmant. Però si a això hi sumem una actitud prepotent, el perill es multiplica. Perquè, com pots corregir el rumb si ni tan sols ets capaç de reconèixer que t’has equivocat?

Després de tres setmanes de la DANA continua el lamentable espectacle de passar-se les culpes entre les diferents administracions. Primer van ignorar l’alerta meteorològica i ara ignoren l’alerta sanitària. Ja s’ha titllat d’alarmistes als experts que han alçat la veu per advertir del perill epidemiològic de la situació actual, i de la importància de restablir la xarxa de clavegueram el més aviat possible.

Quan la supèrbia dicta l’agenda, les conseqüències sempre recauen en la població. Pensem en la crisi climàtica, gestionada amb promeses buides mentre la realitat crema, literalment. O en la manca d’habitatge, abordada sovint per polítics que no han trepitjat mai un pis de lloguer. Aquesta combinació d’ignorància i arrogància impedeix el diàleg, desacredita les veus expertes i bloqueja les solucions reals.

Els líders no necessiten saber-ho tot, però sí tenir la humilitat de reconèixer què no ho saben i escoltar qui sí. La política no és un joc d’egos, sinó una eina per millorar la vida de la gent. Oblidar això és jugar amb foc, i els que ens acabem cremant som nosaltres

El Consell Comarcal del Baix Empordà impulsa el projecte Empremta per donar valor a l’emprenedoria i el lideratge femení

Projecte Empremta Baix Emprodà

Aquest dimarts, el Consell Comarcal del Baix Empordà ha presentat al Castell de Calonge el projecte “Empremta: Emprenedoria i lideratge en femení al Baix Empordà”. Aquesta iniciativa, liderada per l’àrea de Promoció Econòmica, neix amb l’objectiu de donar visibilitat a les dones emprenedores i fomentar la seva presència en rols de lideratge empresarial. Alhora, busca construir un entorn inclusiu que elimini la bretxa salarial i els estereotips de gènere que encara persisteixen.

Un dels pilars del projecte és la creació d’un observatori de dades amb perspectiva de gènere, un espai que servirà per recopilar estadístiques específiques sobre la situació de les dones en l’àmbit empresarial i laboral a la comarca. Aquesta informació, que fins ara es recollia de manera agregada, serà accessible a través d’un lloc web que funcionarà com a punt de trobada per compartir recursos, eines i experiències.

La presidenta del Consell Comarcal, Glòria Marull, ha destacat la importància d’aquest projecte per al desenvolupament econòmic de la comarca: “Cal crear un ecosistema on les dones tinguin un paper central i promoure aliances entre empreses, institucions i persones per construir una economia més justa i equitativa”.

Per la seva banda, Enric Marquès, vicepresident primer i conseller de Promoció Econòmica, ha subratllat l’impacte d’”Empremta” en el futur del Baix Empordà: “Les generacions futures podran treballar plegades en una economia inclusiva i sostenible, on cada persona pugui desenvolupar tot el seu potencial independentment del seu gènere”.

Durant l’acte, els assistents han gaudit d’un espai de networking i d’una ponència a càrrec de Sílvia Bueso, creadora del mètode “El Arte de Pedir”. També s’han presentat diverses iniciatives, com les entrevistes en profunditat realitzades per l’empresa Alquímia Social a dones empresàries de la comarca. Aquestes històries seran publicades amb l’objectiu d’inspirar noves generacions d’emprenedores.

La jornada es s’ha completat amb les intervencions de Laia Estremeiro i Mireia Ruiz, tècniques de Promoció Econòmica, que han posat en valor el paper clau de les dones en l’àmbit empresarial. També han destacat la importància de desmuntar percepcions errònies sobre les habilitats de lideratge femenines i de fomentar la col·laboració entre ajuntaments de la comarca.

Els pescadors gironins ja han retirat 45.217 litres de residus del mar aquest 2024

Una roda de cotxe i una ampolla de plàstic entre les deixalles recollides al mar Mediterrani - Gemma Tubert - ACN
Una roda de cotxe i una ampolla de plàstic entre les deixalles recollides al mar Mediterrani - Gemma Tubert - ACN

Els pescadors gironins adscrits al projecte de Pesca Neta ja han retirat 45.217 litres de residus aquest 2024. I tot i que aquesta xifra encara és menor respecte a la de 2023, que va ser de 58.257,25 litres de residus recollits, la demarcació de Girona continua sent la que més residus recollits aporta. En total, en els quatre anys que fa que s’aplica el projecte de Pesca Neta a les confraries catalanes, a les de Girona s’han aconseguit recopilar 172.857,55 litres de residus.

Pel que fa a la resta de Catalunya, durant els quatre anys en què porta en marxa l’aplicació Pesca Neta, els pescadors han retirat 383.653,52 litres de residus. En el cas de Tarragona i Barcelona s’han extret 26.778,00 i 34.968,10 litres respectivament. Aquestes dades han anat augmentant durant els darrers anys i això s’entén per la millora de l’aplicació de mòbil Pesca Neta,  que els pescadors utilitzen per registrar la brossa que treuen del mar i que ha possibilitat que enguany quedés constància de la retirada de més quantitat de deixalles que en anys anteriors.

Les hores dedicades al triatge

L’índex d’esforç de triatge vist al llarg d’aquest 2024 indica que els pescadors han dedicat un total de 3.492 hores retirar brossa de les seves xarxes durant la seva jornada de pesca, prop de 500 més que les hores registrades l’any 2023. Pel que fa al nombre total d’embarcacions catalanes, pràcticament s’ha mantingut, passant de 229 a 231, que representa la participació de pràcticament tota la flota pesquera catalana activa i més de 900 pescadors i mariners.

Si analitzem la dedicació de cada territori, observem que a Girona 141 embarcacions han dedicat 1.047 hores de la seva jornada de pesca a la tria de 45.217 litres de deixalles. A Tarragona i les Terres de l’Ebre, 42 embarcacions van treure 34.744 litres de brossa, cosa que va suposar 1.392 hores de feina. Finalment, a Barcelona, 48 embarcacions van necessitar 813 hores de la seva jornada de pesca per retirar i triar 34.968 litres de deixalles trobades.

Per modalitats, les barques d’arrossegament han estat les que més volum de deixalles marines han pescat accidentalment, seguides de les arts menors, l’encerclament i el palangre. Pel que fa als objectes trobats, hi trobem llaunes, ampolles, bidons de pintura, envasos de diferents tipus i sobretot moltes tovalloletes higièniques, els pescadors han tret del mar objectes molt diversos, com una rentadora, maletes de rodetes o una cadira infantil amb indicis de temps al fons del mar.

La implicació dels pescadors en aquesta guerra contra el plàstic s’emmarca dins el programa Pesca Neta, una acció col·lectiva mitjançant la qual les confraries de pescadors catalanes, coordinades per les federacions territorials de confraries de pescadors i la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, han organitzat un sistema de recollida de les deixalles marines que els pescadors es troben en la maniobra de pesca. El projecte incorpora embarcacions de totes les modalitats de pesca i permet fer visible el paper del pescador en la lluita contra el plàstic al mar.