Rafael Masó i Valentí (1880-1935) va ser un dels arquitectes més emblemàtics del Noucentisme català, un moviment cultural que aspirava a construir una identitat catalana moderna a través de l’art, la literatura i, especialment, l’arquitectura. Masó, amb una obra marcada per la sobrietat mediterrània i la sensibilitat per l’entorn, es va convertir en un referent de l’arquitectura catalana del primer terç del segle XX. Entre les seves obres més conegudes, destaca la seva intervenció a S’Agaró, la urbanització costanera que Masó va definir com un paradís noucentista, un lloc que fusionava harmonia, tradició i modernitat en plena Costa Brava.
Els Orígens de S’Agaró
La història de S’Agaró comença amb Josep Ensesa i Pujadas, un industrial gironí que, el 1916, va adquirir uns terrenys a la zona de Sant Pol, entre Sant Feliu de Guíxols i Platja d’Aro, amb la idea inicial de construir una casa d’estiu per a la seva família. Malgrat això, la magnitud del terreny i la seva visió emprenedora van fer que aquesta simple idea es transformés en el projecte d’una urbanització de luxe a la Costa Brava, pensada per atraure la burgesia catalana i crear un espai de descans i cultura.
El fill d’Ensesa, Josep Ensesa i Gubert, va donar una empenta decisiva al projecte a partir dels anys 20. Va ser ell qui va encarregar a Rafael Masó la construcció dels primers xalet de la urbanització, un encàrrec que posaria les bases del futur desenvolupament de S’Agaró. Per a Masó, aquest projecte representava una oportunitat de materialitzar els ideals noucentistes en un espai que, per les seves condicions naturals i la proximitat al mar, era idoni per experimentar amb els conceptes de ciutat-jardí i estètica mediterrània.
Rafael Masó i l’Arquitectura Noucentista a S’Agaró
Rafael Masó, ferm defensor dels valors estètics i culturals del Noucentisme, va concebre S’Agaró com una ciutat-jardí en petit format, on l’arquitectura no només havia de complir funcions pràctiques, sinó que també havia de transmetre harmonia amb l’entorn. La seva obra s’inspira en l’arquitectura tradicional catalana, tot afegint elements clàssics i mediterranis. Així, va crear edificis amb teulades de teula àrab, façanes blanques i finestres amb arcs, característiques que evoquen una certa sobrietat alhora que aporten una elegància atemporal.
L’estructura de la urbanització, amb carrers sinuosos, petites places i miradors, respectava la topografia del lloc i maximitzava les vistes cap al mar. Aquest respecte per l’entorn va ser una de les marques distintives de Masó i un dels elements que més va influir en el desenvolupament de S’Agaró. A més, va dissenyar espais verds i jardins entre els xalets, promovent una convivència amable entre la natura i l’arquitectura. La plaça Roserar, per exemple, es va convertir en un punt central d’interacció social i de descans per als residents i visitants.
Els valors noucentistes de Masó també es van manifestar en l’ús d’artesania local per a la decoració dels edificis. Treballs en ferro forjat, rajoles de ceràmica amb motius florals i elements de fusta ornamentada eren presents en els detalls arquitectònics de cada xalet. Aquesta atenció als detalls convertia cada edificació en una obra d’art en si mateixa i reforçava el vincle amb la tradició artesana catalana.
S’Agaró: Una Vila que Es Crea
Amb l’eslògan “S’Agaró, la vila que es crea”, Josep Ensesa va promocionar la urbanització com un destí exclusiu de descans i cultura. S’Agaró es va convertir en un espai de referència per a la burgesia catalana, que trobava en aquell indret un lloc de descans, però també de prestigi social. L’Hostal de la Gavina, inaugurat el 1932, es va convertir en el punt de trobada per a esdeveniments socials, culturals i esportius de la Catalunya dels anys 30. Amb aquest hostal, S’Agaró es consolidava com un destí de luxe, allunyat de la massificació turística i centrat en una oferta exclusiva i d’alt estànding.
El disseny d’aquest projecte va ser revolucionari a l’època, ja que s’inspirava en les urbanitzacions de ciutat-jardí que començaven a proliferar en altres països d’Europa, però adaptant-lo al caràcter mediterrani. Gràcies a Masó i als seus ideals noucentistes, S’Agaró es va convertir en un model d’urbanització harmònica, on arquitectura i natura es fusionen, una combinació que es manté fins als nostres dies.
L’Esperit de Rafael Masó a la Ficció Sonora “Ui, si aixequés el cap”
L’esperit de Rafael Masó encara perdura a S’Agaró, i la seva figura ha esdevingut un referent cultural de la zona. En la ficció sonora Ui, si aixequés el cap, una producció radiofònica que explora la vida i llegat de figures històriques de Catalunya, Masó hi fa una aparició memorable. En un capítol titulat “Encesa Masó”, l’arquitecte apareix com un personatge fantasmal que interactua amb altres figures històriques com Josep Ensesa. Aquesta trobada imaginada permet als oients conèixer de manera entretinguda els ideals de Masó i la seva aportació única a l’arquitectura catalana.
Aquest format de ficció sonora, a més de tenir un component lúdic, ofereix una mirada didàctica i amena sobre la història local, tot apropant-la a un públic general. En l’episodi, l’arquitecte i el promotor dialoguen sobre la creació de S’Agaró, la filosofia arquitectònica que el va inspirar i la passió compartida per preservar la cultura i la identitat catalana. Aquesta trobada entre esperits és una metàfora de com la història i el llegat de Masó continuen vius en les pedres de S’Agaró i en la memòria col·lectiva del país.
L’Harmonia del Llegat de Rafael Masó a S’Agaró
Rafael Masó va fer de S’Agaró un indret on la serenor mediterrània, la bellesa arquitectònica i el respecte per la natura confluïen de manera única. Gràcies a la seva visió i a la seva dedicació al Noucentisme, va saber plasmar en aquest espai els ideals d’una Catalunya que mirava al futur sense oblidar el passat. Encara avui, S’Agaró representa un exemple viu d’aquesta harmonia.
Amb l’evolució dels temps i l’arribada de noves formes de turisme, l’essència d’aquesta urbanització es manté intacta gràcies a la preservació dels seus edificis i del seu disseny original. Així, la figura de Rafael Masó i el seu llegat arquitectònic continuen sent una inspiració per a noves generacions d’arquitectes i amants de la cultura, que troben en S’Agaró un recordatori de la importància de l’harmonia entre home, cultura i natura.
