[REPORTATGE] Quants pisos buits hi ha al Baix Empordà i de qui són propietat?

hipoteques

Al Baix Empordà hi ha més de 2000 pisos buits. Així ho indiquen dades de l’Agència Catalana de l’Habitatge i fonts a les quals ha tingut accés Ràdio Capital de l’Empordà. Es reparteixen el pastís dels pisos buits, entitats bancàries, la SAREB, fons d’inversió, empreses privades, i petits i mitjans propietaris. 

Es consideren habitatges buits tots aquells que estan desocupats de forma permanent durant un període de més de dos anys sense causa justificada. Tot i això, cada administració fixa diferents criteris per la consideració d’un habitatge buit, fet que dificulta accedir i tenir el nombre d’habitatges buits en exactitud. Per exemple, per alguns ajuntaments es defineixen com a habitatges buits aquells on hi hagi un consum d’aigua inferior a 5 m³ durant dos o tres anys.    

En aquest reportatge detallarem quants pisos buits hi ha al conjunt del Baix Empordà i qui són els propietaris majoritaris, a més de xifrar el nombre d’habitatges buits a la demarcació de Girona i al conjunt de Catalunya.


Qui són els grans tenidors?

L’expressió “gran tenidor” s’ha fet molt popular en els últims temps, però encara crea confusió. Segons l’Estat Espanyol, un gran tenidor és una persona física o jurídica que té en propietat més de 10 habitatges. Ara bé, segons la Generalitat de Catalunya i amb la llei de la vivenda en vigor, un gran tenidor és aquella persona física o jurídica que té en propietat més de 5 habitatges d’ús residencial. Grans tenidors ho són, per descomptat, les entitats bancàries, les grans empreses, però també aquell petit o mitjà propietari que tingui més de 5 propietats. 


Quants pisos buits hi ha al Baix Empordà?

A 2024, a la comarca hi ha un total de 2634 pisos buits. Destaca el cas de Palafrugell amb 1193 habitatges buits, la Bisbal d’Empordà amb 661 vivendes buides o Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró amb 350 pisos buits. Al municipi de la Vall d’Aro, dels 350 habitatges buits, només 40 pertanyen a bancs i la SAREB, la resta, majoritàriament, són propietat de petits i mitjans propietaris.

En el següent mapa interactiu podreu veure quants pisos buits hi ha en cada municipi del Baix Empordà. 

El cas de Palafrugell

El nombre d’habitatges buits del municipi de Palafrugell no se sap amb exactitud. Fonts de l’Ajuntament de Palafrugell expliquen que el Pla Local d’habitatge recull 1193 habitatges buits (en el pla local d’habitatge palafrugellenc es defineix habitatge buit com aquell amb un consum inferior a 5 m³  anuals durant dos anys consecutius), 640 dels quals es troben al nucli del municipi i els 553 restants, als pobles de Calella, Llafranc, Tamariu i Llofriu. 

D’aquests 1193, l’Ajuntament va revisar-ne 856 que pertanyen a grans tenidors, és a dir el 71,75% del total, però d’aquest nombre, a només 250 se’ls va poder aplicar el recàrrec del 50% de l’IBI, taxa que s’aplica als propietaris grans tenidors de pisos buits. A més, des del consistori expliquen que, dels 856 habitatges buits de grans tenidors, 401 són propietat d’entitats bancàries i la SAREB. 

Ara bé, 1193 és una xifra que contrasta molt amb els 117 que la Generalitat té comptabilitzats al registre d’habitatges buits. Això es deu al fet que, en aquest registre només hi consten habitatges buits provinents, majoritàriament, d’execucions hipotecàries. En el registre d’habitatges buits o ocupats sense títol habilitant no hi consten tots aquells pisos buits en mans de persones físiques o jurídiques grans tenidors ni de petits i mitjans propietaris.   

Cal recordar que quan parlem de gran tenidor ens referim tant a la SAREB, a les entitats bancàries, als fons d’inversió com a aquelles persones físiques o jurídiques amb més de 5 habitatges residencials en propietat. 

Si mirem dades de l’any 2019, a Santa Cristina d’Aro hi havia 23 pisos buits. En dades actuals, en aquest municipi del sud de la comarca hi ha 21 pisos buits només en mans de bancs, sense comptabilitzar els que estan en mans de particulars.


Qui són els propietaris dels pisos buits del Baix Empordà?

Al Baix Empordà, els propietaris de la majoria de pisos buits són entitats bancàries, la SAREB, fons d’inversió, empreses privades, i petits i mitjans propietaris.

Segons el Registre d’habitatges buits i d’habitatges ocupats sense títol habilitant (RHBO), més de 600 pisos són de grans tenidors bancaris i gestors, entre ells la SAREB, el BBVA, la Caixa o el Banco Santander i les seves societats filials. També hi ha pisos que són de petits i mitjans propietaris, però en aquests casos no figuren al RHBO. 

Dels 662 pisos buits en mans de bancs i entitats gestores, Caixabank en té el 33,53% (222), la SAREB el 25,53% (169), el BBVA el 10,42% (69), el fons voltor Blackstone el 10,42% (69), el Banco Santander el 6,04% (40), el Banc Sabadell el 4,83% (32), els fons voltor Cerberus i Lone Star el 3,17% (21 cada un), el banc francès Caisse Régionale du Crédit Agricole l’1,81% (12) i altres l’1,06% (7).   

D’aquests 662 pisos en mans de grans tenidors, un 33,99% (225) estan buits amb condicions d’habitabilitat, l’11,33% (75) estan buits pendents de rehabilitar, l’1,66% (11) estan ocupats sense títol habilitant amb consentiment, el 10,57% (70) estan ocupats sense títol habilitant sense consentiment, mentre que del 42,45% (281) restant no se'n té informació. 

Què és el registre d'habitatges buits de la Generalitat?

En el registre d’habitatges buits i d’habitatges ocupats sense títol habilitant de la Generalitat de Catalunya hi consten inscrits tots aquells habitatges adquirits en un procés d’execució bancària o mitjançant compensació o pagament de deute. Aquest registre va ser creat l’any 2015 en el marc del Decret Llei 1/2015. 

En aquest registre hi consten un total de 183 grans tenidors, entre ells, entitats bancàries, fons d’inversió i les seves filials. Ara bé, en aquest registre no hi consten els habitatges propietat de grans tenidors físics o de petits i mitjans propietaris.

Segons dades d’aquest registre, a la demarcació de Girona hi ha 4.289 habitatges buits en mans grans tenidors, i al conjunt de Catalunya, 26.132.

Ara bé, segons dades de 2021 de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), al Principat hi havia més de 400.000 pisos buits del total de 3.915.000 vivendes que hi havia en aquell moment a Catalunya. El 2021 a Comarques Gironines hi havia 76.000 habitatges buits. Aquestes dades comptabilitzen tots els pisos buits, tant els de grans tenidors com els de petits i mitjans propietaris. 


Pisos buits de la SAREB al Baix Empordà 

La Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria (SAREB) té 169 pisos buits a la comarca.

La SAREB es coneix com el “banc dolent” de l’Estat Espanyol. Va néixer l’any 2012 per rescatar els actius immobiliaris de bancs com Caja Madrid i Caixa Catalunya durant la crisi de 2008. Des de l’any 2022, el Govern de l’Estat té més del 50% de la propietat de la SAREB a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) per contribuir a l’accés a l’habitatge.

Els municipis on la SAREB concentra un nombre d’habitatges buits més elevat és a Torroella de Montgrí (37), la Bisbal d’Empordà (34) i Sant Feliu de Guíxols (31). 

Fonts de la SAREB expliquen a Ràdio Capital de l’Empordà que, des de l’any 2022, no venen vivendes a inversors privats sinó que les venen una a una a particulars i a les administracions públiques per augmentar el parc d’habitatge públic. Així mateix, les fonts també han assegurat que la SAREB té 55 pisos buits, una xifra inferior al que expliquen fonts de la Generalitat. 

Pisos buits del BBVA al Baix Empordà

El Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA) i les seves societats filials acumulen un total de 69 pisos buits al Baix Empordà, sent Palamós el municipi on més pisos buits de l’entitat bancària hi ha amb un total d’11. 

BBVA concentra pisos buits a 18 dels 36 municipis de la comarca entre ells, a més de Palamós, a Begur, la Bisbal d’Empordà, Albons, Ullà, Palafrugell o Santa Cristina d’Aro.

Preguntats pels nombres de propietats i d’habitatges buits que tenen, el BBVA no va voler revelar dades a Ràdio Capital de l’Empordà.  

Pisos buits de Caixabank al Baix Empordà 

Al Baix Empordà, Caixabank i les seves societats posseeixen gran part dels habitatges buits. 222 habitatges buits del 662 que controlen els bancs són de la Caixa. 

El conglomerat CaixaBank té pisos buits en pobles grans de la comarca com Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols o la Bisbal d’Empordà, però també en municipis més petits com Parlavà, la Tallada d’Empordà o Albons. 

Caixabank custodia vivendes buides en més de la meitat dels municipis baix-empordanesos; concretament la matriu bancària i les seves filials tenen pisos buits o ocupats sense títol habilitant en 22 municipis.

Preguntats pels nombres de propietats i d’habitatges buits que tenen al Baix Empordà, Caixabank no va respondre a Ràdio Capital de l’Empordà.  

Pisos buits de fons d’inversió al Baix Empordà

Els fons d’inversió, també anomenats fons voltor, també són presents al Baix Empordà amb un total de 111 pisos buits. Tres dels fons voltor més coneguts del món, Cerberus, Blackstone i Lone Star posseeixen habitatges buits a la comarca. D’aquests 111, Blackstone en té el 62,16% (69), Cerberus el 18,92% (21)% i Lone Star el 18,92% (21). 

Cal matisar que, dins la propietat de Blackstone, s’hi troba la immobiliària Aliseda, de la qual el Banco Santander en té el 49% de la propietat i el fons voltor en controla la majoria amb el 51% de la propietat.  

Qui són els principals grans tenidors de Catalunya?

Els principals grans tenidors que destaquen al Principat són les entitats bancàries CaixaBank, BBVA, el Banc Santander i les seves filials, la Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria, més coneguda com la SAREB, a més de fons d’inversió com Cerberus i Blankstone

També cal destacar grans grups empresarials com Cevasa o el Grup Nuñez i Navarro -en aquest cas, aquesta empresa no té pisos buits al Baix Empordà-. Tots aquests superpropietaris estan recollits en un reportatge de Manel Riu a Crític


Més de 2000 pisos buits i més de 400 en construcció

En paral·lel als 2634 pisos buits que hi ha al Baix Empordà, en el que portem de 2024 s'han iniciat 430 projectes visats -nombre d'expedients i habitatges d'obra nova-, segons el Servei d'Estudis i Documentació d'Habitatge de la Generalitat.

Municipi per municipi, Palamós és el poble on més projectes visats d'habitatges hi ha (188), seguit de Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols (56 respectivament) i Calonge i Sant Antoni (47).

A més, el passat octubre el Govern de la Generalitat va anunciar la creació de 50.000 habitatges nous arreu de Catalunya. Si ens basem en les dades de l'Idescat de 2021, hi ha més pisos buits al Principat -400.000- que tots els que es volen construir de nou per pal·liar la problemàtica de l'accés a l'habitatge.

Roser Carles: “Jordi Frigola era una persona curiosa com a historiador i cronista”

privat:-la-bisbal-d’emporda-homenatja-a-jordi-frigola-arpa-aquest-diumenge
Privat: La Bisbal d’Empordà homenatja a Jordi Frigola Arpa aquest diumenge
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Roser Carles: "Jordi Frigola era una persona curiosa com a historiador i cronista"
Loading
/

Va ser el passat 31 de desembre quan va morir Jordi Frigola, historiador bisbalenc, amb 89 anys. Per homenatjar la seva figura i la seva feina des del grup d’Amics de Jordi Frigola i l’Ajuntament de la Bisbal, amb la col·laboració d’Òmnium Cultural Baix Empordà i Joventuts Musicals, se li ha organitzat un homenatge per aquest proper diumenge 17 de novembre. I per parlar d’aquest acte i de la figura de Jordi Frigola ens ha visitat al Supermatí una de les membres de l’organització de l’acte, Roser Carles.

Segons Roser Carles l’acte serà un reconeixement col·lectiu a la seva figura i una mostra d’agraïment per la seva tasca. L’esdeveniment inclourà diverses intervencions, entre les quals destaquen discursos de personalitats locals i representants de les entitats participants. L’acte començarà a les 12:30 h al número 4 del carrer Germans Sitjar, on es farà la inauguració d’una placa dedicada a l’historiador en la casa on va viure. A més, hi haurà actuacions musicals a càrrec de Joventuts Musicals, que aportaran un toc cultural i emotiu a la jornada.

La segona part de l’acte tindrà lloc al Teatre Mundial de la Bisbal, a les 17:30 h, on s’espera una gran afluència de veïns i coneguts de Frigola. L’acte servirà per recordar no només la seva faceta d’historiador, sinó també la seva implicació en diferents iniciatives culturals i socials del municipi. Roser Carles destaca la descoberta de diversos textos i fotografies que recorreran la trajectòria vital de l’historiador.

Sílvia Pérez Cruz guanya el seu primer Latin Grammy amb la col·laboració de Residente

Sílvia Pérez Cruz ha guanyat aquesta matinada el seu primer Latin Grammy en la gala que ha tingut lloc a Miami. La cantant palafrugellenca, al costat de René Pérez Joglar – conegut popularment com a Residente – ha guanyat el guardó com a millor vídeo musical en versió curta per “313”. El vídeo musical compta amb la participació de l’actriu Penélope Cruz.

Els artistes compten amb un elenc de ballarins en el vídeo que formen part de la companyia 180, en una peça que vol retre homenatge al temps. Durant el discurs d’agraïment l’artista palafrugellenca ha donat les gràcies “per deixar-me formar part del viatge i per fer aquest homenatge a totes les arts que parla del temps que ens fa estar presents”.

El primer artista confirmat per la revetlla de l’Ítaca Sant Joan és Figa Flawas

figa flawas
Concert de Figa Flawas

El festival Ítaca ha anunciat que el duet d’urban català Figa Flawas serà el primer artista del cartell de la revetlla de Sant Joan, que tindrà lloc a la platja de l’Estartit. Aquesta serà la primera vegada que el grup, format per Xavier Cartanyà i Pep Velasco, puja a l’escenari del festival. Coneguts per temes com ‘La Marina sta morena’, ‘Mussegu’ i ‘Diabla’, el grup ha consolidat el seu estil únic barrejat de reggaeton, trap i pop. Aquests èxits formaran part de la gira de presentació del seu nou àlbum, ‘La Calçotada’.

Enguany, el festival amplia la seva oferta a tres nits de concerts, els dies 20, 21 i 23 de juny, amb una pausa la nit del 22. Segons l’organització, aquesta ampliació respon a la gran demanda i a l’èxit d’edicions anteriors. L’Ítaca busca reforçar la seva posició com un dels esdeveniments culturals més destacats de l’estiu al Baix Empordà.

Les entrades anticipades han tingut una gran acollida, amb 500 localitats i 250 abonaments per als tres dies ja venuts abans de revelar els artistes. Aquest model d’entrades a cegues s’ha consolidat com una de les estratègies del festival per garantir preus assequibles i mantenir l’esperit popular.

El festival Ítaca, organitzat per Link Produccions i l’Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit, ha tancat les últimes edicions amb xifres destacades. L’any passat, l’esdeveniment va reunir prop de 28.000 espectadors, amb sold outs en cinc dels sis concerts programats. Els espectacles es van repartir entre diverses localitats de l’Empordà, com Calella de Palafrugell, l’Escala, Corçà i Gualta.

Amb una aposta per artistes locals i estatals, així com per una gran varietat de gèneres musicals, el festival continua fidel al seu lema: Ítaca, Cultura i Acció. L’organització assegura que el cartell complet es revelarà progressivament, amb noms destacats tant de l’escena catalana com estatal.

Arriba l’estiuet de Sant Martí durant el cap de setmana

Les dites i refranys ja ho avancen sempre: “Abans de Sant Martí, pa i vi, després de l’estiuet, fam i fred”.

Aquest any, l’estiuet ha arribat uns dies després de Sant Martí (dia 11 de novembre) i ens acompanyarà durant aquest cap de setmana.

Domini del sol i quatre núvols alts decoratius i força contrast tèrmic. Amb nits i matinades fredes, com la passada, i migdies suaus, però sense exagerar, què som al novembre i el sol no té tanta força.

A la mar, la situació s’anirà abonançant, dissabte podríem tenir una mica de vent de garbí. La resta, vents terrals fluixos i calma.

Tal com diu la dita, després d’aquest estiuet, sembla que el fred voldrà arribar, per ara amb no massa pluja. Ho anirem seguint. 

Bon cap de setmana!

Els pescadors de la comarca podran evitar l’escassetat de gamba vermella fresca aquest Nadal

Gamba de Palamós
Gamba de Palamós | Imatge d'arxiu

Els pescadors de la comarca podran pescar gamba vermella de Palamós i evitar que hi hagi escassetat durant l’època de Nadal. Ho ha explicat en una entrevista a TARDA Capital el Patró Major de la confraria de Palamós, Miquel Mir, després de l’alerta que van enviar fa unes setmanes aquests mateixos pescadors.

“Les coses han canviat una mica”, ha admès Mir a Ràdio Capital. Els pescadors temien que s’hauria d’aturar l’activitat perquè estaven superant el límit de tones que es poden pescar al litoral mediterrani, “només ens en quedaven 44 tones”. Tot plegat perquè Europa marca un topall per pescar gamba vermella i quan s’hi arriba l’Estat obliga les embarcacions a aturar la pesca. Miquel Mir afirma, però, que l’estat espanyol ha negociat amb França perquè els cedeixin 56 tones de captura. Admet que amb aquesta xifra de captura “arribarem justet”.

Miquel Mir reconeix que va ser el crit d’alerta que van fer des del sector pesquer el que va alertar a les autoritats. El màxim de captura de la gamba es troba en unes 800 tones i fa unes setmanes s’estava a punt d’arribar a aquest límit. Miquel Mir apunta que aquesta limitació és del total del litoral mediterrani espanyol, “no està dividit per ports”.

El Patró Major assenyala que aquesta manca de diferenciació és injusta per aquells ports, com el de Palamós, que impulsa mesures de sostenibilitat per mirar de ser respectuosos amb la pesca i el medi ambient. A Palamós hi ha una limitació horària per pescar, les xarxes tenen unes característiques especials per mirar de fer captures amb una mida grossa, entre d’altres. “Hi ha ports que totes aquestes mesures no les compleixen”, admet Mir. Per això, creu que caldria fer un repartiment del límit de pesca més equitatiu.

La gran majoria d’embarcacions a Catalunya treballen amb una xarxa amb forats més amples per mirar de limitar la mida del peix que entra a la xarxa. “Treballem amb malles de 50 cm, a diferència d’embarcacions del sud del Mediterrani que treballen amb malles de 40 cm”, explica Mir.

No hi haurà escassetat de gamba vermella fresca de Palamós aquest nadal