La sanitat pública té poca capacitat i recursos per atendre problemes emocionals, trastorns mentals i tot el que envolta la salut mental. No només al Baix Empordà, sinó a la demarcació de Girona i a tota Catalunya. 

Segons un estudi de 2022, elaborat per l’Observatori dels Drets de la Infància en col·laboració amb el Col·legi de Psicòlegs de Catalunya (COPC), la sanitat pública no arriba a atendre la meitat dels trastorns mentals de la població catalana perquè el Sistema Nacional de la Salut està desbordat.

Actualment, al Baix Empordà hi ha 12 psicòlegs a la sanitat pública, i al conjunt de les Comarques Gironines, 130. A la Regió Sanitària de Girona hi ha 7 Centres de Salut Mental d’Adults (CSMA) i 7 Centres de Salut Mental d’Infants i Joves (CSMIJ), a més del Parc Hospitalari Martí i Julià, ubicat a l’Hospital Santa Caterina de Salt (Gironès), on es troben, entre d’altres, l’hospital de dia de salut mental d’adults i el de joves i infants. Els centres de Salut Mental de la demarcació de Girona es troben ubicats a Platja d’Aro, Figueres, Girona, Blanes, Santa Coloma de Farners, Olot i Ripoll.

Si mirem consultes privades de psicologia, a les Comarques Gironines n’hi ha aproximadament 1.485 i al Baix Empordà, 162. Per tant, poder parlar que al nostre país la salut mental està més privatitzada que no pas nacionalitzada.

Crisi de salut mental al sistema públic

L’any 2023, a Catalunya, el 26,8% d’adults patia depressió o ansietat i el 5,9% de la població d’entre 4 i 14 anys patia problemes de salut mental. La taxa d’adults amb ansietat i depressió és la més alta dels últims 10 anys. 

A l’estudi elaborat per l’Observatori dels Drets de la Infància en col·laboració amb el Col·legi de Psicòlegs de Catalunya (COPC) mencionat anteriorment, es denuncia que la saturació dels centres fa que es redueixi la freqüència assistencial i que el sistema de salut s’acabi centrant més en l’emergència que no pas en la prevenció. També apunta que les ràtios espanyoles de psicòlegs clínics, psiquiatres i infermers especialitzats en salut mental són les més baixes de tota la Unió Europea.

Cal esmentar, també, les dades esfereïdores de suïcidi. El passat 2023, 626 persones van suïcidar-se al conjunt del Principat, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). La mitjana catalana és de 2 suïcidis i 11 intents per dia. A més, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) assegura que 1 de cada 4 persones patirà problemes mentals al llarg de la vida. 

Segons dades de Catalunya Ràdio, l’any 2022 es calcula que a Catalunya hi havia poc més de 900 psicòlegs a la sanitat pública, és a dir 9 psicòlegs per cada 100.000 habitants, aproximadament. Si mirem a la resta de territoris dels Països Catalans, a les Illes Balears, també el 2022, el nombre era de 71 psicòlegs treballant al Sistema Nacional de Salut, mentre que al País Valencià el nombre era de 270 psicòlegs per una població de més de 5.000.000 d’habitants. 

Així doncs, podem parlar, clarament, de crisi de salut mental al sistema públic. En els últims anys, les generacions joves han contribuït a trencar l’estigma en salut mental i normalitzar tenir-ne cura, però la sanitat pública no pot atendre gran part de les demandes en clau mental, fet que la majoria de consultes s’acaben derivant a la privada.  

Gran part de la població fa l’esforç de pagar-se el psicòleg de forma totalment privada per les llargues llistes d’espera que hi ha a la sanitat pública per un centre de salut mental. Sessions d’entre 50 € i 80 € que converteixen la salut mental en un privilegi i una àrea important de la salut en una branca àmpliament privatizada, mentre la sanitat pública no arriba a tenir cobertura pel conjunt de la població en menys de 48 hores o inclús 1 setmana.  

Les xifres de la salut mental pública del Baix Empordà

Actualment, a la comarca hi ha 39 professionals dedicats a la salut mental. Segons dades a les quals ha tingut accés Ràdio Capital de l’Empordà, un total de 12 psicòlegs, 9 psiquiatres, 4 infermers, 1 metge, 6 treballadors socials, 5 auxiliars d’infermeria, 1 educador social i 1 terapeuta ocupacional treballen per la salut mental a la sanitat pública de la nostra comarca, un nombre relativament baix pel conjunt de la població -al Baix Empordà hi ha 138.517 habitants-.

Fraccionant els especialistes de salut mental per habitants, al Baix Empordà hi ha 1 psicòleg per 11.543 habitants, 1 psiquiatra per 15.390 habitants, 1 infermer per 34.629 habitants, 1 metge per 138.517 habitants, 1 auxiliar d’infermeria per 27.703 habitants i 1 treballador social per 23.086 habitants, 1 educador social per 138.517 habitants i 1 terapeuta ocupacional per 138.517 habitants. 

L’equip de salut mental i addiccions del Baix Empordà treballa de forma coordinada i en xarxa, en equips mòbils i programes de xarxa específics en diferents centres i programes; el Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA), el Centre de Salut Mental d’Infants i Joves (CSMIJ), el centre d’atenció i seguiment de les drogodependències, el servei de rehabilitació comunitària, l’equip d’intervenció de la psicosi, el programa d’atenció a la crisi infantil i juvenil en salut mental -servei a domicili-, el programa de suport a l’atenció primària, suport a centres residencials de caràcter sanitari i social, l’atenció a la interconsulta de l’Hospital de Palamós i el programa de suport individualitzat. 

Més de 30 dies d’espera per un Centre de Salut Mental d’Adults i més de 40 dies per un Centre de Salut Mental d’Infants i Joves

El tractament de la salut mental al Sistema Nacional de Salut català passa pel metge de capçalera i la derivació a un centre de salut mental que en fa el seguiment. 

A 2024, al Baix Empordà la llista d’espera per accedir a un psicòleg del Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA) és de 38 dies en casos ordinaris i de 10 dies en casos preferents, mentre que l’espera per accedir a un psiquiatre al CSMA és de 37 dies en casos ordinaris i d'11 dies en casos preferents.

Si mirem el Centre de Salut Mental d’Infants i Joves (CSMIJ) de la comarca, el temps d’espera per rebre la visita d’un psicòleg és 43 dies en casos ordinaris i de 12 dies en casos preferents, mentre que per una visita amb el psiquiatre l’espera és de 43 dies en casos ordinaris i de 12 dies en casos preferents.

A la comarca, el centre de salut mental, tant el d’adults com el d’infants i joves, es troba a Platja d’Aro i el gestiona l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), un ens depenen del Departament de Salut de la Generalitat que gestiona tots els serveis de salut mental a la regió sanitària de Girona. 

Cal tenir en compte que la sanitat pública al Baix Empordà la gestionen dos ens, l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) -Sant Feliu de Guíxols, Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Santa Cristina d’Aro i Garrigoles- i els Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà -la resta de municipis del Baix Empordà-. El SSIBE, però, no disposa de serveis de salut mental propis i tots els professionals del SSIBE dedicats a aquesta branca provenen de la coordinació amb l’IAS. 

Dies d’espera pels centres de salut mental a la Regió Sanitària de Girona

Al conjunt de la regió gironina, el temps d’espera per un Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA) és de 32 dies per una visita ordinària amb un psicòleg i de 12 dies per una visita preferent. Si la visita és per un psiquiatre, el temps d’espera és de 39 dies en casos ordinaris i d’11 dies en casos preferents. 

Per un Centre de Salut Mental d’Infants i Joves (CSMIJ), el temps d’espera per un psicòleg és de 35 dies per visites ordinàries i de 10 dies en casos preferents. Xifres molt similars al temps d’espera per visitar-se amb un psiquiatre, en aquest cas, en concret, el temps d’espera és de 31 dies per una visita ordinària i de 10 dies en casos preferencials. 

A més, en el conjunt de Catalunya, segons dades a les quals va accedir Catalunya Ràdio, l’any 2023 hi havia una llista d’espera de 3 mesos per accedir a un CSMIJ, i d’1 mes i mig en el cas de voler accedir a un CSMA.  

La salut mental, una àrea sanitària multidisciplinària 

La salut mental és molt complexa i per això, en molts casos, diferents professionals treballen de manera multidisciplinària com és el cas dels Trastorns de Conducta Alimentària (TCA) on sovint treballen psicòlegs, nutricionistes, psiquiatres i metges de manera conjunta per un millor i més eficaç tractament. 

La forma multidisciplinària de tractar els trastorns mentals fa que la plantilla de personal dedicada a la salut mental hagi de ser més àmplia i no n’hi hagi prou amb els professionals més especialistes en salut mental com són els psicòlegs i els psiquiatres. Es pot comprovar en el fet que als Centres de Salut Mental no només hi treballen psicòlegs i psiquiatres, sinó que també hi ha metges, infermers, auxiliars d’infermeria, educadors socials, treballadors socials i terapeutes ocupacionals. 

La regió sanitària de Girona, un model en l’atenció a la salut mental

Segons l’estudi REFINEMENT (Research on Financing systems’ Effect on the quality of Mental health care), la xarxa de salut mental de les Comarques Gironines ha esdevingut un model de referència nacional i internacional. Aquest estudi apunta que la regió sanitària gironina té les estades mitjanes més baixes d’Europa sent una de les regions europees amb menys recursos hospitalaris. 

A més, l’estudi REFINEMENT també destaca que les Comarques Gironines tenen un dels millors sistemes d’accés als centres hospitalaris en termes de salut mental. Aquest estudi també assegura que la regió sanitària gironina té el percentatge de reingressos més baix d’Europa (el 18%, vs el 40% europeu). 

Refinement és un estudi que analitza com els sistemes de finançament afecten la qualitat de l'atenció en salut mental i compara models existents al continent europeu.