Ja han començat les obres per reurbanitzar la plaça de Catalunya i l’avinguda Costa Brava de Sant Antoni. En aquesta primera fase s’actua a la plaça, en el tram comprès entre el carrer de Sant Antoni i el passeig de Josep Mundet. Els treballs inicials inclouen l’aixecament del paviment, la renovació de la xarxa de sanejament pluvial i la instal·lació d’un nou sistema d’enllumenat, a més del soterrament de la línia de baixa tensió.
L’objectiu de la reforma és pacificar la zona, creant una plaça accessible i amb prioritat per als vianants. Per aconseguir-ho, es dissenyarà un espai de plataforma única a un sol nivell que unirà el centre de Sant Antoni amb el mar. Així, la plaça guanyarà en funcionalitat i s’adaptarà a les necessitats de les persones amb mobilitat reduïda.
El projecte inclou també la renovació completa de l’avinguda Costa Brava i de la plaça de Catalunya, a més de trams adjacents dels carrers Vermell, Conrad Vilar, Sant Antoni, Mestra Numància i Artur Mundet. S’hi preveu una millora dels paviments, la incorporació de mobiliari urbà nou i més zones verdes, per dotar l’espai d’un valor ornamental i ecològic que actualment no té.
Es calcula que les obres duraran deu mesos, comptant amb una aturada durant l’estiu per minimitzar l’impacte sobre el turisme. El cost total del projecte és de 1.529.170,50 euros.
Bon dilluns. Avuitindrem un diainsegur, ambpossibilitat de plujaduranttot el dia, peròsobretotserà de cara a la tarda quèesperem les precipitacionsmésabundants, localmentambtempesta. Avisos activats del Meteocat per intensitat de pluja en aquestsentit. Cel tapatdurant gran part del dia. Temperaturessensegranscanvis. Mar de fons de llevant, d’un metre d’alçada i vent de gregal no gairefort. Demàdimarts no farà net, seguiremambinestabilitat.
Pels volts del segle VI aC, un grapat de famílies es van instal·lar al cim d’un paratge salvatge, rocós i humit que el Mediterrani amenaçava d’empassar-se mar endins. Aquestes gents es van arrecerar rere els penya-segats del que és ara la platja de Castell de Palamós. Eren ibers, de la tribu dels indigets, un poble espavilat, agrícola i comerciant que es va passejar per l’Empordà molt abans que ni tan sols se l’anomenés així.
L’arribada dels romans el 218 aC va posar-ho tot cap per avall. Ullastret, la capital, va ser abandonada i aviat els poblats indígenes la van seguir. Tanmateix, les famílies de Castell de Palamós s’hi van quedar. Gradualment, els ibers es van anar convertint en romans i van substituir la seva parla pel llatí. Cap a finals del segle I aC, el poblat iberoromà de Castell va ser abandonat.
No va ser fins a l’any 1935, dos mil·lennis més tard, que els ecos d’Ibèria van tornar a ressonar per aquells penya-segats. En Lluís Barceló i Bou, conservador del museu cau de la Costa Brava —el precedent del Museu de la Pesca— havia redescobert el poblat ensorrat d’aquells antics habitants. Entre el 1943 i el 1951, excavació rere excavació, es va anar llevant el vel. Els ibers són, fins avui dia, un dels pobles més misteriosos i desconeguts de la Mediterrània antiga.
El poblat de Castell es va declarar bé nacional d’interès cultural el 1996; en el transcurs de les dues dècades següents s’hi van continuar fent campanyes d’excavació i restauració. Malauradament, després de forts temporals, va tancar al públic l’any 2019, per culpa del risc d’esllavissades. El passat 11 d’octubre, coincidint amb les Jornades Europees del Patrimoni, va tornar-se a obrir. Des de Ràdio Capital, ens hem posat en contacte amb en Gabriel de Prado, director de la seu d’Ullastret del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), l’entitat que gestiona aquest jaciment.
Amb una extensió de 5000 m², es calcula que a Castell hi haurien viscut dues-centes persones en el seu moment més àlgid. Es tracta d’una aproximació perquè, tal com apunta de Prado, hi ha una part important del jaciment que encara està sense excavar. En el mapa de l’antiga Ibèria, la funció d’aquest assentament hauria estat el d’un enclavament comercial.
No es té constància que els ibers travessessin la Mediterrània —això és més característic dels grecs o els fenicis, grans navegants—, però sí que practicaven la navegació de cabotatge. Llavors, la costa empordanesa era ben diferent i estava inundada d’aiguamolls de poca profunditat, per on els indigets circulaven amb vaixells plans carregats de mercaderies.
L’accés comercial més important a la zona era el port grec d’Empòrion que, de fet, li dona el nom a la nostra comarca. És més que probable que, a través d’aquesta xarxa de navegació de cabotatge, els indigets del Castell rebessin les mercaderies provinents d’aquest port principal. També és plausible que existís una connexió amb la capital d’Ullastret, a l’interior, que llavors hauria estat envoltada d’estanys.
Va ser en aquest mateix port d’Empòrion per on els romans van arribar a la Península, l’any 218 aC, en el context de les Segones Guerres Púniques. Els indigets queden atrapats en l’estira-i-arronsa entre Roma i Cartago. És l’inici d’una ocupació que durarà segles i culminarà en la romanització —assimilació— i desaparició dels ibers com a poble.
Ullastret era una veritable ciutat, amb uns sis milers de persones, on es concentrava el poder polític indígena. Per l’autoritat hegemònica de Roma, suposava un perill d’insurgència militar. Tanmateix, el poblat de Castell interessava per la seva localització estratègica dins de la xarxa de comerç mediterrània. Per aquesta raó, és un dels pocs enclavaments indígenes que sobreviu l’ocupació romana.
Les estructures visibles del poblat de Castell són posteriors a la romanització, com ara l’estructura fortificada a l’entrada i la part a tocar de la platja. A més a més, el poblat pròpiament iber, a la part superior va patir moltes obres de remodelació. Encara queden molts punts cecs, zones per excavar, que correspondrien al poblat indiget original. Això respon a la lògica de l’estratificació: les restes més antigues són les que es troben a sota de tot, on es triga més a arribar.
Fins ara, els esforços s’han centrat en consolidació i restauració per millorar la conservació del jaciment. També s’ha retocat la senyalització, per facilitar la interpretació de les restes als visitants. A més a més, s’ha tornat a excavar un refugi de la Guerra Civil que estava en perill d’ensorrament. Amb la instal·lació d’una malla d’acer, s’ha limitat el perill d’esllavissades.
De Prado celebra com un èxit la reobertura. Les Jornades Europees del Patrimoni tenen un gran abast a escala catalana i europea, i han estat una gran ocasió per posar en valor el jaciment. Tant la ciutadania com els mitjans han mostrat un gran interès pel poblat de Castell. De Prado assevera que el MAC Ullastret continuarà treballant juntament amb l’Ajuntament de Palamós i que s’espera reprendre les excavacions tan bon punt com acabin les tasques de consolidació i restauració.
Unes cent persones s’han congregat aquest diumenge al migdia davant l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà per reclamar poder utilitzar l’antiga fàbrica de Can Formatger com a local social.
La protesta l’ha convocat la plataforma veïnalVolem les claus, que denuncia que “hi havia un compromís amb l’anterior Ajuntament”, que el nou no hauria respectat. “Semblava que l’actual equip de govern tenia bona voluntat per tirar-ho endavant, però han tapiat la nau sense donar explicacions”, critica la membre de la plataforma, Anaïs Mestre.
L’alcalde de la Bisbal d’Empordà, Óscar Aparicio, es defensa: “Sempre he dit que ha de ser un equipament de ciutat”. Com acció de protesta, els manifestants han aixecat un mur de totxanes davant l’Ajuntament.
Sostenen que “és molt necessari” perquè, asseguren, que “hi ha un descontentament generalitzat per com està la Bisbal en l’àmbit social per la manca d’espais d’aquest tipus”. Una problemàtica, diuen, “que afecta especialment els joves i les entitats locals, que necessiten llocs per reunir-se i desenvolupar les seves activitats”.
Un mur per tapiar l’Ajuntament
La plataforma assegura que l’actual Ajuntament se n’ha desdit, després de diverses reunions i de “mostrar bona voluntat” per tirar-ho endavant a principis d’any. De fet, trasllada que a l’abril, Volem les claus ja va presentar una instància per saber com avançava el procés, després de no rebre’n notícies. Finalment, “a l’agost, l’Ajuntament va tapiar l’espai, privant-lo, sense haver de donar més explicacions”. Una decisió que els veïns mobilitzats critiquen que “ha generat malestar”.
Segons Volem les claus’ l’Ajuntament s’escuda en l’estat de l’edifici. “Ens diuen que l’edifici està, suposadament, en risc imminent d’esfondrament”, trasllada Mestre, que desconfia d’aquesta explicació perquè, segons diu, no han pogut veure cap document que així ho certifiqui i s’hi han fet obres, com “canviar la teulada, després de la pedregada del 2022 i deixar material de l’Ajuntament a dins, quan es va tapiar la nau aquest agost”.
Per protestar contra el que consideren que és un canvi de dinàmica per part del consistori, els assistents a la protesta d’aquest diumenge s’han concentrat a la plaça de l’Ajuntament amb una totxana sota el braç. Un cop allà, s’ha aixecat un petit mur simbòlic per denunciar que “els murs entre l’Ajuntament i el poble no tenen cap sentit”.
Can Formatger
La nau de l’antiga fàbrica de Can Formatger, ubicada al carrer Santa Llúcia dins del barri del Convent de la Bisbal d’Empordà, va ser cedida per l’Ajuntament el 2021 de mutu acord amb els propietaris, després de dècades de negociacions. L’actual equip de govern assegura que té previst “rehabilitar el pati de la finca l’any que ve, per poder fer concerts, espectacles i activitats culturals”. A més, i amb relació a la voluntat de cedir l’espai que li recrimina la plataforma, l’alcalde de la Bisbal d’Empordà, Óscar Aparicio, afirma contundent: “Mai m’he compromès a cedir Can Formatger perquè sempre he dit que ha de ser un equipament de ciutat”.
Per la seva banda, la plataforma veïnal ‘Volem les claus’ fa una crida a les autoritats per reconsiderar la seva decisió i permetre que es tiri endavant el projecte. “La manca d’espais socials a la Bisbal d’Empordà és una preocupació creixent entre els veïns”, insisteix la plataforma que, en aquest sentit, reclama “solucions urgents per fomentar la cohesió i la participació comunitària”.
Volem les claus té al cap desenvolupar a Can Formatger un projecte “similar al que s’ha fet a l’antiga fàbrica Coma Cros” de Salt (Gironès), que acull diverses entitats i projectes. “Volem que tot el teixit associatiu de la Bisbal tingui un tros a la nau”, detalla la membre de la plataforma, Anaïs Mestre, que afegeix que “és important cooperar i fa falta al municipi perquè l’oferta d’oci i cultura actual és molt acotada”.
L’empresa Suberolita, dedicada a la fabricació de prefabricats de formigó com bigues i bordons, ha sol·licitat la renovació de la llicència ambiental per a la seva planta situada al carrer Teulera de Santa Cristina d’Aro. Segons informa el Diari de Girona, l’Ajuntament ha iniciat un procés de consulta entre els veïns pròxims a la planta, que tindran deu dies hàbils per presentar al·legacions, segons la normativa de control ambiental.
Josep Xifre, alcalde de Santa Cristina, ha assegurat que aquesta actualització de llicència busca adaptar-se a la normativa vigent i ha indicat que el procés està supervisat pel Consell Comarcal, que ha validat la idoneïtat del projecte, segons explica el Diari de Girona. Aquesta consulta pública permetrà als residents expressar les seves inquietuds abans que es redacti un informe integral.
Augment d’activitat i preocupació veïnal
Xifre ha apuntat que l’activitat a la planta ha disminuït en els darrers anys, amb la retirada d’una de les grans sitges de formigó. No obstant, alguns veïns perceben un augment recent en l’ús de les instal·lacions, amb més trànsit de camions i maquinària. Segons informa el Diari de Girona, la veïna Ana Hidalgo, que ha recollit més de dos-centes signatures per demanar el trasllat de la planta, critica la manca d’informació rebuda per part de l’Ajuntament i planeja presentar al·legacions per considerar aquesta activitat perjudicial per a la salut.
Els veïns expressen preocupació per l’impacte ambiental que comporta l’activitat de Suberolita, amb efectes com soroll, pols i la llum dels focus durant la nit. Hidalgo destaca possibles afectacions a la salut dels residents, incloent problemes respiratoris i un major risc de malalties cardiovasculars, que alguns residents han experimentat.
La fàbrica, instal·lada abans que es construïssin els habitatges, manté la seva ubicació a causa d’un conflicte legal amb l’Ajuntament de dècades enrere, en el qual l’empresa va impugnar la proposta de trasllat i va guanyar als tribunals.
L’equip del Sol Gironès Bisbal Bàsquet va celebrar amb entusiasme la seva primera victòria a la categoria 2a FEB al Pavelló Vell de la Bisbal. Ahir, els de Carles Rofes es van imposar al CB Salou, obtenint el seu segon triomf seguit i consolidant-se amb un 3-1 en el debut a la lliga.
Segons informa El Punt Avui, el partit va començar amb un CB Salou especialment encertat des de la línia de tres punts, amb un parcial inicial de 3-11 gràcies a tres triples consecutius d’Aragonès. Malgrat aquesta distància en el marcador, el Sol Gironès va saber mantenir-se dins del partit amb cistelles decisives de Viejo, Solé i Torrent, i un triple al límit de possessió de Valera que ajustava el marcador fins al 38-36 abans de l’últim període.
A l’inici del darrer quart, el suport del públic local va ser fonamental per impulsar l’equip bisbalenc cap a la remuntada. Un altre triple de Solé i una jugada destacada de Dibba —assistit per Torrent amb un passi espectacular per sota les cames— van donar força als locals. El CB Salou va intentar resistir, però un triple de Toni Espinosa i un tap crucial de Dibba van acabar decantant la balança a favor del conjunt local.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.