L’Hospital de Palamós ha estat reconegut amb dos premis en la 25a edició dels Premis TOP 20, organitzats per la consultora IQVIA, que valora la gestió dels hospitals públics i privats de tot Espanya. Els guardons han estat atorgats en les categories de Gestió Hospitalària Global i Costos Hospitalaris per a hospitals públics mitjans.
És el tercer any consecutiu que el centre guanya el premi de Gestió Hospitalària Global, que avalua diferents indicadors de qualitat, funcionament i eficiència del centre. A més, enguany s’ha inaugurat la categoria de Costos Hospitalaris, i l’hospital ha estat el primer en rebre aquest nou reconeixement per la seva gestió en l’àmbit de control de costos.
L’acte de lliurament dels premis va tenir lloc a l’auditori Pablo VI de Madrid, amb més de 350 assistents, i va comptar amb la participació de més de 200 hospitals de la xarxa pública i privada d’Espanya. Amb aquests dos nous guardons, l’Hospital de Palamós suma ja nou premis en la seva trajectòria als Premis TOP 20.
Avui dijous esperem que el sol domini tot el dia, acompanyat per pinzellades de núvols alts. Continuarem amb contrast tèrmic entre el dia i la nit, amb fresca i boirines a l’interior durant les primeres hores i ambient suau a migdia.
Com a novetat, avui dijous els vents bufaran de garbí durant la tarda, fruit de l’apropament d’un front a l’oest de la península Ibèrica. La mar estarà força tranquil·la.
De cara divendres, els núvols aniran augmentant progressivament.
THE 1975 – THE SOUND
ROMY – ENJOY YOUR LIFE
EMPIRE OF THE SUN – HIGH AND LOW
SAN CISCO – TOO MUCH TIME TOGETHER
MARCIN & PORTUGAL. THE MAN – WHEN THE LIGHTS GOES
SHOUT OUT LOUDS – JUMBO JET
GEORGIA – IT’S EUPHORIC
BISHOP BRIGGS – MONA LISA ON A MATTRESS
THE DRIVER ERA – YOU KEEP ME UP AT NIGHT
DEXTER AND THE MOONROCKS – LIKE YOU (LIKE YOU)
SPENCER SUTHERLAND – GOD SAVE THE DREAM
TOM ODELL – BEST DAY OF MY LIFE
LÉON – PRETTY BOY
CONAN GRAY – PEOPLE WATCHING
BIRDY – PARADISE CALLING
BEABADOOBEE – THE WAY THINGS GO
MARTIN LUKE BROWN – **IT GETS BETTER
GRIFF – VERTIGO
MARIA JAUME – ME DESPLOM
Fa pocs dies a l’informatiu migdia de TV3, vaig veure a l’estimat i admirat amic Jordi Sargatal, nou secretari de transició ecològica, en l’equip de la gironina i honorable Silvia Paneque, consellera de gairebé tot i portaveu del nou govern socialista, parlant de l’ampliació del Prat, que l’anterior govern havia descartat, alhora que protegia, l’espai natural de la Ricarda.
Em va sobtar que en Jordi, veritable líder de l’ecologisme a les nostres contrades, amb èxits tan incontestables com la paralització de l’Empordà Fluvial els anys 80, la recuperació i protecció dels aiguamolls de l’Empordà o la reintroducció de les cigonyes, no descartés ara l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, malgrat que fos per damunt de la Ricarda.
Va voler tranquil·litzar l’audiència, anunciant la potencial creació d’una pista d’aterratge d’aus, a costa de una dotzena d’hectàrees de producció de carxofes, que no sembla ser una verdura del gust dels socialistes, potser per la seva amargor quan envelleix.
Ara que aviat farà un any de la constitució de la Taula estratègica de l’aeroport de Girona, seria el moment de plantejar seriosament que la cosmopolita Barcelona, amb l’expectativa de superar els 50 milions de passatgers aquest any, tingues com Londres o Paris, dos aeroports.
Aquest segon aeroport sota el nom de Barcelona Costa Brava, hauria de ser el de Vilobí d’Onyar, amb la pertinent connexió amb la ciutat comtal, mitjançant l’AVE, una infraestructura fàcil de fer, atesa la proximitat de la terminal i la línia ferroviària.
A Vilobí no hi ha problemes per allargar la pista gràcies a que l’anterior govern, va desestimar la proposta de la PGA de construir 200 xalets i dos hotels a la vora d’un nou llac i un nou camp de golf, a canvi d’una aportació econòmica de 50 milions, i el permis per fer la Ryder 2031.
Aquest llac s’hauria situat a l’extrem sud de l’actual pista d’aterratge, generant una nova zona humida i impossibilitat qualsevol creixement.
Un cop descartat el projecte urbanístic, que no la celebració de la Ryder, no hi ha d’haver cap problema perquè els gironins reclamem aquest aeroport avui infrautilitzat, no només per satisfer les necessitats de Barcelona, sinó per incrementar de manera notable l’economia gironina.
Hauríem d’aprofitar que tenim la consellera i el secretari gironins. Segur que en Jordi no està per trinxar ni la Ricarda, ni els camps de carxofes.
Aquest dimecres al matí s’ha presentat al Pavelló Municipal d’Esports de Calonge l’IKF European Korfball Championship 2024, el Campionat d’Europa de Korfbal, que es disputarà a Calonge i Sant Antoni del 28 d’octubre al 2 de novembre. L’acte de presentació ha comptat amb la presència de Carlos Campmajó, regidor d’Esports del municipi, Kira Menén, presidenta de la Federació Catalana de Korfbal, i Miquel Àngel Tobaruela, seleccionador català.
Durant sis dies, el pavelló calongí acollirà les vuit millors seleccions nacionals d’Europa, amb una fase de grups que començarà el 28 d’octubre, quan també es farà la cerimònia inaugural a les 19 h. El Grup A estarà format per Països Baixos, Alemanya, Portugal i Hongria, mentre que el Grup B inclourà Bèlgica, Catalunya, República Txeca i Anglaterra. Les semifinals tindran lloc el dia 1 de novembre, i la final serà el dissabte 2 a les 16:30 h. Països Baixos i Bèlgica parteixen com a grans favorits per la victòria.
Catalunya debutarà el dilluns 28 d’octubre contra Anglaterra a les 19.45 hores, amb opcions reals d’aconseguir el tercer lloc. Segons el seleccionador català, Miquel Àngel Tobaruela, “la selecció ha assolit un nivell destacable i pot lluitar pel bronze”. Catalunya, cinquena en el rànquing mundial, arriba amb la confiança de dos mesos d’intensos entrenaments al CAR de Sant Cugat.
Cada selecció desplaçarà catorze esportistes més el seu equip tècnic, i s’espera una notable afluència d’aficionats de Països Baixos, Bèlgica i Anglaterra. Kira Menén, presidenta de la Federació Catalana de Korfbal, ha destacat la paritat de l’esport i l’absència de violència, i ha subratllat l’atractiu de la Costa Brava per a les seleccions del nord d’Europa.
Per la seva banda, Carlos Campmajó, regidor d’Esports, ha expressat la satisfacció d’acollir un esdeveniment d’aquest nivell i de poder mostrar el municipi a visitants d’altres països. El regidor admet que ja fa més d’un any que treballen per poder celebrar aquesta competició a Calonge i Sant Antoni.
Interior de l'habitatge cooperatiu de "La Sala" de Calonge
El mercat de lloguer per a estudiants a Girona està al límit. El Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Girona ha fet públic que la situació és “preocupant” i que el mercat es troba saturat. Un dels principals problemes que identifiquen és la falta de rotació en els pisos d’estudiants, ja que molts universitaris opten per seguir vivint en els mateixos habitatges un cop acaben la carrera. “La majoria no troben opcions millors d’habitatge quan acaben els estudis, així que decideixen quedar-se compartint pis”, expliquen des del Col·legi API. Aquesta dinàmica impedeix que nous estudiants puguin accedir fàcilment a un habitatge compartit a la ciutat.
Actualment, els estudiants que lloguen a Girona ho fan, majoritàriament, en pisos de tres o quatre habitacions, amb preus mensuals d’entre 870 i 1.100 euros. Això es tradueix en una despesa personal mitjana de 280 euros al mes per tenir una habitació. Aquesta manca de rotació provoca que molts universitaris comencin el curs acadèmic sense haver trobat habitatge i es vegin obligats a desplaçar-se diàriament des de poblacions veïnes.
La situació ha desbordat les immobiliàries gironines. “Cada vegada que publiquem un anunci de lloguer d’un pis d’estudiants, rebem més d’un centenar de sol·licituds en poques hores”, expliquen des del sector immobiliari. Aquesta elevada demanda deixa molts estudiants sense opcions d’habitatge fix, agreujant una situació que ja és molt difícil per a les famílies.
Però els pisos no són l’únic problema. Les residències per a estudiants a Girona també estan plenes. Actualment, la ciutat compta amb quatre residències, una d’elles inaugurada aquest any, però la saturació també afecta aquestes instal·lacions. El preu d’una habitació en una residència gira al voltant dels 550 euros al mes. Tot i això, la demanda supera àmpliament l’oferta disponible. Segons les immobiliàries, la meitat dels residents en aquestes instal·lacions són estudiants de primer curs, però només un 40% d’ells marxen quan acaba el curs, una rotació molt inferior a la d’anys anteriors.
Les immobiliàries asseguren que els estudiants no troben pisos per compartir un cop finalitzen el primer any, fet que els porta a romandre a les residències més temps del previst. Aquesta situació, que no només afecta els estudiants, també té conseqüències per a la resta de ciutadans de Girona. El Col·legi API adverteix que la manca general d’habitatge s’està convertint en un problema creixent, i per això han demanat a les autoritats locals i universitàries que prenguin mesures urgents per abordar aquesta crisi d’habitatge.
Amb una demanda de pisos de lloguer molt superior a l’oferta i sense una solució immediata a la vista, Girona es troba davant un problema estructural que necessita l’atenció i acció de les administracions. Els estudiants, per la seva banda, continuen buscant solucions enmig d’un mercat immobiliari tens i poc flexible.
