Laura Millán Morales és la nova alcaldessa de Palafrugell, després de la renúncia de Juli Fernández, qui fa el salt a la política nacional com a secretari del Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, esdevinguent, així, el número dos d’Alicia Romero, consellera d’Economia i Hisenda.
Millán va néixer l’any 1991 a Palafrugell. És graduada en magisteri i té un màster en dificultats d’aprenentatge, atenció a la diversitat i trastorns del llenguatge. Abans d’entrar a formar part del govern palafrugellenc, va exercir com a mestra d’anglès i educació especial a l’Institut-Escola Cor de Maria de la Bisbal d’Empordà on, a més, va formar part de l’equip directiu.
Actualment, Laura Millán està cursant estudis de Doctorat a la Universitat de Girona i un màster en prevenció de riscos a la Universitat Oberta de Catalunya.
Des del 2016, és secretària de l’Associació de Veïns i Amics de Calella de Palafrugell, a més de participar en la vida social del poble a través de diferents actes. També és secretària, en nom de l’Ajuntament de Palafrugell, de la Fundació Josep Pla.
És regidora del PSC a l’Ajuntament de Palafrugell des de l’any 2019, i des del passat 2023 és la 2a tinent d’alcaldia, regidora de Cultura, Festes, Joventut i Grans Esdeveniments.
L’escriptor i guionista Pau Cusí, originari de Roses, ha reflexionat sobre l’impacte del turisme de masses al seu poble natal i la seva experiència personal en aquest entorn, en una entrevista al programa Entre-Vistes. Cusí, que actualment resideix a Barcelona, destaca com el paisatge i la realitat de Roses han estat una inspiració clau en la seva obra literària, especialment al seu llibre “La garrota entre les dents”. El llibre, publicat per Edicions Brunzits, presenta una crítica directa al turisme massiu que ha canviat la vida local de Roses.
A més de la seva carrera com a escriptor, en Pau Cusí també ha estat vinculat al món del periodisme esportiu i cultural. Tot i començar a RAC1, amb una secció esportiva, explica que la seva experiència amb el periodisme el va acabar decebent. “El periodisme exigeix una atenció constant i una pressió que em va portar a desencantar-me amb aquest món”, comenta.
Actualment, Pau Cusí ha deixat el periodisme per centrar-se en la seva carrera com a guionista de televisió. Després de tres anys treballant com a coordinador de guió al programa Atrapa’m si pots, ara treballa en nous projectes, incloent-hi una docu-sèrie.
Durant l’entrevista, també va recordar la seva infància a Roses i com la vida al poble, marcada per la presència constant de turistes, ha influït profundament en la seva escriptura. “He treballat en diversos sectors relacionats amb el turisme, i això s’ha reflectit en les meves històries. La novel·la retrata la realitat dels joves de Roses, que viuen amb feines precàries i intenten impressionar noies que treballen en el sector turístic”, afegeix.
Finalment, va reflexionar sobre la decadència que sovint acompanya els pobles turístics, un tema recurrent en la seva obra. Tot i la crítica, es manté amb un to d’humor en la seva narrativa, aportant una visió crítica, però a la vegada distesa de la realitat que l’envolta.
La Diputació de Girona ha creat un nou fons extraordinari de 7,4 milions d’euros, impulsat per la liquidació positiva dels tributs de l’Estat corresponents a l’any 2022. Aquest fons, que es va presentar dimarts a l’aula magna de la Casa de Cultura de Girona, es distribuirà majoritàriament als ajuntaments, amb una dotació de 7 milions d’euros, mentre que els consells comarcals rebran 400.000 euros.
Els ajuntaments de la demarcació rebran els diners en funció del nombre d’habitants. Els municipis amb menys població rebran un mínim de 20.000 euros, mentre que Girona, la ciutat més gran, percebrà el màxim import, de 150.000 euros. Aquesta iniciativa busca oferir als governs locals recursos de lliure disposició, adaptats a les necessitats de cada territori.
El Ple de la Diputació aprovarà el fons la setmana vinent, segons ha avançat el president Miquel Noguer, i els ajuntaments i consells comarcals podran disposar dels diners entre finals de novembre i principis de desembre d’aquest any. En els pròxims dies, cada consistori rebrà la notificació amb l’import exacte que li correspon.
Aquest fons extraordinari complementa el Fons de Cooperació Econòmica Municipal, la línia d’ajuts més important de la Diputació, que aquest any destina més de 27 milions d’euros als ajuntaments. Aquest fons, que es va obrir fa dos anys per fer front a les conseqüències de la pandèmia, s’ha consolidat i es mantindrà amb la mateixa dotació fins al 2027.
Durant la presentació, que ha comptat amb la presència d’alcaldes, alcaldesses i regidors d’uns 200 municipis de les comarques gironines, Noguer ha destacat que la Diputació no només aporta finançament, sinó que també ofereix eines per facilitar el funcionament diari dels ajuntaments, especialment dels més petits. Els representants locals han aprofitat l’acte per intercanviar punts de vista i abordar problemàtiques comunes, reforçant així la col·laboració amb la Diputació en temes que afecten el seu dia a dia.
L’Oncotrail 2024, celebrada el cap de setmana passat, ha recaptat gairebé 400 mil euros per a la lluita contra el càncer. Enguany hi ha hagut la participació de més de 2.000 persones distribuïdes en 310 equips. Per parlar sobre el balanç de la cursa d’enguany, al Supermatí d’avui hem rebut el director de la cursa, Lluís Comet.
Els guanyadors van ser els Mikelets, que van arribar a la meta a les 6:14 del matí, i els últims, el grup Revolution, van arribar a les 10:17. Però el més important d’aquesta cursa no és la posició, sinó el fet de participar en una activitat solidària i gaudir-ne. “L’immensa majoria d’equips arriben feliços perquè han aconseguit l’objectiu que s’han proposat de fer els 100 km”, ha explicat Comet.
Enguany, el sistema d’inscripció ha estat per sorteig, degut a les places limitades, i 160 equips van quedar fora de la cursa. La inscripció consistia en una primera fase de 100 places per a participants de l’edició anterior i una segona fase amb 175 places obertes al públic, a més de 75 places reservades per a l’organització. Aquest nou sistema de selecció ha generat polèmica entre alguns grups, però Comet ha assegurat que es van seguir molts filtres per seleccionar els equips objectivament.
L’objectiu del nou sistema d’inscripció era evitar els col·lapses informàtics dels darrers anys i donar a tothom les mateixes oportunitats.
L’organització de l’Oncotrail farà una presentació el mes de gener per explicar on es destinen els diners recaptats i plantejar la propera edició, el recorregut i el sistema d’inscripció. Al febrer començaran les inscripcions, i la cursa de l’any que ve es farà els dies 4 i 5 d’octubre.
A més, aquest ha estat el primer any queRàdio Capital i Ràdio Palafrugell han retransmès la cursa en directe, una experiència positiva i enriquidora tant per la ràdio com per l’organització i els voluntaris de l’Oncotrail.
L’Hospital de Palamós ha incorporat un nou làser per al tractament de la litiasi o càlculs renals. Aquest dispositiu, que s’utilitza des de fa un mes, permet tractar els càlculs (pedres) de manera més eficient i amb menys invasivitat. El làser actua fragmentant els càlculs en peces que el pacient elimina de forma natural a través de l’orina.
Aquest mètode ofereix diversos beneficis per als pacients, ja que redueix el temps d’hospitalització, disminueix el risc de complicacions i redueix la probabilitat de reproducció dels càlculs. A més, a diferència de la tècnica anterior, que utilitzava ultrasons, aquesta intervenció no requereix cap incisió, ja que es realitza a través de la uretra.
Cada any, a l’Hospital de Palamós es duen a terme prop de cinquanta tractaments per càlculs renals, i tots els pacients es podran beneficiar d’aquesta nova tecnologia làser, que promet millorar significativament els resultats i la comoditat dels tractaments.
Torroella de Montgrí va ser l’epicentre de la tercera edició de la Universitat Europea de Tardor durant el divendres 4 i dissabte 5 d’octubre per parlar sobre “El futur d’Europa i el món”. Les jornades, tal com havia passat en anteriors edicions, es van celebrar al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí.
Aquesta és una proposta impulsada pel Consell Català del Moviment Europeu (CCME), una associació pluralista i independent formada per col·lectius i persones físiques que desenvolupa les seves activitats europeistes dins de l’àmbit territorial de Catalunya. Està integrada per una àmplia representació de la societat catalana: partits polítics, organitzacions empresarials, organitzacions sindicals, ajuntaments, universitats, associacions econòmiques, professionals i acadèmiques que són el reflex de la pluralitat professional, ideològica i política de la societat civil d’Europa, treballant conjuntament en la construcció d’una Europa unida.
La primera jornada, que es va celebrar al Museu de la Mediterrània de Torroella, va centrar-se a reflexionar sobre la construcció d’un futur sostenible amb el Workshop “Construint un futur sostenible: Idees i propostes joves per a les institucions europees”. Aquest es va fer de la mà amb el projecte Youth 4 Green ERF, coordinadora l’AECT Euroregió Pirineus Mediterrània. Ho explica la responsable de comunicació de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, Maïna Gautier.
La jornada de dissabte 5 va començar amb un diàleg on es va abordar “L’evolució de la demografia a Catalunya i a Europa” de la mà del director del Centre d’Estudis Demogràfics, Albert Esteve, i la secretària general del CCME, Sussanna Rivero. També es va celebrar un diàleg per abordar la “Identitat i cultura europees: Cap a on anem?” on es va comptar amb la visió del president de Blanquerna-Universitat Ramon Llull, Josep Maria Carbonell, i el president del CCME, Jordi Xuclà.
Durant la tarda de dissabte es va fer un debat sobre “Quin serà el govern d’Europa? I quines les seves prioritats?” amb les veus del director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona (TBC), Manuel Szapiro; la doctora en dret de la UE, directora del Centre de Documentació Europea i de Europe Direct Girona de la UdG, Mariona Illamola; i el politòleg i exeurodiputat, Jordi Solé. A més, es va celebrar un diàleg per abordar “La geopolítica mundial: el món que ens ve” amb el president del CIDOB, catedràtic d’història contemporània de la UB i autor del llibre El món d’avui, Antoni Segura, i el president d’honor del CCME, Xavier Ferrer.
Xavier Ferrer apunta que aquestes jornades per promoure el coneixement i el debat entorn el futur d’Europa són “totalment necessàries”. Reconeix que ens trobem en moments d’incertesa i que per això cal treballar per promoure la idea d’aquesta “Europa unida, federal i respectuosa”.
Per la seva banda, Sussanna Rivero apunta que aquestes jornades de la Universitat Europea de Tardor permet debatre sobre temes rellevants per la Unió Europea i, alhora, comptar amb veus de diferents orígens per poder veure els diferents punts de vista.
Mariona Illamola ha destacat la importància d’unir un projecte com el Youth 4 Green ERF i la Universitat Europea de Tardor, per veure diverses mirades sobre el futur d’Europa.
