La segona edició del projecte “Museus = Espai de Benestar” tindrà com a tema central la soledat no desitjada. Aquesta iniciativa, organitzada per les Àrees Bàsiques de Salut del Baix Empordà en col·laboració amb sis museus de la comarca, busca demostrar que els museus poden actuar com a espais de proximitat per a la prevenció i promoció de la salut emocional.
El projecte es desenvoluparà entre el 17 i el 20 d’octubre, amb activitats gratuïtes que inclouen rutes guiades i tallers terapèutics de dansa i música. La jornada inaugural es durà a terme al Museu d’Arqueologia de Catalunya a Ullastret, on es reuniran professionals de diferents àmbits per debatre sobre la solitud no desitjada. Es compartiran experiències i projectes per prevenir i detectar aquesta problemàtica social.
A més del Museu d’Arqueologia de Catalunya d’Ullastret, altres museus del Baix Empordà participaran en la iniciativa, com el Museu de la Mediterrània a Torroella de Montgrí, el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, el Museu de la Pesca de Palamós, el Terracotta Museu de la Bisbal d’Empordà i el Museu del Suro de Palafrugell. En total, es realitzaran set activitats, totes centrades en la millora del benestar emocional i la salut mental.
Aquest projecte, que va néixer l’any passat amb el suport de la Xarxa de Museus de les comarques de Girona, vol posar en valor la importància dels museus com a espais d’interacció i salut comunitària.
Cada cop sembla més evident que Paula Badosa està recuperant el seu millor nivell tennístic, veient les seves bones actuacions en les darreres setmanes.
Però el seu triomf d’aquest dimarts, contra la número 3 del món, la nordamericana Jessica Pegula, i la contundència amb la que ho ha fet, confirmen que la begurenca torna a estar en condicions de lluitar per tot.
El duel contra Pegula es va decidir amb un resultat prou eloqüent: 6-4 i 6-0. I no oblidem que la nordamericana és una de les jugadores més en forma actualment. Va guanyar recentment el torneig de Toronto, i va ser finalista a l’Open dels Estats Units i a Cincinatti.
En poc més d’una hora, la baixempordanesa va ser capaç de vèncer Pegula, i a més obtenir el seu primer triomf davant d’ella després de quatre enfrontaments.
El primer set va començar amb igualtat i alternança en el marcador, però a partir del 3 a 3, Badosa se’l va fer seu per acabar guanyant-lo per 6-4.
La segona mànega, a diferència de la primera, va ser una autèntica exhibició de la catalana.
Amb un trencament de servei al principi, Badosa va aconseguir agafar el control del partit, i posar nerviosa la seva oponent.
Una Pegula impotent, que va ser posada al límit pels cops guanyadors de Badosa, i fins i tot va colpejar la raqueta contra terra vàries vegades.
Paula Badosa va anar per la via ràpida, i va segellar el set i el partit amb un inapel·lable 6 a 0.
La begurenca s’enfrontarà dijous, a quarts de final, a la xinesa Zhang, que va derrotar la polonesa Frech
L’emergència residencial és un tema més d’actualitat que mai per les dificultats de part de la població a accedir a un habitatge digne. El passat abril, el Congrés dels Diputats va aprovar la Llei de Vivenda, que entre altres, limita el preu dels lloguers a les zones de mercat residencial tensat, una llista en la qual hi figuren diverses poblacions del Baix Empordà.
Segons la segona onada del baròmetre del CEO -Centre d’Estudis d’Opinió- publicada el febrer de 2024, l’accés a l’habitatge és el segon principal problema dels catalans. A més, cal recordar que l’habitatge és un dret social recollit a la declaració dels Drets Humans.
En els últims temps, causes com la pobresa, la precarietat, els pisos destinats a lloguer turístic, el risc d’exclusió social, els pisos buits acumulats en mans de grans tenidors o els problemes per arribar a final de mes dificulten, amb escreix, l’accés a un habitatge digne.
“Accedir a un habitatge de lloguer assequible és gairebé impossible”
Al Baix Empordà, en general els preus dels lloguers no baixen de 850 euros i els preus augmenten de manera significativa si parlem de municipis costaners com Platja d’Aro o Calonge. A Platja d’Aro, un pis de diverses habitacions costa uns 1.200 euros, mentre que a Calonge els preus ronden els 1.500 euros, uns preus inassumibles per a la gran majoria de la població. Tot i això, encara es poden trobar habitatges per 500€ / 600€, però, malauradament, són una excepció.
Des de Ràdio Capital de l’Empordà hem parlat amb alcaldes i regidors d’habitatge de les diverses poblacions del Baix Empordà per saber quines accions impulsen o volen impulsar per facilitar l’accés a l’habitatge.
LA BISBAL D’EMPORDÀ
A la capital comarcal, l’Ajuntament ha adquirit i adequat 6 habitatges que entraran en funcionament el pròxim mes d’octubre i estaran destinats a casos d’emergència social. El batlle bisbalenc, Oscar Aparicio, explica que el 2025, quan el Servei Educatiu del Baix Empordà canviï d’ubicació, es destinarà l’edifici a lloguer social, prèvia rehabilitació. En total, es tracta d’uns 20 pisos que el 2025 es rehabilitaran.
Així mateix, Aparicio explica que s’ha informat a l’INCASÒL -Institut Català del Sòl- que se’ls poden cedir terrenys per a la construcció de pisos, acció que ja s’havia fet anys endarrere per part d’altres governs.
Edifici on actualment hi ha el Servei Educatiu del Baix Empordà i que es destinarà a lloguer social
PALAFRUGELL
La regidora d’habitatge de l’Ajuntament de Palafrugell, Margarita Mauri, assegura que hi ha un endarreriment històric de les polítiques d’habitatge i que “accedir a un habitatge de lloguer assequible és gairebé impossible, avui en dia, a Palafrugell”.
Mauri assegura que, des del consistori, s’està treballant en diferents línies pel que fa a polítiques d’habitatge amb mesures com la cessió de sòl públic per la construcció d’habitatges assequibles o l’increment de la borsa de lloguer social.
CALONGE I SANT ANTONI
A Calonge i Sant Antoni està en marxa el lloguer social de la mà de la cooperativa Sostre Cívic, que ha impulsat “La Sala”, un edifici de 14 habitatges que s’ha destinat, preferentment, a menors de 36 anys. Actualment, la iniciativa ha aconseguit omplir la totalitat dels habitatges d’un edifici, que anteriorment estava en desús.
A més, l’alcalde del municipi, Jordi Soler assegura que l’Ajuntament ha comprat un edifici de 17 habitatges, que cal reformar i posar en condicions, per tal de facilitar l’accés a l’habitatge.
Interior de l’habitatge cooperatiu de “La Sala” de Calonge
TORROELLA DE MONTGRÍ I L’ESTARTIT
L’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, explica que des del consistori estan treballant per incorporar pisos de la SAREB o pisos que no tinguin cap ús en el parc d’habitatge públic.
Així mateix, Colomí admet que l’administració ha d’actuar per frenar l’especulació perquè l’habitatge és un dret social. A la vegada, el batlle reconeix que és difícil trobar habitatge de llarga durada a Torroella.
CASTELL D’ARO, PLATJA D’ARO I S’AGARÓ
Maurici Jiménez, alcalde de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró explica que des de l’Ajuntament treballen en tres línies, la modificació del POUM perquè espais que avui dia són oficines, es puguin convertir en habitatges; modificar, també, espais comercials que han quedat en desús, i, finalment, desenvolupar habitatges en aquells solars que tenen condició d’habitatge de protecció oficial.
A la vegada, el batlle reconeix que amb els salaris actuals és molt difícil llogar un habitatge de forma assequible al municipi.
PALAMÓS
En el cas de Palamós, des de l’Ajuntament estan començant a treballar en el pla local d’habitatge 2025-2031 del municipi. Raquel Gallego, regidora d’Habitatge, alerta de l’increment de preus que han provocat els pisos d’ús turístic i que moltes famílies s’han vist obligades a marxar del municipi palamosí. A més, la regidora destaca que, per primera vegada, Palamós disposarà de 4 finques de titularitat municipal.
Des de l’Ajuntament també s’ha treballat amb la cooperativa Sostre Cívic per construir l’edifici Terra de Mar, un projecte d’habitatges socials cooperatius. El consistori ha cedit a la cooperativa uns terrenys de l’Avinguda Catalunya per construir el que serà la primera promoció d’habitatges socials cooperatius a Comarques Gironines. Actualment, les inscripcions per accedir en aquests habitatges ja estan tancades.
Projecte arquitectònic de l’habitatge cooperatiu “Terra de Mar” de Palamós
SANT FELIU DE GUÍXOLS
Si mirem al sud de la comarca, a Sant Feliu, l’Ajuntament ha comprat els terrenys de l’antiga fàbrica Trachsler on es construiran més de 70 habitatges de lloguer públic. Des del consistori també s’ha adquirit un bloc d’habitatges que es destinaran a lloguer social.
Carles Motas, l’alcalde del municipi apunta que fa poc que la ciutat ha començat a fer polítiques d’habitatge perquè anteriorment només arribaven a cobrir casos d’emergència habitacional.
Amb la nova promoció d’habitatges, l’Ajuntament vol donar l’oportunitat d’emancipar-se al jovent i facilitar habitatge a la gent gran.
Tot i això, el batlle assegura que, tot i les mesures de política habitacional que es prendran, la problemàtica de l’habitatge a Sant Feliu de Guíxols no quedarà resolta.
BEGUR
Segons Maite Selva, alcaldessa de Begur i Esclanyà, les polítiques d’habitatge són una prioritat del govern municipal. Així mateix, Selva apunta que s’ha fet una modificació del POUM per adequar locals d’Esclanyà per poder fer-hi habitatges de protecció oficial.
A Begur, a les zones de les Arenes i del camp de futbol hi ha terrenys per poder-hi fer habitatges, però l’alcaldessa explica que, de moment, no tenen ningú per construir aquests habitatges.
Municipis declarats zona de mercat residencial tensat
Cal destacar que a la comarca, els municipis de la Bisbal d’Empordà, Calonge i Sant Antoni, Palafrugell, Palamós, Castell, d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Pals, Santa Cristina d’Aro, Torroella de Montgrí i Sant Feliu de Guíxols estan dins la zona de mercat residencial tensat i on s’aplica la Llei de Vivenda per regular els lloguers.
Els habitatges d’ús turístic, una tendència creixent, també, al Baix Empordà
En els últims temps, ha augmentat la popularitat dels anomenats habitatges o pisos d’ús turístic, on els propietaris decideixen efectuar lloguers per un temps determinat, normalment en temporada d’estiu, fet que sovint comporta una massificació turística. Això dificulta molt la vida a totes aquelles persones que busquen un habitatge de lloguer assequible i per una llarga estada.
Al Baix Empordà, els anomenats Habitatges d’Ús Turístic (HUT) han augmentat notablement en els últims temps. En total a la comarca empordanesa hi ha 12.603 HUT, sent la comarca de Catalunya que concentra més habitatges d’ús turístic.
En el següent mapa podeu consultar quants pisos turístics hi ha en cada un dels municipis baix-empordanesos.
Si mirem al conjunt de les Comarques Gironines, la demarcació concentra el 44% d’habitatges d’ús turístic de Catalunya amb una xifra de 41.431 habitatges.
Més places turístiques que habitants
Si mirem diferents municipis de la comarca, veurem que hi ha més places turístiques que habitants té el municipi. Un exemple és Pals que, actualment, té 7.805 places turístiques mentre que la població del municipi és de 2.566 habitants. Un altre exemple és Begur amb 9.741 places i 4.229 habitants. Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró n’és un altre exemple amb més de 16.000 places turístiques i 12.533 habitants. Torroella de Montgrí i l’Estartit té 14.636 places turístiques i 12.232 habitants.
[Aquest reportatge s’ha elaborat amb fragments d’entrevistes fetes per Maria Alsina]
El Baix Empordà ha registrat tres víctimes mortals a les seves carreteres, fins al 30 de setembre, segons el Servei Català de Trànsit. Aquesta dada forma part del balanç general de 98 persones mortes a la xarxa viària interurbana de Catalunya, un 15% menys que el 2023, quan van morir 115 persones en accidents en el mateix període de temps. Si es compara amb el 2019, any de referència per a la sinistralitat, la disminució és del 28%, ja que aquell any van perdre la vida 136 persones. Pel que fa als ferits greus, aquest 2024 ha estat més complicat, ja que s’han registrat 620 persones greument afectades en accidents de trànsit, un increment del 9% respecte al 2023.
A escala catalana, la sinistralitat ha afectat especialment els col·lectius vulnerables, amb motoristes, ciclistes i vianants que representen el 46% de les víctimes mortals. Aquest 2024 han mort 37 motoristes, cinc vianants i tres ciclistes. Malgrat que aquestes dades mostren una millora respecte al 2023, amb una reducció de morts entre vianants i ciclistes, el nombre de motoristes morts segueix sent una preocupació, ja que aquests continuen representant un terç del total de víctimes, aproximadament un 38%.
Pel que fa a les vies més perilloses de Catalunya, la sinistralitat ha estat molt dispersa, però la carretera C-37 ha registrat sis víctimes mortals, seguida de l’Eix Transversal (C-25) i la C-32, amb cinc morts cadascuna. En contrast, l’AP-7 ha mostrat una notable millora, passant de nou víctimes el 2019 i onze el 2023 a només tres morts aquest any.
Les dades també reflecteixen una reducció de la sinistralitat en tres de les quatre demarcacions catalanes. Girona, amb 14 víctimes mortals, ha estat una de les demarcacions amb millor evolució, ja que ha reduït en set el nombre de morts respecte al mateix període del 2023. Les comarques de l’Alt i el Baix Empordà han estat les més afectades dins la demarcació gironina, amb quatre i tres víctimes mortals respectivament.
Pel que fa a la resta del territori, Barcelona és la demarcació amb més víctimes, amb 43 morts, tot i una reducció de quatre respecte a l’any anterior. Tarragona ha registrat 23 morts, set menys que el 2023, mentre que Lleida és l’única demarcació que ha vist augmentar la sinistralitat, amb 18 víctimes, una més que l’any passat.
Finalment, pel que fa als horaris dels accidents, un 47% de les víctimes mortals han perdut la vida durant la tarda, convertint aquesta franja en la més perillosa del dia. Els caps de setmana i festius també concentren la meitat dels accidents mortals, amb un total de 49 víctimes durant aquests dies.
L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols vol desestacionalitzar el festival de la Porta Ferrada en el nou concurs públic per a la gestió de la mostra musical. Per aquest motiu, el contracte inclou la possibilitat de fer cinc concerts entre l’hivern i la primavera en una carpa del Guíxols Arena. Segons el regidor responsable de l’àrea, Josep Saballs, aquesta opció permetria “desestacionalitzar i promocionar el festival” fora de la temporada i apunta que els concerts es podrien fer per Setmana Santa. Per altra banda, el Porta Ferrada també inclourà un cicle de concerts amb artistes locals en locals d’hostaleria del municipi i deixa la porta oberta a la desaparició del cicle d’espectacles d’humor que hi havia els últims nou anys.
La productora The Project ha estat l’encarregada de gestionar el festival de la Porta Ferrada en els últims anys després de guanyar el concurs públic que organitza l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Aquest estiu el contracte va finalitzar i per això l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ja prepara el nou plec de clàusules per licitar la gestió del festival.
A l’agost, l’ajuntament ja va aprovar un estudi de viabilitat econòmica que preveia licitar la mostra per 10,5 milions d’euros en tres anys i calculaven que l’aportació màxima per part de l’ajuntament havia de ser de 300.000 euros. Ara, el plec de clàusules aprovat aquest dimarts dona més detalls sobre el contracte que proposa el consistori a les productores.
En primer lloc, destaca la voluntat del govern local per “desestacionalitzar” el festival. Per això els plantegen programar cinc concerts entre l’hivern i la primavera en una carpa del Guíxols Arena. El regidor responsable del festival, Josep Saballs, ha detallat que els aportaran 10 punts en el concurs públic.
Saballs ha concretat que una opció seria “organitzar els concerts per Setmana Santa” per tal d’aconseguir atracció turística i, al mateix temps, promoció del festival d’estiu. El regidor ha recordat que aquests mesos són molt importants per a la venda d’entrades i l’única manera d’aconseguir ressò del festival és pagant publicitat. Si s’opta per fer aquests concerts fora de la programació d’estiu, es podrà tenir “un altaveu” per promocionar la programació d’estiu.
Un cicle per a artistes locals
Per altra banda, les noves bases preveuen un nou cicle de música pensat per a artistes locals. Es tracta d’un cicle que es farà en establiments d’hostaleria del municipi i l’encarregat de la gestió del festival haurà de destinar-hi un mínim de 20.000 euros en aquesta programació.
El regidor responsable del festival també ha detallat que el cicle d’humor que van estrenar ara fa nou anys queda relegat com una opció per a l’empresa gestora i no una obligació com passava fins ara. Saballs assegura que aquesta proposta ja ha arribat “al seu límit” i per això no consideren necessari exigir-ho i deixen a la voluntat de la productora el fet de mantenir el cicle o prescindir-ne.
Un mínim de 20 concerts a l’any
Pel que fa a la programació, el plec de clàusules preveu un mínim de 20 concerts i un màxim de 35. En funció de la proposta que faci l’empresa es donarà una puntuació o una altra. També es detalla que d’aquest mínim, deu hauran de ser a l’espai del port i cinc al de Guíxols Arena. Pel que fa al preu de les entrades, hauran de tenir una mitjana ponderada de 80 euros. Saballs assegura que aquesta mesura els permet oferir preus baixos.
En l’aspecte econòmic, les empreses que es presentin al concurs guanyaran punts en funció de la reducció de l’aportació municipal. Es preveu aportar-hi 300.000 euros com a màxim, tot i que els guanyadors del concurs obtindran més puntuació si la xifra d’aportació municipal es redueix. Per últim, s’exigeix que es destini un 0,1% del taquillatge a entitats del tercer sector locals.
Per fer complir totes aquestes condicions, el regidor ha assegurat que s’ha incorporat en el plec de clàusules un règim sancionador per primera vegada. Saballs considera que aquest element els permetrà garantir que totes les clàusules exigides i firmades s’acabin complint.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.