Aquest primer d’octubre esperem un temps estiuenc.
Sol i núvols alts què aniran guanyant terreny a partir de la tarda. Les temperatures pujaran de valent a causa del garbí reescalfat. Valors propers als 30 graus altre cop a l’interior i temperatura més frenada a la costa.
Mar alterada, al sud del Cap de Begur, amb onades entre el metre i el metre i mig d’alçada.
De cara demà dimecres iniciarem un canvi de temps, amb més núvols i temperatures més baixes.
Com cada any, els bolets ja surten a la muntanya abans no pas s’esperin a la costa. Els primers a treure el barret són l’ou de reig, el cep i el rossinyol. Les pluges han assegurat la collita a les comarques de la Garrotxa, Osona i el Ripollès. A la costa, la temporada no arriba fins ara l’octubre. Tanmateix, al Baix Empordà, encara roman incert si es compliran els mínims per a la producció d’enguany. Des de Ràdio Capital ens hem posat en contacte amb en Toni Delgado, boletaire, natural d’Albons i membre de l’associació micològica Joaquim Codina de Girona.
Els bolets creixen a partir del miceli, una mena de teranyina de filaments microscòpics que està soterrada. Sense un mínim d’aigua, es queda inactiu. A més a més, la terra ha d’estar a uns vint graus perquè el miceli formi el bolet. Quan aquest madura, deixa anar unes espores que en caure a terra formen les hifes. Al seu torn, s’uneixen entre elles i estableixen el miceli. D’això se’n diu el cicle dels fongs. Tanmateix, una ventada violenta, com la de la tramuntana, pot emportar-se les hifes i impedir la creació del nou miceli, trencant el cicle. Per tant, la viabilitat de la collita empordanesa aquest octubre depèn de tres factors: humitat, temperatura i vent.
Darrerament, alguns municipis estan imposant restriccions als boletaires. Aquesta necessitat sorgeix no només de l’afectació de la sequera, sinó també de la imprudència o el desconeixement d’alguns aficionats. Hi ha bolets que, tot i ser comestibles, són poc coneguts i acaben aixafats per temor a un enverinament. En Toni Delgado defensa que tots els bolets són importants, siguin aptes o no pel consum humà. Les exposicions de l’associació Joaquim Codina i la seva tasca d’educació a la ciutadania no serien possibles sense aquesta gran varietat de bolets.
A Catalunya hi ha milers d’espècies de bolets diferents i encara se’n van trobant més. Tots formen part del nostre patrimoni natural que tenim la responsabilitat de conservar i protegir. S’espera que la collita d’enguany sigui bona, si més no millor que l’anterior, i que els empordanesos puguin anar de cacera. Des de Ràdio Capital i l’associació Joaquim Codina es demana responsabilitat vers el bosc i els bolets, fins i tot els desconeguts.
Ahir vaig ser a l’aplec de la Concòrdia, a Sant Cebrià de Lledó, que els veïns van recuperar fa no res un altre cop i que celebra la suposada bona voluntat d’entendre’s d’empordanesos i selvatans, barallats perquè uns comencen les sardanes per l’esquerra i els altres per la dreta. Feia un dia extraordinari, de cel esbandit i visibilitat només esmorteïda per una calija que distorsionava lleugerament les Medes, el Montgrí, el golf de Roses. Vam pujar pel camí empolsegat de Cassà i vam baixar per Santa Pellaia, totes dues pistes força malmenades, però millor que els darrers cops. A dalt hi havia ambient. A l’ermita dels Metges havien entrat llum i era plena com un ou, vaig comptar 70 persones estretes estretíssimes, tots d’una mitjana d’edat provecta. Esperant, jo pensava en el prodigi de Sant Cosme i Sant Damià, que van cosir la cama d’un negre a un blanc. Mossèn Calsina va ser terrenal, proper, va explicar coses, va fer companyia. Sortint, cadascú va plegar i arrambar la seua cadira a la paret, i en un no-res tot va ser endreçat. La principal de Banyoles va tocar quatre sardanes i una de regal, i ne vaig ballar les dues últimes: La Colla dels 50 i La Santa Espina. La tenora era en Josep Pascual de l’Estartit, el mateix que pren les mesures de l’aiga des de fa anys i panys, i que a veure si li dan la Creu de Sant Jordi d’una vegada, i dirigia el fill del recader de La Bisbal. En un moment a la senyora que comptava se li va escapar: HO FEU TOTS MALAMENT!
Arribaven motoristes, ciclistes, caminants i gent perduda, i tothom enraonava amb tothom, no en va aplec vol dir grapat de gent que es troba en un lloc amb l’excusa de celebrar coses. La gent estava contenta i la música feia festa. A l’era del restaurant, petits i grans tallaven embotit com si el mon hagués de finar. Vam trobar un parent. Veniu, veniu, que vaig a menjar alguna cosa petita que d’aquí a una hora m’esperen a casa per dinar, va dir, i vam imaginar una bossa de patates fregides, unes olives per matar el cuc, però el vam trobar entaulat amb un got de vi i tres llesques de pa amb tomata immenses tapissades de llom. La felicitat, ja se sap, fa venir gana.
El president de la Federació d’Hostaleria i Turisme de les Comarques Gironines, Antoni Escudero, carrega contra els pisos turístics i els acusa de fomentar la “turismofòbia”. Durant l’acte de commemoració del Dia Mundial del Turisme que s’ha celebrat al castell de Biart de Masarac (Alt Empordà), Escudero ha afirmat que “molesten els veïns” que hi viuen i que, a més, “no tenen cap tipus de normativa com sí que tenen les cases rurals”. “El turisme no molesta, els hotels no molesten, les cases rurals no molesten. Qui molesta? Els habitatges d’ús turístic”, ha dit. D’altra banda, Escudero ha afirmat que un dels principals problemes que pateix el sector turístic és la falta de mà d’obra.
El castell de Biart de Masarac ha acollit aquest dilluns la 19a edició del Dia Mundial del Turisme organitzada per la Federació d’Hostaleria i Turisme de les Comarques Gironines. El seu president ha aprofitat l’acte per fer balanç de la temporada turística, que ha dit “no ha anat ben bé com s’esperava” perquè els turistes catalans i espanyols han tornat a viatjar, i també per denunciar les mancances que pateix el sector.
Escudero ha assegurat que un dels principals problemes que pateixen és la falta de personal i també l’absentisme laboral, que atribueix en part a la facilitat per tramitar les ‘autobaixes’ i el cost que això suposa per al sector turístic. En aquest sentit, Escudero ha admès que molts no volen treballar en aquest sector -tot i que ha negat que estigui mal pagat- i ha assegurat que la manca de mà d’obra ha provocat que aquest estiu “alguns establiments no hagin pogut obrir de nits i que molts no hagin pogut obrir directament perquè no han pogut fer la plantilles.
Sobre això, ha demanat a les administracions que accelerin els permisos de treball per a les persones amb permís de residència que fa anys que resideixen al país però que “no poden treballar”. Escudero diu que això suposa una “borsa de treball” que no es pot utilitzar i que, alhora, fomenta “l’economia submergida”. “Nosaltres no volem això. Volem que els nostres empleats estiguin regularitzats”, ha insistit.
Escudero també ha criticat com s’ha gestionat la taxa turística i que “no es destini al sector” i ha demanat “solucions” estructurals per fer front a la sequera. “No podem dependre només de la pluja”, ha dit.
D’altra banda, Escudero ha carregat contra els habitatges d’ús turístic. El president de la federació ha assegurat que promouen la ‘turismofòbia’ perquè la manca de regulació fa que “amb una simple autorització municipal” en puguis obrir un. “No tenen cap tipus de normativa com poden tenir els cases rurals. Quan es van crear van haver de complir 50 normes, que és com ha de ser. Però tu ara et compres un pis i vas a l’Ajuntament i ningú et diu res”, ha afirmat. Amb tot, Escudero ha dit que turisme no molesta, com tampoc ho fan els hotels o les cases rurals. “Qui molesta? Els habitatges d’ús turístic”, ha afegit. Tot i això, ha volgut deixar clar que no té res en contra d’aquells que ostenten pisos turístics, però que “és una evidència el que està passant”.
Sobre la turismofòbia, també s’hi han referit en els seus discursos el subdelegat del govern espanyol, Pere Perramon, i el president del Parlament, Josep Rull, que han animat a combatre aquesta problemàtica promovent “la qualitat”. Per la seva banda, el president de la Diputació, Miquel Noguer, ha dit que el turisme és necessari i que ho és “cada dia una mica més” i que, malgrat els aspectes negatius, cal crear “un relat atractiu”.
En el marc de l’acte i per segon any consecutiu, s’han concedit tres reconeixements. En la categoria de persona de la societat civil, s’ha reconegut el periodista Pitu Anaya; en la d’empresa proveïdora, Repsol Butano i en la d’institució, a l’alcalde de Masarac, Lluís Pujol.
Ja són 331 persones les que han participat en les votacions dels Pressupostos Participatius 2025 de Palafrugell, que estan obertes des del 15 de setembre. Els ciutadans poden votar les propostes fins al diumenge 13 d’octubre a través del web municipal www.palafrugell-decidim.ddgi.cat. Poden participar-hi els majors de 16 anys empadronats a Palafrugell, només amb el seu número de document d’identitat i la data de naixement.
Un cop tancades les votacions, es donaran a conèixer els projectes finalistes el 14 d’octubre, i es preveu que les propostes seleccionades s’executin a partir de gener del 2025. El pressupost total és de 310.000 euros, dels quals 250.000 es destinaran a inversions, mentre que 60.000 serviran per finançar serveis, programes o activitats. Cal tenir present que les propostes en inversions no podien excedir els 100.000 euros; mentre les de serveis com per exemple campanyes de sensibilització o tallers formatius, no podien excedir els 15.000 euros. Els projectes es duran a terme fins a esgotar aquest pressupost.
Després d’un procés de particiació i presentació de propostes, s’han seleccionat i posat a votació 15 propostes en el bloc d’inversions i 11 en el de Serveis, programes o activitats.
Per informar i animar a la participació, s’han instal·lat punts informatius a la plaça Nova, com el d’ahir, i n’hi haurà un altre el 6 d’octubre. A més, s’han col·locat panells informatius a la plaça del Priorat de Santa Anna, amb codis QR que dirigeixen al web de les votacions.
Isabel Sánchez-Arán, una de les màximes representants de l’apnea espanyola, es prepara per competir en el 8è Campionat Mundial d’Apnea de Profunditat, que tindrà lloc a Kalamata, Grècia, del 2 al 13 d’octubre. Aquesta competició internacional reunirà 140 participants de 37 països, convertint-se en un esdeveniment clau per a l’esport subaquàtic.
Nascuda a Elx, Isabel Sánchez-Arán porta més de set anys vivint a la Costa Brava, on ha trobat una segona llar. Des de la seva arribada, ha establert la seva vida personal i professional a l’Estartit, on dirigeix la seva pròpia escola d’apnea. Aquest vincle amb la Costa Brava l’ha convertida en una figura emblemàtica a la regió, especialment en l’àmbit dels esports subaquàtics.
Amb un palmarès que inclou diversos rècords nacionals i destacades posicions en anteriors campionats mundials, Isabel buscarà un resultat històric per a Espanya en aquesta edició del mundial. El seu objectiu és consolidar-se com una de les millors apneistes del món i portar el nom d’Espanya a l’elit de l’apnea mundial.
